Com era fa 30 i 15 anys la Font de la Torre del Canonge de Sabadell

Publicat el per
2

Avui us presento dos articles

En moltes ocasions he pogut fer la comparació d’una font graciés a les imatges que disposo de l’Arxiu Rasola, que vaig iniciar en l’any 1984, gràcies en bona part al meu pare. Per veure i trobar una font en algunes ocasions vàrem utilitzar algun llibre, com el cas del llibre  “Fonts i Mines del Rodal de Sabadell” de Ricard Molins i Romeu, aquest mestre va fer la recerca de totes les fonts i mines de Sabadell i altres municipis propers.

He volgut fer-li aquest homenatge dedicat en Ricard ( fa anys ens va deixar), i veure el canvi que ha sofert la Font de la Torre del Canonge de Sabadell al transcurs dels 30 últims anys.

Mirem primer com la va descriure en el llibre editat en l’any 1984 :

En Ricard, els dibuixos de les fonts eren fets seu, aquí tenim la imatge de la Font.

Durant l’any 1988, vàrem fer camí i a fotografiar-la, era una font d’abundant raig que donava les aigües directament a la Bassa – Safareig, en aquells temps hi anava molta gent a refrescar-se, a beure i recollir aigua i sobre tot la gent dels horts que havien per les rodalies i a la llera del riu Tort.

La segona vegada que vaig estar va ser en l’any 2005, continuava amb aigua, però, amb un cabal mes minso i algo descuidat el seu entorn,

ja no havien tants horts i no hi anava a penes la gent.

L’any passat vaig voler veure com estava, donat que tenia referencies que s’havia perdut…

No obstant l’estructura de la Bassa – Safareig continua estant, tot ple de bardisses i no raja pas, esta seca.

Es una altre de les fonts que no crec que tornem a veure com era en al principi i quedarà amb el record de la gent

i poc a poc s’anirà degradant i tapada de la vegetació.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Amb el record de Ricard Molins i Domènec Solé, dos mestres coneixedors de les Fonts Naturals

La Pandèmia coneguda com La Grip Espanyola

Publicat el per
Respon

Avui us passo dos articles

La pandèmia de grip de 1918, també coneguda com a grip espanyola, va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment severa, que va causar la mort d’entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.

Mentre que la pandèmia de pesta negra que va tenir lloc en el segle XIV, va matar més de 25 milions de persones en cinc anys, la grip de 1918-1919 va matar la mateixa o major quantitat d’individus en poc més d’onze mesos.

Es calcula que infectà un terç de la població mundial i que tingué una taxa de letalitat general superior al 2,5%, altíssima si es compara amb el 0,1% produït per les pandèmies estacionals de grip.

Es creu que el virus es va originar a conseqüència de diversos fenòmens de recombinació entre virus humans, porcins i aviars ocorreguts durant els anys previs a la pandèmia.

La primera referència al caràcter epidèmic de la grip a la premsa mèdica espanyola aparegué el dia 1 de juny de 1918 a un article titulat “La epidemia reinante”.

El virus es va estendre entre els soldats americans i posteriorment a Europa durant la Primera Guerra Mundial. A França, Espanya, Itàlia i Alemanya va arribar entre l’abril i el maig de 1918; el juny a la Gran Bretanya i després a Rússia,

va arribar al nord d’Àfrica al maig del 1918 i des d’allà fins a l’Índia, la Xina, Nova Zelanda i Filipines el juny de 1918.

Hi va haver tres onades, de març al juliol de 1918, del setembre al desembre de 1918 i del febrer a l’abril de 1919, essent la segona la més virulenta.

Es calcula que a Barcelona hi va haver uns 150.000 afectats.La documentació municipal conservada és escassa i fragmentària, fent difícil avaluar l’impacte de les mesures de sanitat pública adoptades a la ciutat.

La contribució més sistemàtica de la medicina barcelonina a l’estudi de la grip de 1918-19 fou la del catedràtic d’Higiene jubilat Rafael Rodríguez Méndez (1845-1919),

amb el títol “Algunos datos relativos a la gripe”, publicà diverses pàgines a cada número de la Gaceta Médica Catalana, revista de la seva propietat i direcció, entre el 15 de febrer i el 30 de novembre de 1919.

L’impacte demogràfic de la pandèmia fou tan important que l’any 1918 el creixement natural de la població barcelonina i espanyola, és a dir, la diferència entre els nascuts i els difunts, es va negativitzar.

A Madrid, ciutat que no va ser una de les més afectades per la pandèmia a l’Estat espanyol, al llarg d’un període de quasi 20 mesos es registraren unes 6.500 morts en excés (valor estadístic representatiu del desplaçament a l’alça de l’índex de mortalitat previsible en una població durant un interval de temps determinat), 2.500 d’elles entre desembre de 1919 i gener de 1920, més d’un any després dels primers brots de grip.

De forma aproximada i obviant els problemes generats per la disparitat diagnòstica, es calcula que la grip causà la mort d’un 0,5% dels habitants de la Vall d’Aran i d’un 2,58% dels de Sant Cugat del Vallès.

Us passo un interessant article aparegut a vilaweb.cat :

https://www.vilaweb.cat/noticies/les-llicons-de-la-pandemia-grip-espanyola-del-1918/

Us passo una imatge curiosa de mascareta per dies de pluja,

A cuidar-vos tots… esteu-vos a casa i si sortiu, ja sabeu : Mascareta !.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Internet ( corresponent a diversos països i fotògrafs de l’època)

Un hort diferent : L’hort del mes de Maig, cal preparar-ho per la calor de l’estiu

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles 

El mes de maig es presenta com l’impàs de temperatures mitges, a l’espera de les temperatures de la calor de l’estiu, per tant cal anar preparant i plantar l’hort amb verdures que aguantin la forta insolació del dia.Per tant, mireu de plantar, faves, pèsols, porros, carbasses, api. Farem ja la feina de relligar les tomaqueres que ja son els primers brots. Així mateix, farem amb la mongeta tendra.En l’hort, ja es pot plantar, albergínies, cogombres, pebrots, carbassons, cebes, espinacs, bledes, remolatxes, enciams, carbasses, mongeta tendra, melons, espinacs, remolatxes, pastanagues, ravenets, com veureu teniu una amplia varietat que en els propers mesos podreu gaudir de bones verdures.Deixeu un espai gran, per plantar patates.També, podreu recollir el que amb cura heu estat cultivant des de principis de la primavera com per exemple, enciams, bledes, espinacs, alls tendres i si en teniu carxofes.Amb il·lusió ja tindreu a punt les verdures primerenques, com cebes, faves, pèsols, naps, porros, ravenets, remolatxes, pastanagues, i algun carbassó.Cal vigilar el pugó a les bledes, els espinacs, mongeteres per el pugó, des d’ara i durant el propers mesos.En resum, l’hort del mes de Maig, cal preparar-ho per la calor de l’estiu i poder tenir en els propers mesos unes bones collites.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre d’aigua i Repartidor del carrer Col-legi de Terrassa

Publicat el per
2

Aquest Torre d’aigua i Repartidor  esta situada a la cantonada entre els carrers del Col·legi, 40 i de Vallhonrat, 2 de Terrassa.Bàsicament repartia l’aigua a 20 cases properes a la Torre d’Aigua, sent  aquesta mes alta que les cases, i l’aigua anava a parar als dipòsits situats als terrats, i des d’allí arribava a cada habitatge.Es una construcció de planta quadrada, adossada per dues de les seves cares a un habitatge; La Torre va ser bastida amb maó vista, fa uns anys va ser restaurada arrebossant les seves quatre cares.La teulada  es a quatre aigües i presenta una esfera de munt, les obertures són en arc de mig punt, amb una d’elles a cada cara de la torre a la part superior, i una a mitja altura que dona al carrer Col·legi.Disposa d’una antiga porta de ferro pel seu accés.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Teresa de Camprodon

Publicat el per
Respon

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font de Teresa, es una de les fonts mes llunyanes del municipi de Camprodon, diríem que esta mes a prop de Sant Pau de Segúries.Per anar hi, cal que ho feu per la carretera C-38 de Sant Pau de Segúries a Camprodon, poc abans de creuar la carretera el riu Ter, pel pont de la Rovira,cal deixar-la per una pista que va direcció al Santuari del Remei, seguiu sempre aquesta direcció, al poc deixareu a l’esquerra l’entrada de Can Peric, i en algo mes de mig quilòmetre  trobareu a peu de muntanya i a la dreta, La Font de Teresa .La Font es tota d’obra feta amb pedra de la zona,en cada costat te uns allargats abeuradors.Actualment , no hi raja aigua  semblaria que la canalització estaria trencada,en la part dreta i mes a sobre de la font, hi ha una forat on surt aigua

i es perd pel camí.

Deuria ser una font amb un bon caudal d’aigua, molt important per els remats de les rodalies que anirien a beure-hi.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Arbres i Plantes per alegrar la vista, en l’Hospital de Terrassa

Publicat el per
Respon

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Us ensenyo uns arbres bàsicament oliveres joves i plantes situades en els jardins de l’exterior de l’Hospital de Terrassa.Cal prendre la carretera N-150, que uneix Terrassa i Sabadell  i entrar per la carretera que porta a l’Hospital de Terrassa.

Us passo les fotografies :

 

Text  i Fotografies: Ramon Solé

Fem Safareig : El Rentador de Siurana

Publicat el per
Respon

Com a cada diumenge us passo varis articles

Siurana, o Siurana de Prades, és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat.

Està situat a 737 metres d’altitud, sobre una cinglera de roca calcària, a l’extrem de les Muntanyes de Prades i sobre el riu de Siurana.

La població era de 41 habitants al cens del 2005.

Cal destacar :

  • El castell de Siurana va ser l’últim reducte musulmà de Catalunya.
  • L’Església romànica de Santa Maria o de la Mare de Déu de l’Aigua.
  • Les vistes al Pantà.
  • El Safareig.

Per a mes dades sobre Siurana podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Siurana_(Priorat)

A la part més oest del poble, hi ha l’antic Safareig o rentador, situat en un lateral del carrer dels Rentadors a tocar al mur d’una casa, a prop de l’església de Santa Maria.

És un Safareig format per dos compartiments, no es de grans dimensions, quant es va construir i com el poble era de pocs habitants,anaven a fer la bogada les dones que hi habitaven, es va considerar que era suficient.

En general, s’ha conservat força be i podem veure en les seves aigües que hi ha peixos a colors…

Siurana, lloc estratègic amb vistes espectaculars, on els que ens agrada la fotografia no deixaríem de fer-ne.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Anna Maria Molinero i Arxiu Rasola

Arbres – El Lledoner del Pou de Can Figueres del Mas de Terrassa

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte us presento varis articles 

Per poder visitar el Lledoner del Pou de Can Figueres del Mas, cal prendre la carretera N-150, que uneix Terrassa i Sabadell  i entrar com si anéssiu a l’Hospital de Terrassa,cal continuar direcció a la Finca de Torrebonica, deixant a mà esquerra el camí d’accés a Can Figueres del Mas, a uns 200 metres trobareu a la dreta una pista de terra que baixa al torrent de la Betzuca, que no arribareu, perquè el Pou de can Figueres del Mas, i que us vaig descriure el passat 30 d’abril, esta al poc d’entrar al camí a la dreta.El Lledoner es molt gran, amb una capçada ven arrodonida gràcies a les nombroses branques que disposa.Si us fitxeu, veureu que el tronc molt a principis del nivell del terra es subdivideix en dos troncs en forma de “V”.Podreu apreciar que per les rodalies seu hi ha una filera de Lledoners, axó si, mes joves.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Si voleu fer una sortida a l’exterior per activitat física, aquí teniu els consells a seguir

Publicat el per
Respon

Com cada Diumenge us passo varis articles 

Avui dissabte toca poder sortir, però amb quines condicions ? Us passo informacions diverses al respecta :

Recull de la informació : Ramon Solé

Ahir va esclatar la noticia : “Ja han arribat les Orenetes a Catalunya”

Publicat el per
Respon

Amb aquest, avui teniu tres articles !

Tal com us dic i també, s’ha fet ressò els medis informatius tant locals com a altres mes institucionals, de premsa, radio i TV. des de fa uns dies :

“Ja han arribat les Orenetes a Catalunya”

Avui i a pesar del fort vent que en moltes comarques tenim, mireu si les veieu i de quina espècie són…

Us passo un quadre on les podeu identificar i de l’enllaç “Projecta Orenetes” on veureu mes informació :

https://www.orenetes.cat/especie/

L’oreneta comuna o vulgar són uns ocells gregaris, això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en colònies. Així, quan volen per a traslladar-se d’un lloc a un altre en l’època de les migracions, volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d’exemplars.

Als Països Catalans, arriben els primers exemplars cap al febrer, però el gruix de la població sol arribar a l’abril o el maig, i retorna cap a l’Àfrica al setembre.

Es una bona noticia, que al final ja comencin a arribar les colònies d’orenetes a establir-se a Catalunya… senyal que el bon temps s’aproxima…!

 

Recull de dades : Viquipèdia i Projecta Orenetes.

Adaptació al Text : Ramon Solé – Assessorament i Fotografies : Dora Salvador