El Parc del Mirador de Valldoreix esta dins del perímetre del carrer d’Arnau Cadell, carrer de Villà i carrer Enric Lanfranco de Sant Cugat del Vallès.
El punt més alt del Coll Favà, barri que va néixer a la dècada de 1990.
Al seu costat hi ha una zona verda d’arbrada,
esta formada per una diversitat d’arbres, com xiprers, pins, alzines
entre molts més varietat d’arbres.
Cal fer camí per unes escales i desprès seguir per camins fins a dalt del turonet.
Disposa de seients per descansar -hi i papereres en diferents punts del parc.
L’alçada de la qual permet contemplar vistes de Collserola, el Montseny, de Montserrat, de Sant Cugat del Vallès i altres punts del Vallès Occidental.
Es un Parc molt cuidat, tal com els te Sant Cugat.
Fer una passejada per ell, dona una gran satisfacció
i podem gaudir també del cant dels diferents ocells que hi ha.
La Morera de can Macià esta al costat del camí de Can Macià a Ca n’Aguilera de la Costa d’Odena.
Historia:
Arbre fa pocs anys constituït per dues besses que es bifurcaven a uns 40 cm de terra; es va tallar una de les besses perquè feia nosa en passar pels camins, cosa que li dona aspecte d’arbre desequilibrat.
Té tres branques principals que se separen a 4,5 m de terra i una quarta branca secundària molt ramificada. Dues de les besses arriben als 9,5 m; de capçada espessa i arrodonida. La forma corbada del tronc li dona un aire singular.
Observacions:
Descripció extreta de la fitxa de l’ Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d’Òdena. Barcelona, 2013.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Josep-Vicenç Mestre i Casanova
El desmai, salze ploraner (en rossellonès: salze ploraire/plorós/plorant), o simplement plorador o ploraire, salze sepulcral.
Arriba a fer de 20 a 25 m d’alt. Creix de pressa, però és de curta vida. Les fulles estan disposades en espiral, són estretes, serrades i de color verd clar; fan de 4 a 16 cm de llarg i de 0,5 a 2 cm d’ample. Les flors estan disposades en aments i és una planta dioica, és a dir, amb sexes separats en peus diferents.
Des de l’Ajuntament seguirem la carretera BV-3009, un cop que passem les Piscines, a la dreta hi ha un camí que porta a cal Joan, en pocs metres ens porta al Desmai.
Es un arbre alt, tronc gruixut i nombroses branques que en la primavera i l’estiu destaca de la resta d’arbres del bosc.
El Lledoner Vell esta en la Plaça de les Glòries, s/n en el Barri de Sant Pere de Sant Fost de Campsentelles.
Historia:
El 21 de juliol de 1936 l’església de Sant Fost fou saquejada, i el lledoner també en patí les conseqüències.
L’any 1981, el veïnat va aixecar el muret de pedra a tot el seu perímetre i femà la terra al voltant de l’arbre.
Fou beneït el 28 de setembre per mossèn Daniel Monserdà amb motiu de la celebració del sant patró del poble, Sant Fost.
L’any 1998, l’empresa MASSONI SL, presenta un projecte de consolidació i tractament de l’arbre per tal d’evitar el seu trencament. La intervenció realitzada es materialitzà en una esporgada de sanejament eliminant la fusta morta i la col·locació d’un post al mig de la cavitat amb varis tensors.
El 20 de desembre de 2022, el Ple de l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles declarava el lledoner Arbre d’Interès Local (AL), amb el compromís de traslladar l’acord a la Secció de Gestió d’Espais Naturals, Servei d’Espais Naturals Protegits, subdirecció general de Biodiversitat i Medi Natural, Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, per sol·licitar la declaració d’arbre monumental.
La documentació s’entrà per registre el 13 de gener de 2023 amb el registre d’entrada número 9033/8049/2023, pendent de resolució.
Hi ha una Base de premsa de vi de cargol, feta de pedra granítica situada en el parterre d’un lledoner monumental, al centre mateix de la Plaça de les Glòries Catalanes. El parterre delimita la protecció del lledoner, construït amb pedra irregular unida amb morter i alçat. La base de premsa es troba en un costat i està posada amb una inclinació de 45º.
Lledoner o lledó centenari situat al centre de la Plaça de les Glòries Catalanes, enfront del que era l’antiga església de Sant Fost. És un arbre caducifoli del tipus Celtis australis, de 4,80 m de diàmetre, amb una gran obertura en forma de cavitat. Al mig d’aquest, s’alça un post d’una dotzena de metres d’alçada que subjecta mitjançant varis tensors el tronc, així com les branques principals de l’arbre.
Està protegit per un muret de pedra a tot el seu perímetre. Té un rebrot que creix per un dels costats. La capçada continua essent força arrodonida i fa uns 12 a 13 m d’alçada.
Les fulles, de 5 a 15 cm de llarg són alternes, peciolades, i dentades, de color verd fosc a l’anvers i de color més clar al revers. El fruit, el lledó, és comestible i de sabor agradable, semblant al dàtil. La drupa és carnosa, d’un centímetre de diàmetre, gairebé negre per fora i groga a l’interior, amb un pinyol petit.
Floreix entre maç i abril i els fruits maduren a finals d’estiu i durant la tardor. Té una alta resistència a la sequera i també a la contaminació.
Observacions:
Pot viure entre 500 i 600 anys. A més de l’ombra que proporciona, per la seva flexibilitat, la fusta del lledoner, sempre ha estat molt apreciada per a fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs i jous, i les branques i les fulles han servit per alimentar el bestiar, per fer carbonet i fogaines.
Per això no és d’estranyar que aquest arbre se’l trobi sovint a proximitat dels masos i cases de pagès. En temps passats també era molt apreciat com astringent i de les seves arrels se n’extreia un colorant groguenc que permetia tenyir la seda.
Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart
fonts naturals, aigua, muntanya i més 