L’antic Aqüeducte dels Llops, és una canal amb la pedra picada, actualment en desús.
Agafava l’aigua d’un ramal de la sèquia i de l’abundant cabal de la font dels Llops, actualment seca, principalment era per regar els Horts allí existents en aquella època.
El Dipòsit esta situat en el carrer de la Font dels Llops, front el número 10 en el barri de Sant Pau de Manresa.
S’omplia amb un ramal de la sèquia a l’hivern, servia per regar a l’estiu l’horta de Sant Pau.
Aquest dipòsit de més de 1 milió de litres d’aigua
El dipòsit de Sant Pau és una obra d’enginyeria hidràulica construïda durant el segle XVIII,
va ser segons sembla, pagada la construcció pels Jesuïtes.
És un petit nucli penjat al vessant nord-occidental d’un puig que s’aixeca enmig d’un fondal ric en aigües i que es troba coronat pel castell d’Enfesta.
Viquipèdia
Just davant de la primera casa del poble entrant per l’accés principal, aquesta rasa és travessada per un petit pont de pedra de dos arcs de mig punt
la funció del qual, tenint en compte la seva estructura superior, sembla que devia ser la d’aqüeducte.
construït molt probablement al segle XIV amb pedra de Campanyà per portar aigua des de la «mina dels Monjos» a Can Vullpalleres al monestir de Sant Cugat i la part baixa de la vila.
El pont de can Vernet creua el torrent de Can Cornellera.
La humitat de l’entorn de la riera fa que s’hagi format a la llarg del temps per un bosc de ribera,
amb arbres de dimensions destacables,
amb troncs gruixuts i alts,
i una vegetació molt verda i diversa.
S’ha respectat i creat un petit parc, molt visitat per la gent dels barris propers.
En un punt d’aquest parc, encara podem veure algun Pou,
l’aigua es feia servir per regar el conreu que allí havia a principis del segle XX.
En la part més a prop del aqüeducte del Parc de can Vernet, on es troben molts arbres i vegetació diversa, trobem en alguns arbres que hi han caixes niu.
Aquestes caixes niu, van destinades als ratpenats.
Els ratpenats són animals amb una gran importància ecològica i per al control de plagues, ja que són depredadors d’insectes com el mosquit o la processionària.
Actualment la seva conservació es troba amenaçada pel canvi climàtic, l’ús indiscriminat de pesticides i la manca d’hàbitats on fer el niu.
Aquesta última és una de les raons més importants per les que cal fer caixes niu per a ratpenats, ja que són espècies que fan el niu en forats i escletxes, i en general els boscos de Catalunya estan formats per arbres prims i joves, per tant, manquen forats als arbres.
Per això, s’han col·locat diverses caixes niu en paratges dins de pobles i ciutats, com en cas del Parc de can Vernet de Sant Cugat del Vallès.
El pont de Can Vernet és una part d’un aqüeducte gòtic de tres quilòmetres a Sant Cugat del Vallès construït molt probablement al segle XIV amb pedra de Campanyà per portar aigua des de la «mina dels Monjos» a Can Vullpalleres al monestir de Sant Cugat i la part baixa de la vila.
En els antics terrenys podem veure amb la foto antiga dos molins de vent.
El que queda actualment es la torre rodona, al costat del carrer d’Alfons d’Aragó.
Tenia al seu costat una bassa, per regar els camps de les seves rodalies, actualment sols queda la torre del molí.
El Recorregut de la Sèquia del Manresans des de Balsareny, es un tram d’un kilòmetre i 400 metres, totalment planer i apte per qualsevol edat.
KODAK Digital Still Camera
Se inicia el recorregut des de vora el Pont del Riu sobre el riu Llobregat, emplaçat a la carretera d’Avinyó (BP-4313) a la sortida de Balsareny, km. 42,1
on hi ha la font de Sant Roc, ja descrita fa temps en aquest Bloc.
Trobareu en primer lloc l’Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Santa Maria.
És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval que es troben en el seu recorregut principal.
KODAK Digital Still Camera
Salva el desnivell provocat per la riera del Mujal, pocs metres abans que aquesta desemboqui al Llobregat.
KODAK Digital Still Camera
Preneu el camí direcció nord que travessa l’aqüeducte de Santa Maria,
KODAK Digital Still Camera
camí senyalitzat de la Ruta de la Séquia.
KODAK Digital Still Camera
Passareu pel costat de molts horts,
KODAK Digital Still Camera
regats per l’aigua de la Sèquia;
KODAK Digital Still Camera
ara per la sequera no es pot fer-hi us de l’aigua que hi porta.
KODAK Digital Still Camera
A 700 m aigües amunt trobareu el Pontarró del Colador, ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional.
KODAK Digital Still Camera
Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada a banda i banda.
KODAK Digital Still Camera
La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.
KODAK Digital Still Camera
Esteu a uns 875 m de l’inici del canal, on esta la resclosa.
Resclosa situada a l’inici de la Sèquia de Manresa on es desvia l’aigua del riu Llobregat cap a aquest canal d’origen medieval. Tal vegada s’hauria d’anomenar amb més propietat un assut, que és una presa de petites dimensions per derivar l’aigua cap a una séquia. Es troba en un meandre del riu, sota el turó on s’assenta el castell de Balsareny, en un entorn amb un interessant bosc de ribera.
KODAK Digital Still Camera
La resclosa o assut té una forma semi-el·líptica d’una gran llargada (128 metres de longitud), amb una alçada màxima de coronació de 3 metres. Fa un pendent molt suau, ja que a la base s’allarga 15 metres aigües avall i 10 metres aigües amunt. Conserva part de l’estructura originària de fusta, per bé que el 1952 es va revestir amb formigó. Gràcies a una intervenció arqueològica realitzada l’any 2020, quan es va reparar parcialment, sabem com era l’estructura més antiga de la resclosa
És feta amb una tècnica d’estructures mixtes que conté com a base un entramat de fustes entrelligades, amb posts verticals que estan encastats a la roca del riu. Per sobre de les bigues originàriament estava revestida amb llosetes que protegien la fusta però que quedaven amagades. L’entramat de fusta genera uns compartiments on hi ha encastats blocs allargats de pedra (gres) que donaven una gran consistència a l’estructura. Aquesta tècnica té precedents en època romana i una llarga tradició en època medieval i moderna. L’estructura antiga està més ben conservada a la part oriental i, a mesura que avança cap a llevant, es degrada de forma progressiva, fins que queda totalment desfigurada en el tram de l’embocadura, per on es capta l’aigua cap a la Séquia.
KODAK Digital Still Camera
A un costat de la resclosa hi ha una caseta de pedra de planta quadrada. És una construcció del 1890 que va ser restaurada el 1989, ja que s’havien malmès els murs de contenció adjacents. A l’interior hi trobem el rastellador gran que, depenent del cabal del riu, es regula de 32 a 38 rosques. A la façana principal hi veiem una llosa amb l’escut de Manresa i l’any 1890 gravat, una data que es repeteix a la llinda de la porta. A la façana oposada, a tramuntana, sobresurt una pedra que ve a ser una primera fita de la Séquia, amb l’escut de Manresa i l’any 1865.
KODAK Digital Still Camera
Uns metres abans, situada sobre una plataforma de pedra que conforma una placeta, hi ha una caseta que aixopluga un bagant, el qual permet desviar l’aigua del canal cap al riu.
KODAK Digital Still Camera
Aquí comença el primer tram de la Sèquia, que és paral·lel al riu i discorre per l’interior d’una mina artificial d’uns 600 m.
KODAK Digital Still Camera
Al seu damunt hi ha el camí que porta a la resclosa i que va ser construït a la dècada de 1920.
Podeu tornar pel mateix camí al punt d’inici del recorregut.
L’Aqüeducte portava aigua des de la Resclosa del Comú, al torrent de la Vall de Santa Eulalia de Ronçana. Obra feta bàsicament de maons amb nombroses arcades.
Passava per Mas Pons de La Vall, fins a unes basses del davant de can Cabot de la Vall.
Antigament el rec resseguia el camí passant per les masies fins can Puig.
Servia per guardar aigua en les basses, per regar i per les necessitats de cada masia.
Cal tenir clar que l’aigua que podia portar era molt abundant, ja que plovia molt més freqüent en aquella època que es va construir.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 