El Poble de Salo s’arriba per la carretera BV-3002 al km. 8,6 municipi de Sant Mateu de Bages.
La Font de nova creació emplaçada a la plaça del poble de Salo, junt a una creu de terme també moderna.
A la part posterior es sustenta sobre un monòlit de pedra a imitació d’un petit menhir i, a la base, té una altra pedra, de superfície plana i amb una inscripció al front que diu “SALO”.
El brollador és encastat en un muret fet de maó i l’aigua raja sobre una pica de pedra.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
El Molí de l’Alzina es troba situat al vessant meridional de la riera de Marganell, en una zona d’obaga coneguda com a bosc del molí i a prop de can Ferreroles Nou, en el municipi de Castellbell i el Vilar.
Historia:
Entre les propietats que depenien del senyor del castell de Castellbell, l’any 1328, incloses per tant al seu terme, hem d’esmentar les que formaven part dels masos de la Calsina, avui del terme de Marganell, i de Vilamarics, del terme de Monistrol de Montserrat.
El 3 de juny de 1390, un dels castlans de Castellbell, Humbert de Palau, nomenà batlle del terme a Pere de Vilamarics, de Monistrol de Montserrat. No gaire lluny de Vilamarics es construí un molí fariner.
Cal arribar, però, al segle XVI per a conèixer les primeres notícies. Aleshores, el molí pertanyia al mercader Francesc Casamitjana, ciutadà de Barcelona.
El 3 de febrer de 1532 va vendre les seves propietats al sastre monistrolenc Cebrià Alsina, que el revengué al seu germà Antoni, mentre ell es construïa un casal, amb tina i bótes, a la partida de terra anomenada “la riera de Mandrosa”.
Antoni Alsina posseïa, com hem dit, l’any 1597, el “molí fariner ab la mola molent, rodet y altres aparatos y ab dos casals en dit moli construhits y edificats y ab sa resclosa o paxera”. També constava com a propietari d’una peça de terra de quinze jornals de llaurada, anomenada “la Roureda o Raureda”.
El moliner també tenia bestiar, per això havia comprat al seu veí Jaume Joan, àlies Tàpies,
El 2 de setembre de 1585, el dret de fer pasturar el seu ramat a l’heretat del mas de les Tàpies.
Tanmateix, va comprar al mateix veí, l’any 1590, les peces de terra anomenades “la Buyga den Janovés”, “la Carbonera” y “lo ort de Joan Xich”.
El 15 de juny de 1598 Antoni Alsina va comprar a Jaume Playà, amo del mas Ferreroles, el dret de fes pasturar el seu bestiar a la seva heretat.
La documentació estudiada per Joan Valls arriba fins els nostres dies i recorda quan va fer les entrevistes als actuals propietaris i diu que recordaven com es baixaven les moles pel molí, des de la pedrera que hi havia prop de Sant Benet, no gaire lluny el monestir de Santa Cecília de Montserrat. Ho feien amb una tirallonga d’animals, i en els pendents les feien rodolar amb uns eixos per a frenar-les.
El moliner treballava per als habitants de tota la rodalia.
Habitualment es molia blat per a fer farina, però en èpoques de crisi, com a la darrera guerra del 1936-1939, es molia el blat de moro, per a fer pasta de sèmola. Tenien molta aigua, que es recollia, entre d’altres, del torrent del Brogit, de manera que a l’hivern es podia moldre cada dia, però a l’estiu calia fer-ho tan sols durant dues o tres hores al dia, i deixar que la bassa es tornés a omplir.
Va estar en funcionament fins l’any 1982.
Riera de Marganell en l’actualitat
Es tracta d’un molí del tipus B segons la tipologia de Bolòs (1993). És a dir, amb bassa però sense pou. Pren l’aigua de la riera i arriba a la bassa per una canalització soterrada que passa per sota l’atri del molí. La bassa té una capacitat d’ un milió set cents mil litres. Només té paret construïda en forma de “U” a la zona edificada, on l’aigua està en contacte amb el molí. La resta de la bassa és terreny natural. L’aigua arriba al rodet mitjançant un baixant de fusta quan s’aixeca la portella, que és d’aram. Es feien dues moltes al dia; una al matí i l’altra a la tarda. En una hora es podien moldre 50 k de farina.
Es tracta d’un molí molt especial, no només per la seva antiguitat i el seu llarg funcionament. També per haver-se mantingut dins la mateixa família durant més de cinc segles, que ha sabut preservar-ne els trets constructius. Però, sobretot, pel seu estat de conservació i el manteniment de la maquinària. Així, doncs, hi podem observar totes les parts d’un molí fariner, des de la carcaba fins el banc i l’alçador. A les parets de l’obrador hi ha ple d’inscripcions grafiades amb les moltes de cada client, a modus de gran palimpsest.
Per davant hi passava l’antic camí de Manresa a Montserrat. Conserva a més, el celler, dues tines, corts, corrals i altres edificacions productives. En la planta pis hi vivien els moliners i damunt la cuina es conserva l’habitació del mosso.
Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Observacions:
La tradició oral familiar que ha passat d’una generació a l’altra afirma que la construcció del molí es realitzà l’any de la descoberta d’Amèrica (1492). Els documents no ho desmenteixen. Així ens ho ha transmès directament la Maria Rosa Viladoms Alsina, l’actual propietària i descendent directa dels primers propietaris.
Per fora, es poden veure pedres de molí o fragments d’antigues pedres que havien servit i es van canviar pel desgast. La propietat també conserva tota mena d’eines relacionades amb la vida del molí durant centúries.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch
Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Cogulló de cal Torra es situa al nord del nucli de Castellfollit del Boix.
Per anar –hi cal fer-ho pel camí de Can Vidales, seguir pel camí de Castellfollit del Boix i seguir pel camí del Cogulló.
Es tracta d’un cim emblemàtic en aquest territori.
Tradicionalment ha estat un referent geogràfic, excursionista i polític.
Cada any per l’11 de setembre s’hi fa una trobada i es renova la senyera.
Hi ha construïda una caseta de fusta per facilitar els actes que es celebren en aquest espai.
També hi ha un vèrtex geodèsic, una taula d’acer inoxidable amb múltiples referents geogràfics (actualment ja no es llegeix),
un petit oratori datat el 1990 on s’hi posa un pessebre per Nadal i un caixó de ferro per un llibre de signatures (actualment no n’hi ha cap).
De fet es un magnífic mirador amb vistes en totes direccions i especialment del sector de les Agulles de Montserrat, la serra del Cadí o el Pedraforca.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural
Autor de la fitxa: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.
Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Bassa gran de Canadell esta situada en un extrem al nord de la masia de can Canadell de Calders,
al costat de l’Alzina gran i cruïlla de camins.
Aquesta Bassa era per beure els remats, actualment hi ha ocàs i altres animalons; en moments crítics d’aigua en el bosc per falta de pluges com els actuals, es un punt que si pot contar…
Deu ser molt antic, les parets estan molt desgastades,
Pràcticament es rectangular, en una de les parts fa com baixada perquè el bestiar pugues accedir-hi fàcilment a beure aigua.
Hi ha un portal, que des de la masia es pot accedir-hi,
al seu costat i algo elevada es troba una vella i gran pica.
La Bassa esta encerclada en la part que dona al bosc, per evitar accidents.
Text del Blog: Ramon Solé
Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Parc de l’Agulla és un llac artificial on desemboca la Séquia de Manresa al nord de la capital del Bages, a la vora de la carretera de Santpedor.
El nom prové del distribuïdor de l’aigua de la Séquia, ja que en aquest lloc abans la Séquia se separava en dos canals. Antigament s’utilitzava «agulla» per un canal o rec.
És un espai lúdic molt freqüentat pels manresans, sobretot els caps de setmana.
Historia:
La presa del llac es va començar a construir el 1966.
Va entrar en servei l’any 1974, després de ser revestit totalment amb lloses de formigó.
Aprofitant l’estany, el 1977 es va construir al seu voltant el parc de l’Agulla, que s’inaugurà per les festes de la Llum.
Va ser remodelat el 1986.
Permet emmagatzemar uns 200.000 m³ d’aigua en una superfície de 64.000 m² i una fondària màxima de 4 metres.
Assegura el subministrament als dipòsits de la ciutat durant sis o set dies.
Al parc hi ha plantades diverses espècies d’arbres, acull més de 600 arbres de 20 espècies diferents, a més d’àmplies zones amb gespa.
Podem veure els monuments a la Séquia i al Gos, l’amic fidel, amb versos del poeta mexicà Amado Nervo, i la columna trencada dedicada a Josep Maria Vives i Llambí.
Hi ha amplis espais de joc i gronxadors per a nens i nenes de diferents edats i la pràctica esportiva que fan d’aquest espai un dels més visitats a la comarca. Així com la casa de l’Aigua i el Museu.
El Pont de fusta de Marganell, està situat sobre la Riera de Marganell i davant del Raval de Cal Janet a Marganell.
Pont de gelosia situat davant el nucli de Cal Janet i que es troba construït sobre la riera de Marganell.
El material de construcció emprat és la fusta, tant al tauler com als laterals. És d’un sol tram, amb el tauler recolzat en cada extrem per estreps de formigó.
És un pont concebut com a passarel·la, per tal de facilitar el pas als vianants i excursionistes.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Aguilar de Segarra, o Aguilar de Boixadors segons l’IEC, és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat al límit occidental de la comarca del Bages, a l’alta conca de la riera de Rajadell.
Des d’Aguilar de Segarra us cal anar al Castell de Castellar, indicat per cartells el recorregut.
A l’arribar, veureu el Castell i l’església de Sant Miquel de Castellar, a la vostra dreta hi ha la font.
L’estructura principal es metàl·lica amb aixeta polsador , situada dins d’una estructura d’obra de pedra, forma un seient en cada costat.
L’Alzina Grossa de Querol o Alzina del Mas de Querols (Quercus ilex ilex) és un arbre que es troba al poble de Fonollosa (comarca del Bages), el qual, per les seues espectacular simetria i bellesa global, el converteixen en una de les alzines més belles de la comarca.
Per anar-hi cal passar per Fonollosa (carretera BV-3008) i, pocs metres després de deixar el poble enrere, hem de trencar cap al pla de Querol per una pista forestal que al cap d’aproximadament uns 1.200 metres ens deixarà al Mas Querol.
És necessari continuar i, just a l’altura del corralet, topem amb aquesta alzina, la qual es pot albirar pràcticament des d’1 quilòmetre de distància, ja que destaca per sobre de la resta de la vegetació.
A pocs metres, i en un pla més elevat, es troba una altra alzina de port molt bonic, tot i que de dimensions normals (segurament filla de l’Alzina Grossa de Querol). GPS 31T 0389828 4623901.
Dades descriptives :
Perímetre del tronc a 1,30 m: 4,19 m.
Perímetre de la base del tronc: 5,64 m.
Alçada: 16,82 m.
Amplada de la capçada: 20 m.
Altitud sobre el nivell del mar: 534 m.
L’Alzina se situa dins de la propietat privada de la finca Querol, en un petit altiplà, davant del Mas Querol, on s’hi va fer un rebaix amb maquinària pesant i sembla que es va portar a terme una acció de millora de l’àrea de l’arbre. Les herbes que s’hi fan són la rosella, la flor de Sant Joan, la perpètua, l’alfals, el plantatge de fulla estreta, l’amargot, l’herba molla, la ruca, la ceba d’ase, la farigola i el romaní. Respecte a la fauna, és fàcil sentir-hi el cant del gratapalles, el tallarol de casquet, les caderneres, les cueretes i els gafarrons.
El seu estat és força bo, té la capçada totalment coberta i amb alguna excrescència foliar provocada per insectes i alguna petita tumoració en l’extrem d’algun branquilló. Presenta talls tant al tronc principal com a les branques secundàries, algun de diàmetre superior als 15 cm, que mai més tancarà. Tot i això, sembla que, de moment, està al resguard de plagues xilòfagues.
Es tracta d’una bella alzina corona, amb una doble funció: d’amorriador per al bestiar i d’espai d’ombra per a les persones. Tradicionalment, la gent del mas hi tancava els tractes. A la finca, actualment, s’hi realitza una activitat agrària i de ramaderia extensiva, amb vaques de pastura.
Si es vol anar a visitar l’alzina, s’ha de tenir en compte que és una propietat privada, per tant, es pot visitar però per a qualsevol altra activitat s’ha de demanar permís a la propietat.
L’Alzina Grossa de Querol de Fonollosa fou declarat Arbre Monumental l’any 1991.
La Font de la Plaça del cementiri esta al començament del carrer Nou, just al costat de l’absis de l’església de Santa Maria de Talamanca.
Historia :
A la plaça on avui trobem la font hi havia l’antic cementiri de l’església de Santa Maria de Talamanca, que es troba just al costat.
Ara fa uns vint anys, aquest espai es va transformar.
El cementiri es va ubicar uns metres cap a migdia i el nou solar es va convertir en una petita placeta, complementada amb la font.
Boixa encaixada a l’antiga peanya del púlpit del capellà, d’una sola peça de pedra circular, amb un peu trapezoïdal i amb una pica de pedra picada quadrangular reaprofitada.
L’element circular té 125cm de diàmetre, mentre que la pica presenta unes mesures de 80cm d’ample x 83cm de llarg x 40 cm de fons.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
