Des de fa uns mesos s’ha iniciat una forta campanya per que els amos dels gossos agafin les “kakas” de gos/sos.
Desprès de moltes queixes, l’ajuntament ha decidit posar en la majoria de faroles del centre del poble i a dos costats, cartells avisant que hi ha que recollir-les, en cas de no ser així tindran una multa de 100 euros.
El Parc Canals i Nubiola s’accedeix pel Camí del motor, s/n de Sant Esteve de Sesrovires.
Es un espai natural, cedit a l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires per la família Canals i Nubiola, és considerat el pulmó verd del municipi.
La zona de pícnic, consta de 14 taules i bancs de pedra repartides en una explanada amb moltes ombres.
I amb les barbacoes, el circuit esportiu el configuren com un espai ideal per gaudir del lleure i l’esport.
És, a més, el punt d’inici i final de la Ruta Verda. ( Que ja us vaig presentar)
El Parc Canals i Nubiola compta amb vegetació molt variada, tant d’arbres com arbusts i plantes de bosc.
Disposa d’una zona equipada amb 8 barbacoes, d’una àrea de pícnic i una zona de jocs infantils.
Les barbacoes disposen de tot un seguit de mesures per evitar el risc d’incendis.
El parc és un entorn d’interès natural i paisatgístic del municipi i, per tant, cal tenir-ne cura i ser especialment respectuosos amb els seus valors.
Per aquest motiu és important respectar un seguit de normes bàsiques d’ús:
– Respecteu l’espai
– No encengueu foc fora de les barbacoes
– No llenceu burilles enceses
– No llenceu focs d’artifici al recinte del parc
– Deixeu la zona neta i endreçada després del seu ús
– Recordeu apagar sempre les brases un cop hàgiu acabat
– Respecteu els altres usuaris i la tranquil•litat dels veïns i veïnes
El Parc Canals i Nubiola compta amb un circuit esportiu d’1 km. que recorre part d’aquest entorn natural.
El circuit permet combinar exercicis aeròbics, com córrer o caminar, amb exercicis de manteniment muscular mitjançant elements de fusta distribuïts al llarg del recorregut i
que contribueixen al desenvolupament físic i al benestar corporal de totes les persones que gaudeixen de l’esport a l’aire lliure.
Per a mes informació podeu accedir a som de Pícnic:
El Safareig de les dones esta en un camí que arrenca del nucli antic de Salt cap al nord, a l’altra banda de la Gassol.
Dades històriques:
El safareig va ser posat en funcionament per un particular l’any 1889.
Aleshores hi havia una zona porxada on les dones es podien resguardar en cas de mal temps.
L’aiguat del 1940 el va destruir.
El 1952 l’Ajuntament se’n va fer càrrec i el va reconstruir, aixecant 50 cm el safareig antic i fixant un preu per al seu ús, destinat al manteniment.
Després d’uns anys d’abandó, va ser restaurat l’any 2003 per l’Ajuntament.
Safareig de planta rectangular envoltat completament d’una tanca, amb superfície per rentar a tot volt i amb un sifó de desguàs al centre.
Inicialment fet tot de pedra i morter, avui està en bona part restaurat i rehabilitat, especialment el mur de tanca, que s’ha recrescut amb rajol i s’hi han col·locat portes que hi impedeixen l’accés lliure i els actes de vandalisme.
Hi ha un cartell sobre els amfibis de la zona, considerada con espai natural.
El Parc de les Deveses de Salt
És un mosaic natural modelat pel riu Ter, que forma una xarxa de boscos de ribera amb basses i aiguamolls intercalats, entre els quals creixen prats secs sobre antigues illes molt sorrenques. El contrast entre zones humides i altres molt eixutes té com a resultat una diversitat molt gran, amb més de 1.000 espècies d’éssers vius detectades.
S’ha convertit en un indret ideal per gaudir d’una passejada en plena naturalesa o fer un pícnic al conegut Pla dels Socs.
Recull de dades: Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Salt i Consorci del Ter i altres.
El Brocal del Pou de cal Quelus esta en la Plaça de la Font del Còdol del Barri de la Font del Còdol de Collbató.
Historia:
El pou de cal Quelus va ser obert per una família de pagesos per aprofitar l’aigua que passava per davant de casa seva.
El corrent és superficial, d’un 20 o 25 m, i escàs.
L’aigua s’utilitzava per regar.
L’any 2000, quan l’era de cal Quelus i els terrenys propers van ser urbanitzats, el pou passà a mans de l’Ajuntament.
El pou de cal Quelus té un brocal exterior fet amb rocs i restes d’obra cuita unides amb morter de fang.
L’aigua s’extreia per una obertura lateral, que té una llosa de pedra en posició vertical a la part de baix. Es tancava amb una porta, que ara ha estat substituïda per una reixa.
A l’interior encara hi ha la corriola que feia pujar i baixar el rest amb la galleda de treure l’aigua.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Segurament en una Font natural trobeu un cartell l’Ajuntament / Diputació / Generalitat, donant l’avís que no consumiu l’aigua.
Quina diferencia hi ha amb aigua no potable o aigua sense garantia Sanitària?
En funció d’aquests indicadors les aigües es qualifiquen com:
– Aigua no potable: quan els resultats de les anàlisis no compleixen els mínims que requereix l’aigua de consum humà.
– Aigua sense garantia sanitària: quan els resultats de les anàlisis sí compleixen els mínims que requereix l’aigua de consum humà, però no es pot garantir el manteniment d’aquestes condicions perquè les aigües no reben cap tipus de tractament desinfectant i no provenen de la xarxa.
El turó de Vilobí destaca sobre la gran plana del Penedès. En aquest turó es conserva unes pedreres d’on s’han extret guix durant molts anys.
Des que es va abandonar l’explotació de guix, l’Ajuntament de Vilobí del Penedès ha vetllat pel manteniment i l’adequació de la zona.
Avui, aquest indret s’ha transformat en un espai de gran valor ambiental on l’aigua és la seva protagonista. Rep el nom de Parc dels Talls.
Les pedreres de guix de Vilobí s’han explotat des d’època romana fins a finals del segle XX.
El nom del parc fa referència als fronts d’explotació coneguts com “talls”. La perforació del terreny ha fet que aflorés l’aigua freàtica, omplint de vida les antigues guixeres. Aquestes espais d’aigua es coneixen amb el nom de “pèlags”.
Passejant per aquest espai en trobarem cinc:
Pèlag sec, pèlag fiol, pèlag petit, pèlag llarg i el pèlag gran.
Us recomano la seva visita. Durant els propers dies us faré la descripció de cada un d’ells.
Recull de dades : l’Ajuntament de Vilobí del Penedès i Altres.
La Protecció al petit alzinar de darrera de l’Ermita de Sant Hilari, consisteix en mirar d’eliminar el Bayarriquer del roure que afecta també a l’alzina.
A la primavera i estiu es quan afecta més a les alzines.
L’Ajuntament de Cardedeu per mitjans d’una empresa especialitzada va començar aquesta campanya per protegir a l’alzinar d’aquests bonic espai natural,
que s’omple de gent especialment per l’aplec de Sant Hilari.
Esperem que el projecta sigui tot un èxit… i l’alzinar pugui sobreviure molts anys.
Us passo informació del Bayarriquer del roure, en aquest enllaç :
La Font de la Plaça de la Creu, es situada en un angle se la plaça on hi ha l’edifici de l’Ajuntament de Sant Mateu del Bages.
Es una font molt senzilla, situada al costat de la Creu. D’un cilindre d’obra hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica rodona, a cada costat un petit seients.
Aquesta Font està en el carrer Serra, on fa una certa plaça i està a prop de l’Ajuntament d’Ullastrell,
adossada a la paret lateral de la casa del número 18.
Cal destacar, que es una Font d’aixeta polsador, l’aigua cau a una pica rectangular que esta sobre una obra feta de totxos.
És de ressent construcció, se ha aprofitat la fatxada per posar dades històriques, origen, llegenda, nom de Serralavella, entre altres dades sobre Ullastrell.
En aquest punt, fa com un mirador, on podem contemplar vistes de les rodalies.
El Moli de Vent del carrer Catalunya esta en una illeta amb cantonada al carrer de Mossèn Joan Abarcat front la rotonda de la Ronda de Llevant de Castellar del Vallès.
No fa massa temps la veiem sense les aspes.
Ara, una vegada restaurada, podem contemplar un Molí de vent tal com fa algo mes d’un segle el van construir.
Cal saber que a principis del segle XX, tota aquesta contrada era terrenys agrícola i s’explotava l’horta; se’ns fa difícil pensar que era així, quan ara totes les rodalies veiem que estan urbanitzades.
L’Ajuntament de Castellar del Vallès, ho ha volgut conservar-ho com un record d’un temps passat.