Arxius mensuals: Juliol de 2025

Parc del Llac de Navarcles

Publicat el per
Respon

El Parc del Llac esta a les afores de Navarcles al sector nord. Camí de les Tàpies.

Historia:

  • Antigament aquest indret era conegut com el “Muru”.
  • Era una zona pantanosa al costat del riu i el canal de la fàbrica de cal Tàpies on la gent s’hi anava a banyar.
  • També hi havia un pas per travessar el riu Calders per on passava l’antic camí de les Tàpies.
  • L’any 1968 s’hi construeix una resclosa, fet que permet la creació d’un llac artificial, que va ser conegut durant uns anys com a “Platja de Navarcles”.
  • L’indret era freqüentat per tota la comarca i la gent s’hi banyava i feia pícnic.
  • Els aiguats de l’any 1994 provocaren el desbordament del riu Calders i van malmetre la zona.
  • Les subsegüents inversions públiques que s’hi van fer van permetre arranjar urbanísticament la zona i crear el Parc del Llac de Navarcles com a nou espai de lleure.
  • Al final de la dècada de 1990 s’acordà crear una concessió per explotar turísticament el Parc mitjançant l’organització d’activitats aquàtiques i esportives.

El Parc es distribueix al voltant d’un llac artificial creat l’any 1968 per mitjà d’una resclosa que embassa les aigües del riu Calders.

El paisatge de l’entorn del llac es caracteritza pels gorgs naturals a través dels quals s’obre pas el riu.

Al sector de riu amunt s’hi pot resseguir el Calders, amb els típics meandres,

i la resclosa i canal de l’antiga fàbrica de cal Tàpies.

La part del llac pròpiament, amb un entorn ben arranjat urbanísticament, compta amb diverses zones adequades per a la pràctica dels esports.

A l’entorn hi ha senyalitzats diversos circuits per fer a peu i amb bicicleta de muntanya.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del carrer del Carme de Manresa

Publicat el per
Respon

La Font esta situada en el carrer del Carme. Una imatge de la Verge, amb ceràmica a color dins d’una fornícula en una casa,  presideix el carrer i la Font.

Es una font molt senzilla i antiga. Esta adherida a una placa de ferro. l’estructura es com una capelleta on hi ha l’aixeta polsador i l’aigua cau a una pica rodona.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Porta de can Colomer de Terrassa

Publicat el per
Respon

Avui us presento un recorregut matinal apte per a tothom, amb possibilitats de allargar-ho al gusta de cadascú.

Ens cal situar-nos a la sortida de Terrassa en la carretera de Rellinars B-122, una vegada que em passat can Colomer,

en el lloc conegut com les casetes de la Corba (rotonda),

allí comença un camí rural, indicat per dos esvelts xiprers,

i al costat esta el Restaurant Braseria La Hípica.

Destaca la xemeneia d’una antiga bòbila abandonada.

Cal seguir el camí i passar per sota de la B-40 i trobarem una àrea d’horts i l’Àrea d’Estada de can Amat de la Muntanya.

Aquest és l’inici del camí de ca n’Amat de la Muntanya que comunica Terrassa amb el camí ral de Manresa,

i travessa quatre grans finques forestals: Can Colomer, Ca n’Amat, Can Guitart i l’Obac.

Us endinsareu en un entorn agroforestal , on els torrents i rieres fan que tingui un gran valor per la Biodiversitat.

Trobareu un mosaic de camps de conreu i boscos mediterranis de pi blanc i alzina.

Amb l’arribada de l’Agricultura extensiva, els alzinars es van talar per transformar el terreny en camps de conreu de cereals, a la plana,

i de vinya, a les terrasses habilitades a peu de muntanya.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Parc del Mirador de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

El Parc del Mirador de Valldoreix  esta dins del perímetre del carrer d’Arnau Cadell, carrer de Villà i carrer Enric Lanfranco de Sant Cugat del Vallès.

El punt més alt del Coll Favà, barri que va néixer a la dècada de 1990.

Al seu costat hi ha una zona verda d’arbrada,

esta formada per una diversitat d’arbres, com xiprers, pins, alzines

entre molts més varietat d’arbres.

Cal fer camí per unes escales i desprès seguir per camins fins a dalt del turonet.

Disposa de seients per descansar -hi i papereres en diferents punts del parc.

L’alçada de la qual permet contemplar vistes de Collserola, el Montseny, de Montserrat, de Sant Cugat del Vallès i altres punts del Vallès Occidental.

Es un Parc molt cuidat, tal com els te Sant Cugat.

Fer una passejada per ell, dona una gran satisfacció

i podem gaudir també del cant dels diferents ocells que hi ha.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García Carpintero

Avui destaquem: La Font del Marc de Rajadell

Publicat el per
Respon

La Font del Marc  esta en el veïnat del Monistrolet, sota el viaducte de la C-25, per un camí que s’inicia a una pista paral·lela a l’Eix, municipi de Rajadell.

Historia:

  • Aquesta font tenia un gran arrelament a Monistrolet i s’hi solia anar a buscar aigua potable.

Font al costat de la Riera de Rajadell.

La surgència està protegida per una caseta de formigó amb una entrada amb arc escarser.

El lloc està envoltar de escarser de ribera.

Observacions:

També anomenada Font pública de l’Hostal, de Monistrolet o d’en Manel .S’hi accedeix per un curt caminet que s’inicia a una pista que discorre paral·lela a l’Eix Transversal (C-25), al sud d’aquesta, que indica la font.

També s’hi pot accedir des del N. de l’Eix, des de l’Hostal, passant per sota el viaducte de l’Eix.

Molt afectat per la construcció de l’Eix, tot i que ha resistit els moviments de terra de la construcció i posterior ampliació del mateix.

Altres dues fonts que hi havia aprop hi van desapareixer (Fonts de la Teula i de Casanova). Actualment, l’aigua no és potable.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Morera de can Macià d’Odena

Publicat el per
Respon

La Morera de can Macià esta al costat del camí de Can Macià a Ca n’Aguilera de la Costa d’Odena.

Historia:

  • Arbre fa pocs anys constituït per dues besses que es bifurcaven a uns 40 cm de terra; es va tallar una de les besses perquè feia nosa en passar pels camins, cosa que li dona aspecte d’arbre desequilibrat.

Té tres branques principals que se separen a 4,5 m de terra i una quarta branca secundària molt ramificada. Dues de les besses arriben als 9,5 m; de capçada espessa i arrodonida. La forma corbada del tronc li dona un aire singular.

Observacions:

Descripció extreta de la fitxa de l’ Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d’Òdena. Barcelona, 2013.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Josep-Vicenç Mestre i Casanova

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem : La Font de la Petxina de la Pobla de Claramunt

Publicat el per
Respon

La Font de la Petxina esta en l’Avinguda Catalunya, n. 23 al nucli històric de la Pobla de Claramunt.

Historia:

  • Es tracta d’una font publica que, tot i que inaugurada el desembre de 2004, en reprodueix una d’anterior que s’havia construït cent anys abans, l’any 1905, en el mateix lloc (llavors l’Era del Comú, al peu de a carretera d’Igualada).
  • Era coneguda com a ‘font del Negre’ en al·lusió a un sobrenom de l’alcalde que la va manar construir.
  • També coneguda com “Font de la Plaça”.
  • La reproducció del segle XXI es va fer en el marc d’unes obres de millora del nucli antic de la Pobla de Claramunt.

A l’avinguda principal del poble i en ple nucli històric s’emplaça aquesta font, l’última estructura construïda de la qual, feta l’any 2004, és a base de totxo vist i amb elements secundaris i decoratius de ferro forjat fets per l’artista local Josep Murray.

L’estructura és un ample pilar quadrat fet de maons, amb coberta a quatre aigües coronada per un fanal i amb la base lleugerament més eixamplada que el cos, on s’hi ha col·locat una gran pica de pedra quadrangular. El broc és d’acer inoxidable, sense cap particularitat artística.

Una gran placa ovoïdal de ferro que ocupa tota la meitat superior de l’estructura recorda que aquesta font és una reproducció d’una d’anterior construïda l’any 1905 en el mateix emplaçament. Les aigües d’aquesta font són canalitzades de les Tres Fonts.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de la Pau de Pont de Vilomara

Publicat el per
Respon

El Parc de la Pau esta situat entre les carreteres BV-1224 i BV-1225, per sota del Cementeri i el carrer Passeig de la Pau de Pont de Vilomara.

Es un Parc dividit entre dues parts, la que es més esportiva i urbana i la part més verda.

Podem dir que es un Parc nou i en període actual de remodelació. Destaca el Skatepark per gaudir de forma lliure,

També hi han espais de jocs per els infants i aparells per a gent adulta.

Disposa de taula de pín pon, petit rocòdrom, tobogans i altres jocs.

Per les rodalies hi han bancs i papereres.

En la part de la zona verda, s’ha conservar els arbres originals d’aquest espai,

principalment alzines, aprofitant que es una zona amb molta ombra.

I s’han col·locat taules i bancs per fer pin nic.

Per a més dades sobre aquest Parc, podeu visitar l’enllaç adjunt de l’Ajuntament del Pont de Vilomara:

https://www.elpont.cat/el-municipi/guia-del-municipi/equipaments/parc-de-la-pau.html

Es un Parc molt variat i amb molts motius per passar una estona o jornada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Aljub del Pont de Vilomara i Rocafort

Publicat el per
Respon

L’Aljub esta situat a costat del camí conegut com el Pi rodó del Pont de Vilomara i Rocafort.

Historia:

  • Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l’entorn físic de la gent que les van construir.
  • El seu emplaçament està pensat per a la captació d’aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades al terra, a la roca o bé obrades amb maó.

Dipòsit pel magatzematge d’aigua retallat parcialment a la roca, i encabit en un marge de pedra seca, a peu de camí, per sota del Pi rodó, que du directament al mig d’unes feixes plantades d’ametllers i oliveres. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb una gran llosa de tancament al damunt.

Per sota de la coberta i collat en els dos brancals d’obertura, hi ha una barra de ferro per lligar la corda amb la galleda. Al davant com a tancament i a l’alçada d’un pedrís, hi ha una llosa de pedra segellada i col·locada en sentit vertical.

A l’esquerra hi ha un banc de pedra on posteriorment s’hi va posar un petit dipòsit modern on es devia fer la barreja bordelesa, ja que conté restes de sulfat de coure. L’interior és de planta rectangular, i mesura un metre d’amplada per un metre i mig de llargària i 0,60 metres de fondària.

Observacions:

Seguint el mateix marge, a una vintena de metres al sud hi ha una barraca de pedra seca de vinya.

Tot i que la façana és força rectilínia, la seva planta és circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. El gruix dels murs és de 0,55 metres. L’entrada és de llinda plana i mesura 1,20 metres d’alçada per 0,80 metres d’amplada. Disposa de marxapeus.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Hotel d’insectes de Castellfollit de Riubregós

Publicat el per
Respon

Els hotels d’insectes són espais que serveixen de refugi i d’alimentació a diverses espècies animals.

En molts municipis sensibles amb la Biodiversitat posen en rotondes i en llocs enjardinats, faciliten refugis càlids on passar l’hivern, són també espais on col·locar els ous, on desenvolupar-se i on trobar aliment.

Hi trobem diferents espècies d’invertebrats, com abelles, borinots, marietes, aràcnids, larves d’escarabats, centpeus o porquets de Sant Antoni… com el cas que trobem en Castellfollit de Riubregós.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero