Mas Canadell esta situat a uns 200 m de la carretera N-141, cal desviar-se en el trencall al Km. 12 en direcció nord, en el municipi de Calders.
Darrera de la casa i per un camí de terra hi trobem l’alzina protegida per una petita paret circular.
No es massa gran i relativament jove, però es destaca per la seva copa i branques que son espessa de fulles.
Cal dir que es veu en bon estat, en comparació a altres alzines properes molt afectades de paràsits.
Text i i Fotografies: Ramon Solé
En aquest bloc, amb data 15/08/2017, us vaig presentar la Font de Carlets, i us deia en la descripció,
“Per arribar a la Font de Carlets, us dirigiu al quilòmetre 13,6 on una pista baixa fins la Riera de Rellinars, allí a l’esquerra del camí, esta l’abundosa Font de Carlets.
La Font de Carlets, una de les més conegudes fonts del Municipi de Rellinars, l’aigua surt per les escletxes de la roca i si ha plogut molt, disposa d’un abundant cabal.
Des de sempre ha sigut un lloc de reunió de la gent, per menjar o per omplir garrafes de la seva apreciada aigua.
Alguna gent aprofitava una cavitat o pica natural, per refrescar la fruita o les begudes.”
Com podem veure en les imatges en l’actualitat no raja …
A veure si les pluges de l’hivern i primavera tornen a fer-les rajar un altre cop…
Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La casa del Sequiaire (o del Guarda) es situada al costat de la carretera BV- 4511 en el seu pas per Santpedor.
situada a l’esquerra del curs d’aigua i al costat de la planta de tractament de Santpedor és una de les tres construccions que podem trobar al llarg del canal, destinades originàriament a allotjar l’encarregat de la vigilància de la Sèquia en aquell tram.
Es tracta d’un edifici recentment restaurat, de planta baixa, dos pisos i amb coberta a doble vessant, punt de partida des d’on es podia controlar el curs de l’aigua.
Hi ha un escut amb la data 1882.
Des d’aquest punt i en un lateral de la casa, es pot desviar l’aigua al torrent del Riu d’Or.
En aquestes cases és on vivien els sequiers o sequiaires, que són les persones encarregades del manteniment de la Sèquia.
La Sèquia necessita un manteniment constant. Diàriament els sequiaires la ressegueixen de cap a cap.
La seva feina és vetllar perquè els ponts estiguin en bon estat i reparar els murs que s’ensorren.
Dues vegades a l’any es neteja el fang del fons. Per realitzar aquesta operació cal buidar la Sèquia per trams.
Recull de dades: Ajuntament de Santpedor, La Sèquia i altres.
Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
S’hi accedeix des d’un camí que surt a l’alçada de l’església parroquial de Rellinars. Es tracta del camí de les Cases. Ressegueix en bona part el torrent del Vetllador, que no s’ha de deixar fins que arribem a la balma de l’Andaló, amb senyalització de la Diputació de Barcelona.
Cal agafar el trencall a mà dreta, sempre de terra que passa per sobre mateix de la balma i no deixar-lo fins que arribem a les fonts.
Surgències naturals d’aigua que s’han habilitat per reconduir-la i s’ha adequat l’entorn com a zona de pícnic.
L’espai està habilitat amb varies taules de fusta i arbres per fer ombra durant els mesos de calor.
Es tracta de surgències naturals que ragen de les escletxes de la roca.
Algunes d’elles ho fan a través de brolladors arranjats antròpicament.
Quan plou l’aigua baixa generosa i malgrat la temperatura exterior, té una temperatura molt agradable.
S’han pogut comptabilitzar una vintena de brolladors.
Com podem veure en l’actualitat no raja cap…
L’aigua que cau es perd canalitzada a través d’una sèquia que ressegueix el torrent en direcció a la Fàbrica.
A l’entorn de les fonts, la tosca calcària ha donat pas a un hàbitat on predominen algunes algues del tipus hepàtiques, les falgueres i molses característiques d’indrets humits.
A veure si les pluges de l’hivern i primavera tornen a fer-les rajar un altre cop…
Amb la seva abundància d’aigua habitual.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Dels Autors de la fitxa:Jordi Montlló i Laura Bosch
Adaptació al text al Blog: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Fitxa Tècnica
Autor : Arimany i Juventeny, Joan.
Museu del Ter: Ajuntament de Manlleu, 2022.
191 pagines
ISBN 978-84-09-
40610-4. 21 €.
Disponible també en línia a: https://www.museudelter.cat/publicacions-en-linia/la-font-de-la-mare-de-deu-2022/
Dades generals :
De llibres dedicats exclusivament a una font, no n’hi ha gaires. Han de ser fonts realment importants i comptar amb molta documentació relacionada per tenir el mèrit d’omplir les pàgines d’un volum sencer.
Aquest és el cas del llibre que ressenyem en aquesta ocasió, dedicat a la Fonts de la Mare de Déu, a Manlleu (Osona), a cura de Joan Arimany.
Aquesta font, en el seu emplaçament actual al centre de la ciutat, a pocs metres de la parròquia de Santa Maria, fou inaugurada el 1722. Així doncs, el 2022 es van celebrar 300 anys de la seva construcció. Per a Manlleu representa un punt molt important, jaque al llarg de la història ha estat el principal recurs per obtenir aigua potable.
El llibre comença amb una secció dedicada a la importància de l’aigua per a la vida, i una breu història de l’abastament d’aigua a Manlleu (p. 13-39). Es dona notícia d’altres fonts i pous. El capítol central (p. 41-91) està consagrat a la font mateixa, amb la descripció detallada de la construcció on es troba, la imatge de la Mare de Déu que li dona nom i els diferents episodis pels quals ha passat fins al dia d’avui. El darrer capítol (p. 93-137) tracta de la devoció a la Mare de Déu i els costums i tradicions que s’han donat al voltant de la font. En destaquen els goigs, dels quals se n’han conservat nombroses edicions. Es descriu també la festa que anualment s’hi celebra per Corpus.
En annex es transcriuen vint notícies de premsa sobre la font. Tot el llibre està farcit de notes documentals que són testimoni de les moltes hores de recerca que l’autor ha esmerçat consultant la premsa local i monografies prèvies.
A més, el llibre inclou nombroses fotografies i dibuixos a tot color que en faciliten la lectura i que complementen molt bé aquesta magnífica monografia.
El fet que el llibre es trobi disponible en línia gratuïtament a partir del lloc web del Museu del Ter, en facilita molt la difusió i la consulta. L’autor, llicenciat en Humanitats i màster en Gestió Cultural, treballa a la biblioteca pública de Manlleu, i és un especialista en religiositat popular.
Des del seu lloc web (http://joanarimanyjuventeny.cat/) es té accés gratuït a la revista especialitzada en relíquies de la qual ell és l’ànima (Reliquiae sanctorum in Catalonia).
En conclusió: un llibre que no pot faltar en cap biblioteca especialitzada en fonts.
Enhorabona a Joan Arimany per la minuciosa i rigorosa feina feta, i al Museu del Ter i l’Ajuntament de Manlleu per haver-la posat a disposició de tothom via Internet.
Tant de bo que en altres poblacions on una font té una presència més que notable segueixin aquest model.
Autor del text i recull de dades : Amadeu Pons i Serra
Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons
La Font que ens referim esta situada en el carrer del Dr. Molins de Olesa de Bonesvalls.
L’estructura de la font esta adossada al mur d’una finca privada. Esta feta de totxanes, te una aixeta polsador i una pica. La paret es de trencadís de color gris.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Per anar a La Font de can Font de Gaià, cal anar per la carretera B-122 que de Terrassa va a Rellinars i deixar-la per una pista en el quilometre 2,500. Cal seguir fins a Can Font de Gaià. A partir d’aquí cal anar a peu, el camí fa una certa pujada, sempre per camí principal , al poc hi ha una tanca de la finca. Aquí tombem a la dreta per un ample camí que ens fa descriure un revolt de 180º i en baixada.
Encara no hem fet 60 metres quan ens desviem a l’esquerra per un sender , l’anem seguint a prop del torrent de Can Font i uns 200 metres més avall ens duu a la font de Can Font de Gaià.
La font esta en una paret d’obra, l’aigua surt per un tub de ferro on cau a una pica quadrada,
d’aquí passa posteriorment a un llarg abeurador situat a l’esquerra,
Un cartell sobre la font, ens indica que també te el nom de la Font de Llaure…
Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Els Plataners de La Coma de Sant Jaume, estan situats des de l’entrada de La Coma de Sant Jaume, en la carretera C-59 de Barcelona a Moià, fins casi a la entrada de la masia.
Són un conjunt de plataners en filera i a cada costat del camí
i són de destacades dimensions,
el tronc es gruixut i allargat amb una alçada destacada, i qualificats com sans.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Can Canyadell es una masia, ara restaurant de Castellbisbal.
Per entrar a la finca hi ha una camí ample que porta a la masia i al seu aparcament.
Paral-lel al camí d’accés i per dins del bosc, trobareu un camí per fer un passeig,
on trobareu tres fonts.
La llàstima que actualment estan abandonades i no hi raja aigua.
A traves d’un tub hi portava a les tres fonts l’aigua que no era natural.
Aquestes estan a un costat del mateix camí, fetes de totxanes i pedres, molt senzilles totes.
La Tercera font esta molt malmesa
El camí de passeig es molt agradable
i fresc a l’estiu.
Text: Ramon Solé
Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero
Situats dins del Torrent de les Tapies a poc d’arribar als Forns.
Cal saber que sols si hi ha aigua en el torrent, podrem observar la situació dels bassals i sobre tot el mes gran,
en èpoques llargues de manca de pluges com l’actual, pot ser que es faci difícil situar-los.
Podria haver servit l’aigua pel rec dels camps i per les necessitats dels Forns allí existents.
(Aquests Forns us vaig descriure en el Bloc : Terra, aigua i racons).
Com a punt de referencia, hi ha visible una caseta en una explanada,
els bassals estan mes a l’esquerra, torrent a vall.
En els petits bassals, sol podem veure actualment aigua allí estancada.
Es un espai poc visitat per desconèixer la seva existència.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 