Les Costes Males de Santa Eulàlia de Riuprimer

Publicat el per
Respon

Les Costes Males es troba ubicat al Serrat de l’Om, entre Santa Eulàlia de Riuprimer i la Guixa, dins del municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer.

Historia:

  • Són dipòsit d’origen marí d’edat Eocè (Bartonià, entre 42 i 35 milions d’anys), propis de zones més profundes de l’antiga conca marina i proper a la línia d’esculls de la costa.
  • La causa de la formació d’aquest paisatge té el seu origen a l’actual Conca de l’Ebre, la qual quedava ocupada per un braç del mar que formava un gran golf per on penetrava l’oceà atlàntic des del Golf de Vizcaya, formant un mar poc profund i d’ambient càlid.
  • Durant l’Eocè Superior, es va tancar l’entrada del Golf de Vizcaya, quedant un mar interior que amb el pas del temps, es va anar eixugant, deixant dipòsits d’evaporites (sals sòdiques i guix).

Es tracte d’un conjunt de xaragalls, en termes geològics badlands, que ocupen al voltant de 6ha, de les quals només la meitat formen part del terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer.

Aquests xaragalls estan formats per lutites carbonatades (margues),

i conegudes normalment com a pedres mortes degut a la seva poca compactació.

Aquest fet comporta que es desfasi molt fàcilment per l’acció de les aigües de pluja, formant modelats molt particulars, que originen turons testimoni i pendents molt típiques de la zona.

En el cas de les Costes Males, podem observar destacades pendents i com l’espai queda dividit en dos parts, per una divisòria d’aigües, que aboquen al Mèder.

Un altre element característic és el seu color grisenc i la presència de fòssils d’invertebrats marins, com és el jaciments dels Esbornacs, localitzat en aquest indret.

Les seves característiques geològiques són un focus important d’atracció cultural, didàctica i científica, ja que són estudiats per diferents grups de geòlegs que estudien els processos d’erosió.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Pilar Camañes

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de Sant Miquel de Viladecavalls

Publicat el per
Respon

La Font de Sant Miquel es troba situada a peu d’un camí del bosc de la Barromina de la Serra de Collcardús  de Viladecavalls.

Historia:

  • Tal i com consta inscrit a la font, va ser arranjada per l’associació CONVIVE l’any 1997.

Està construïda amb un petit mur de pedra lligada amb morter, acabat de forma triangular.

El brollador està format per una aixeta de maneta metàl·lica. Sobre d’aquest hi ha una llosa inscrita: ” Font de Sant Miquel / CONVIVE 97/ 1929″.

L’aigua cau sobre un petit dipòsit circular de poca fondària. Al costat s’hi ha construït un petit banc per al repòs dels visitants.

Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : Marta Lloret Blackburn

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – L’Arbre de La Memòria de Castellar del Vallès

Publicat el per
Respon

L’Arbre de La Memòria esta situat en la Ronda de Tolosa en el Parc de Colobrers de Castellar del Vallès.

Es un record de els veïns que van morir a causa de la pandèmia del COVI -19.

Va ser inaugurat, l’alzina surera de tres branques, el 9 de juliol del 2020.

Per a mes dades podeu consultar a :

https://www.lactual.cat/opinio/arbre-memoria-espai-futur_44286_102.html

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui fem una ullada fora de Catalunya : La Serra del Desert de les Palmes

Publicat el per
Respon

La Serra del Desert de les Palmes. Terme municipal de Benicàssim (Castelló).

Convent de l’ordre dels carmelites.

La serra és diu “Desert” de les Palmes perquè els monjos d’aquesta ordre, anomenaven “deserts” als paratges solitaris i recòndits on feien el seu retir espiritual.

El cim de la serra, amb 728 m. La ciutat que es veu al pla, és Castelló.

Text i Fotografies :Jordi Montfort

Brocal del pou de cal Migrat de Collbató (Baix Llobregat)

Publicat el per
Respon

El Brocal del pou de cal Migrat esta en la confluència de l’avinguda de Montserrat amb el carrer Migrat en el A-II, km 575 de Collbató.

Historia:

  • El pou era situat al Pla de cal Migrat i pertanyia a Pau Ollé i Ollé, que l’any 1958 el va vendre a l’Ajuntament de Collbató, regit aleshores per Francesc Castells, per 125.000 pessetes.
  • Tenia una profunditat de 42,90 m i un aforament de 3.200 l/h.
  • L’any 1958 l’Ajuntament va nomenar encarregat “del pozo de cal Migrat, al vecino Sr. José Benavent” per tal que gestionés la venda d’aigua als particulars.
  • El 1962 el consistori va fer un projecte per portar aquesta aigua fins a la Font del Còdol i Collbató, i hi va instal·lar un motor elèctric.
  • Quan es va eixamplar la carretera, el pou originari va desaparèixer. El Ministerio de Obras Públiques va obrir aquest altre al costat del lateral de l’autovia, aprofitant els totxos de l’antic brocal.

El pou de cal Migrat té un brocal de forma cilíndrica, de 1,35 m de diàmetre i 2,41 m d’alçària. Fou construït amb totxos de terra cuita corbats i rematats amb una peça de conglomerat circular per aprofitar la deu d’aigua que passa pel subsòl.

L’extracció es feia per una boca rectangular, oberta al brocal i que donava accés a una corriola. Es tancava amb una porta de fusta, que descansava damunt d’una llosa de pedra. Aquesta obertura actualment està paredada, tot i que encara hi ha un dels golfos de ferro de la porta.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Font de la Plaça de l’Església de Sant Sebastià dels Gorgs

Publicat el per
Respon

La Font que ens referim avui esta en la Plaça de l’Església, cantonada amb el carrer de Baix i front  a la carretera BV – 2429 en Sant Sebastià dels Gorgs.

La font esta adossada en la paret o mur, disposa d’una aixeta polsador, l’aigua cau a una reixa a nivell del terra. A sobre una rajola a color amb la data de 1983.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Abeurador de cal Xabret de Collbató (Baix Llobregat)

Publicat el per
Respon

L’abeurador de cal Xabret esta situat a la paret del darrere de la casa núm. 35 del carrer Nou, al costat de la B-112, es veu fàcilment.

Historia:

  • L’any 1885 l’Ajuntament de Collbató va demanar, juntament amb els d’Esparreguera, Monistrol i Manresa, la millora del camí veïnal de Monistrol a Esparreguera que havia de formar part de la carretera provincial de Manresa.
  • Les obres van ser subhastades l’any 1907.
  • La família de cal Xabret, que vivia a la primera casa del poble, a tocar de la nova carretera, va aprofitar-ho per obrir un petit hostal per als traginers i els carreters que passaven per allí carregats amb vi, cotó i altres mercaderies.
  • Van habilitar una petita quadra per fer el canvi d’animals i van obrir un abeurador a la façana del darrere, perquè poguessin beure i refrescar-se.
  • L’omplien a cops de galleda amb l’aigua de la seva cisterna.
  • A la paret encara hi ha alguns dels ferros on fermaven les bèsties.

L’abeurador de cal Xabret és una construcció feta amb totxos, que després foren arrebossats. És inserida dins d’una fornícula rectangular i acaba amb un arc rebaixat format per dues filades de totxos i una de rajoles planes.

Les mides són: entre 9 i 9,20 m d’alçària, 2,25 m d’amplada i 0,60 m de fondo. La pica és situada a 5 m d’alçària i folrada amb rajoles esmaltades. Actualment gent incívica l’utilitza com a contenidor de desalles…

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pont de fusta de Marganell (Bages)

Publicat el per
Respon

El Pont de fusta de Marganell, està situat sobre la Riera de Marganell i davant del Raval de Cal Janet a Marganell.

Pont de gelosia situat davant el nucli de Cal Janet i que es troba construït sobre la riera de Marganell.

El material de construcció emprat és la fusta, tant al tauler com als laterals. És d’un sol tram, amb el tauler recolzat en cada extrem per estreps de formigó.

És un pont concebut com a passarel·la, per tal de facilitar el pas als vianants i excursionistes.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: M.Lloret – KuanUm

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La mina de Can Bernat de Santa Perpètua de Mogoda

Publicat el per
Respon
Castell de Can Taió

La Mina de can Bernat esta situat al S del Castell de Can Taió al costat del camí de Can Mallol – Can Bernat.

 Historia:

  • 4 de juliol de 1730. L’intendent general del Principat de Catalunya establí a Josep Güell i Soler, prevere beneficiat de la parroquial església de Santa Maria del Mar de Barcelona, com a privada persona, les aigües tant profundes com superficials de la riera de Santiga, des del cap de vall de la seva propietat del mas Prat de Santa Perpètua de Mogoda, fins al paratge davant de l’església de Santa Maria l’Antiga, amb facultat de poder fer mines i conduccions.
  • 29 de desembre de 1779. Nou establiment de l’intendent general del Principat de Catalunya a favor de Teresa Vidal, vídua de Francesc Mas i Güell, difunt notari de Barcelona, i el seu fill Josep Francesc mas i Vidal, notari de la ciutat de Barcelona, de les aigües subterrànies i superficials de la riera de Santiga des del paratge davant de l’església de Santiga, fins al cap de vall de les terres del mas Prat, amb facultat de poder fer mines i conduccions.
  • 1785 i posteriors. Josep Francesc Masvidal i Antoni Mallol acordaren obrir mina en la part d’orient de la riera de 100 canes. Diego Llobet i dit Josep Francesc Masvidal tenien projectada una mina que travessaria la riera de Santiga i aniria a terres de can Bruguera.
  • Es formulen tres plets a la Reial Audiència a partir de 1784 amb els propietaris de la Ferrussa, plets que els magistrats de la Reial Audiència van refondre en un de sol contra els impediments dels propietaris de la Ferrussa.
Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

La mina de Can Bernat segons informacions orals donades per Esteve Canyameres correspon a la mina de Can Mallol – Can Bernat. A l’alçada de Can Mallol hi tindria la seva captació.

Actualment només se’n coneix un tram que es troba per sota la línia fèrria Papiol – Mollet, al sud del castell de Can Taió, entre la riera Seca i el camí del Padró.

Es conserva un tram de mina al descobert que encara porta aigua fins a un petit aiguamoll, aquesta aigua avui es perd i les seves aigües deuen arribar a la riera Seca.

La mina que porta aigua en molta abundància queda amagada dins una petita arbreda de ribera. Observem la mina en secció construïda i coberta amb volta de maons, per aquest motiu no es veu la seva alçària. La seva amplada aproximada ha d’estar entre els 60-70 cm.

Observacions:

No catalogada pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Actualment es desconeix el seu traçat, no marcada sobre plànols, tot i que l’aigua hi baixa amb molta abundància.

Sembla que antigament duria les seves aigües cap a dues basses de Can Bernat, una de les quals encara és visible, tot i que buida, l’altra es troba a l’altra banda del camí del Padró colmada de runes i coberta de vegetació. Es coneix una fotografia antiga (segons informació oral de Pere Garcia) on es veu una de les basses amb mainada banyant-se amb el castell de Can Taió al fons.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Goretti Vila i Fàbregas

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – Alzina del Pla de Maria de Moià

Publicat el per
Respon

L’Alzina del Pla de Maria esta en el Pla de Maria entre el serrat de Caselles i el serrat del Rourell. Per sota de Quatre camins. A l’entrada de l’estació depuradora d’aigües residuals de Moià a prop de la carretera a Barcelona.

Anomenada “Quercus ilex” de la família de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d’alçada.

Alzina corpulenta de copa densa, amb fulles perennes i escorça fosca. D’uns aproximadament 9 m d’alçada. Les fulles són gruixudes i ja té fruits: glans de color castany fosc.

Actualment esta molt afectada per algun paràsit que l’està matant.

La tradició oral diu que quan l’hereu o pubilla d’una masia naixia, una alzina era plantada a prop de la masia on viuria.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Cristina Casinos

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé