Balconada de Les Escodines de Manresa

Les Escodines és un gran barri manresà fora muralles i forma part del Districte V de Manresa.

Historia:

  • Antigament era de forta tradició pagesa i menestral.
  • El seu nom prové de la mutació de les Codines, ja que bona part del barri s’assenta sobre el rocam, o codines, que el Torrent de Sant Ignasi (antigament Mèder o Mirabile) i el riu Cardener han deixat al descobert en forma de balços i balmes.
  • El seu origen pagès queda palès en la gran quantitat de cases que mantenen encara avui el renom, motiu o sobrenom amb el que foren conegudes en algun moment de la seva existència.
  • A partir dels anys 70 el barri va créixer en direcció a la Balconada i la Sagrada Família.

Per a més dades podeu consultar a:

https://sites.google.com/view/les-escodines/documents/les-escodines-1823

El sector antic de les Escodines manté una identitat molt arrelada. Conserva la fesomia pròpia d’un barri de tradició pagesa, conté un notable patrimoni monumental i presenta un paisatge característic, format per balmes i construccions tradicionals sobre la roca.

Forma una gran Balconada que es pot veure espais de les rodalies de Manresa.

No sols els importants edificis de Manresa, també paisatge on abans aviant gran espais amb horts.

Recull de dades: Web de Les Escodines i Altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Plaça de la Tulipa i mirador de Barcelona

La Plaça de la Tulipa esta situada entre el carrer d’Orellana, carrer de la Traviata i carrer de Júpiter, al barri de can Rectoret de Barcelona. (En la Serra de Collserola).

No es massa gran, però destaca com a mirador dels barris de Vallvidrera i Les Planes.

Així com la Torre de Collserola i el Tibidabo.

Disposa d’algun banc, que es de agrair a l’hivern perquè es com una balconada al sol.

Hi ha un Pi destacat, amb tronc gruixut i 2 branques considerables i allargades cap amunt, junt amb altres arbres més petits i joves.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Xiprer del Pla del Campaner de Sant Hilari Sacalm

El Mirador del Pla del Campaner està situat a un costat del Passeig del 14 d’Abril de Sant Hilari Sacalm.

Molt a prop del centre històric, es com una balconada a la ciutat de Sant Hilari.

Des d’allí, te bones vistes com el campanar de l’església y de les cases del centre, forma com un petit enjardinament,

del que destaca el vell Xiprer, amb un troc espectacular,

actualment, la gran majoria de les seves branques estan seques o mortes…,

per tal d’evitar la seva mort, es van tallar algunes de les seves gruixudes branques.

Front seu disposa de dos bancs d’obra.

El 7 d’abril de 2011, l’Ajuntament va classificar-lo com Arbre d’interès Local,

coincidint amb l’Any Internacional dels Boscos.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mirador de Sant Pere de Castellfollit del Boix (Bages)

El Mirador de Sant Pere es troba situada a l’oest de l’església parroquial de Sant Pere.

Es un mirador molt curiós, es una balconada formada per un seient i al centre una taula rodona, tot fet per medi de pedres grans.

Un cartell ens indica els pics o muntanyes que podem veure , així d’explicacions referents de la vista que podem gaudir.

Contemplem un ampli paisatge entre Bages i L’Anoia,

amb muntanyes, boscos, camps, masies …

la vista no ens descansa de mirar a prop o lluny…

Al costat del mirador una vella porta, deixa pas a un camí que baixa pel bosc.

A poca distancia hi ha la creu de pedró de Sant Pere. Es una creu llatina de ferro situada damunt una llosa de pedra que se sosté damunt un fust de pedra de secció quadrada.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre de l’aigua del Cementiri Nou de Terrassa

Avui us presento dos articles

El Cementeri nou va ser construït durant  l’any 1928,  segons el projecte de Melcior Viñals, en terres conegudes per Can Torrella de Mas.

Per aquest motiu ens caldria suposar que  l’autoria d’aquesta singular Torre d’Aigua, també va ser obre de l’arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz.

La torre d’aigües, com podem veure, és de totxo vist amb alguns detalls ornamentals.

Està dins d’un bosquet de pins i disposa d’una porta d’accés que dona a una escala interior que a mesura que puja, te 3 finestres per obtenir llum solar, a dalt esta situat el dipòsit, amb una capacitat de 15m³ d’aigua,

i disposa tot ell com una balconada circular que dona la volta al dipòsit , una escala exterior de ferro en un dels costats, facilita pujar al nivell mes alt.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé