Arxiu de la categoria: aiguabarreig

Pou de Cal Farrés de l’Astor de Pujalt

Publicat el per
Respon

Pou situat davant la casa de Cal Farrés i darrera de l’església del petit agregat de l’Astor de Pujalt.

Historia:

  • El pou de Cal Farrés era on antigament la gent del poble anava a buscar aigua.
  • Era conegut com la Font del Farrés, i tenia unes escales per baixar-hi, fins que la van cobrir i van posar el brocal a mode de pou.
  • Va donar aquest servei al poble fins que hi va arribar l’aigua de subministrament.

Pou situat davant la casa de Cal Farrés. És de planta quadrangular i està totalment cobert d’heura. En un costat hi ha una portella metàl·lica.

A la part frontal hi ha una pica rectangular de pedra que s’omple de la seva aigua. A l’altre costat hi ha un pedrís per seure.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Dídac Pàmies i Marta Lloret

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de la carretera de L’Astor de Pujalt

Publicat el per
Respon

L’Astor és un poble situat al municipi de Pujalt, al nord-oest de la comarca de l’Anoia, Barcelona. Poblet d’origen medieval.

El Pou, esta situat al costat de la carretera BV-1007 i sota de l’església en L’Astor.

Es un Pou rodo, tancat per una Portella.

Al seu costat, hi ha un antic i petit safareig, amb una llosa inclinada per renta-hi la roba, ara en desús.

En la part de dalt del pou, esta tapar en pla.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Mina Rocaus o Rampinya de Sallent

Publicat el per
Respon

La Mina Rocaus o Rampinya te uns 300 metres de llargada i acaba en el bagant que hi ha a l’entrada de Sallent.

Justament en el carrer sèquia, formant part del antic traçat de la sèquia,

que començava una mica més amunt del Mas de Rocaus.

Si entreu  al ser no recta el recorregut, en la part més final cal utilitzar una lot,

donat que esta tapiada en aquesta part de la mina.

Us cal sortir per on heu entrat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Hotel d’insectes de Sant Muç de Rubí

Publicat el per
Respon

Per veure aquest Hotel d’insectes, cal seguir des de Rubí el camí de Sant Muç, fins a l’ermita.

Allí a poca distancia, hi ha un camí a l’esquerra que en pocs metres porta a la Font del mateix nom.

Veurem aquest petit Hotel d’insectes col·locat en un cartell de Itineraris de les rodalies de Rubí.

En que sigui petit, hi ha sis compartiments per a diferents tipus d’insectes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Parc del Llac, el rocòdrom de Navarcles

Publicat el per
Respon

Per anar al petit rocòdrom i altres aparell,cal que ens situem en el carrer de la Font de la Cura, a partir d’aquí seguir la llera esquerra del Llac, riu amunt,

es passa per una amplia zona de Pin nic i vistes al llac.

On arribarem a l’Itinerari de Natura, que ahir us vaig presentar,

a prop, hi ha un petit rocòdrom i altres aparells per fer exercicis.

Al seu costat, hi ha un antic tronc de Pi al terra,

se’l coneix com la serp.

Sent molt didàctic per anar en família a visitar-ho tot fent un curt passeig, per un espai totalment planer.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Coneixeu els Blogs RASOLA?

Publicat el per
Respon

Estem a l’estiu i teniu temps per poder fer activitats pròpies de l’època, i també poder visitar els Blocs que cada dia surten articles, us recordo quin són:

  • Primer blog “Rasola” (des de 2014):

Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i més….

Per entrar heu de seguir el vincle següent: 

https://fontsaigua.com/

Podeu guardar aquesta adreça en els “preferits” (favoritos) del navegador d’Internet.

Per fer-se subscriptor o seguidor (followe)r del blog heu de procedir d’aquesta manera:

  1. Obrir la pàgina web del blog 
  2. Dintre de la pàgina heu d’escriure l’adreça de correu electrònic pròpia (e-mail) en el quadre que apareix al lateral dret de la pantalla, on diu “Seguiu aquest blog” i clicar després el botó de sota.
  3. A continuació rebreu un missatge de WordPress demanant la confirmació.
  4. En el missatge rebut heu de clicar el botó que indica [confirmfollow] per acabar el tràmit de subscripció.
  • Nou Bloc: Fonts i Natura (continuación de l’anterior, des de 2023):

Fonts i Natura

Per accedir heu de seguir el vincle següent: 

https://fontsinatura.com

  • Tercer blog (des de 2017):                       

Terra, Aigua i Racons

Per entrar heu de seguir el vincle següent: 

https://estimadaterra.wordpress.com/

Gràcies. Ramon Solé i Mª Àngels Garcia-Carpintero

Parc del Llac, el camí al Galobart de Navarcles

Publicat el per
Respon

El Parc del Llac es a les afores de Navarcles al sector nord. Camí de les Tàpies.

El Parc es distribueix al voltant d’un llac artificial creat l’any 1968 per mitjà d’una resclosa que embassa les aigües del riu Calders.

El Camí al Galobart, va per la vora dreta de riu, es un camí de passejada.

En ell trobareu varis aus que hi viuen, … que la gent els ha deixat en aquest espai, i altres els alimenten.

Si voleu descansar, prendre el sol o llegir un llibre, trobareu varis seients de fusta en el recorregut.

La part del llac pròpiament, amb un entorn ben arranjat urbanísticament, compta amb diverses zones adequades per a la pràctica dels esports.

Actualment al Parc s’hi ofereixen un seguit d’activitats esportives: cursos de diferents modalitats (caiac, canoa, tir amb arc, escalada, …),

loguer de material esportiu i terrassa-bar.

De manera que el Parc del Llac constitueix un recurs turístic interessant per a la zona.

A l’entorn hi ha senyalitzats diversos circuits per fer amb bicicleta de muntanya.

Cal recomanar, que millor fer las activitats aquàtiques quan esta obert el servei, per evitar accidents i sempre els menors han d’anar acompanyats per adults.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc del Llac de Navarcles

Publicat el per
Respon

El Parc del Llac esta a les afores de Navarcles al sector nord. Camí de les Tàpies.

Historia:

  • Antigament aquest indret era conegut com el “Muru”.
  • Era una zona pantanosa al costat del riu i el canal de la fàbrica de cal Tàpies on la gent s’hi anava a banyar.
  • També hi havia un pas per travessar el riu Calders per on passava l’antic camí de les Tàpies.
  • L’any 1968 s’hi construeix una resclosa, fet que permet la creació d’un llac artificial, que va ser conegut durant uns anys com a “Platja de Navarcles”.
  • L’indret era freqüentat per tota la comarca i la gent s’hi banyava i feia pícnic.
  • Els aiguats de l’any 1994 provocaren el desbordament del riu Calders i van malmetre la zona.
  • Les subsegüents inversions públiques que s’hi van fer van permetre arranjar urbanísticament la zona i crear el Parc del Llac de Navarcles com a nou espai de lleure.
  • Al final de la dècada de 1990 s’acordà crear una concessió per explotar turísticament el Parc mitjançant l’organització d’activitats aquàtiques i esportives.

El Parc es distribueix al voltant d’un llac artificial creat l’any 1968 per mitjà d’una resclosa que embassa les aigües del riu Calders.

El paisatge de l’entorn del llac es caracteritza pels gorgs naturals a través dels quals s’obre pas el riu.

Al sector de riu amunt s’hi pot resseguir el Calders, amb els típics meandres,

i la resclosa i canal de l’antiga fàbrica de cal Tàpies.

La part del llac pròpiament, amb un entorn ben arranjat urbanísticament, compta amb diverses zones adequades per a la pràctica dels esports.

A l’entorn hi ha senyalitzats diversos circuits per fer a peu i amb bicicleta de muntanya.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Porta de can Colomer de Terrassa

Publicat el per
Respon

Avui us presento un recorregut matinal apte per a tothom, amb possibilitats de allargar-ho al gusta de cadascú.

Ens cal situar-nos a la sortida de Terrassa en la carretera de Rellinars B-122, una vegada que em passat can Colomer,

en el lloc conegut com les casetes de la Corba (rotonda),

allí comença un camí rural, indicat per dos esvelts xiprers,

i al costat esta el Restaurant Braseria La Hípica.

Destaca la xemeneia d’una antiga bòbila abandonada.

Cal seguir el camí i passar per sota de la B-40 i trobarem una àrea d’horts i l’Àrea d’Estada de can Amat de la Muntanya.

Aquest és l’inici del camí de ca n’Amat de la Muntanya que comunica Terrassa amb el camí ral de Manresa,

i travessa quatre grans finques forestals: Can Colomer, Ca n’Amat, Can Guitart i l’Obac.

Us endinsareu en un entorn agroforestal , on els torrents i rieres fan que tingui un gran valor per la Biodiversitat.

Trobareu un mosaic de camps de conreu i boscos mediterranis de pi blanc i alzina.

Amb l’arribada de l’Agricultura extensiva, els alzinars es van talar per transformar el terreny en camps de conreu de cereals, a la plana,

i de vinya, a les terrasses habilitades a peu de muntanya.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Aljub del Pont de Vilomara i Rocafort

Publicat el per
Respon

L’Aljub esta situat a costat del camí conegut com el Pi rodó del Pont de Vilomara i Rocafort.

Historia:

  • Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l’entorn físic de la gent que les van construir.
  • El seu emplaçament està pensat per a la captació d’aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades al terra, a la roca o bé obrades amb maó.

Dipòsit pel magatzematge d’aigua retallat parcialment a la roca, i encabit en un marge de pedra seca, a peu de camí, per sota del Pi rodó, que du directament al mig d’unes feixes plantades d’ametllers i oliveres. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb una gran llosa de tancament al damunt.

Per sota de la coberta i collat en els dos brancals d’obertura, hi ha una barra de ferro per lligar la corda amb la galleda. Al davant com a tancament i a l’alçada d’un pedrís, hi ha una llosa de pedra segellada i col·locada en sentit vertical.

A l’esquerra hi ha un banc de pedra on posteriorment s’hi va posar un petit dipòsit modern on es devia fer la barreja bordelesa, ja que conté restes de sulfat de coure. L’interior és de planta rectangular, i mesura un metre d’amplada per un metre i mig de llargària i 0,60 metres de fondària.

Observacions:

Seguint el mateix marge, a una vintena de metres al sud hi ha una barraca de pedra seca de vinya.

Tot i que la façana és força rectilínia, la seva planta és circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. El gruix dels murs és de 0,55 metres. L’entrada és de llinda plana i mesura 1,20 metres d’alçada per 0,80 metres d’amplada. Disposa de marxapeus.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero