El Dipòsit esta situat en el carrer de la Font dels Llops, front el número 10 en el barri de Sant Pau de Manresa.
En un lateral d’aquest dipòsit hi ha una petita plaça amb bancs,
on en un costat trobem una font adossada a una petita estructura o magatzem.
La font te una aixeta polsador situada a una paret enrajolada de blanc, l’aigua cau a una pica semicircular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font d’Aguilar, esta entre l’entorn del Centre Cultural i l’Ajuntament d’Aguilar de Segarra.
Va ser construïda amb motiu de la portada d’aigües al municipi el 1983.
Esta feta de pedra sense escairar lligades amb morter. Sobre una plataforma de pedra amb planta circular, elevada uns 0.30 m del nivell de circulació, s’aixeca un mur de 1.70 m d’alçada coronat per lloses de pedra planes.
En aquest mur hi ha una placa commemorativa de la inauguració de la font en què es llegeix “Aguilar de Segarra portada d’aigües. Inauguració pel molt honorable president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soley, el dia 12 de novembre de 1983”.
La font d’aixeta polsador, està formada per una pila de pedra rectangular, aguantada per un pilar circular.
El Pou d’Aguilar, esta a un nivell més inferior a la font i front l’edifici de l’Ajuntament.
Es d’estructura circular amb una portella metàl·lica, amb una roda per bombar l’aigua.
Recull de dades: Diba.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Pinya és un poble garrotxí i antic municipi que des del 1968 forma part de la Vall d’en Bas. Els rentadors de la Pinya és una obra de la Vall d’en Bas (Garrotxa).
Són rentadors públics que es troben donant la volta a l’església i prop de la plaça.
Són amplis i singulars i els únics a la vall en bon estat de conservació.
El safareig era un indret de trobada, tertúlia i vida social per a les dones i infants del poble.
Al seu costat en una paret hi ha una font amb una aixeta polsador.
Els rentadors de la Pinya és una obra de la Vall d’en Bas (Garrotxa) protegida com a bé cultural d’interès local.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Com a continuació a l’article d’ahir, hi ha una segona font darrera de l’edifici de l‘església de Sant Gil de Torà.
Situada en una plaça enjardinada i seients d’obra.
Es una font molt senzilla d’aigua de xarxa pública.
Adossada a un angle de la paret de l’edifici.
Disposa d’un aixeta polsador i l’aigua cau a una pica gran rectangular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Al visitar l‘església de Sant Gil de Torà, vàrem veure una font situada en la plaça de l’església,
concretament adossada a la paret del mateix edifici.
Es molt senzilla d’estructura, podem veure una aixeta polsador,
i que l’aigua cau a una pica rectangular, que esta sobre d’un pilar d’obra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Santa Maria de Pinós o Santuari de Pinós o Mare de Déu de Pinós és una església del municipi de Pinós al (Solsonès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Es troba a la carena de la serra de Pinós, molt a prop del seu punt culminant, considerat el Centre geogràfic de Catalunya. S’hi puja des d’Ardèvol per una carretera asfaltada de 3 km. o bé, pel sud, des del nucli de Pinós, en 1,6 km. A la plaça davant l’església hi ha la Creu de Terme i en un lateral l’Hostal del Santuari.
Darrera de l’edifici del Santuari hi ha com una entrada on esta ubicada la Font.
Font moderna, es una estructura metàl·lica amb una aixeta polsador, l’aigua cau a terra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font Vilavella esta situada en la Plaça de Vila-bella de Torà.
La font esta adossada a la paret lateral d’una casa particular.
En la paret de l’estructura hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica que esta sobre un pedestal d’obra.
A sobre de la font hi ha un mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font i l’escut de la població de Torà.
En cada costat de la font estan uns parterres de plantes, protegides per una petita barana metàl·lica.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Soler és una de les entitats de població del municipi de Calonge de Segarra, al nord de l’Anoia. El nucli s’estructura en dos aglomerats de cases, separats per un centenar i escaig de metres; el primer, el més elevat.
La Font esta situada a l’entrada a l’esquerra del nucli.
Esta format per una llesca de roca o pedra, on al centre hi ha una aixeta polsador.
L’aigua cau directament a una reixa a nivell del terra.
Recull de dades generals: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aleny és un llogaret al municipi de Calonge de Segarra. Està situat a 2,5 km al nord de Calaf a uns 660 metres d’altitud. La capella de Sant Miquel d’Aleny és un edifici rectangular, amb porta a migdia i campanar d’espadanya.
La Font esta situada en la plaça de l’església, es feta d’una lamina de pedra amb una aixeta polsador i l’aigua cau a una reixa a nivell del terra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Dusfort (també anomenat Durfort) és una entitat de població i cap de municipi de Calonge de Segarra, a la comarca de l’Anoia.
Església de Santa Maria, d’origen romànic, està situada sobre el turó que domina el poble.
En un costat de la Plaça de l’església, a prop del Castell, hi ha la Font.
L’estructura es de pedra natural, amb aixeta polsador i una pica rodona. Darrera hi ha un petit seient amb vistes a les terres de la zona.
Dades generals: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 