La Serra del Desert de les Palmes. Terme municipal de Benicàssim (Castelló).
Convent de l’ordre dels carmelites.
La serra és diu “Desert” de les Palmes perquè els monjos d’aquesta ordre, anomenaven “deserts” als paratges solitaris i recòndits on feien el seu retir espiritual.
El cim de la serra, amb 728 m. La ciutat que es veu al pla, és Castelló.
Text i Fotografies :Jordi Montfort
El Brocal del pou de cal Migrat esta en la confluència de l’avinguda de Montserrat amb el carrer Migrat en el A-II, km 575 de Collbató.
Historia:
El pou de cal Migrat té un brocal de forma cilíndrica, de 1,35 m de diàmetre i 2,41 m d’alçària. Fou construït amb totxos de terra cuita corbats i rematats amb una peça de conglomerat circular per aprofitar la deu d’aigua que passa pel subsòl.
L’extracció es feia per una boca rectangular, oberta al brocal i que donava accés a una corriola. Es tancava amb una porta de fusta, que descansava damunt d’una llosa de pedra. Aquesta obertura actualment està paredada, tot i que encara hi ha un dels golfos de ferro de la porta.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font que ens referim avui esta en la Plaça de l’Església, cantonada amb el carrer de Baix i front a la carretera BV – 2429 en Sant Sebastià dels Gorgs.
La font esta adossada en la paret o mur, disposa d’una aixeta polsador, l’aigua cau a una reixa a nivell del terra. A sobre una rajola a color amb la data de 1983.
Text i Fotografies: Ramon Solé
L’abeurador de cal Xabret esta situat a la paret del darrere de la casa núm. 35 del carrer Nou, al costat de la B-112, es veu fàcilment.
Historia:
L’abeurador de cal Xabret és una construcció feta amb totxos, que després foren arrebossats. És inserida dins d’una fornícula rectangular i acaba amb un arc rebaixat format per dues filades de totxos i una de rajoles planes.
Les mides són: entre 9 i 9,20 m d’alçària, 2,25 m d’amplada i 0,60 m de fondo. La pica és situada a 5 m d’alçària i folrada amb rajoles esmaltades. Actualment gent incívica l’utilitza com a contenidor de desalles…
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Pont de fusta de Marganell, està situat sobre la Riera de Marganell i davant del Raval de Cal Janet a Marganell.
Pont de gelosia situat davant el nucli de Cal Janet i que es troba construït sobre la riera de Marganell.
El material de construcció emprat és la fusta, tant al tauler com als laterals. És d’un sol tram, amb el tauler recolzat en cada extrem per estreps de formigó.
És un pont concebut com a passarel·la, per tal de facilitar el pas als vianants i excursionistes.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: M.Lloret – KuanUm
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Mina de can Bernat esta situat al S del Castell de Can Taió al costat del camí de Can Mallol – Can Bernat.
Historia:
La mina de Can Bernat segons informacions orals donades per Esteve Canyameres correspon a la mina de Can Mallol – Can Bernat. A l’alçada de Can Mallol hi tindria la seva captació.
Actualment només se’n coneix un tram que es troba per sota la línia fèrria Papiol – Mollet, al sud del castell de Can Taió, entre la riera Seca i el camí del Padró.
Es conserva un tram de mina al descobert que encara porta aigua fins a un petit aiguamoll, aquesta aigua avui es perd i les seves aigües deuen arribar a la riera Seca.
La mina que porta aigua en molta abundància queda amagada dins una petita arbreda de ribera. Observem la mina en secció construïda i coberta amb volta de maons, per aquest motiu no es veu la seva alçària. La seva amplada aproximada ha d’estar entre els 60-70 cm.
Observacions:
No catalogada pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Actualment es desconeix el seu traçat, no marcada sobre plànols, tot i que l’aigua hi baixa amb molta abundància.
Sembla que antigament duria les seves aigües cap a dues basses de Can Bernat, una de les quals encara és visible, tot i que buida, l’altra es troba a l’altra banda del camí del Padró colmada de runes i coberta de vegetació. Es coneix una fotografia antiga (segons informació oral de Pere Garcia) on es veu una de les basses amb mainada banyant-se amb el castell de Can Taió al fons.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Goretti Vila i Fàbregas
Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé
L’Alzina del Pla de Maria esta en el Pla de Maria entre el serrat de Caselles i el serrat del Rourell. Per sota de Quatre camins. A l’entrada de l’estació depuradora d’aigües residuals de Moià a prop de la carretera a Barcelona.
Anomenada “Quercus ilex” de la família de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d’alçada.
Alzina corpulenta de copa densa, amb fulles perennes i escorça fosca. D’uns aproximadament 9 m d’alçada. Les fulles són gruixudes i ja té fruits: glans de color castany fosc.
Actualment esta molt afectada per algun paràsit que l’està matant.
La tradició oral diu que quan l’hereu o pubilla d’una masia naixia, una alzina era plantada a prop de la masia on viuria.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Cristina Casinos
Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé
El Brocal del Pou de cal Quelus esta en la Plaça de la Font del Còdol del Barri de la Font del Còdol de Collbató.
Historia:
El pou de cal Quelus té un brocal exterior fet amb rocs i restes d’obra cuita unides amb morter de fang.
L’aigua s’extreia per una obertura lateral, que té una llosa de pedra en posició vertical a la part de baix. Es tancava amb una porta, que ara ha estat substituïda per una reixa.
A l’interior encara hi ha la corriola que feia pujar i baixar el rest amb la galleda de treure l’aigua.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Bassa de can Dalmases esta situada en la Riera de can Dalmases.
Per anar –hi cal situar-se al final del carrer de la Riera en la Urbanització can Dalmases, un camí baixa a la riera i cal remuntar-la fins a la bassa.
Us passo dades generals i de la seva historia:
La bassa de can Dalmases és un petit llac artificial de 0,50 ha d’extensió i forma ovalada que està envoltat de vegetació.
Observacions:
Està inclosa en l’Inventari d’Acords i Entitats de Custòdia del Territori i des de l’any 2005 i custodiada per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. El 2007 l’Ajuntament va aprovar un projecte de regeneració per convertir-la en un reducte de diversitat faunística i vegetal riberenca.
Imatge de l’any 2011 / Fotografia : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Nota:
En la visita feta, com no plou massa poca aigua tenia, i el lloc esta molt tapat per la vegetació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
L’any 2008 a través del Grup “Sant Quirze natura” i amb gent voluntària d’aquesta població, es va portar una tasca de millora de La Font de la Riba.
Va consistir en varies feines, repoblació del contorn de la riera de La Betzuca, l’accés a la Font, posar uns esglaons, desenbardisar les rodalies de la Font, fer camí d’accés ample i directament millorar la Font.
Casi 15 any després he tornar a visitar la Font, he vist com a canviat, molts arbres caiguts que fan difícil l’accés, molta vegetació,
el petit basal no hi ha aigua i la Font no raja ni una sola gota.
Tot aquell esforç, ara després d’aquests anys, ni es veu per en lloc.
Es una verdadera tristor veure com esta…!
Sense aigua , esta sent l’òvid d’una de les poques fonts que quedant en el terme municipal de Sant Quirze del Vallès i sobre tor una font que va ser en el segle passat molt popular entre els veïns…
Text i Fotografies : Ramon Solé.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 