Arxiu de la categoria: aiguabarreig

L’anell de Möebius de Castellet i la Gornal

Publicat el per
Respon

Möebius (Castellet i la Gornal): és una escultura que simbolitza el cicle etern de la viticultura.

L’escultura esta darrera del castell de Castellet en el nucli de Castellet.

Historia:

  • Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat.
  • Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi.
  • Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla

L’anell de Möebius és una figura tridimensional que suggereix la idea d’un moviment continu de l’activitat humana en les diferents estacions de l’any.

L’escultura està dividida en 12 vinyetes on s’hi representen diverses activitats relacionades amb l’activitat vitivinícola anual,

Com la recollida del raïm, sulfatar la vinya, la poda,

transport del raïm amb portadores, xafar raïm als cups de vi…

Observacions:

L’estructura de l’anell de Möebius està realitzada amb ferro,

mentre que les vinyetes estan representades amb vitrall ferro retallat i vitrall de colors.

Está en el lloc simbòlic amb vistes al Penedès i el Parc del Foix, són un punt de mirador excepcional.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La Llacuna neta es cosa de tots !

Publicat el per
Respon

“La Llacuna neta es cosa de tots” es un lema común en campañas de civismo y sensibilización ambiental en municipios como La Llacuna (Barcelona).

Estos programas suelen enfocarse en:

  • Gestión de residuos: Fomentar el uso de los contenedores de reciclaje y el servicio de recogida de muebles y trastos viejos.
  • Tenencia de animales: Recordar la obligación de recoger los excrementos de los perros para mantener las calles limpias.
  • Entorno natural: Protección de las fuentes y bosques del término municipal, evitando vertidos ilegales.

Si necesitas información específica sobre horarios de la “deixalleria” (punto limpio) o días de recogida, puedes consultar la web oficial del Ajuntament de La Llacuna.

Text: Ramon Solé – recull IA.

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Sant Martí de Pegueroles de Navès

Publicat el per
Respon

A l’església de Sant Martí de Pegueroles  s’arriba des de la carretera C-26, i cal seguir la carretera B-420, en sentit a Berga.  Aproximadament en el punt quilomètric 10, surt a l’esquerra una pista forestal que us portarà a l’església.

A l’entrada del conjunt de l’església i antiga rectoria, ara tot molt abandonat – ruïnós, i a peu del camí a l’esquerra, hi ha el pou.

Es un pou molt antic amb estructura rodona.

Antigament era molt important tindre un Pou, donat que al estar l’església a una bona altura, no havia aigua en les rodalies.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Riera de Mediona de Mediona

Publicat el per
Respon

La riera de Mediona neix al terme de la Llacuna dels torrents que baixen de Puig Castellar i del torrent de la Molinada a tocar de la Torrebusqueta, on hi ha bastants sorgiments d’aigua.

Rep una bona aportació de la riera de Rofes, encaixada en un congost, i entra al terme de Mediona passat el molí de Puigfred. Travessa les planes agrícoles de la zona de Can Xombo i alimenta les molí de Puigfred. a la població de Sant Joan, on hi ha molts pous.

Més endavant, secciona les elevacions que separen els termes de Mediona i San Quintí de Mediona. A partir d’aquest punt rep el nom de Riu de Bitlles, les aigües del qual aflueixen a l’Anoia al terme de Sant Sadurní d’Anoia.

Al llarg del seu curs travessa diversos entorns físics i mediambientals. Al primer tram travessa boscos joves de pins que han colonitzat antics bancals agrícoles. Seguidament, passa unes planes agrícoles dedicades al conreu de cereals i vinya.

A partir del nucli de Sant Joan de Mediona, que perfila pel sud-oest, comença a encaixonar-se en el terreny a través de les calcàries, traçant un solc cada cop més profund on creixen espècies de ribera. Pel congost de Santa Anna s’obre a les planes que alimenten les Deus, ja en el terme de sant Quintí de Mediona.

Aquest ecosistema humit, en un punt de contrast respecte a planes de secà i elevacions abruptes, crea una especificitat d’interès paisatgístic i congost de Santa Anna Entre les espècies que hi habiten hi ha aus com el blauet (Alcedo atthis) o la cuereta torrentera (Motacilla cinerea); rèptils com la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i la colobra d’aigua (Natrix maura); amfibis com el gripau comú (Bufo bufo); peixos com la bagra (Leuciscus cephalus); mamífers com la rata d’aigua (Arvicola sapidus) i insectes com el cavallet del diable,

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mola de la plaça del Paper de Sant Pere de Riudebitlles

Publicat el per
Respon

La Mola esta situada en la Plaça del Paper de Sant Pere de Riudebitlles.

Mola commemorativa col·locada en un extrem de la plaça del Paper. Està col·locada de forma vertical i a la part frontal hi consta “Plaça del Paper 1998”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mina de cal Garcia de Polinyà

Publicat el per
Respon

La Mina esta front l’entrada de Cal Garcia (Restaurant), en el carrer del Pintor Joan Miró, 4 de Polinyà.

La boca de la mina es troba en superfície, just abans d’entrar al restaurant de cal Garcia,

I al costat d’un lledoner molt antic, que fa uns dies us vaig presentar.

Té accés amb reixa a peu pla, a partir d’on davalla en direcció esta oest i per mitjà d’uns graons tallats a l’argila.

Desconeixem a partir d’aquest punt el seu recorregut.

Al nord-est de la boca de la mina, ja a l’interior del pati d’accés al restaurant cal Garcia, es troba el pou, completament restaurat.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Monument a la bomba de Polinyà

Publicat el per
Respon

El Monument a la bomba esta en la rotonda de la carretera de Sentmenat a l’altura del carrer de Ramoneda de Polinyà

Rotonda inaugurada l’any 2018, en homenatge a un dels elements més característics del passat de Polinyà: la Bomba.

Es tracta de l’antiga font del poble que disposava de safareig, on s’anava a buscar aigua i a rentar roba.

L’escultura és una reproducció de la bomba amb diverses representacions de nens jugant i dones rentant, en planxes metàl·liques de colors.

La bomba l’any 1930.Extreta de Museu Històric Municipal de Polinyà. 1995. “Història gràfica de Polinyà”, p. 66. – Observacions: Projecte d’Eliseupaisatgista

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jardí de l’Alzina de Polinyà

Publicat el per
Respon

Aquest Jardí, esta situat en la Plaça de l’Alzina amb l’Av. Can Serra de Polinyà.

No es massa gran, però te una mica de tot, cal destacar la zona  destinada a jocs infantils,

Un basquet, una caixa biblioteca, bancs per descansar,

I com no, una font d’aigua de xarxa pública.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Lloc de convivencia de l’Escola de Can Mates de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Can Mates es una masia ara deshabitada dins del Parc del mateix nom.

Al seu costat hi ha l’Escola Turó de Can Mates, dins del municipi de Sant Cugat del Vallès.

A certa distancia hi ha un espai ballat per fer convivència destinat a l’alumnat,

Per tant, no es accessible a la gent que passi per aquest lloc del parc.

hi ha jocs infantils de fusta i bancs a les rodalies.

Així, com taules i bancs per menjar o fer algun treball a l’aire lliure.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa i reg del hort del Monestir de Pedralbes de Barcelona

Publicat el per
Respon

Les excavacions arqueològiques que s’han dut ha terme a l’espai de l’hort petit han permès recuperar la traça i les restes dels antics camins ui del sistema de reg antic.

Partint d’aquests testimonis s’han pogut recuperar i restaurar el sistema hidràulic de reg tal com era que l’espai es cultivava.

L’aigua que rega l’Horta Petita és freàtica.

Proba d’una mina subterrània que ha abastit el monestir des de la seva fundació al segle XIV.

L’Hort disposa d’un sistema de reg que té el nucli a la Bassa, on va a parar un dels ramals que recullen les aigües freàtiques i fibles,

i es reparteix pels carrers de terra que el pagès hi ha de construir i mantenir.

Quan cal regar, s’han d’obrir i tancar les comportes de ferro i controlar els taps del canals.

D’aquesta manera es pot regular el cabal d’aigua que entra a l’espai cultivat.

Actualment, continua sent així, sempre la bassa esta plena d’aigua per les necessitats de reg.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero