Un recull d’aigua tal com diu la paraula es la manera de obtindré aigua d’una sortida de poc cabal, com es el cas que podem veure en Sant Joan de Modam.
L’església esta construïda sobre una gran roca.
Darrera forma com una petita balma, on en el seu interior en la part central hi ha una pica,
amb una petit desguàs en el cas que estigui plena.
Podríem dir que es una font natural donat que l’aigua surt de les escletxes de la roca, això si, un font molt primària…
Sant Marc és una capella del segle XV al peu del camí que arrancava del Pont Vell de Manresa. Fou l’església d’un hospital de leprosos, del qual avui quasi no en queden restes. L’originària construcció gòtica ha sofert diferents reformes, però les línies primitives es mantenen perfectament. El 1898 fou restaurada, però l’any 1907 sofrí l’embat d’una riuada que inundà el barri de Sant Marc, situat a prop de la confluència del torrent de Sant Ignasi i el riu Cardener. Fou saquejada durant la Guerra Civil, però gràcies als veïns del barri i a l’estímul de Mn. Joan Vall (1942) i Mn. Genís Padrós (1957) la capella fou recuperada, al mateix temps que se li treia l’enguixat interior.
La font esta més amunt de la capella de Sant Marc,
És una font molt antiga, situada a peu del carrer,
sota d’una petita balma que forma la roca.
Antigament disposava d’una aixeta polsador, actualment no hi es.
Fotografia arxiu Rasola: 2001
Hi ha molta humitat en la mateixa font i rodalies.
S’hi accedeix des d’un camí que surt a l’alçada de l’església parroquial de Rellinars. Es tracta del camí de les Cases. Ressegueix en bona part el torrent del Vetllador, que no s’ha de deixar fins que arribem a la balma de l’Andaló, amb senyalització de la Diputació de Barcelona.
Cal agafar el trencall a mà dreta, sempre de terra que passa per sobre mateix de la balma i no deixar-lo fins que arribem a les fonts.
Surgències naturals d’aigua que s’han habilitat per reconduir-la i s’ha adequat l’entorn com a zona de pícnic.
L’espai està habilitat amb varies taules de fusta i arbres per fer ombra durant els mesos de calor.
Es tracta de surgències naturals que ragen de les escletxes de la roca.
Algunes d’elles ho fan a través de brolladors arranjats antròpicament.
Quan plou l’aigua baixa generosa i malgrat la temperatura exterior, té una temperatura molt agradable.
S’han pogut comptabilitzar una vintena de brolladors.
Com podem veure en l’actualitat no raja cap…
L’aigua que cau es perd canalitzada a través d’una sèquia que ressegueix el torrent en direcció a la Fàbrica.
A l’entorn de les fonts, la tosca calcària ha donat pas a un hàbitat on predominen algunes algues del tipus hepàtiques, les falgueres i molses característiques d’indrets humits.
A veure si les pluges de l’hivern i primavera tornen a fer-les rajar un altre cop…
Amb la seva abundància d’aigua habitual.
Diputació de Barcelona
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Dels Autors de la fitxa:Jordi Montlló i Laura Bosch
La Font del Carner està ubicada a la llera dreta del torrent del Carner, després de baixar per una plataforma de pedra natural.
Per accedir-hi cal agafar el camí que baixa pel costat de la balma dels pobres, al pla del Mas Roig fins al Carner.
Al capdavall del camí hi transcorre el torrent que després s’enfila fins al Carner.
Un cop arribats a baix al torrent, cal baixar a peu, a mà dreta uns 150 metres. La grava deixa pas a una plataforma rocosa que un cop travessada ja dona pas a un eixamplament del torrent.
Historia:
Malgrat que la font rebi el nom del Carner, pertany al Penedès.
El propietari hi va fer construir una caseta amb un motor que feia pujar l’aigua per tal de regar els conreus.
Aquest indret era molt apreciat per la gent de Sant Cristòfol que hi anava a berenar i a dinar. S’hi havia fet arrossades.
De tant en tant, quan baixa una torrentada, l’indret es malmet i la gent ja no té l’estímul d’anar a netejar i preservar-ho.
Els darrers a fer-ho han estat en varies ocasions l’associació trialera dels Pistonuts.
Encara es conserva una placa commemorativa mig menjada per un plataner, del 30 de maig de 1993, per deixar constància de la rehabilitació de l’indret.
A mà dreta hi ha uns plataners amb bancs i seients de pedra i la font, arran de terra.
La gran quantitat de fulles i la manca de manteniment no deixen veure el broc.
A mà esquerra de la font hi ha una caseta d’obra amb un motor que pujava encara fa poc l’aigua fins a cal Penedès.
Una vintena de metres per sota de la caseta, a mà dreta, abans d’arribar a una resclosa, entre el bardissar s’endevinen els murs d’una bassa o safareig que segurament permetien emmagatzemar aigua per regar els conreus dels voltants.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de l’Amistat està a uns 200 metres abans d’entrar a La Pobla de Lillet tot venint de Guardiola de Berguedà per la carretera B-402 a l’esquerra.
Aquesta font està situada en una estructura en forma de balma feta de grosses pedres arrodonides.
L’aigua raja per un broc de pedra i cau a una pica semicircular que està a nivell del terra, actualment aquesta font és seca.
En cada costat, hi han uns seients de pedra de la mateixa estructura.
A l’esquerra de la font disposeu d’una taula de fusta i bancs,
Per anar a La Font de la Mascarosa podem fer-ho des de l’àrea d’esbarjo de la riera de Nespres, cal creuar la riera per una passera i seguir per un camí que al poc caldrà deixar-lo per un altre a l’esquerra que fa una certa pujada fins arribar a l’esplanada on està la Font protegida per una balma.
La Font esta a un costat, es un petit mur de pedra, l’aigua raja per un broc de ferro i cau a una pica rectangular de pedres que queda per sota del nivell del terra.
De la paret de la font i en la part alta surt un antic canaló gruixut de pedra, que podria ser de l’antiga Font,
Per anar a La Font de les Coves, cal sortit de Prats de Lluçanès per la carretera C-62, direcció a Gironella.Una vegada passat el camp de futbol, a mig kilòmetre, cal agafar a mà dreta una pista forestal de terra que us porta a un aparcament on podreu deixar el vostre vehicle.Cal seguir a peu fins al límit del serrat, des d’aquí, s’ha de baixar unes escales que us portaran fins a l’Àrea recreativa on es troba la Font de la Cova. La Font està situada en la paret d’una balma d’uns 20 metres de llarg, on hi ha taules amb bancs de fusta.L’aigua surt d’un tub corbat i cau a una petita pica.A la part mes baixa també hi han taules amb bancs de fusta, unes barbacoes i una font d’aigua de xarxa del poble.Un lloc per passar el dia fresc amb la família i amics.
Cal que aneu a Cabrera d’Anoia, concretament a Les Canaletes, allí podeu tot fent una ruta de 4 Salts d’Aigua, i que son : el Salt del Cargol, el Salt dels Cucs, el Salt de la Mala Dona i el Salt dels Capellans.Aquest últim, el Salt dels Capellans, es el que us presento avui, i crec que és el mes bonic, sempre que el cabal que caigui sigui important, per tant cal fer la Ruta dels Salts, quan hagi plogut de forma destacada en la zona.La ruta està catalogada com a Espai d’Interès Natural i que recorre l’entorn de les petites valls i torrents de l’Anoia, sobre tot cal destacar la riera de la Bleda.És un entorn envoltat de bosc, vegetació, camps de conreu i torrents amb aigua que desemboquen al riu Anoia.
riu Anoia
Per anar al Salt dels Capellans , us cal que sortiu a peu de Les Canaletes , seguint el camí asfaltat que passa per la masia de La Bleda,al poc us teniu de desviar i baixar fins al torrent de Canaletes, on està aquest Salt, en un costat hi ha una petita balma, coneguda per la cova dels Capellans, de gran bellesa en el seu interior.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 