El Pou de la Casa Gran, s’arriba per la pista que va a les Bodegues Sant Joannes de Sant Llorens d’Hortons, on hi ha l’ermita de Sant Joan Samora, concretament, el pou que ens referim està situat al centre d’una vinya, front de la casa.
Esta fet d’antics totxos prims, disposa d’una coberta semi circular en la seva part superior.
Disposa de l’obertura on poder extreure l’aigua, amb cada costat hi ha com uns petits seients.
Cal destacar, que esta lleugerament pintada de varis colors en diferents parts de la seva estructura.
El Pou de glaç Horta d’Avinyó, està en la ctra. d’Artés – Avinyó, km 47,5 d’Avinyó.
Us passo la seva Història:
És una construcció d’època moderna (probablement del segle XVIII), situada a una alçada de 290 metres.
Donades les seves reduïdes dimensions, deuria servir per abastar gel a les poblacions més properes (Avinyó i Oló bàsicament, poblacions on no es té la notícia de cap pou de gel.
Avui es conserva només la meitat del que havia estat el pou de glaç, ja que en eixamplar la carretera van partir el pou pel mig.
Es tractava d’un pou de dimensions més aviat petites si es compara amb el d’altres pous de la comarca que poden arribar als 14 metres d’alçada i poden superar els 9 metres de diàmetre. El mur té un gruix de 43 cm. Conserva una de les dues obertures que tenia el pou.
El Pou de glaç d’Horta d’Avinyó és un pou de glaç del municipi d’Avinyó (Bages), una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Mercader és una peça d’importància vital com a única gran zona verda dels 80.000 habitants de Cornellà de Llobregat. Limita pel nord amb el Reial Canal de la Infanta, pel sud amb la carretera de L’Hospitalet, per l’est amb la ronda de Dalt i per l’oest a l’avinguda de Can Mercader.
A la part més baixa hi ha la gran esplanada de jocs amb el trenet.
Més amunt, el llac, els jardins amb glorietes i miradors, els camins, les zones d’estada i la piscina. A la part central trobem una antiga estructura de terrasses i jardins que inclou les dues peces emblemàtiques del parc: el palau i la plataneda.
Però avui el dedicaré als dos temes mes destacats, els nous jocs infantils,
que es fa poc van renovar amb fusta per ser mes harmoniosos en el medi on estan ubicats i amb els arbres del Parc.
Com els colompis, casetes, animals, tobogans …. I molts altres tots fets de fusta…
On entre ells, podem disposar de taules i seients, també de fusta, on poder fer un àpat.
I l’altra joc, com no…, que agrada a petits i a grans es el Trenet.
El Ferrocarril de Can Mercader va néixer d’una idea del Club d’Amics del Ferrocarril-Cornellà atès l’èxit que aquest tipus d’instal•lacions tenia a diferents indrets d’Europa.
Va ser proposat a l’Ajuntament de Cornellà perquè fos realitat aprofitant la construcció del Parc de Can Mercader a principis de l’any 1987 i que el va assumir gratament.
Des d’aleshores, “el trenet” s’ha convertit en el símbol del Parc i el principal reclam dels visitants.
Els dies festius milers de persones es passegen al llarg de l’esplèndida zona verda que predomina en el parc i molts d’ells aprofiten l’ocasió per viatjar en el tren que recorre 834 metres per la part baixa del parc i on passa per ponts i túnels.
El tren està en constant creixement, ja que els membres del Club segueixen construint noves locomotores de vapor, elèctriques o tèrmiques i col·laboren amb entusiasme en els treballs de millora i renovació de les instal·lacions.
Un invito a conèixer i anar en família al Parc de Can Mercader de Cornellà de Llobregat.
Recull de dades: Parc de can Mercader i Baix Llobregat Turisme
La Font de l’església està en la Plaça de Santa Eulàlia s/n d’Esparreguera.
Us passo la seva historia:
Cristòfol Vidal l’any 1864 fundà la companyia “Aigües Esparreguera Vidal” reunint a l’entorn seu uns quants companys i fundant una societat amb accions que pertanyien a la classe humil del poble.
L’any 1861 havien començat les obres de proveïment d’aigua a la vila d’Esparreguera a càrrec de la Societat d’Aigües Subterrànies Vidal i Cia.
Els obstacles que trobaren foren nombrosos ja que la gent tenia por que s’esgotessin altres afloraments d’aigua.
Inaugurada l’any 1925, a la Festa Major.
Cristòfol Vidal comprovà que al subsòl de la vila hi havia múltiples deus i construí la mina que prové de la zona de Ca n’Àngel i de Can Roca. Aquesta mina d’aigua, de la qual aquesta font és un sobreeixidor, té una llargada de 2 km.
La font de la Plaça de l’Església és un monument en homenatge a Cristòfol Vidal que s’erigí l’any 1925.
Es tracta d’una font-monument composta d’un base de pedra on existeix una placa amb un retrat de Cristòfol Vidal gravat en bronze.
Darrera de l’estructura hi ha adossat un seient de pedra.
Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar
El Safareig de Xercavins està situat entre la masia de can Feliu i la masia de Xercavins al costat de la llera del torrent Xercavins
i en un camp en el municipi de Rubí.
Per anar-hi, podeu accedir amb vehicle per la carretera coneguda per Camí d’Ullastrell, trobareu el camí indicat que porta a la masia i restaurant de can Feliu, en la primera corba, cal que deixeu el vehicle en un costat sense molestar la circulació,
I agafeu a ma dreta una corriol o camí estret que us portarà a un bosc jove de pins pinyers,
cal seguir, fins que a mà dreta ja veureu en un camp el Safareig de Xercavins.
Construcció d’obra en forma de receptacle de planta rectangular,
amb un espai més petit que li surt d’una de les cantonades.
Quan estava en actiu, s’omplia d’aigua que s’emprava per a regar,
essent, a més, el lloc on anaven les dones a rentar la roba, per la qual cosa aprofitaven les lloses que hi havia a dos dels seus costats.
Es coneixia també com El safareig de l’hort del Teies.
Es podria dir que era un safareig comunitari, ja que eren les dones de Can Feliu, Can Ximelis i Can Casanoves (antiga masia desapareguda situada a Sant Genís) qui l’utilitzaven per rentar-hi la roba.
Les dones de Can Xercavins, per contra, no hi anaven, ja que elles tenien un safareig propi a l’interior de la masia, gràcies als tres pous que els proveïen.
Ja us vaig presentar aquesta antiga font, dins de la programació d’activitats de Temps de Flors que es celebra en Girona pel mes de maig cada any, podem veure les fonts d’aquesta ciutat, engalanades amb plantes i flors.
Avui, veurem aquesta font tal com és sense estar engalanada, està dins d’una arcada i adossada a la paret de la casa nº 8; tenia tres cossos on havien les tres aixetes, ara sols funciona una, la del mig i es de polsador, amb dos piques. L’aigua cau a una reixa a nivell del terra.
A sobre de la Font, hi ha l’any 1881, data de la seva construcció.
