El Pou Vell de can Carner està situat en el costat dret del carrer de la Font de Santa Quitèria de Gallifa.
De fet esta a un nivell inferior al carrer, es un edifici quadrat.
Ha sigut arranjat recentment tota la seva estructura donant un aire més adaptat amb medi natural de la zona.
Amb rajoles hi posa el seu nom “ Pou Vell de can Carner “. En la part dreta inferior hi ha una font d’aixeta.
Text i Fotografies: Ramon Solé
El safareig i la font, estan situats en la confluència del camí raval i el camí de la Rectoria de Gallifa.
Es un safareig de construcció casi rectangular, de dos compartiments,
Un canaló posava en comunicació entre ells, passant l’aigua d’un a l’altre.
En l’actualitat no esta en funcionament, l’aigua esta estancada.
En la part exterior del safareig més petit, hi ha la font.
L’aigua surt d’una aixeta daurada , i cau a una pica situada a nivell del terra.
Text i Fotografies : Ramon Solé
En molts santuaris, esglésies rurals, ermites, hi ha la costum de disposar d’una font o d’un pou, per donar aigua a la gent que hi va.
Tal com passa en l’església de Santa Eugenia de Relat d’Avinyò, esta la font adossada en la paret i es molt senzilla, amb saixeta polsador i una nova pica.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Pou de ca n’Amat està situada en la Urbanització de ca n’Amat, emplaçada al nord-est de la masia de ca n’Amat, al bell mig de la urbanització, prop del torrent i a un costat de l’alzina centenària.
Es conserva la seva estructura relativament be, des del carrer no esta indicada la seva ubicació, no obstant veureu un cartell que indica un senderó on baixa fins l’alzina vella de ca n’Amat, baixeu per allí a la dreta esta el Pou.
El Pou està protegit per una coberta de maons, la finestra del pou està protegida per evitar accidents per una reixa.
En un dels costats hi han dos seients fets per la mateixa obra.
Era un dels Pous mes importants de la finca de ca n’Amat, abans de la seva Urbanització.
La seves bones aigües, eren tant per beure la gent com animals,
així mateix, van servir per regar les terres de conreu properes, on havia fruiters, cereals i vinya.
Un lloc per recordar com eren fa 100 anys en rere aquestes terres…
Text i Fotografies : Ramon Solé
Per anar a la Font de Fonollosa, cal deixar la carretera BV-3008 a l’arribar al poble de Fonollosa i anar per una pista asfaltada, coneguda com el camí vell d’Aguilar.
Una vegada passades unes granges, al costat del camí a la dreta i a peu d’una paret està la Font de Fonollosa.
Esta feta per una estructura de totxanes, per un costat l’aigua va a parar a un petit abeurador, pel altra a una pica quadrada.
Disposa de diferents sortides d’aigua, la principal es una aixeta polsador.
Una fileta de teules, banda i banda de la font, porta també aigua en aquest punt.
Disposa d’un banc per fer una estona de descans.
Text i Fotos : Ramon Solé
L’Olivera del turó de can Palet, és situada al sud-est del turó de can Palet, en una zona de conreus al costat del camí que hi porta.
L’arbre s’ubica en un camp treballat a escassos metres del camí, davant d’un conreu d’arbres fruiters.
Es tracta d’un exemplar d’olivera de grans dimensions, que presenta una copa baixa i de forma allargada amb un diàmetre aproximat d’uns 7 metres.
El tronc central és força ample, sobretot a la part inferior,
i es divideix en dos grans brancatges contraposats que faciliten l’amplitud de la copa.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat
Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé
Es una Bassa “nova”, fa pocs anys no hi existia, situada al costat del camí de la granja que hi ha a vans de Sant Cristòfol de Figuera del municipi de Sant Mateu de Bages.
S’arriba per la carretera BV-3003, on un camí porta a l’església de Sant Cristòfol de Figuera.
Aquesta Bassa recull l’aigua de les pluges per les necessitats de la granja.
L’aigua cau per un gran broc de pedra directa a la Bassa, sols quan plou, per tant en èpoques de sequera o l’estiu pot estar seca.
L’estructura es de semi circumferència, tota l’estructura es feta de de rocs.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font de la Plaça de la Creu, es situada en un angle se la plaça on hi ha l’edifici de l’Ajuntament de Sant Mateu del Bages.
Es una font molt senzilla, situada al costat de la Creu. D’un cilindre d’obra hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica rodona, a cada costat un petit seients.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font de la riera de Santa Magdalena és ubicada a la riera de Santa Magdalena, molt a prop del pont de Rocafort del municipi de Pont de Vilomara i Rocafort.
Per accedir-hi cal deixar el pont a mà esquerra i agafar un camí de terra a mà dreta que comunica directament amb la riera.
A una vintena de metres només entrar, hi ha, a mà esquerra un bloc de pedra de grans dimensions.
La font es troba al davant mateix d’unes alzines, al bell mig de la riera, aprofitant un queixal que fa la roca.
Del bloc de pedra del camí, surt un corriol que baixa cap a la riera, i que en un moment donat es transforma en uns esglaons de morter. Al final dels esglaons hi ha un muret de totxo formant una “L”, de 70 cm d’alçada. El broc es redueix a un tub collat amb ciment ràpid.
Actualment no hi és el tub ni raja aigua.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart – Laura Bosch
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Aquesta font es va construir front l’església de Sant Salvador de Torroella, per abastir d’aigua a la gent de les rodalies i la Vall d’Hortons en la zona més allunyada del municipi de Navàs.
Va ser inaugurada en el 8 de Febrer de 2001, per el Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
És una estructura tota de pedra amb uns seients en cada costat, en la part superior, hi ha la placa commemorativa i a cada costat una bola de pedra.
L’aigua surt d’una aixeta polsador situada al centre d’una aureola de pedres blanques petites, l’aigua cau a una pica casi quadrada.
La Font disposa de varies taules i seients per fer un àpat.
Així mateix, bancs o seients diversos tipus, podreu trobar a l’ombra dels arbrers de bosc.
Text i Fotografies: Ramon Solé
