Des de Les Fonts de Terrassa prenem el carrer de l’estació fins l’entrada a l’antiga finca de Can Fonollet .
A ma dreta hi ha aquesta font, d’aigua de xarxa municipal,
adossada a una paret algo corba, hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una reixa a nivell del terra.
Al seu costar dret, tenim un seient de la mateixa estructura, davant una petita taula també feta d’obra.
Sols faltaria un arbre que dones ombra, donat que a l’estiu no hi ha qui s’assenti…
Text i Fotografies: Ramon Solé
El conjunt format pel un antic safareig I un Dipòsit d’aigua està situat al costat de la carretera BP-1241 en el kilòmetre 9, concretament a sota de la carretera.
El safareig agafa l’aigua d’una deu allí existent.
Antigament les dones properes a aquesta zona hi anaven a rentar-hi la roba. En l’actualitat esta abandonat i ple de vegetació.
Al seu costat hi ha un modern dipòsit que recull l’aigua per la seva distribució.
Text i Fotografies: Ramon Solé
El Dipòsit d’aigua esta situat en el carrer Conflent, s/n d’Olesa de Montserrat.
Historia :
El Dipòsit d’aigua consta d’una torre d’estil modernista feta amb totxo i pedra. El dipòsit resta semisoterrat a l’interior. És una obra sostinguda amb pilars, arcs escarsers i volta de rajola.
La torre és de planta rectangular, amb coberta a quatre vessants feta amb maó, amb elements decoratius de ceràmica vidriada. Els murs són arrebossats i pintats de blanc.
El que dóna al carrer està decorat amb diferents arcs escarsers d’inspiració modernista i té una inscripció on es llegeix: “Sociedad Minera Olesana. 1902”. La torre està situada en un terreny amb desnivell i adossada a un mur de contenció, dins d’un recinte enjardinat on hi ha altres instal·lacions.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Es una Bassa “nova”, fa pocs anys no hi existia, situada al costat del camí de la granja que hi ha a vans de Sant Cristòfol de Figuera del municipi de Sant Mateu de Bages.
S’arriba per la carretera BV-3003, on un camí porta a l’església de Sant Cristòfol de Figuera.
Aquesta Bassa recull l’aigua de les pluges per les necessitats de la granja.
L’aigua cau per un gran broc de pedra directa a la Bassa, sols quan plou, per tant en èpoques de sequera o l’estiu pot estar seca.
L’estructura es de semi circumferència, tota l’estructura es feta de de rocs.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Masia de can Santeugeni és del segle XVII, i va ser remodelada el 1866.
Està situada en un petit turó al mig dels carrers de Panadella, Montseny i Pirineu envoltada per la Urbanització.
Té com element més destacat la Torre o Molí de vent, situada a l’extrem sud del mur que protegies la casa.
És una torre circular d’etil neogòtic amb un balco que li dona tota la volta.
Disposa de diverses finestres a la llarg de la seva estructura i te una escala interior per accedir a dalt.
Està ven conservada i pintat el seu exterior.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La casa de la Marquesa de Cornellà està en el carrer de Can Paulet, 1 de Sant Boi de Llobregat .
Va ser construïda a finals del segle XIX, a petició de la propietària Anna Estruch i Comella, marquesa de Cornellà. Des de 1983 és una escola pública.
En un angle de l’antic jardí i tocant a un xalet està ubicada la Torre de l’Aigua, que subministrava l’aigua a la finca.
La podem veure be des del mateix carrer Pailet.
Actualment, donat el seu deteriorament esta enfundada amb una xarxa protectora.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Sóc de terra de secà,
on aflora l’aigua,
entre pous i aiguamolls,
Las Tablas de Daimiel.
Un lloc que conegueren
abans per la tele,
fins que tornaren,
molts anys després.
Lloc de pescaires
I gent molt pobre.
Un lloc per les aus
i l’arbre del Tamarindo.
Lloc per passejar-se,
i parar atenció,
tot ben explicadet:
molins, racons i paludisme.
Però la dona d’aigua és d’allí
I sap, gràcies als cosins,
d’una llacuna amagada
on els turistes no hi van.
Allà tot és pur i salvatge.
Un dia va anar sola
i va trobar un racó
allí s’endurà el seu amor.
Maria Àngels García-Carpintero, 22/03/2022
Dia internacional de l’aigua, dedicat a les aigües subterrànies.
Les aigües subterrànies són invisibles, però el seu impacte és visible a tot arreu. Fora de la vista, sota els nostres peus, les aigües subterrànies són un tresor amagat que enriqueix la nostra vida. Gairebé tota l’aigua dolça líquida del món és aigua subterrània. A mesura que el canvi climàtic empitjora, les aigües subterrànies seran cada cop més crítiques. Hem de treballar junts per gestionar de manera sostenible aquest valuós recurs. L’aigua subterrània pot estar fora de la vista, però no ha d’estar fora de la ment.
El Dia Mundial de l’Aigua se celebra anualment el 22 de març com un mitjà per centrar l’atenció en la importància de l’aigua i la defensa de la gestió sostenible dels recursos hídrics. L’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 22 de de març de 1993 com el primer Dia Mundial de l’Aigua, després que la seva celebració s’aprovés a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD) l’any 1992.
La diada serveix per explicar quines accions es desenvolupen. Es recomana fer servir les xarxes socials i els hashtags:
#diamundialaigua #worldwaterday #acaworldwaterday2022 .
Més informació internacional i materials de la campanya del WorldWaterDay .
http://www.gaceta.udg.mx/el-agua-y-su-impacto-en-los-derechos-humanos/
https://www.femturisme.cat/ca/agenda/22-de-marc-dia-mundial-de-aigua
Recull del Text : Diputació de Barcelona
Fotografies : Rasola, Dora i Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Torre d’aigua de can Xercavins està situada dins de la propietat d’aquesta molt antiga masia de Rubí.
La Torre es quadrada amb varies finestres que li donen llum natural.
Disposa d’una escala trepadora de ferro que puja exteriorment.
A dalt, un dipòsit de gran capacitat, recull l’aigua per ser distribuïda a la masia per les necessitats pròpies.
Al seu front, hi ha l’antiga era de la masia.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Dipòsit de l’Aigua, està situat en camí de can Ros,
al costat del mur que separa la finca del carrer, en la Colònia Güell del municipi de Santa Coloma de Cervelló.
Va ser fet completament en totxo
i durant l’any de 1895.
Va ser un dels molts dipòsits i pous que fornien d’aigua a tota la Colònia,
tant a la fàbrica com a les cases dels obrers i serveis.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
fonts naturals, aigua, muntanya i més 