Jardí de Papallones de Cornella de Llobregat

Es tracta d’un espai que també tenen altres parcs de l’Àrea Metropolitana i que són un espai de recerca i divulgació popular.

Els jardins de papallones són espais plens de flors de diferents formes i colors, plantes aromàtiques i molts racons que serveixen de refugi.

Les papallones i d’altres insectes disposen d’aliment i d’espais per reproduir-se i passar l’hivern.

Concretament el “Jardí de Papallones” és un espai creat dins del parc del Canal de la Infanta de Cornellà, al barri de Fontsanta – Fatjó,

pensat per allotjar diferents microhàbitats rics en biodiversitat, sobretot de papallones i altres insectes pol·linitzadors. 

Va ser inaugurat el diumenge, 25 de novembre de 2018, es troba ubicat a prop del nucli de urbà de Cornellà de Llobregat i acull la casa modernista Camprubí.

És tracta d’un parc gestionat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Té una superfície de 42.545 m2.

El jardí es un recurs educatiu i ambiental per als visitants del parc i, especialment, per a les entitats del barri, i els alumnes d’Escoles del municipi.

Per una banda, es pot aprendre a identificar la flora del jardí i els insectes més comuns que hi habiten,

amb lupes i claus dicotòmiques senzilles; estudiar el cicle de la papallona; realitzar testi’ns de papallones i altres insectes,

i fer-ne el seguiment al llarg de l’any (quantitat, varietat, evolució,…); estudiar la bassa del jardí i desenvolupar altres estudis de recerca.

Així mateix, també es poden desenvolupar activitats adaptades a públic general i familiar en que, d’una manera més lúdica, es descobreix l’espai i els seus habitants,

i es sensibilitza sobre la importància de conservar l’entorn.

Us passo activitats d’escolars realitzades en el Jardí de les Papallones:

https://sjdespi.cat/bloc-informatiu/despinoticies/medi-ambient/el-jardi-de-les-papallones-comenca-creixer-al-parc-de-la

Recull de dades: MónPlaneta. Ajuntament de Cornellà de Llobregat. Ajuntament de Barcelona i altres.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc Canal de la  Infanta de Cornellà de Llobregat

El parc del Canal de la Infanta és un parc municipal de Cornellà de Llobregat.

Està ordenat seguint el traçat del Canal de la Infanta, del qual pren el nom.

Aquest Parc esta en la carretera de Sant Joan Despí, s/n de Cornellà de Llobregat.

Els inicis del parc, situat al barri de Fontsanta-Fatjó, es remunten a la dècada dels 80, quan es va plantejar la reurbanització de la zona amb el Pla Parcial Fatjó.

Després d’un temps aturat, a partir de l’any 1987 l’empresa municipal Emducsa va començar a adquirir terrenys del sector fins a esdevenir-ne el propietari principal,

va comprar una finca de 80.000 metres quadrats de Constructora Almacenista i una altra de 40.000 metres quadrats de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB).

L’últim disseny de la nova zona del barri incloïa una gran àrea verda central envoltada de nuclis d’habitatges de baixa alçada.

Amb la venda de la parcel·la on es va construir el Llobregat Centre, el pla va tirar endavant i el parc va ser inaugurat l’any 1995 com a Parc de la Infanta.

Actualment està a tocar del Citilab i el Museu Agbar de les Aigües, ben a prop del terme municipal de Sant Joan Despí.

El tramvia hi circula en paral·lel i té parada davant una de les entrades del parc, a l’estació de Fontsanta | Fatjó.

L’espai és rectangular i té una superfície de 4,2 hectàrees, amb zones solelloses i arbres de grans dimensions.

Hi radiquen la Casa Camprubí, obra de l’arquitecte modernista català Josep Maria Jujol i inventariada com a bé cultural d’interès local (BCIL), 

i una escultura de l’artista cornellanenc Ricard VaccaroEspai per a la Pau.

També està dotat de diversos equipaments: el camp de futbol de Fontsanta-Fatjó, una pista de basquetbol, una Biblioteca i una residència per a gent gran.

L’any 2017 es va reanomenar com a parc del Canal de la Infanta per ajustar millor el topònim al seu origen històric, el Canal de la Infanta

—canalització inaugurada el 1819 que travessa la zona i fou emprada per abastir d’aigua els conreus de la comarca del Baix Llobregat.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font d’en Gurb de Sant Hilari Sacalm

La font d’en Gurb deu el seu nom a la domus o casa fortificada dels Gurb, situada al turó de sobre la font. La domus de la Rovira o castell de Mascarbó es troba en un extrem del Pla de les Arenes.

Es pot seguir el camí que surt des de la Font Vella.

El camí segueix paral·lel a l’antiga carretera de Vic per una pista que travessa boscos de castanyers i plantacions d’avets Douglas fins a la Font d’en Gurb, ubicada en una zona ombrívola prop del rierol.

La font és en un mur de pedra adossada al marge de la muntanya, amb dos brocs d’acer inoxidable, l’aigua cau a dos enreixats de ferro a nivell del terra.

A les rodalies de la font, hi ha una taula amb bancs de fusta per seure on poder-hi fer un àpat o descansar, a una certa distancia hi ha una segona taula amb bancs.

És un itinerari que la gent de Sant Hilari utilitza per passejar.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Hilari Sacalm

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres – Xiprer del carrer Baixadors de Valldoreix

El Xiprer esta situat en l’avinguda del Baixador cantonada amb carrer Cirerer de Valldoreix en Sant Cugat del Vallès. Aquest magnífic Xiprer, esta just en la cantonada mateixa, fora del xalet allí existent.

Disposa dins d’un escocell amb un mur elevat per protegir-lo, en cas que algun vehicle impactes.

Té un tronc recte i escorça prima, en què es fan fissures longitudinals. Les fulles són molt petites però espesses.

Per les seves rodalies podem apreciar altres arbres destacats per la seva llargada, com pins i alzines…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de can Cornella del Torrent de Celrà

Can Cornella del Torrent, esta situat en el carrer de la Maria Cristina de Celrà.

Destaca pel seu pou, dintre de la finca, que es bombejava l’aigua per medi d’una bomba de ma.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

La Torre d’aigua del carrer de Sant Quirze de Terrassa

El 1920 s’aixecava una torre d’aigua més a Terrassa, la de la imatge.

Sabeu on trobar-la? Potser alguns ja l’heu vist sols heu aixecat el cap quan heu passat, a peu, en cotxe o en bicicleta, pel carrer de Sant Quirze, a tocar de Topete.

Destaca per les teules de colors verd i groc, que llueixen quan els hi toca el sol.

La torre, repartidor, o plomer, està adossada a una casa particular. Distribuïdors, plomers, torres… tant se val la denominació.

En una època van contribuir de manera especial a la modernització de la ciutat de Terrassa.

Recull de dades: Mon Terrassa

Text: Joan Manel Oller

Adaptació al Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la Fabrica de Mura

La Font de la Fabrica esta situada al mur del costat de l’edifici, situada en el carrer Muntanya s/n de Mura.

És una senzilla font, dins d’una cavitat feta en el mur, te una aixeta polsador i l’aigua cau a una petita pica.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassal de Gironella

El Bassal esta situat a la zona nord del municipi, a l’extrem nord-oest de Cap del Pla, sota del Cementeri, on hi passa el sender que porta a la Font i Jardins del Dipòsits.

En els anys s’ha format aquest Bassal, on aus i animals lliures tenen assegurat aigua tot l’any.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Horts: Els Horts dels Prats de Rei 

El Horts dels Prats de Rei, es troben  entre el casc urbà, i des del Safareig fins La Font del Raval, al límit sud-est del nucli urbà.

Tots ells ven alienats, i són un exemple de conreats !

Podem observar una varietat de verdures de temporada. Alguns ara al iniciar-se la primavera conrearan de nou.

Algunes de les parcel·les disposen d’un pou o de dipòsits amb aigua pel rec.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font d’Estenalles de Mura

La Font d’Estenalles esta situada a la dreta a peu de la carretera, en el kilòmetre 17 de la BV-1221 que va de Terrassa a Talamanca.

La Font esta a tocar d’una gran roca, l’aigua surt per un petit tub i cau a una pica.

En ocasions ha tingut un tap on pot retindré millor la quantitat d’aigua.(En 1998 vaig posar-hi una aixeta de palanca)

Podem utilitzar un petit mur per assentar-nos. No hi ha lloc per deixar el nostre vehicle en la carretera.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero