El Santuari de la Mare de Déu del Corredor es troba molt a prop del cim (633,5 msnm) de la serra del Corredor, a 633,5 mts, dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius.
Front de l’entrada principal i a prop del mur que tanca el Santuari, hi ha el seu Pou.
Es un pou rodo de pedra i tapat per seguretat per una tapa de ferro, en cada costat disposa d’unes jardineres.
No disposa de la corriola per treure l’aigua, però si d’una bonica estructura forjada que la deuria subjectar.
Per anar a La Font de la Boixa de Les Arenes, us cal anar per la carretera B-124 que porta de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall, en el punt quilomètric 12,4 , allí trobareu l’aparcament d’Àrea de lleure on millor deixar el vostre vehicle.
Seguiu per la pista forestal i al poc creueu el riu Ripoll per un pont i, just a l’altra banda a ma dreta, trobareu una gran esplanada, en front veureu un camí que entre al bosc, el seguiu i a l’esquerra,
veureu una bassa i tot pujant unes escales arribareu a la Font Boixa.
L’aigua surt d’un broc gros situat en una dipòsit quadrat, cau a un petita pica molt arran del terra, i d’allí va a la Bassa.
Una barana de ferro protegeix de no caure a la Bassa.
Podeu des de la font anar de tornada tot passant per l’Àrea de lleure, on ja us vaig fer un article fa uns dies.
Tot el recorregut es suau es pot anar en família, situat en una espai natural molt bonic.
A Can Palet s’arriba des de la carretera BV-1203, km. 2, s’agafa el mateix camí que porta a l’heliport d’Ullastrell, cal seguir la pista fins la masia.
El Pi gran de can Palet esta al costa mateix de la masia.
Destaca de la resta dels arbres propers, principalment per la seva altura,
El Monòlit en record de les víctimes dels incendis de 2003 està en una clariana davant del xalet del Rossinyol, a la carretera de la Vall d’Horta.
El monument fou instal·lat just al mateix lloc on s’inicià el devastador incendi forestal,
en un acte celebrat el dia 12 d’octubre de 2003.
Monòlit en record de les víctimes dels incendis de l’agost de 2003, format per una biga de fusta de més de 2 m. damunt d’una base trapezoïdal d’acer.
A la part superior hi ha sis incisions en memòria de les sis víctimes mortals.
A la base hi ha les inscripcions:
“Memòria del foc; Quelot / Punt d’inici del foc del 10 d’agost del 2003 / en memòria de les víctimes dels incendis forestals”.
i un petit poema:
“Amb melangia xica / Reculls amb delicadesa / Aquella estona / Te la mires i poses silenci / lletra i música. I l’adobes amb suc de tarongina / I un ramell de flors boscanes / No estàs sol no ets orfe / Ningú portarà dol / D’aquella estona maca”.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font del pont vell està situada a tocar del pont vell al costat de les escales i sota de l’accés que ve del passatge Daró de la Bisbal de l’Empordà.
Es una construcció moderna de fa pocs anys, cal destacar que l’aigua surt d’un tub a sobre de la pica i que cau al polsar un botó situat en la paret.
La restant d’estructura es metàl·lica, disposa d’una petita plataforma plana que pot fer de seient en un costat.
Horari: dissabtes, diumenges, festius i ponts (exceptuant 25 de desembre i 1 de gener)
D’octubre a març, de 9 a 18 h; d’abril a maig, de 9 a 20 h; de juny a setembre, de 8 a 21 h.
Es un espai molt tranquil i que es pot visitar la propera font de la Boixa.
El seu aparcament i el que hi ha una mica més amunt, sota l’ermita de Les Arenes, són bons punts de sortida per a excursions pel Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Obac i les rodalies.
Recull de Dades: Ajuntament de Castellar del Vallès, Diputació de Barcelona.
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
La Font de la Verge de la Mercè esta entre el carrer del Camí de Can Corbera amb el carrer Verge de la Mercè de les Fonts de Terrassa, al límit del terme municipal de Rubí.
Està feta amb pedres grosses i totxanes planes, disposa en cada costat d’un seien,
abans tenia dos aixetes polsador, sols esta operativa actualment una d’elles, l’aigua cau a una pica estreta i amb una reixa.
Una vegada que entreu al petit poble de Bedorc o Badorc , cal baixar millor a peu, pel carrer de la Font, un trencall a l’esquerra us portarà fins La Font i safareig de Bedorc.
La Font és de raig continuo, disposa de dos tubs,
actualment sols hi raja per un d’ells.
L’aigua va directament a l’allargat i casi rectangular safareig.
Conserva a l’altre extrem de la font tres rajoles inclinades per rentar la roba, actualment esta en desús.
En un costat i a l’ombra d’uns arbres hi ha un seient metàl·lic.
Els Plàtans estan en l’entorn de la Riera del Torrent Mal i el més destacat és el situat al costat de la font.
Es tracta de 7 plàtans d’uns 15 metres d’alçada ,amb una volta de canó d’entre 0,80 i 1,60 m, i una capçada de 10 m de diàmetre. Alguns són d’una edat estimada de 80 anys.
Plataner situat al costat de la font del Torrent Mal
De la família de les platanàcies, gènere ” Platanus”, espècie ” Platanus x hispanica”.
Informació general :
La família de les platanàcies està constituïda per un sòl gènere, el plàtans d’ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de pecíol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats.
L’escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són típiques del gènere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni.
A la vila, com a la resta del país, domina l’espècie ” Platanus x hispànica”. D’origen híbrid entre el “platanus orientalis” (procedent de l’Europa Sud-oriental) i el “platanus occidentals” ( d’origen Nord Americà).
El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el país.
Un fet característic d’aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar
