Sués un poble del municipi de Riner (Solsonès). L’any 2020 tenia 34 habitants. Està situat a l’extrem meridional d’aquest terme, sobre uns plans a la capçalera de la riera de Matamargó, a una altitud de 726 metres sobre el nivell de la mar. El lloc consta d’un nucli de cases d’estil romànic i gòtic agrupades al voltant de l’església parroquial de Santa Maria.
Aquest indret ja és citat l’any 1055 (originalment com a Suu) moment en el qual formaven part del domini del vescomtat de Cardona. Antigament, formava un comú independent de Riner, tot i que a mitjans del segle XIX ja formava part del terme municipal de Riner. Al nord-est del poble hi ha l’antiga casa i capella de Sant Diumenge.
KODAK Digital Still Camera
La Font de Su, esta situada en una plaça dins del nucli antic de Su.
Es molt senzilla, adossada a un mur, l’aigua surt d’una aixeta polsador i cau a una vella pica.
En cada costat hi ha un seient de la mateixa obra fet tot de pedra.
És de fàcil accés, des de la carretera N – 141c cal agafar una pista molt mal asfaltada que baixa per la urbanització Urbisol, al poc passar per la casa de colònies de La Ruca,
cal seguir la pista de terra que te varis cartells que posa “a la Bassa”, ens portarà fins el pantà, situat a 400 m al sud-oest del mas de Vilagonella.
Està ubicat en un paratge envoltat de bosc i molt bonic.
En el moment de fer el pantà es colgà en el seu interior una font i un aqüeducte romà del que avui dia en tenim constància gràcies a les fotografies fetes l’any 1980 per Jaume Gibert.
La seva funció fou bàsicament per regar els camps propers.
Sempre té gran quantitat d’aigua.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La masia de can Marquès esta situada entre el Bruc Residencial i el Poble, agafant el camí dels estimaocells.
Masia formada per la casa, un gran pati al davant i edificacions annexes que queden envoltades per un mur amb una porta d’arc de mig punt de maó rematada amb una cornisa, mènsules i merlets també de maó. La casa és de planta rectangular formada per planta baixa, pis i golfes. Adossat a la part nord hi ha un cos de planta i pis amb galeria d’arcs de mig punt i barana balustrada de ceràmica vidriada de color blau. Per sobre del mur de tancament que envolta el perímetre del conjunt, hi ha, al mur de ponent una terrassa amb el mateix tipus de barana. La galeria, la terrassa i la porta d’accés al conjunt responen a una ampliació realitzada al finals del segle XIX. Fora del recinte destaca una pallissa construïda amb tapia i toves que conserva una finestra amb la inscripció: Pablo Jorba Año 1849.
L’hortet del bruc ha exportat el projecte estimaocells i han instal-lat els seus quatre estimaocells en la part de la finca tocant a la carretera.
La idea del projecta estimaocells va sorgir en l’any 2012 en una finca de Vallbona de les Monges en la comarca de l’Urgell.
Entremig de les figures de roba i palla trobem caixes-niu, per tant no es per atemorir o asustar els ocells, tot el contrari, que tinguin un lloc on fer el niu, en un espai on no hi ha arbres a un costat d’un camp.
El parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac ha reforçat la senyalització de prohibició de pas de bicicletes per corriols. D’acord amb la normativa del parc, no es pot circular amb bicicleta per camins estrets i corriols. L’objectiu de la campanya és minimitzar l’impacte de les bicicletes sobre els camins i garantir l’ús dels corriols per als senderistes.
Durant anys els guardes forestals i els informadors del parc han estat alertant els ciclistes que es trobaven en aquests indrets on no és permès el pas amb bicicleta. Per complementar la seva feina, en determinats camins s’ha senyalitzat la prohibició per promoure un ús sostenible del parc natural. Així, s’han posat cartells en alguns corriols i alguns camins per tal que sigui més visible i coneguda la prohibició de circular-hi bicicletes.
Segons aquesta normativa, els ciclistes que circulin per la xarxa viària del parc tenen l’obligació de respectar la preferència dels vianants i evitar causar molèsties, adequar la velocitat a les característiques de la via per evitar les situacions de risc i garantir la seguretat dels vianants, especialment en els llocs més freqüentats.
Així mateix, han de circular només per les vies principals i per totes les pistes forestals i camins de passeig amb una amplada de més de tres metres, en què no estigui expressament prohibit, com ho està en senders, rierols, torrents, roquissars, camp a través, camins d’amplada inferior a tres metres.
Recull de la informacio i Fotografia : Diari de Terrassa.
Data de la publicació al Diari : 14 de febrer de 2023
Ens em situat al riu Ripoll en l’Àrea de Lleure de Les Arenes, per veure el cabal d’aquest riu.
Ràpidament ens em adunat el poc cabal que porta el riu, per la mancança de les pluges des de l’estiu passat.
L’aigua s’estanca en els petits gorgs o banyeres que formen les roques dins del riu, podem contemplar que són molt verdes, no es veu els seu fons,
en algun racó, l’aigua ha creat una vegetació pròpia de l’estancament.
Es trist veureu així, com molts dels rius que tenim a Catalunya estan secs o amb un cabal molt mínim, tot esperant les pluges que siguin generoses en els propers mesos…!
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero i Ramon Solé
Estem començant a veure escombraries o deixalles a les carreteres o a peu de bosc, desprès d’uns anys que la gent respectaven en tirar-ho en deixalleries i llocs adequats per fer-ho…
Per anar a la Bassa deLa Font de Clara o de Ca l’Olivella cal situar-se al nucli de Lavern, dins del municipi de Subirats, cal anar al passatge de la Font Clara, al punt de la carretera BV-2428,
allí baixar pel costat d’una casa per unes escales fins al Torrent de la Font Clara.
Allí esta la Font de Clara, a pocs metres hi ha la bassa rodona de pedra lligada amb ciment modern.
Ha estar reparada fa pocs anys.
De fet, a principis del segla passat, eren dues les basses de l’antiga propietat de Ca lOlivella que havien en aquest lloc,
per així recollir i tindre aigua per les necessitat de la finca.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 