Avui destaquem: La Font de can Cabanyes de Montcada i Reixac

La Font de can Cabanyes, esta a certa distancia de La Llacuna de can Duran de Montcada i Reixac.

Per arribar-hi, millor anar a Barbera del Vallès i accedir per l’Av. Torre de Mateu, fins situar-se a Ecoparc del Besós S A.,

un camí a la dreta que fa una certa baixada pel mig de camps conreats.

Cal fer-ho a peu o en bicicleta.

Seguin tot recta s’arriba a la Font de can Cabanyes.

Destacant els dos enormes plàtans que fan vigilància en aquest paratge. Tenen els dos un gran i gruix tronc, amb unes allargadíssimes branques que no deixa a ningú indiferent.

De la font en queda poc, cal destacar la Bassa i els abeuradors.

La Bassa esta tancada per un ballat per tot el seu perímetre per evitar algun ensurt.

L’aigua de la font va a parar directament a la bassa.

En la part exterior poder veure fins a tres abeuradors per bestia, en general ovelles.

Anys en rere, era molt habitual que remats passessin per aquest indret per abeurar en aquesta font.

Del Bloc Montcada i Reixac – Memòria d’un Poble, un passo l’article sobre Can Cabanyes, és molt detallat la seva historia:

https://montcadareixac.blogspot.com/2016/05/1992-can-cabanyes.html

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Vila de Torà

La Font de la Vila de Torà és un edifici situat en la Plaça de la Font de Torà, a la comarca de la Solsonès.

Historia:

  • Hi ha diferents hipòtesis sobre l’origen del topònim Torà i el seu escut. Podria ser d’influència àrab, derivat d’or i aigua, molt abundant a la zona i que convertiria la vall en un llac.
  • Els habitants de la vila diuen que el nom deriva del mot toro, animal que estaria representat en un escut al portal que donava accés al castell, on també hi hauria un card, símbol de la família Cardona i que hauria evolucionat esdevenint l’arbre que actualment és a l’escut del poble.
  • Les dues inscripcions de la font fan referència a les inundacions que patí el poble com “la rierada de Sant Antoni” el 1866 o la del 1907 en el conegut com “any de l’aiguat”.

Aquesta font és una de les construccions més emblemàtiques de Torà, fins al punt que es troba dins una placeta tancada que pren el seu nom.

La seva morfologia és molt curiosa i presenta diferents elements.

Viquipèdia – Principis del segle XX

Trobem un porxo que constitueix el petit recinte de la font.

La façana d’aquest porxo és d’arc de mig punt i cornisa a dues aigües, tot i que presenta un cos semicircular a sobre.

Dins aquest porxo de pedra s’hi pot veure dos brolladors i una gran pica d’aigua.

En aquest porxo trobem una placa que ens diu “EL 12 OCTUBRE DE 1907 L’AIGUA ARRIBA AQUÍ” i sota d’aquests un relleu escultòric on apareix la imatge del toro, un dels símbols de Torà.

Una altra inscripció diu “EL DIA 13 DE JUNY DE 1866, EL RIU PERVINGUÉ FINS AQUÍ”.

L’edifici central d’aquesta font està constituït per aquest porxo amb coberta a dues aigües esgraonada, al voltant del qual es distribueixen la resta d’elements.

Al mur sud hi ha adossada una pica dividida en tres compartiments que servien per netejar verdures, i al costat d’aquestes s’aixeca un pilaret quadrangular que data del 1911 amb tres obertures a cada cara al llarg del fust i una teulada a dues aigües a cada cara.

A la façana nord trobem uns abeuradors que es comuniquen entre sis i dos brolladors de bronze amb la decoració de caps d’animals.

Aquestes piques van a desembocar a un safareig rectangular per rentar roba.

La Font de la Vila de Torà és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font del carrer Quarters de Pla del Penedès

La Font del carrer Quarters està sud del carrer Quarters de Pla del Penedès.

Per les seves característiques constructives, és probable que la font fora de la primera meitat del segle XX. Antigament la font tenia un abeurador per animals.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem: Els dos abeuradors del Pla Rodo de Llanars

Com cada Dissabte us presento dos articles

Per arribar al Pla Rodo, cal sortir de Llanars tot creuant el riu Ter pel Pont d’Espinagua, i sempre seguin la pista principal que passa per el mas Pujol i can Galló, entre altres masies,

i una vegada que passeu per cal Marxant i la seva font – abeurador  que esta al costat dret del camí, seguiu fins la primera cruïlla i agafeu el camí de la dreta, tot passant pel pla del sastre i l’oratori de Sant Isidre,

seguiu el camí amb les senyals del PR C-189, entre planes verdes i petits boscos.

Una vegada passeu per el lloc conegut per Les Planes, ja estareu molt pròxims al Pla Rodo,

ven visible veureu el primer abeurador, amb una mica d’aigua,

es típic de construcció rectangular, per beure el bestia.

Tot seguit i a molt pocs metres, trobareu el segon abeurador, es mes gran, també rectangular,

però, des de fa temps no deu tindre aigua, fins i tot ha crescut una planta en el seu interior.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de Teresa de Camprodon

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font de Teresa, es una de les fonts mes llunyanes del municipi de Camprodon, diríem que esta mes a prop de Sant Pau de Segúries.Per anar hi, cal que ho feu per la carretera C-38 de Sant Pau de Segúries a Camprodon, poc abans de creuar la carretera el riu Ter, pel pont de la Rovira,cal deixar-la per una pista que va direcció al Santuari del Remei, seguiu sempre aquesta direcció, al poc deixareu a l’esquerra l’entrada de Can Peric, i en algo mes de mig quilòmetre  trobareu a peu de muntanya i a la dreta, La Font de Teresa .La Font es tota d’obra feta amb pedra de la zona,en cada costat te uns allargats abeuradors.Actualment , no hi raja aigua  semblaria que la canalització estaria trencada,en la part dreta i mes a sobre de la font, hi ha una forat on surt aigua

i es perd pel camí.

Deuria ser una font amb un bon caudal d’aigua, molt important per els remats de les rodalies que anirien a beure-hi.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

L’Aigua en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies…

Per poder formar una comunitat de Monges o Frares, en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies…,un element principal i bàsic sempre va ser i és,  tindre i disposar d’Aigua.Sense ella, hagués sigut impossible l’establiment i la vivència en un lloc mes o menys apartat, d’una ciutat o poble, no tant sols pel us diari de les necessitats de la gent que hi vivia, també per poder regar els horts i conreus en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,estem parlant de com va començar i fins els nostres dies, que en bona part, encara es subministren, gràcies a Pous i Cisternes.Els pous estan en el claustre, en patis secundaris o a prop dels horts.En canvi, les cisternes per medi de canals portaven l’aigua del riu o riera per recollir i emmagatzemar,  estaven en llocs gairebé imperceptibles, les seves peculiars característiques constructives eren de volta de canó i parets molt gruixudes, podien estar excavada en part a la mateixa roca.

Font del Claustre de Poble – Any 1909

En altres casos, sols disposaven de les aigües pluvials per tal de proveir d’aigua els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies.En moments determinats, es procedia a Beneir l’aigua del Pou i de las Cisternes, pregant a Deu, que garantís d’aigua la comunitat.Tenim un exemple molt clar a Manresa, la Sèquia de Manresa, subministrava aigua als regants per conrear les terres i també se’n servia  els monjos caputxins i els jesuïtes per als horts del convent de Sant Bartomeu i del santuari de la Cova de Sant Ignasi.

Poble 1980

Us passo unes interessants dades sobre : Article i reportatge fotogràfic de l’exposició al Museu d’Història de Girona, tretes de “Pedres de Girona”

http://www.pedresdegirona.com/separata_mina_aigua_calvari.htm

A la llarg de l’historia en moltes ocasions, la comunitats dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,

Poblet 2019

demanaven a les autoritats de les ciutats, el subministrament d’aigua a la poblaciói gracies axó es van anar construint les primeres fonts amb abeuradors, com va passar en la ciutat de Barcelona, algunes construïdes fora de muralla.Tant mateix passa amb els Castells, sobre tot es van construir important Cisternes protegides al seu interior.Sense l’aigua, no s’haguessin construït molts dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies, que han arribat fins els nostres dies i bona part continuant la seva tasca.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé, Fidel Rodríguez i Arxiu Rasola

Anem a Suiza, al Poble de Gruyère, on hi ha Formatge, Monuments i Fonts

Gruyères és un municipi del cantó de Friburg, situat al districte de la Gruyère.El poble és famós per la producció de formatge Gruyère, protegit amb una AOC.I amb una important conjunt d’edificis antics per admirar, com el castell.Us passo mes informació d’aquesta petita població de Gruyère :

https://es.wikipedia.org/wiki/Gruy%C3%A8res_(Friburgo)

En relació a les fonts, podem trobar moltes que son antics abeuradors,estant en conjunt, ben conservats.Destacant,  perquè sempre hi ha un o mes testos amb flors.Us aconsello si aneu per Suiza, fer una tranquil·la visita al Poble de Gruyère.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé

Que són les construccions de Pedra Seca ? 1ª Part #

Alguna vegada heu sentit parlar de la Pedra Seca a una persona gran?  segurament que si, per tant , avui veureu quines són les construccions que es feien de Pedra Seca.Les construccions de Pedra Seca són aquelles en les quals la pedra s’usa com element principal i unic per portar a terme una petita obra; la pedra és treta del la mateixa zona on s’anava a construir ;en general  en el  camp o muntanya, la construcció era rústica i senzilla, però molt forta que en el pas dels anys aguanta sense a penes fer-hi manteniment en molts casos.Les construccions s’aixequen muntant pedra sobre pedra, sense utilitzar cap tipus d’element d’unió.

Casa de vinya de Pedra Seca

Eren i son molt utilitzades en Tarragona, part de Lleida i el Pais Valencia.

Mur de Pedra Seca

Us passo un llistat d’on podreu veure que es construïa antigament :

  • Per la construcció de murs, tanques d’una finca, tancats per bestiar, arneres, corrals o corts, en balmes.
  • Per la construcció de pous , sínies o sénies, fonts de mina, cisternes, basses, abeuradors
  • Per fer elements de drenatge, com a torrents, pont, aljub, rescloses o preses, canalitzacions.

Font de Pedra Seca

Us passo mes informació sobre la Pedra Seca :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Paret_seca

Bassa de Pedra Seca

També, us passo un treball realitzat molt ven exposat, l’autor es Jaume Plans Maestra , amb el Títol: Arquitectura Tradicional en pedra seca: el patrimoni immoble de la comarca del Bages , podeu accedir amb l’enllaç que us indico :

http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/1179/1/37973tfc.pdf

Pou de Pedra Seca

Es important que aquests elements patrimonials com són la Pedra Seca, ens cal poder disposar de medis i eines regulats, que  permetin  en el municipis, millorar la seva protecció i  preservació i que no caiguin en l’oblit.

Font de les Branques, feta amb Pedra Seca

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia, i altres fons

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Que és una Bassa pluvial ?

Una Bassa pluvial, recull i manté en el seu interior l’aigua de la pluja, per ser utilitzada com abeurador per grup d’animals, com remats de xais, cabres, vaques entre altres.La seva construcció és senzilla, i la pot fer ho el mateix propietari de la finca amb un tractor o excavadora.En el lloc o terreny que se ha seleccionat, caldrà rebaixar-ho i fer una sola entrada amb una certa pendent, per que així pugui quan plou fort quedar l’aigua depositada i estancada en el seu interior,i a la vegada, també, serà el pas del bestiar per anar a beure.Pot estar mes o menys les tres parets que forment la Bassa pluvial, consolidades amb unes pedres o rocs com si fora un mur, o crear un mur.En moltes ocasions no serà així, la mateixa terra serà prou solida per mantindràs en peu.En general, es troben situades en llocs de secà o paratges que no hi ha proper un riu, torrent, font o canal d’aigua,  que pugui el bestiar anar a beure,i quan mes gran és el nombre de caps bestiar, mes es necessari l’aigua.És construeixen properes a un camí, on el remat pot ser conduit fins la Bassa, rodejats de camps i/o bosc.Les dimensions d’una Bassa pluvial, seran proporcionals al nombre de bestiar a abeurar.Cal anar vigilant de tant en tant que no es sequi la Bassa Pluvial, en aquest cas, caldria si no plou, sobre tot a l’estiu, portar aigua amb alguna cubà i descarregar-la a la Bassa.La Bassa pluvial, és una modalitat molt antiga de la pagesia a Catalunya, en l’actualitat ja hi ha altres medis i abeuradors mes moderns i amb control des de la casa o masia amb comandament de la regulació, per l’abast i us dels remats.Podeu trobar en alguns llocs, que ja no son utilitzades, i a les hores la vegetació els va cobrin i sols son utilitzades pels animals lliures del bosc o camp.Us passo informació sobre “Captura d’aigua” :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Captura_d%27aigua

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Abeuradors per animals salvatges o de bosc

En aquest bloc em parlat en varies ocasions dels abeuradors per animals de pastura en pobles i a muntanya.Ft Janot 1_01Per ho, hi han uns abeuradors que permet atendre la mancança d’aigua en una zona de bosc o de muntanyam, que de forma periòdica o permanent no n’hi ha, donat que no hi troben pròxim cap torrent, riera, fonts, basses …F.Observatori Fabra 1_01uykt_01Les Associacions de Caçadors han posat en llocs estratègics uns abeuradors que son uns dipòsits que permet graduar l’aigua i permet sempre de disposar-hi d’una quantitat mínima en la petita pica, que tant serveix per animals de cacera, com protegits i petit animalons del bosc.DSCN2835_012009_90011_01Per a mes informació podeu consultar a :

http://www.fedecazabarcelona.es/cat/federacio/article.asp?id=4

Per naturalesa, tot animal salvatge te uns punts de referència per poder beure aigua en el bosc, com a tolls d’aigua…Arbucies -Ft Maria Negre. Sot_01 Així com , torrents, rius i rieres, fonts, basses,  son els llocs mes usuals que disposen d’aigua neta, abundant i permanent.Arbucies - Ft Coll de Te_01Hi ha llocs que com diem, hi ha mancança, per tant l’home ha instal•lat dipòsits que em degoteig fa que es graduí aquesta aigua. Menjadora ocells i bebedora_01Cosa que fa que es tingui que periòdicament omplir el dipòsit.M- Bebedora_01En algunes fonts de Catalunya, podem trobar que el desguàs de la pica d’una font, Ft Ocell 1_01Ft Ocell 2_01condueixi a una petita pica feta d’obra, on es depòsit un certa quantitat d’aigua que serà utilitzada d’abeurador.Ft Pau 2_01En altres casos, es la mateixa pica de la Font o Mina, que el desguàs el te en una part superior que així fa retindré una bona quantitat d’aigua.L'Albiol- Ft Mas Colomer 1_01F. A - Camí St. Cebria  _01També, trobarem en alguna font, un dipòsit no fix, generalment de plàstic on cau l’aigua que permet ser un recipient.Vilada - Font_01O senzillament, una bassa, abeurador de muntanya o safareig també son bons llocs per beure aigua els animals salvatge o lliures.Ft. Abeurador B- GOSOL_01Per tant es important ajudar a protegir la fauna amb mesures tant senzilles com incorporar abeuradors en llocs estratègics i necessaris.Ft Janot 2_01Ft Janot 3_01En conjunt, tot recipient que retingui l’aigua, pot ser molt important en un moment determinat, per la subsistència d’un animal salvatge o lliure.

Text i Fotografies : Ramon Solé