Per anar a la Font de La Avellana, us caldrà que sortiu de Rubí i seguiu la pista asfaltada que porta a l’ermita de Sant Muç, una vegada allí seguiu per el carrer de can Roig que passa entre xalets, quan s’acaba l’asfalt, allí en un costat deixeu el vostre vehicle i seguiu a peu pel camí ara de terra.
Quan arribeu a una cadena al costat dret que tanca un camí, us fitxareu on es veu l’antiga masia de can Roig al fons,
cal seguir camí a vall que en pocs minuts us portarà a l’explanada amb alts plataners on hi ha La Font de la Avellana.
Des de fa anys, no disposa d’aigua.
L’estructura, es una paret feta d’obra, amb dos bancs allargats un enfront del altre. Esta molt deteriorada la Font, sense broc. A sobre disposa d’una pedra amb el seu nom escrit.
A pocs metres hi ha la Font de Nostra Senyora del Carme, que us vaig presentar hay.
Per anar a La Font de Nostra Senyora del Carme, us caldrà que sortiu de Rubí i seguiu la pista asfaltada que porta a l’ermita de Sant Muç, una vegada allí seguiu per el carrer de can Roig que passa entre xalets, quan s’acaba l’asfalt, allí en un costat deixeu el vostre vehicle i seguiu a peu pel camí ara de terra.
Quan arribeu a una cadena al costat dret que tanca un camí, us fitxareu on es veu l’antiga masia de can Roig al fons,
cal seguir camí a vall que en pocs minuts us portarà a l’explanada amb alts plataners on hi ha La Font de Nostra Senyora del Carme.
Des de fa anys, no disposa d’aigua. L’estructura, es una paret arrodonida a dalt i amb rajoles a dos colors, blanc i vermell clar, amb la imatge de la verge amb el nen jesús amb àngels al centre.
L’aigua, queia a una pica semi circular i molt a nivell del terra.
Al costat esquerd te un petit seien de pedra algo malmès.
Un lloc que deuria ser molt agradable fer un àpat a l’ombra dels plataners del costat de la font.
El lloc també es coneix con les Fonts de can Roig, donat que a pocs metres hi ha la Font de l’Avellana, que demà comentarem.
La Font dels Caçadors esta adossada la paret d’una casa particular, en el carrer de Paris cantonada amb el carrer de Sant Carles de Les Fonts de Terrassa.
Estructura d’obra feta de maons i pedres rodones de riera. Amb el seu nom a sobre a la part superior.
Disposa de dos aixetes de pressió, l’aigua que es de xarxa pública, cau a una allargada pica. Va ser inaugurada el 13 d’octubre de 2001.
La Font de les Fontiques és molt fàcil d’accedir-hi, us recomano que ho feu a peu, cal que seguiu el camí del GR-151 direcció a Cantonigròs i a la Foradada, a l’inici de la pista de terra trobareu diferents cartells, un d’ells de ferro, que us assenyala la Foradada i les Fontiques, seguireu tot passant per l’accés a masia del Campàs, seguiu uns 700 metres on veureu un cartell de ferro que ens queda a l’esquerra i que assenyala les Fontiques, baixeu per un corriol que us portarà en directament a la Font de les Fontiques.
D’una paret rocosa i plena de molsa gracies a la humitat, hi ha un tub de ferro on surt l’aigua que cau a una pica no massa gran a nivell del terra i desguassa al torrent.
En cada costat de la Font disposeu de dos bancs de pedra per seure. Al fons circula la riera de les Gorgues.
El Moli de Vent del carrer Catalunya esta en una illeta amb cantonada al carrer de Mossèn Joan Abarcat front la rotonda de la Ronda de Llevant de Castellar del Vallès.
No fa massa temps la veiem sense les aspes.
Ara, una vegada restaurada, podem contemplar un Molí de vent tal com fa algo mes d’un segle el van construir.
Cal saber que a principis del segle XX, tota aquesta contrada era terrenys agrícola i s’explotava l’horta; se’ns fa difícil pensar que era així, quan ara totes les rodalies veiem que estan urbanitzades.
L’Ajuntament de Castellar del Vallès, ho ha volgut conservar-ho com un record d’un temps passat.
Els Horts de Sant Fruitós, estan en la part antiga del poble, en el barri conegut com la Sagrera.
El Torrent Bo passa per el costat de la Sagrera s’ha de fer per tant per arribar a bona part dels horts tot travessant aquest torrent per un petit pontarró.
Torrent Bo
Actualment aquest tram del torrent a tocar de la Sagrera es troba parcialment canalitzat per evitar crescudes desprès d’una pluja forta.
l’Horta de Sant Fruitós.
El seu pas permet regar tota la zona coneguda tradicionalment com l’Horta de Sant Fruitós.
L’existència d’aquest torrent es manté encara en la vida de l’horta de Sant Fruitós.
A poca distancia més avall, al finalitzar la zona de l’Horta, al costat del mas de La Sala,
dit torrent desguassa al riu d’Or, del qual passa a formar part fins a la seva confluència amb el riu Llobregat.
Són uns horts molt ben parcelats i creiem que amb un bon rendiment de verdures i fruites,
gracies per varis motius, el constant treball dels pagesos,
l’aigua del Torrent Bo, que en canals i recs fant la distribució equitativa per poder regar.
I per últim, que la regulació de l’aigua esta tal com veiem en aquest cartell.
Us passo aquest enllaç sobre l’aigua pels regants :
L’antiga masia de Castellarnau és fortificada del segle XII. Al segle XVII aquesta pertanyia a la família Borrell que la va vendre l’any 1662 al genovès Francesco Berardo per la qual cosa passà a ser coneguda com Torre Berardo.
Dins de la finca a part de la masia, ara un destacat Restaurant de Sabadell , hi ha la Torre, l’ermita, un jardí molt cuidat i el Pou.
El Pou és de construcció casi circular, podeu veure que les parets són entre velles rajoles planes i trossos de roc, per sobre esta obert, disposa d’una finestra tancada per una reixa, per on es treia l’aigua.
Sota de la finestra disposa de dos petits seients de pedra vermella.
En un dels costats veureu adossat al pou, una pesa d’obra rectangular que faria d’abeurador, no te res a veure amb la construcció del pou.
Si visiteu el lloc, recordeu que esteu dins d‘una finca particular oberta al públic que va a menjar al Restaurant, cal respectar tot el seu conjunt.
