El Roure de Salo, es situat a l’entrada d’aquest petit poble del terme municipal de Sant Mateu de Bages.
ES un roure molt destacat per la seva corpulència,
Disposa de llargues branques formant una gran copa.
En la seva part mes baixa del tronc hi ha una mal formació segurament per alguna plaga d’insecte que l’esta afectant.
Disposa sota d’ell d’un banc de fusta, que a l’estiu es una meravella per la seva fresca.
Text Fotografies del Blog : Ramon Solé
El Pou i el safareig petit es a tocar a la llera del torrent de l’Illa, enmig dels horts a sota del veïnat del Bruc de la Parròquia en El Bruc.
De fet esta format per el conjunt d’un safareig gran, una font ,un safareig de petit, un pou i una capelleta que acull la rèplica de la Mare de Déu de la Font.
Front del Safareig gran, en una cantonada hi ha el Pou i el petit safareig.
Es un Pou gran, en els anys a sofert moltes reparacions.
Esta tancat per una portella gran de fusta, i a sobre una finestreta de ventilació.
Adossada a la seva part de la dreta hi ha un petit i vell safareig, s‘alimentava per l’aigua del pou, sortia per un tub i queia directament al safareig.
Text del Blog : Ramon Solé
Fotografies del Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Aquesta Torre d’aigua, està situada entre el carrer d’Egara i el carrer Noguera de Sant Quirze del Vallès.
Diem la Torre Nova, perquè hi ha la vella mes al centre de la població i que ja fa anys us la vaig presentar.
Es de considerable altura i que es pot visualitzar des de bona part de la població.
Text i Fotografies del Blog : Ramon Solé
La Font d’avui esta adossada en la paret d’un edifici del Barri vell (o de dalt) a prop de l’església vella de Santa Maria d’Oló.
Construïda d’obra amb similitud a les pedres dels edificis antics del barri, amb data de 1992 que esta inscrita a la pedra principal.
Es una construcció petita, d’un roc arrodonit per dalt amb l’aixeta de polsador que cau a una petita pica que deu ser molt antiga, en cada costat unes pedres planes per si es vol assentar-se
Text del Blog : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Ficha técnica
Autor: Coia Dols Campanera i Marius Domingo de Pedra
Nº de páginas: 168
Editorial: COSSETANIA
Idioma: CATALÁN
Encuadernación: Tapa blanda
ISBN: 9788413562780
Año de edición: 2023
Plaza de edición: ES
Fecha de lanzamiento: 21/06/2023
Alto: 21 cm
Ancho: 14.2 cm
Peso: 360 gr
Precio: 18,90 €
Sinopsis de GUIA DE PAPALLONES PER A NOIS I NOIES
Aquesta guia es una eina per fer assequible a qualsevol que es vulgui endinsar en aquest món: fer fàcil la complexitat d’aquest grup taxonòmic i, ensenyant les especies mes freqüents al nostre país, intentar despertar l’estimació d’aquests petits essers voladors.
Amb aquesta intenció, s’hi descriuen els diferents tipus d’indrets on podem trobar cada espècie i quines són les plantes nutrícies que les alimenten en la seva fase d’eruga.
A mes, podrem aprendre que es una papallona, com viu, com es comporta, etc.
Amb una gran quantitat de fotografies, descripcions, anècdotes i curiositats per descobrir i aprendre sobre el fascinant món de les papallones.
Recull del Llibre : Ramon Solé
Per anar a la Font o Mina can Molins cal que us situeu al principi del carrer del Pica-Soques,
una vegada passat pel túnel per sota de les vies dels FFCC., cal dirigiu a l’esquerra on un camí fa una davallada
al poc cal deixar-lo i continuar per un caminoi fins el torrent, on esta la Font / Mina.
Tal com us dic, es una Mina, però esta canalitzada part de l’aigua i surt per un tub a mitja altura.
Per no perdre aigua, generalment hi ha un tap.
Al no tenir una porta que tanqui l’accés a la Mina, no us aconsellem fer-ho, donat el mal estat interior,
En ocasions, hi ha branques a l’entrada, per dissuadir ha fer-ho.
No hi ha un lloc per fer estada, al estar dins del torrent, millor si voleu descansar i fer un àpat, aneu a peu del bosc que heu fet al baixar.
Us passo una fotografia de com era aquesta font i l’abundant cabal que tenia fa uns 20 anys en rere.
Text del Blog: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
L’Ametlla de Merola és un nucli d’uns 181 habitants (2021) situat a la vora del Llobregat, al vessant meridional de la comarca del Berguedà al terme municipal de Puig-reig, que es va originar com a colònia industrial tèxtil a l’últim terç del segle XIX, el conjunt arquitectònic del qual, actualment, és inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Destacant el seus vells arbres, concretament els plataners a la vora de la canal,
Són corpulents amb brancatge molt allargat cap a munt.
També hi trobareu d’altres arbres destacats de diferents espècies.
Text del Blog: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
A l’Àrea de descans de l’Hort del Rector, s’arriba des del camí del Casot venint de Marganell,
us queda just després de l’església de Sant Esteve i a l’esquerra.
En una zona que s’ha habilitat amb taules i bancs, sota un petit alzinar jove.
També disposa de bancs addicionals per les rodalies d’aquesta Àrea.
Es un lloc ideal on parar i poder fer un àpat o descansar desprès d’una caminada o ruta.
Text del Blog: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Aquesta Font, esta ubicada en la paret d’una casa del carrer Vicens Perelló de Gelida.
La Font esta emmarcada en tres cossos rectangulars i adornats amb rajoles de color groc i algunes de verd. Al centre hi ha una aixeta de polsador, on l’aigua de xarxa pública cau a una pica.
Text del Blog: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Safareig i la bassa de la zona de Sant Esteve, esta en el camí del Casot, venint de Marganell queda just després de Sant Esteve a l’esquerra.
Antic safareig comunitari situat a pocs metres de l’església de Sant Esteve. Consta d’una bassa de planta rectangular i de mitjanes dimensions, que està ensotada respecte el nivell natural del terreny. Aquesta té les parets recobertes de pedra, on hi queden les restes de l’arrebossat de guix original.
Alçada respecte aquesta bassa, n’hi ha una altra de menors dimensions i de planta quadrangular. En un lateral té una llosa plana inclinada que s’emprava per a rentar. La bassa més gran era la que recollia l’aigua sobrant.
Actualment es troba abandonat, pel que està parcialment cobert de vegetació.
Probablement l’aigua hi venia canalitzada des d’un rec o el pou que hi ha al costat de l’església de Sant Esteve.
Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: M.Lloret – Kuanum
Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 