El Museu d’Art del Bolet esta al centre del nucli, a la plaça del Mercat i Camí de Berga de Montmajor.
Historia:
El Museu d’Art del Bolet s’ha creat recentment gràcies a la col·lecció donada per l’artista de Montmajor Josefina Vilajosana.
Hi ha més de dues-centes espècies exposades, amb diferents bolets de cada espècie, i realitzats a mà amb fang cuit.
La tècnica decorativa utilitzada fa que els bolets semblin peces autèntiques als que, fins i tot, s’ha afegit detalls naturals autèntics com terra i branques, imitant la textura autèntica dels bolets. Josefina Vilajosana, nascuda a Gargallà a can Gener de Tòlics, és coneguda arreu per l’originalitat de la seva obra, dominant perfectament la tècnica de la ceràmica.
El micòleg Lluc Escànez ha assessorat a la ceramista.
La col·lecció anirà augmentant a mida que l’artista acabi les peces en les que està treballant actualment.
El Museu es troba ubicat en les dependències de l’antic ajuntament de Montmajor, a la planta baixa, que va quedar sense ús l’any 1994 amb la construcció del nou edifici.
La façana exterior esquerra s’ha decorat amb un mural que representa unes mans que ens ensenyant uns bolets.
A la cantonada hi ha un bolet gegant de ferro que ocupa tota l’alçada de l’edifici, i es una Font.
A l’interior hi ha una sala en la que es projecta un audiovisual sobre la història de Montmajor i del seu mercat, els serveis, la recepció de visitants i una única sala d’exposicions a la que s’accedeix per dos passos de terra de vidre sota del qual hi ha una escenografia representant el sol del bosc amb bolets.
Les representacions ceràmiques de bolets es troben dins de vitrines i ambientats amb molsa, terra i branques, ordenats per espècies i amb un panell informatiu en cada vitrina. El pis es destinarà a magatzem o sales d’estudi i tallers en una segona fase de rehabilitació.
Observacions:
Disseny interior de Marcel Castella. Mural exterior pintat Àngel Gispert. Bolet de ferro: Jordi Puig. Per la inauguració es va fer un gegantó anomenat “Tocat del Bolet” realitzat per l’escultor de ca l’Escuder del Pujol de Planès.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Cortés Elía, Mª del Agua
S’ha aprofitat el congost format pel Cardener a l’indret de l’ermita de Sant Ponç, ara inundada pel pantà, per a la construcció de la presa damunt plataformes estructurals profundament entallades pels cursos d’aigua.
Amb una presa de 59,5 metres d’alçada i una longitud de coronació de 311 metres,
té una capacitat de 24,4 hm³, una llargada de 5,8 km i la superfície total de l’embassament és de 144,5 ha.
El Pou de glaç de Can Donadeu és un conjunt monumental que inclou un gran edifici amb torre quadrada adossada, basses i mines d’aigua.
Està situat al sud-est del nucli de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), molt a prop de la masia de Can Donadéu.
Actualment es troba als terrenys de la pedrera CANRO, S. L. amb l’imminent perill de destrucció
Historia:
Al parer d’alguns autors, els quals presenten un document escrit per un cartoixà de Tiana datat l’any 1718, el pou de glaç de Can Donadéu va ser construït a finals del segle XVI o inicis del segle XVII per ordre dels monjos de la cartoixa de Montalegre.
Aquests mateixos autors afirmen que l’any 1740 el pou era propietat d’un ciutadà de Barcelona anomenat Elias.
El 1936, Salvador Pibernat escriu del pou de glaç el següent: «Per allà l’any 1740 era propietat d’un tal Elias, ciutadà de Barcelona…
Pròpiament no és un pou, sinó un edifici rodó, fet d’obra, al pla de la terra i parets amunt, cobert per una volta en forma de mitja taronja. En les parets hi ha obertures per on es tirava el glaç i pel costat que mira a Montcada, la muntanya serveix d’esperó. Els fonaments són fets al pla d’unes feixes de terra molt obagues, a la davallant de les muntanyes.»
«Per a treure el glaç se servien d’una mina oberta al pla dels fonaments, aquesta mina tenia un canaló que conduïa una aigua fresquíssima que sortia del pou.
Avui l’entrada està tapiada a causa dels abusos que gent poc escrupolosa i inculta, feien en tals excessos que àdhuc amenaçaven destruir l’obra.»
«El glaç que tiraven al pou era de l’aigua que es glaçava a unes barres i al safareig que encara hi ha a prop del pou.»
El que sí que és gairebé segur és que ja s’explotava a l’edat mitjana.
El seu gel s’exportava a Barcelona durant l’estiu.
Sabem que el 1718 va produir 1233 càrregues de gel.
A un article anònim de 1937 trobem aquesta referència: «Lo pou de Elias (vulgarment anomenàt de Casa Donadeu) en lo terme de Cabanyes: Es Pou molt ben fet, que tè de circol 320 palms, y de alsada 75 pls. Hi ha una Escala á rams arrimada a la paret forana del Pou. Si se podia umplir de Glas hi cabrien de quatre a 5000 Carregas; Però en lo Ivern del any 1766, que feu tant grandíssim fred, que los vells no avian vist igual, sols se pogueren empohar 18 pls de Glas (per ser 2 pls mes alt de la primera finestra, que es á la alsada de 16 pls): Y tret en lo principi del Estiu començànt à 4 de Maig, se tragueren la poquedat de 572 Carregas, y ½ de Glas: Y en vista del sobre referit clarament se veu, no es de servey per lo Abast.»
L’any 2004 es van publicar una descripció detallada amb fotografies i un plànol topogràfic on esmenta que l’alçada del pou és de 21 m i el seu volum teòric total és de 2617 m³… Per sobre del pou hi ha una gran bassa rectangular de 34,4 × 15,3 m útils i de 3,9 m de fons (uns 2000 m³).
Viquipèdia
El pou de glaç és de forma cilíndrica i està construït aprofitant el pendent del terreny.
Bassa
Té un diàmetre de 14 metres i una alçada de 21 metres. Està cobert per una cúpula de maons coberta de vegetació.
Els murs són de maçoneria de pedra rústica, i trobem també voltes de maó i grans lloses planes que cobreixen alguns sectors de l’edificació.
El pou té adossada una torre de planta rectangular amb una escala interior que comunica, a través de finestres, les diferents seccions i alçades del pou.
Les parets interiors del pou estan arrebossades i en algun sector s’aprecia la roca mare. Entorn del pou s’aprecien altres estructures associades a la producció de gel, com per exemple la galeria d’una mina d’aigua excavada a la base del pou, una gran bassa rectangular de 34,4 x 15,3 i 3,9 m de fondària i finalment una altra bassa de mides inferiors.
Es pot arribar a la part alta de la Balma de l’Espluga, tot seguin el camí del cementeri des de Sant Quirze Safaja, i cal prendre el camí de la dreta que us portarà a unes vistes molt boniques de la part superior de la Balma.
Per anar a la part inferior de la Balma, cal que en la carretera BV-1341, agafar el trencant de davant l’escola, seguir el camí i a la bifurcació a l’esquerre us portarà.
Historia:
L’any 1960 el Dr. Batista va dur a terme un seguit de cales a l’interior de la Balma per tal de determinar l’existència de restes arqueològiques.
Arran de la troballa de fragments de ceràmica i sílex treballat es van prosseguir a la realització de dues campanyes arqueològiques el mateix any, una a l’agost i una segona al setembre.
La Balma o Bauma de l’Espluga es troba situada a la vall mitjana del torrent de l’Espluga, a llevant del Turó del Pi Gros.
La balma és un gran abric de roca calcària, amb una formació estalagmítica que divideix l’espai en dos grans zones.
L’any 1960 es van realitzar dues intervencions arqueològiques sota la direcció de Dr. Batista
i posteriorment, l’any 1979 Llongueras i Guilaine va realitzar noves intervencions.
Les excavacions van permetre documentar diversos fragments de ceràmica cardinal, ceràmica llisa, nombroses peces de sílex, punxons d’os i destrals de basalt.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Jardí que originàriament formava part de l’Hotel Gori (actual Ajuntament) i que ara és un parc públic, situat en ple centre de la vila. Destaca per la gran diversitat d’arbres i espècies vegetals en general. A l’entrada pel nord hi trobem una avinguda de plàtans, situats davant dels antics xalets de l’Hotel. En aquest sector hi ha una pèrgola recoberta de glicines i, al centre, junt al monument a l’agermanament amb Weingarten, una olivera.
A ponent de l’edifici de l’Ajuntament, el monument als germans Casals està envoltat per un esquadró de 25 plàtans. Més al fons hi trobem un magnífic pitòspor: un exemplar excepcional amb set troncs molt alts, tenint en compte que es tracta d’una planta arbustiva. El sector de llevant té com a element destacat un pi pinyer de dimensions gegantines, que fa 248 centímetres de volta de canó (perímetre mesurat a l’altura del pit).
Al seu entorn hi ha una zona plantada amb oliveres i altres espècies. El sector de ponent s’estructura al voltant d’una placeta central amb un escenari. Hi trobem una gran diversitat d’espècies, les quals es troben descrites minuciosament en el llibre d’Àngel M. Hernández (1997: 120-136).
Més cap a ponent, el parc ha estat ampliat recentment de manera que ara abasta una àmplia esplanada situada a un nivell més baix, distribuïda al voltant d’un gran estany amb un sortidor, tot envoltat per desmais i altres espècies.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 