Molí de la Mogoda en Santa Perpetua de la Mogoda (Vallès Occidental)

Publicat el 13/02/2023 per Rasola

Respon

El Molí de la Mogoda esta en la Plaça del Molí en la Mogoda de Santa Perpètua de Mogoda.

Historia:

Ressenya històrica extreta de CANYAMERES ( 2009: 112-114). 1181. Podria ser la data de la primera referència sobre el molí de Mogoda.
1187. Concòrdia entre Bernat de Mogoda i Pere de Sant Vicenç (senyor del castell de Cabanyes) sobre l’aigua que agafa Pere de Sant Vicenç per al seu molí de Prat de Caurell al Besòs, al carcabà dels molins de Bernat de Mogoda. Per aquesta concòrdia Pere de Sant Vicenç havia de fer un pontet per recollir tota l’aigua sens cap impediment i retenció.
1287. Es pot confirmar l’existència d’un casal de molins fariners a Mogoda. El rec que portava l’aigua al molí de Mogoda travessava pel bell mig de tota la plana de llevant de la riera de Caldes.
1703. Una riuada nega el rec moliner que portava l’aigua al molí de Mogoda i després al rec i al gorg de Mogoda. En successives inundacions, els cartoixans demanaren al batlle general de Catalunya que requerís als altres propietaris veïns amb la riera per on passa el camí ral i el rec moliner, i el rec dels horts, Jaume Banús, Josep Vaquer, de la parròquia de Cabanyes, Francesc Casanoves i Jaume Colomer, que contribuïssin en les despeses de fer aquestes defenses i que en fessin més des del camí de Santa Perpètua de Mogoda a Granollers en avall, així com l’actuació de canalitzar l’aigua del rec per sota el camí ja que fins llavors es perdia aigua provocant fangueig a l’esmentat camí.
1706. Aiguats que desbordaren la riera de Caldes i feren malbé el rec moliner de Mogoda.
1711. Una nova riuada inunda quasi totes les terres per on passava el rec del molí de Mogoda, i per això, amb consentiment dels propietaris, el prior de Montalegre manà canviar el curs del rec del molí. El nou rec continuava des de la sortida de la propietat Anglí, pel torrent que hi havia sobre de les cases d’en Vilana (Can Bernades Vell).
1752. El prior de la cartoixa demanava a la Reial Intendència del Principat, que els fossin establertes les aigües subterrànies de la riera de Caldes des de l’ermita de Santa Magdalena (Palau-solità) fins al molí de Mogoda.
1754. Eulàlia Tagell i Pi retirà la demanda contra la cartoixa de Montalegre. Aquest seria per tant el final dels problemes del rec de Mogoda i els antecedents de la construcció de la mina de Mogoda.
El molí de Mogoda va continuar funcionant tot el segle XVIII.
Segle XIX. Primera meitat. L’Estat desamortitza les terres de l’església i de les ordes monàstiques com la cartoixa de Montalegre. La gran finca de Mogoda fou venuda en tres lots.
1844. Es va fer subhasta pública i es firmaven les escriptures de venda en poder del notari de l’Estat Manuel Clavillart. Un lot fou adjudicat a Pere Gil i Pau Torrents Ribalta, mercaders de Barcelona. El segon i tercer lots foren adjudicats a Josep Safont.
Segona meitat. Com la majoria de molins fariners propers a Barcelona deixà de funcionar per la introducció i competència de la molt més productiva indústria farinera moderna, moguda per les màquines de vapor.

El molí de Mogoda es troba situat a la plaça del molí de Mogoda, a pocs metres dels pous de glaç.

Des del nucli urbà l’accés a Mogoda es fa des d’una rotonda situada entre les avingudes Onze de setembre i avinguda Mossèn Jacint Verdaguer. Si es continua cap a llevant per l’avinguda Onze de setembre es troba una segona rotonda on cal trencar a la dreta. Seguint la pista arribem pel camí la Bòbila Bellsolà al nucli de Mogoda. El molí es troba al nord-oest del nucli de Mogoda. Aquest nucli es troba al sud-est del nucli urbà, entre la riera de Caldes, la carretera de Caldes i la línia de Renfe Mollet-Papiol.

El molí de Mogoda és avui un edifici en runes, cobert de vegetació i deixalles, que no permeten observar la seva estructura. Aquest edifici va estar en funcionament fins a mitjans del segle XIX que s’abandonaria.

Tot i en mal estat encara estava força sencer l’any 1972, quan va ser fotografiat per Fermí Vinyals (CANYAMERES, 2009: 115). Les runes que queden avui són només una petita part de l’edifici que hi havia llavors. En aquell any encara s’apreciaven a més de l’edifici el carcabà del molí amb les restes del que era el rodet, l’arbre, el pany i la canal.

Observacions:

L’antiga bassa del molí es trobaria on actualment hi ha el camp de futbol, al costat mateix del molí. S’observa oculta darrera la vegetació restes dels murs de l’antiga bassa.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : Goretti Vila i Fàbregas

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de Clara o de Ca l’Olivella a Lavern de Subirats

Publicat el 12/02/2023 per Rasola

Respon

Per anar a La Font de Clara o de Ca lOlivella cal situar-se al nucli de Lavern, dins del municipi de Subirats,

cal anar al passatge de la Font Clara, al punt de la carretera BV-2428,

allí baixar pel costat d’una casa per unes escales

fins al Torrent de la Font Clara.

Historia:

D’aquesta font hi ha documentació que data de l’any 1756.
L’actual construcció data de l’any 1913, quan el Sr. Pere J. Maristany, comte de Lavern, realitzà les obres amb la finalitat de “recoger mejor las aguas i las dos balsas cerca de la fuente”, així com per “tratar de aumentar el caudal del agua y la mejor forma de su captación”.
La Font Clara o Font de Ca l’Olivella havia estat propietat dels Olivella de Lavern, tal i com consta en documentació que, a causa del propòsit del comte de Lavern d’acondicionar la font i portar l’aigua a diferents nuclis de Lavern, es redactar per testificar la propietat de la font per part de la família Olivella.
Un primer document fou sol·licitat per Josep Olivella l’any 1895, per demostrar que la font fou concedida als seus avantpassats a títol d’establiment precari l’1 de desembre de 1756. El document especifica que es concedeix a Don Jaume Olivella “la correspondiente escritura de Precario de la facultad de usar y valerse de las aguas que constituyen la fuente de Font Clara, las que nacen de una Peña a la que linda una heredad propia de dicho Olivella sita en dicho término para el riego de esta, para el uso de la Fábrica de aguardiente que tiene en dicha heredad y demás usos casolanos privativamente a cualesquier otros, mediante dos pequeñas balsas pagando de entrada Quarenta Reales de ardites que han de depositarse en Arcas de la Real (…) y como censo anual tres sueldos de la misma moneda.”
Aquest tipus de cartes precàries es comencen a redactar als segles IX i X, i s’estenien als pagesos emfiteutes que, per gaudir d’una part de les possessions del senyor feudal, havien de lliurar una certa quantitat a favor de l’ús que en feien.
S’observa, doncs, que les aigües entren de ple en les relacions de tipus feudal fins ben entrat el segle XIX.

Font situada enmig d’una petita cinglera de 5-7 m. d’alçada, la paret natural està plena de concavitats en forma de cova.

La font està situada en un cos pla de maó enganxat a la paret de 2,40 m d’alçada i 1,10 m d’amplada.

L’aigua raja a través d’un broc metal-lic.

L’espai està arranjat amb murs de pedra de poca alçada (més o menys 1 m.) que serveixen per canalitzar l’aigua quan hi ha pujades del curs fluvial que passa en direcció a la riera de Lavernó.

L’espai està cobert per plataners de mida gran i algunes espècies de ribera que segueixen la riera.

La zona està adaptada per rebre visitants amb una taula amb bancs i una paperera.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Oriol Vilanova

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpinterio

Arbres – Els Pins de La Coma de Sant Jaume de Moià

Publicat el 11/02/2023 per Rasola

Respon

Aquest Pins estan situats a l’entrada de La Coma de Sant Jaume, a peu de la carretera C-59 de Barcelona a Moià.

Són un conjunt de 3 pins de destacades dimensions,

dos d’ells a la mateixa entrada a la finca i el tercer a l’altra costat de la carretera.

El tronc es gruixut i allargat amb una alçada destacada,

i qualificats com sans.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Horts del Moli de Mogoda deSanta Perpètua de Mogoda

Publicat el 10/02/2023 per Rasola

Respon

Els Horts del Molí de Mogoda està situat en el Barri de la Mogoda i Castell de Mogoda de Santa Perpètua de Mogoda.

Els Horts del Moli de Mogoda corresponen a l’horta típica del Vallès amb conreu de regadiu sempre a prop de les rieres, comporta lloc d’estada i relació entre els pagesos.

Rica en aliments de consum domèstic directe obre les portes a una horta familiar.

És un projecte que es desenvolupa gràcies a la col·laboració de l’Associació d’Hortolans de la Plana del Molí.

Presenta aquest indret una instal·lació metàl·lica (tipus cobert) amb diferents departaments individualitzats que serveixen per a desar les eines dels pagesos.

També sota cobert hi ha taules i bancs per a aixoplugar-se i descansar.

Cal dir que en cada de les casetes de la Mogoda que hi ha just a cada costat de l’entrada al Castell de Mogoda,

disposant de les seves parcel·les per conrear de forma independent.

Poden gaudir en cada època de l’any de verdures i fruites de temporada de gran qualitat.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : Goretti Vila i Fàbregas

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Reclosa del Viver de Calders

Publicat el 09/02/2023 per Rasola

Respon

La Reclosa del Viver esta situada en el camí que surt de la Guàrdia en direcció a Mont-rós i Torre Cabota, desprès de deixar la segona masia.

Historia:

Es tracta d’una construcció del final del segle XIX o principi del XX.
Sorprèn l’esforç i la qualitat de la construcció només per regar una horta de dimensions modestes.
Tal com indica la làpida, la resclosa va ser feta pels propietaris del mas Torre Cabota.
L’any 1955 aproximadament Joan Arisa, masover de Torre Cabota, hi construí la paret de pedra seca que hi ha a la part posterior de l’embassament.

Reclosa que serveix per canalitzar les aigües del Torrent de les Tàpies i regar uns horts adjacents.

La resclosa té una llargària d’uns 27 m aproximadament. Consta d’un mur sòlid , més ample de la base.

La part exterior és feta amb carreus perfectament escairats disposats en fileres.. La part interior és de pedra sense treballar.

Forma un petit embassament. L’aigua té diverses sortides.

A la banda nord transcorre per un pas subterrani (sota els horts) que condueix a un rec que canalitza el torrent.

A la part central hi ha una aixeta que canalitza l’aigua per regar els horts. Al començament de l’embassament hi ha un pou d’uns 4 m, on neix aigua.

A la part central de la resclosa hi ha la següent inscripció: «EN NOM (…) DE VERGE MARIA – JAVM (…) TORR(E) CABOTA A (…)».

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : Jordi Piñero

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de la Codina de Santa Eulàlia de Riuprimer

Publicat el 08/02/2023 per Rasola

Respon

La Font de la Codina està en el quilòmetre 7,7 de la carretera BV-4316 direcció Santa Maria d’Oló des de Santa Eulàlia de Riuprimer.

Està construïda al final del rec de la Codina, al arribar a la carretera de Santa Maria d’Oló. Presenta un mur d’uns 10m de llarg.

En el seu costat oest és on es troba el brollador de la font. Aquesta aigua es perd conduïda al riu Méder. El seu cabal és irregular en funció de l’època de l’any o de les pluges.

Una font més del conjunt de deus d’aigua que es repartien pel terme municipal. Com les properes, La Font del Janot i La Font Gran.

Les Fonts són un element de gran importància abans de l’arribada de l’aigua a les cases.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Pilar Camañes

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de cal Ferrer de Santa Eulalia de Riuprimer

Publicat el 07/02/2023 per Rasola

Respon

La Font de cal Ferrer està situada en el carrer del Puig, en el seu encreuament amb el carrer de Baix.

Historia :

Les fonts han estat sempre un punt de reunió entre els veïns i les veïnes del poble i punt principal d’abastiment d’aigua, en municipis on no hi va arribar l’aigua corrents fins al segle XX.
Aquest és el cas de Santa Eulàlia, on les fonts portaven l’aigua al entre del nucli urbà del municipi i van proliferà per gran part de l’urbanisme.
Actualment, molts d’aquests elements han desaparegut i d’altres o s’han mantingut o s’han recuperat desprès del temps.
Aquest últim cas és de la Font de Cal Ferrer, recuperada per l’ajuntament el 2013.

La Font del carrer del Puig és una font municipal que es va crear amb l’objectiu de recuperar una deu anterior que es trobava en aquest indret.

La font està formada per una pica de gres calcari, de 1,69m d’amplada, 56cm de fons i 40cm d’alt, la qual queda sobre un banc metàl·lic i rep l’aigua d’una altra estructura metàl·lica, en forma de L. La pica és un element original de la font anterior i que quan es va desmuntar, el veí del carrer, el senyor Josep Parramon, va manifestar la intenció de conservar-la.

Gracies a aquest interès la seva vídua, la senyora Loreto Mateu, la va cedir a l’ajuntament i com a reconeixement a aquesta cessió es va col·locar una placa al terra, on es pot llegir “Agraïm a la família Parramon Mateu (Can Vall) la donació d’aquest abeurador. Testimoni de la memòria de temps llunyans. Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer”.

Mapes Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Pilar Camañes

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Les Costes Males de Santa Eulàlia de Riuprimer

Publicat el 06/02/2023 per Rasola

Respon

Les Costes Males es troba ubicat al Serrat de l’Om, entre Santa Eulàlia de Riuprimer i la Guixa, dins del municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer.

Historia:

Són dipòsit d’origen marí d’edat Eocè (Bartonià, entre 42 i 35 milions d’anys), propis de zones més profundes de l’antiga conca marina i proper a la línia d’esculls de la costa.
La causa de la formació d’aquest paisatge té el seu origen a l’actual Conca de l’Ebre, la qual quedava ocupada per un braç del mar que formava un gran golf per on penetrava l’oceà atlàntic des del Golf de Vizcaya, formant un mar poc profund i d’ambient càlid.
Durant l’Eocè Superior, es va tancar l’entrada del Golf de Vizcaya, quedant un mar interior que amb el pas del temps, es va anar eixugant, deixant dipòsits d’evaporites (sals sòdiques i guix).

Es tracte d’un conjunt de xaragalls, en termes geològics badlands, que ocupen al voltant de 6ha, de les quals només la meitat formen part del terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer.

Aquests xaragalls estan formats per lutites carbonatades (margues),

i conegudes normalment com a pedres mortes degut a la seva poca compactació.

Aquest fet comporta que es desfasi molt fàcilment per l’acció de les aigües de pluja, formant modelats molt particulars, que originen turons testimoni i pendents molt típiques de la zona.

En el cas de les Costes Males, podem observar destacades pendents i com l’espai queda dividit en dos parts, per una divisòria d’aigües, que aboquen al Mèder.

Un altre element característic és el seu color grisenc i la presència de fòssils d’invertebrats marins, com és el jaciments dels Esbornacs, localitzat en aquest indret.

Les seves característiques geològiques són un focus important d’atracció cultural, didàctica i científica, ja que són estudiats per diferents grups de geòlegs que estudien els processos d’erosió.