Arxiu de la categoria: aiguabarreig

Masia de Sobirana de Ferrans amb l’Esglesia i Pou de Balsareny

Publicat el per
Respon

Sobirana de Ferrans, està en la ctra. de Balsareny a Súria, km 46, cal anar pel camí a la dreta.

Us passo la seva historia :

  • L’indret és documentat des del segle X, i l’església des del segle XII.
  • El mas, així com l’església de Sant Ramon de Sobirana, pertany als Canonges de la Seu de Manresa.
  • El mas, desenvolupat a recés de l’església, pel que es pot observar, és el resultat de diverses transformacions del que havia estat l’antiga rectoria.

Mas d’estructura molt irregular a causa de les diverses ampliacions que ha sofert i que li donen una forma molt complexa. La part principal, de tres plantes, es troba encarada a migdia. La façana té un portal de mig punt adovellat, les finestres de la primera planta són també adovellades i les obertures de la planta superior són balcons amb barana de fusta. Té l’església de Sant Ramon de Sobirana adossada a llevant.

Entre aquestes dues construccions hi ha una galeria estreta acabada amb un bonic pou de planta circular.

A dalt del pou hi ha una gran corriola per l’extracció de l’aigua.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_5096_01.jpg

Una lliça tanca el conjunt.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_5095_01.jpg

Sobirana és una masia del municipi de Balsareny (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

La primavera, ja la notem en els mesos de Gener i Febrer …?

Publicat el per
Respon

En les últimes dècades podem notar que els arbres, sobre tot els fruiters i d’altres, floreixen abans del que era normal, durant la primavera.

S’ha avençat a febrer, però en moltes comarques aquest any ens ha sorprès molt més, a mitjans de gener ja hem pogut veure ametllers, cirerers i altres arbres ben florits.

No sols axó representa un canvi clar climàtic, que pot provocar una gran merma en la producció del fruit si dintre d’unes setmanes torna a fer fred i/o turmentes.

Canviarà, en els propers anys aquesta línia ?… Ens tindrem d’acostumar a aquest canvi tant important?…

Sens dubte, el camp fa que la floració dels arbres ens doni un aire primaveral, inclòs ara !!!

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Sant Josep Oriol de Rubí

Publicat el per
Respon

Per visitar la Font de Sant Josep Oriol, cal que us desplaceu al veïnat de Ca n’Oriol, si no sou de Rubí, millor anar al carrer de Mallorca amb el carrer d’Àvila,

mireu a l’altre costa on esta enjardinat, passeu per una petita passera, des d’allí ja veureu al fons aquesta Font, que tot seguin un camí en terreny planer i en un centenar de metres hi arribareu.

L’aigua es d’una antiga mina de la que era la finca de can n’Oriol, va ser arranjada en l’any 2018, la seva estructura es feta de pedres grans, cal baixar tres esglaons per accedir-hi, en cada costat disposa de dos bancs.

L’aigua surt per dues aixetes de polsador i cau a una pica rectangular a nivell molt baix.

Al costar esquerrer hi ha un antic broc de pedra que fa de sobreeixidor.

En la part superior del mur o paret de la Font hi ha un rètol de ferro amb el seu nom, i a un costat un cartell que indica aigua sense garanties sanitàries.

La font queda dins una zona enjardinada disposa de bancs urbans i taules i bancs de fusta per fer un àpat,

Tot aquest parc municipal, és molt freqüentat donat la proximitat de les cases del barri.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Pins destacats a Valldoreix de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Els Pins destacats estan situats en l‘av. de Mossèn Jacint Verdaguer cantonada carrer de la Tortora i en el Passeig de l’Oreneta a Valldoreix de Sant Cugat del Vallès.

Es un tram lliure d’edificis i xalets, una zona verda, on els protagonistes són els Pins,

per la seva alçada i alguns de destacada corpulència en les seves branques.

Crec que aquestes zones verdes en urbanitzacions o llocs altament poblats tenen que perdurar i ser respectades.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pou – Cisterna del Santuari de Cabrera de L’Esquirol (Santa Maria de Corcó)

Publicat el per
Respon

El Pou – Cisterna del Santuari de Cabrera, esta situat en un costat del mateix edifici, al municipi de L’Esquirol.

Recull l’aigua de pluja, es pot veure com del canaló situat en la teulada hi baixa un ramal on entra a l’estructura del pou -´cisterna.

En una de les parets, disposa d’una finestra amb portella metàl·lica ven tancada per una barra de ferro.

En l’altra costat, trobem adossada a la paret, el que podria ser un petit antic abeurador, actualment tot ple de terra i petita vegetació d’humitat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Montserrat, muntanya amb silueta

Publicat el per
Respon

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat.

És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es h_01.jpg

És un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.237,9 m del cim de Sant Jeroni, sent aquest pic el lloc més alt de l’Anoia i del Bages.

Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc.

Des del cim de Sant Jeroni, a 1.237 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància.

Al llarg dels mil·lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles.

A les seves entranyes, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres.

Montserrat ha estat vinculada a l’espiritualitat. A part del monestir i la Santa Cova, la muntanya conté un bon nombre de petites esglésies i d’ermites, com Santa Cecília, Sant Benet, Sant Joan, Santa Magdalena, Sant Miquel i Sant Jeroni.

El Massís de Montserrat va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la seva conservació.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de Sant Anton de Santpedor

Publicat el per
Respon

L’antiga Font de Sant Anton, està al nucli antic, situada en la Plaça de Pare Casanovas de Santpedor.

A partir però del creixement urbà del Cogulló, la deu d’aigua va quedar salinitzada.

Recull de dades : MontSalat

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Sínia de Castellnou de Castellnou de Bages

Publicat el per
Respon

La Sínia de Castellnou esta situada a prop del camí vell que va de Santpedor a Castellnou al nucli antic. A 95m de l’Ajuntament, tocant al riu d’Or.

Us passo la seva historia:

  • La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l’hora d’extreure aigua.
  • S’introdueix a la península ibèrica en època andalusina.
  • Arribarà als comtats catalans durant el segle XI.

Sínia construïda aprofitant el desnivell del terreny, tocant al riu d’Or. A la zona del desnivell es pot apreciar un cos de forma circular fet amb pedra seca (els carreus estan enfalcats per pedres més petites).

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_5042_02.jpg

Sobre aquest cos trobem un cobert de dos aiguavessos amb la teulada feta de teules ceràmiques, però amb un afegit d’uralita a sobre més recent. Les parets que sostenen la coberta són de pedra i argamassa, i conserven part de l’arrebossat. Una llarga biga de fusta va de paret a paret del cobert i sosté l’eix de ferro on es lligava l’animal.

La sínia és una: “màquina d’elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l’extrem d’un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l’extrem inferior de la qual és submergida a l’aigua del pou”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Can Tiraïres de Rubí

Publicat el per
Respon

Per visitar La Font de Can Tiraïres us cal que us situeu al carrer Palència, just quan aquest s’ajunta amb el carrer d’Àlaba en Rubí, allí a mà dreta surten tres camins, cal anar pel del mig que entre al bosc, està indicat per un cartell,

i seguir sempre pel camí principal on arribareu a una cadena que barra el pas de possibles vehicles,

al poc estareu a la Font, a mà esquerra i emplaçada a tocar a l’autopista C-16.

La font és feta amb blocs de pedra que consoliden el terreny, amb una obertura al mig protegida per un enreixat de ferro per on surt l’aigua.

L’aigua surt per un broc de pedra, cau a una canaló que porta a un desguàs.

En la paret de damunt la font hi ha un rètol metàl·lic amb el seu nom i un altre que dona a conèixer de que l’aigua no és apta per al consum humà.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Pi pinyer de la Urbanització Comte de Sert de Castellbisbal

Publicat el per
Respon

El Pi pinyer de la Urbanització Comte de Sert, esta situat en l’Avd. Gayarre amb carrer Pep Ventura de Castellbisbal.

Es totalment visible al passar per aquests carrers, per la seva corpulència,

sens dubte, destaca perquè no sols per la seva corpulència, també  per un gruixudíssim tronc, alt i amb unes allargades branques pels costat, que encara el fan més destacat a altres pins existents en aquesta urbanització.

Text i Fotografies : Ramon Solé