Arbres : Els Lledoners del Parc del Lledoner de Granollers

Avui us presento dos articles sobre Lledoners a Granollers

El Parc del Lledoner és el més gran de la ciutat, situada en el barri del Lledoner, a Granollers, situat entre el riu Congost, la riera Carbonell, el carrer Lledoner i el carrer Rafael Casanova.Té gairebé 7 hectàrees de zona verda. A més, és un espai pioner pel que fa a l’aprofitament d’aigua no potable. Disposa d’un sistema de reg singular que aprofita l’aigua de la mina d’en Joanet, que antigament servia per regar els camps.Son varis els Lledoners que hi podem trobar, us he seleccionat uns que son situats a l’entrada del Parc pel carrer de Jaume Corbera.Es un grup de Lledoners agrupats en el mateix punt. Son d’una altura i gruix destacable, i formen un conjunt a la primavera i estiu, quan estant les fulles.Presentant aquest arbres un bon estat de salut .

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Lledoner de Granollers, comparació amb l’hivern i la primavera – 2ª Part #

Avui us presento dos articles sobre Lledoners a Granollers

El passat dia 11 d’Agost de 2018, us deia del Lledoner de Granollers :

“ Es un espectacular Lledoner com a pocs a Catalunya, esta situat en el carrer de Jaume Corbera amb cantonada carrer Corró de Granollers,  just a tocar les cases unifamiliars de can Monich…”

Avui us faré la comparació fotogràfica d’aquest Lledoner , entre l’hivern i la Primavera, us passo les fotografies :

F-1

F-2

F-3

F-4Si no el coneixeu, i esteu en Granollers, val molt la pena en visitar-lo ha qualsevol època de l’any, sempre es digne de ser admirat.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Parc de Can Carrencà de Canovelles

El Parc de Can Carrencà està situat en el carrer del Molí de la Sal de Canovelles.És un espai dividit en dues parts a diferent nivell. Una part, a nivell inferior amb un sòl de terra concebuda com a parc – jardí amb arbreda i bancs.Hi trobareu un espai per jugar els mes petits.L’altra part, mes superior, està destinada a auditori amb grades fixes de formigó.Darrera i a peu de paret, un gran seient allargat de pedra blanca.Els dos nivells s’uneixen per una escala i una rampa a banda i banda.Estan dividits per un mur de pedra fet majoritàriament amb palets de riera, de dues cares vistes que es conforma com a espai de serveis.El parc – jardí és creuat per un pont que enllaça amb l’altra banda del carrer,per sota hi passant els vehicles i la gent de pas.En una d’elles, hi ha la Font de can Carrencà i un petit espai al seu voltant i un sortidor, els quals us vaig parlar en l’article d’ahir.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Canovelles i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de can Carrencà de Canovelles

El Parc de Can Carrencà és un espai públic d’esbarjo construït dins de la urbanització de la zona a l’entorn de l’avinguda de Canovelles, el camí del Molí de la Sal, i cantonada on està situat, al començament de la serra de Can Carrencà.De fet, Can Carrencà, era una gran casa amb una extensió important de terres de conreu i horts, actualment esta urbanitzada amb cases baixes, sols queda al costat de la casa una extensió totalment erm.En un costat del parc esta situada  la Font de Can Carrencà, que raja per a tres aixetes metàl·lics i dona l’aigua a una llarga pica d’obra.Hi ha un mur  allargat que és de pedra, situat  en cada costat de la font, que es pot fer servir com a banc i esta coronat amb totxo.L’aigua d’aquesta font, a principi del segle XX, es considerava molt bona, per aquest motiu, era embotellada i es venia principalment a Barcelona.Front la Font de Can Carrencà,  hi ha un sortidor, amb una bassa rodonai un petit brollador central, que dona un ambient de frescor a l’estiu.

 

Recull de dades : Ajuntament de Canovelles i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Canal de l’antiga fabrica textil de La Brutau de Sant Jaume de Llierca

La família Brutau de Sabadell, va arribar al poble Palau de Montagut, que és l’antic nom de Sant Jaume de Llierca, a finals del segle XIX, situant-se al costat del riu Fluvià.L’emplaçament d’aquesta nova fàbrica, només es pot explicar per l’existència d’una energia hidràulica que substituís el vapor de la fabrica de Sabadell i permetés una producció industrial amb menys cost i va comprar la fàbrica tèxtil Funosas que disposava d’un salt d’aigua propi.Aquesta fàbrica va ser important dins la industria catalana ja que produïa fil prim de la millor qualitat destinat a la textura i el gènere de punt.Als anys 20, la fàbrica va necessitar un salt d’aigua més gran per abastir les seves necessitats. El salt es va fer a Vilallonga de Ter.Com que l’energia que arribava era superior a la demanda de la fàbrica, es va crear una segona branca.La crisi del petroli del 1978 va provocar el tancament de la fàbrica.L’antiga fàbrica tèxtil Brutau, actualment es troba en perfecte estat de conservació. És un recurs importantíssim a recuperar per poder entendre el passat industrial de la Garrotxa.La Canal de l’antiga fàbrica tèxtil Brutau, actualment es manté tota l’estructura d’aigua que servia per generar energía a la fabrica.

 

Recull de dades : lagarrotxa.net i propi

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Un Hort diferent : Els Horts urbans, “Conreant Terrassa”

Com a altres grans municipis l’Ajuntament de Terrassa ha impulsat el projecte d’horts urbans.Es tracta de la iniciativa “Conreant Terrassa”, que es va portar aquest projecte des d’ ara fa mes d’una dècada.S’han posat a disposició de diverses entitats sense ànim de lucre, mes de 7.500 metres quadrats de terrenys destinats a l’horticultura.D’aquesta forma es vol recuperar aquests espais i donar suport a projectes amb finalitats socials.Son espais dins del casc urbà de Terrassa, en diversos barris del municipi  i que no s’han edificat.Món Terrassa,  feia ressò d’aquest horts urbans a la ciutat de Terrassa al 04/04/2017, us passo l’enllaç :

https://elmon.cat/monterrassa/societat/mes-horts-urbans-al-barri-del-segle-xx-de-terrassa

Un exemple el tenim amb l’hort urbà situat a prop de la Plaça del vapor Montset, entre els carrers Dt. de Déu dels Àngels, Montserrat i Sant Valentí.Us passo el seu Blog per poder coneixeu-ho  :

https://plantemnos.wordpress.com/

Iniciatives així, fan d’una ciutat mes humana i mes ecològica !

 

Recull de dades : Web de l’Ajuntament de Terrassa i Altres

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Manteniment dels espais de les rodalies de l’Estany de Banyoles

La visita de l’Estany de Banyoles es constant, cada dia i més en festius, hi  passejant, caminant, corren, s’hi va amb bicicleta, s’hi pren el sol, s’hi llegeix un llibre, s’hi fa un àpat…Axó comporta tindre un espai, net i amb un manteniment diari – setmanal, que porta la gestió l’Ajuntament del municipi de Banyoles és important i destacable.Antigament, les fonts de les rodalies de l’estany, no es podien visitar, estaven inundades, amb fangs i vegetació que naixia lliurement i sense ordre.

Font del Ferro – Arxiu Rasola

Font de la Filadora – Arxiu Rasola

Ara es tot el contrari, i volem que veieu, com a quedat aquest espai que ordenat i urbanitzat , no deixa de ser un espai natural.Fonts netes i de bon accedir, amb rampes i seients de fusta, fan uns llocs agradables per estar-hi.Us adjunto un enllaç ampli i molt ben elaborat sobre un projecta dels desmais de l’entorn de Banyoles i l’Estany :

https://seu.banyoles.cat/Portals/0/Urbanisme/MILLORA%20SERVEIS/2018/DESMAIS/PROJECTE%20COMPLERT.pdf

Ara per primavera, seria una bona ocasió per a gaudir del paisatge i espais naturals que en les rodalies de l’Estany de Banyoles ens ofereix.

 

 

Text i Fotografies antigues – Fons Rasola : Ramon Solé

Fotografies actuals : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de la Puda de Sant Jaume de Llierca

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Des del Poble de Sant Jaume de Llierca, podem dirigir-nos a la Font de la Puda pel mateix camí que ens portaria a la Capella de Santa Magdalena i al Castell de Mont Palau.Des del poble podeu sortir pel carrer industria o be, per la carretera del Molí, que s’uneixen i cal seguir el camí, direcció el riu Fluvià que es pot creuar per un ampli pont, en aquest recorregut trobareu diferents cartells que us orientaran.Un cop a l’altra costat de la llera del riu, trobareu  a l’esquerra una gran bassa que es alimentada per l’aigua d’una riera, que a l’estiu invita a refrescar-se els peus.En un costat d’aquest paratge veureu un petit mur, on hi ha un tub, és la Font de la Puda.L’aigua es sulfurosa i fa una certa mala olor clàssica d’aquestes fonts d’aigua medicinal.Si mireu per on circula l’aigua un cop cau de la font, veureu un residu blanc.La Font de la Puda, es un lloc fresc a l’estiu, amb plataners que donen una bona ombra,i alguna taula i banc de fusta per poder fer un àpat o descansar.De fet, La Font de la Puda està a tant sols uns 800 metres de Sant Jaume de Llierca, es una senzilla passejada per tothom.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Les Alzines de l’Avinguda Can Galvany de Vallromanes

En l’avinguda Can Galvany de Vallromanes, ens crida l’atenció una filera de vuit d’alzines a punt de ser considerades monumentals.Aquesta Alzines fan de mur natural, entre els dos carrils o sentits de la marxa dels vehicles que circulen per l’avinguda Can Galvany.Uns de les Alzines, es extraordinàriament gran i desenvolupada amb gran brancatge.Tenen totes una gran alçada en comparació a altres arbres de Vallromanes.Gaudeixen, en general, d’un bon estat de salut vegetal.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

.

Font Plaça de la Vila de Santa Maria de Palautordera

Aquesta Font està situada en un costat de la Plaça de la Vila, front a l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera.Caldria distingir dues parts destacables :

  • La Font en sí, que l’aigua surt d’una aixeta incrustada en la boca de la figura en relleu d’un peix. I cau a una pica rodona a poca altura del terra.
  • Aquesta Font es la base d’una farola que esta formada per 5 braços i per 5 punts de llum. I decorada per varis motius i l’escut de la Vila.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé