Sués un poble del municipi de Riner (Solsonès). L’any 2020 tenia 34 habitants. Està situat a l’extrem meridional d’aquest terme, sobre uns plans a la capçalera de la riera de Matamargó, a una altitud de 726 metres sobre el nivell de la mar. El lloc consta d’un nucli de cases d’estil romànic i gòtic agrupades al voltant de l’església parroquial de Santa Maria.
Aquest indret ja és citat l’any 1055 (originalment com a Suu) moment en el qual formaven part del domini del vescomtat de Cardona. Antigament, formava un comú independent de Riner, tot i que a mitjans del segle XIX ja formava part del terme municipal de Riner. Al nord-est del poble hi ha l’antiga casa i capella de Sant Diumenge.
KODAK Digital Still Camera
La Font de Su, esta situada en una plaça dins del nucli antic de Su.
Es molt senzilla, adossada a un mur, l’aigua surt d’una aixeta polsador i cau a una vella pica.
En cada costat hi ha un seient de la mateixa obra fet tot de pedra.
És de fàcil accés, des de la carretera N – 141c cal agafar una pista molt mal asfaltada que baixa per la urbanització Urbisol, al poc passar per la casa de colònies de La Ruca,
cal seguir la pista de terra que te varis cartells que posa “a la Bassa”, ens portarà fins el pantà, situat a 400 m al sud-oest del mas de Vilagonella.
Està ubicat en un paratge envoltat de bosc i molt bonic.
En el moment de fer el pantà es colgà en el seu interior una font i un aqüeducte romà del que avui dia en tenim constància gràcies a les fotografies fetes l’any 1980 per Jaume Gibert.
La seva funció fou bàsicament per regar els camps propers.
Sempre té gran quantitat d’aigua.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La masia de can Marquès esta situada entre el Bruc Residencial i el Poble, agafant el camí dels estimaocells.
Masia formada per la casa, un gran pati al davant i edificacions annexes que queden envoltades per un mur amb una porta d’arc de mig punt de maó rematada amb una cornisa, mènsules i merlets també de maó. La casa és de planta rectangular formada per planta baixa, pis i golfes. Adossat a la part nord hi ha un cos de planta i pis amb galeria d’arcs de mig punt i barana balustrada de ceràmica vidriada de color blau. Per sobre del mur de tancament que envolta el perímetre del conjunt, hi ha, al mur de ponent una terrassa amb el mateix tipus de barana. La galeria, la terrassa i la porta d’accés al conjunt responen a una ampliació realitzada al finals del segle XIX. Fora del recinte destaca una pallissa construïda amb tapia i toves que conserva una finestra amb la inscripció: Pablo Jorba Año 1849.
L’hortet del bruc ha exportat el projecte estimaocells i han instal-lat els seus quatre estimaocells en la part de la finca tocant a la carretera.
La idea del projecta estimaocells va sorgir en l’any 2012 en una finca de Vallbona de les Monges en la comarca de l’Urgell.
Entremig de les figures de roba i palla trobem caixes-niu, per tant no es per atemorir o asustar els ocells, tot el contrari, que tinguin un lloc on fer el niu, en un espai on no hi ha arbres a un costat d’un camp.
El parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac ha reforçat la senyalització de prohibició de pas de bicicletes per corriols. D’acord amb la normativa del parc, no es pot circular amb bicicleta per camins estrets i corriols. L’objectiu de la campanya és minimitzar l’impacte de les bicicletes sobre els camins i garantir l’ús dels corriols per als senderistes.
Durant anys els guardes forestals i els informadors del parc han estat alertant els ciclistes que es trobaven en aquests indrets on no és permès el pas amb bicicleta. Per complementar la seva feina, en determinats camins s’ha senyalitzat la prohibició per promoure un ús sostenible del parc natural. Així, s’han posat cartells en alguns corriols i alguns camins per tal que sigui més visible i coneguda la prohibició de circular-hi bicicletes.
Segons aquesta normativa, els ciclistes que circulin per la xarxa viària del parc tenen l’obligació de respectar la preferència dels vianants i evitar causar molèsties, adequar la velocitat a les característiques de la via per evitar les situacions de risc i garantir la seguretat dels vianants, especialment en els llocs més freqüentats.
Així mateix, han de circular només per les vies principals i per totes les pistes forestals i camins de passeig amb una amplada de més de tres metres, en què no estigui expressament prohibit, com ho està en senders, rierols, torrents, roquissars, camp a través, camins d’amplada inferior a tres metres.
Recull de la informacio i Fotografia : Diari de Terrassa.
Data de la publicació al Diari : 14 de febrer de 2023
Ens em situat al riu Ripoll en l’Àrea de Lleure de Les Arenes, per veure el cabal d’aquest riu.
Ràpidament ens em adunat el poc cabal que porta el riu, per la mancança de les pluges des de l’estiu passat.
L’aigua s’estanca en els petits gorgs o banyeres que formen les roques dins del riu, podem contemplar que són molt verdes, no es veu els seu fons,
en algun racó, l’aigua ha creat una vegetació pròpia de l’estancament.
Es trist veureu així, com molts dels rius que tenim a Catalunya estan secs o amb un cabal molt mínim, tot esperant les pluges que siguin generoses en els propers mesos…!
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero i Ramon Solé
Estem començant a veure escombraries o deixalles a les carreteres o a peu de bosc, desprès d’uns anys que la gent respectaven en tirar-ho en deixalleries i llocs adequats per fer-ho…
Per anar a la Bassa deLa Font de Clara o de Ca l’Olivella cal situar-se al nucli de Lavern, dins del municipi de Subirats, cal anar al passatge de la Font Clara, al punt de la carretera BV-2428,
allí baixar pel costat d’una casa per unes escales fins al Torrent de la Font Clara.
Allí esta la Font de Clara, a pocs metres hi ha la bassa rodona de pedra lligada amb ciment modern.
Ha estar reparada fa pocs anys.
De fet, a principis del segla passat, eren dues les basses de l’antiga propietat de Ca lOlivella que havien en aquest lloc,
per així recollir i tindre aigua per les necessitat de la finca.
El Molí de la Mogoda esta en la Plaça del Molí en la Mogoda de Santa Perpètua de Mogoda.
Historia:
Ressenya històrica extreta de CANYAMERES ( 2009: 112-114). 1181. Podria ser la data de la primera referència sobre el molí de Mogoda.
1187. Concòrdia entre Bernat de Mogoda i Pere de Sant Vicenç (senyor del castell de Cabanyes) sobre l’aigua que agafa Pere de Sant Vicenç per al seu molí de Prat de Caurell al Besòs, al carcabà dels molins de Bernat de Mogoda. Per aquesta concòrdia Pere de Sant Vicenç havia de fer un pontet per recollir tota l’aigua sens cap impediment i retenció.
1287. Es pot confirmar l’existència d’un casal de molins fariners a Mogoda. El rec que portava l’aigua al molí de Mogoda travessava pel bell mig de tota la plana de llevant de la riera de Caldes.
1703. Una riuada nega el rec moliner que portava l’aigua al molí de Mogoda i després al rec i al gorg de Mogoda. En successives inundacions, els cartoixans demanaren al batlle general de Catalunya que requerís als altres propietaris veïns amb la riera per on passa el camí ral i el rec moliner, i el rec dels horts, Jaume Banús, Josep Vaquer, de la parròquia de Cabanyes, Francesc Casanoves i Jaume Colomer, que contribuïssin en les despeses de fer aquestes defenses i que en fessin més des del camí de Santa Perpètua de Mogoda a Granollers en avall, així com l’actuació de canalitzar l’aigua del rec per sota el camí ja que fins llavors es perdia aigua provocant fangueig a l’esmentat camí.
1706. Aiguats que desbordaren la riera de Caldes i feren malbé el rec moliner de Mogoda.
1711. Una nova riuada inunda quasi totes les terres per on passava el rec del molí de Mogoda, i per això, amb consentiment dels propietaris, el prior de Montalegre manà canviar el curs del rec del molí. El nou rec continuava des de la sortida de la propietat Anglí, pel torrent que hi havia sobre de les cases d’en Vilana (Can Bernades Vell).
1752. El prior de la cartoixa demanava a la Reial Intendència del Principat, que els fossin establertes les aigües subterrànies de la riera de Caldes des de l’ermita de Santa Magdalena (Palau-solità) fins al molí de Mogoda.
1754. Eulàlia Tagell i Pi retirà la demanda contra la cartoixa de Montalegre. Aquest seria per tant el final dels problemes del rec de Mogoda i els antecedents de la construcció de la mina de Mogoda.
El molí de Mogoda va continuar funcionant tot el segle XVIII.
Segle XIX. Primera meitat. L’Estat desamortitza les terres de l’església i de les ordes monàstiques com la cartoixa de Montalegre. La gran finca de Mogoda fou venuda en tres lots.
1844. Es va fer subhasta pública i es firmaven les escriptures de venda en poder del notari de l’Estat Manuel Clavillart. Un lot fou adjudicat a Pere Gil i Pau Torrents Ribalta, mercaders de Barcelona. El segon i tercer lots foren adjudicats a Josep Safont.
Segona meitat. Com la majoria de molins fariners propers a Barcelona deixà de funcionar per la introducció i competència de la molt més productiva indústria farinera moderna, moguda per les màquines de vapor.
El molí de Mogoda es troba situat a la plaça del molí de Mogoda, a pocs metres dels pous de glaç.
Des del nucli urbà l’accés a Mogoda es fa des d’una rotonda situada entre les avingudes Onze de setembre i avinguda Mossèn Jacint Verdaguer. Si es continua cap a llevant per l’avinguda Onze de setembre es troba una segona rotonda on cal trencar a la dreta. Seguint la pista arribem pel camí la Bòbila Bellsolà al nucli de Mogoda. El molí es troba al nord-oest del nucli de Mogoda. Aquest nucli es troba al sud-est del nucli urbà, entre la riera de Caldes, la carretera de Caldes i la línia de Renfe Mollet-Papiol.
El molí de Mogoda és avui un edifici en runes, cobert de vegetació i deixalles, que no permeten observar la seva estructura. Aquest edifici va estar en funcionament fins a mitjans del segle XIX que s’abandonaria.
Tot i en mal estat encara estava força sencer l’any 1972, quan va ser fotografiat per Fermí Vinyals (CANYAMERES, 2009: 115). Les runes que queden avui són només una petita part de l’edifici que hi havia llavors. En aquell any encara s’apreciaven a més de l’edifici el carcabà del molí amb les restes del que era el rodet, l’arbre, el pany i la canal.
Observacions:
L’antiga bassa del molí es trobaria on actualment hi ha el camp de futbol, al costat mateix del molí. S’observa oculta darrera la vegetació restes dels murs de l’antiga bassa.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 