Aquest Hotel d’insectes esta situat en la rotonda dels Bellots en l’avinguda del Vallès amb carrer de l’Aigua, a tocar d’una gasolinera.
Es un hotel d’insectes de dimensions grans.
Te 6 compartiments per a diferents tipus d’insectes.
No te ombra en la rotonda i no hi han plantes amb flors…
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero
El Pont de la Remunta esta situat en l’avinguda Josep Tarradellas, 272 de l’Hospitalet de Llobregat.
Historia:
El tram que es veu d’un color més clar per fora i rocs per dins, és el que queda del pont original, de l’any 1819.
La resta més fosc és fruit de la reconstrucció del 2014, inclou les escales.
Altres dades:
La Canal de la Infanta, passava per dins de les instal·lacions de l’antiga caserna militar de la Remunta, que ocupava aquest espai, ara edificat amb habitatges.
El pont reconstruït era el pas per damunt de la Canal de la Infanta.
Us passo informació sobre la Canal de l’Infanta
https://es.wikipedia.org/wiki/Canal_de_la_Infanta
Ara el Pont es un record per les noves generacions que no s’ha volgut eliminar desprès de l’oposició de la gent de l’Hospitalet de Llobregat.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
A l’hivern les aus requereixen aliments energètics, de manera que posar a la seva disposició diverses llavors com pipes de gira-sol negre, escaiola, cacauets o pastissos de seu,
sense oblidar alguna porció de fruita madura com poma o pera,
proporcionarà els nutrients necessaris per a sobreviure a les llargues i fredes jornades…
Cal posar als jardins el menjar i aigua.
Podeu penjar voles preparades de grassa amb aliment inclòs.
Recull de dades: Internet
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Rosa dels Vents esta situada en el Parc del Turó de Can Mates de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
Conjunt escultòric format per setze peces de granit disposats per parelles.
Amb la combinació de dues peces de granit es forma la primera lletra del nom de cada vent, una esculpida a la pedra en positiu i una altra en negatiu.
Per tant, les setze peces combinades donen lloc als vuit principals vents.
Al centre del conjunt hi ha una planxa de ferro amb la inscripció de tots els vents: gregal, llevant, xaloc, mig jorn, garbí, ponent, mestral i tramuntana.
El conjunt mesura 16 metres de diàmetre i 1,20 metres d’alçada i està fet en granit de Càceres i de Veneçuela.
Segons Imma Pueyo (2015): “L’espectador ha d’interactuar i moure’s fins trobar el punt visual exacte que uneix els dos elements de la inicial”.
De l’obra, l’artista Pep Codó autor del conjunt en diu: “La idea era que fos un material que s’integrés en l’espai, que vol ser rural, i que té la vocació de reproduir el paisatge del Vallès. El granit és un material bastant corrent, i de la manera com estan plantades les peces, sembla que el granit surti de dins terra”.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’Estany de la Guinardera esta entre les avingudes de la Via Augusta i d’Europa de Sant Cugat del Vallès.
L’estany i el seu entorn acull diverses espècies de fauna i flora d’interès.
Hi ha un refugi de fauna de naturalitzada, a la qual la població no pot accedir directament, amb nuclis de vegetació autòctona densa i
espais emboscats que afavoreixen la nidificació i el refugi d’ocells, així com d’altres espècies d’interès, com els espiadimonis.
A més, hi ha tres illes flotants vegetades que afavoreixen la depuració de les aigües i la naturalització de les basses i,
alhora, són refugi i zona de nidificació per a fauna vertebrada i invertebrada.
Aquest tipus d’hàbitats acostumen a ser lloc de concentració d’insectes i, alhora, d’espècies insectívores, com els ratpenats (pipistrel·la nana, pipistrel·la comuna),
així com d’ocells com els tallarols, les mallerengues, les cueretes, els pit-roigs i els rossinyols.
També, solen ser punt de trobada d’espècies migradores, com el cabusset, la polla d’aigua l’ànec collverd i l’esplugabous.
Observacions:
De forma il·legal s’alliberen en aquest lloc animals com conills i
ànecs i altres espècies exòtiques invasores com la gambúsia i tortuga de Florida.
Recull de dades: Diba.
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Can Revella (també conegut com Can Rabella) és una masia ubicada al parc del Turó de Can Mates de Sant Cugat del Vallès.
Des del Maig de 2017, als terrenys adjacents a la Masia de Can Revella s’hi troba un hort urbà comunitari portat per l’ajuntament dins del programa Cultiva’t.
És un projecte formatiu en horticultura ecològica i jardineria. Ofereix formació en la inserció laboral.
Un cert percentatge de les seves parcel·les, ubicades als diferents horts municipals, estan destinades a persones proposades per Serveis socials per fomentar la integració sociocomunitària i la socialització formant part de l’activitat pròpia de l’hort.
Aquesta adjudicació, pel seu caràcter social, és temporal i compta amb el seguiment i acompanyament de Serveis socials i experts en horticultura.
A nivell espacial, l’hort disposa d’una zona d’horts particulars i compartits i una zona d’hort comunal, un hivernacle, una pèrgola, una zona de lleure, un espai de canviador, una zona de compostatge comunitari, diferents espais d’emmagatzematge, i una tanca perimetral, entre d’altres.
Recull de dades: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i altres
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La fuente de Neptuno (también llamada Il Biancone) de Florencia está situada en la Plaza de la Señoría, frente a la esquina del Palazzo Vecchio.
Es obra de Bartolomeo Ammannati (1563-1565) y de algunos de sus aprendices, entre ellos Giambologna. La fuente fue comisionada en ocasión del matrimonio entre Francisco I de Médici y la archiduquesa Juana de Austria en 1565. Inicialmente el trabajo se le fue encargado a Baccio Bandinelli, quien diseñó el modelo, pero murió antes de poder empezar a esculpir.
La figura de Neptuno, hecha en mármol de Carrara, y cuyos rasgos reflejan los de Cosme I de Médici, era una alusión al dominio marítimo de Florencia. Se yergue sobre un pedestal decorado con las estatuas de Escila y Caribdis, en el centro de una fuente octogonal.
La estatua no fue particularmente apreciada.
Sin embargo, los trabajos prosiguieron durante los diez años siguientes, con la ayuda de los mejores escultores de la ciudad en los bordes de la fuente. Se aprecia la influencia del manierismo en sus estatuas de caballos de mar, sátiros danzantes y divinidades fluviales, pero el conjunto permanece armonioso y coherente, siendo un ejemplo para las posteriores obras del género.
La fuente ha sufrido numerosos daños:
Se cuenta que los florentinos presentes en la inauguración nocturna de la estatua, al descubrirse la obra notaron más su blancura que su belleza —de ahí el nombre de Biancone— y acuñaron el dicho “Ammannato, Ammannato, ¡cuánto mármol has desperdiciado!” (“Ammannato, Ammannato, quanto marmo hai sciupato!”).
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngeles García – Carpintero
Ens cal anar fins a Queralbs per la carretera GIV-5217 i seguir amb cotxe o a peu per la pista de muntanya fins el pàrquing del coll de Fontalba, situat al final de la pista en la collada de 11 quilòmetres d’ascens.
En un punt del Torrent hi ha una sortida entre pedres i rocs la sortida important d’aigua bona i fresca, es el seu naixement.
Amb boniques panoràmiques, com la vall del Freser.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
El Parc de Bellvitge esta en el carrer de l’ermita de Bellvitge, 38 i la Rambla de la Marina en el Barri de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat.
Va ser inaugurat durant l’any 1988, te una Superfície de 50.316,32 m2
Parc extens, amb l’Ermita de Bellvitge, que és de la època medieval, amb zona infantil,
cafeteria-bar i taules amb bancs per fer pícnic i fonts.
El parc de Bellvitge és un espai obert, de forma més o menys rectangular.
La seva característica principal és que aconsegueix una certa sensació d’intimitat en un parc sense portes, situat a les terres planes del delta.
Un gran passeig central el travessa en diagonal i marca dues zones de característiques diferents.
Pel nord el tanca una plaça ombrejada per lledoners i braquiquítons, que l’aïlla dels blocs de pisos més propers i protegeix l’interior del parc.
Te una gran diversitat d’arbres, arbust i plantes, molt cuidat.
Cal destacar la Bassa o estany que hi ha entre l’ermita i la part de darrera del Gimnàs Metropolitan.
Tot el perímetre que envolta l’estany en la part del parc, hi ha un llarg seient.
En un del seus costat hi ha una rampa per baixar a l’estany.
L’alimentació incontrolada dels animals empitjora la qualitat de l’aigua del estany, genera males olors i desencadena problemes higiènics – sanitaris.
És prohibit banyar-se a les làmines d’aigua i estany del parc.
Recull de dades: Varis
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Els jardins de Massana són el vestigi d’un projecte de ciutat jardí.
Esta situat entre els carrers Espiga, Sant Pasqual Bailón i Cardenal Tedeschini.
Construïts a l’interior d’una illa de cases, ofereixen un oasi de tranquil·litat al bell mig del barri.
En aquest jardí trobem una part poblada d’arbres molt gran que provenen de l’antic jardí particular de la torre i una part nova on tota la plantació és actual.
A la part antiga hi ha una templet de pedra amb una taula i bancs del mateix material molt adient per a jocs de taula, i a la part nova es troba la zona de jocs infantils.
La vegetació és molt important pels exemplars que hi ha.
Hi destaquen, les palmeres de diferents espècies i d’alçada, els cedres, un fals pebrer preciós i vuit teixos retallats únics a tot Esplugues,
així con un gran cactus amb diverses branques protegit per una tanca de fusta que l’envolta.
Els equips i serveis del parc són, Font d’aigua potable, font ornamental, zona de jocs infantils, una pèrgola singular que permet practicar jocs de taula i zones d’estar, amb seients repartits per tot el parc.
Recull de dades: Ajuntament d’Esplugues de Ll.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 