Arxiu d'etiquetes: Basses

Les 2 Basses canameres de Santa Eulalia de Ronçana

Publicat el per
Respon

Durant el segle XIX hi havia una gran producció de cànem, per fer cordes, espardenyes, teixits, veles…

Per això can Brustenga i can Barbany de Santa Eulalia de Ronçana, van construir les dues basses,

una de cada propietat i una al costat de l’altre.

S’omplen amb l’aigua del rec del Molí d’en Vendrell.

Són unes basses casi quadrades, i de poca profunditat.

Servien per amarrar el cànem entre deu o dotze dies desprès es posava assecar i amb una bregadora separaven les fibres, finalment es pentinaven per fer una tria de més qualitat,

Actualment abandonades s’omple de vegetació i fa difícil observar-les,

estan separades per una tanca de filferro gruixut.

Text: Pere Ciurans i Ramon Solé

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans

Aqüeducte de Santa Eulalia de Ronçana

Publicat el per
Respon

L’Aqüeducte portava aigua des de la Resclosa del Comú, al torrent de la Vall de Santa Eulalia de Ronçana. Obra feta bàsicament de maons amb nombroses arcades.

Passava per Mas Pons de La Vall, fins a unes basses del davant de can Cabot de la Vall.

Antigament el rec resseguia el camí passant per les masies fins can Puig.

Servia per guardar aigua en les basses, per regar i per les necessitats de cada masia.

Cal tenir clar que l’aigua que podia portar era molt abundant, ja que plovia molt més freqüent en aquella època que es va construir.

Text: Pere Ciurans i Ramon Solé

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans

Avui destaquem : La Font de can Penedes de Santa Eulalia de Ronçana

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada a les Fonts naturals de Santa Eulalia de Ronçana

La Font de can Penedes és al nord-oest del poble en el Barri de la Vall de Santa Eulalia de Ronçana.

Per arribar-hi des del camí de Rosàs hem d’agafar el primer trencant a la dreta després de can Lluc del Tussol.

Un camí ens portarà a dos basses que omple l’aigua de la Font situada uns metres més amunt.

L’aigua ve d’una mina situada dins del bosc proper,

surt per un broc i cau a una pica.

Estava abandonada i perduda de feia anys el setembre de 2018 es va arranjar.

Des d’aquí podrem gaudir d’una magnifica vista de Puiggraciós, els Cingles.

Recull de dades: Fitxes de les fonts de Pere Ciurans.

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Poua de Glaç de La Ginebreda nº: 2 de Castellterçol

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada a Poues o Pous de Glaç

La Poua de Glaç de La Ginebreda nº: 2 està a uns 200 m al nord-oest de Sant Gaietà, a l’altre costat de la carretera.

Historia:

  • Les poues de la Ginebreda, formen un conjunt únic i singular en tota l’àrea mediterrània, pel fet d’estar formades per quatre grans poues annexes sense estar connectades interiorment entre si.
  • Sembla ser que la primera poua es va construir a mitjans del segle XVII (Descrita ahir ) i que, progressivament, fins a principis del segle XVIII, es van anar construint les altres tres.
  • Estaven dins dels límits de l’antiga pairalia de la Ginebreda, però s’arrendaven a diferents famílies entre les que destaca, pel gran rendiment i ús continu que en va fer, la família Planella de Castellnou de la Plana (Moià).
  • Per tal de proveir les poues de gel, es van construir unes grans basses a tocar de la riera de Fontscalents. Actualment, les restes de les basses es troben colgades sota dels camps de conreu, però es conserva el topònim dels “Estanys de la Ginebreda”.
  • A la tardor es netejaven les basses i s’omplien amb l’aigua del riu. Un cop congelada, era tallada en blocs, que s’emmagatzemaven a les poues.

Es tracta d’una de les poues de gel que formen part del conjunt de la Ginebreda. Va ser objecte d’obres de rehabilitació per poder-ne visitar l’interior: s’hi va obrir una porta i es va equipar amb unes escales que permeten baixar fins al fons de la poua.

És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica.

En destaca l’esveltesa dels seus dos arcs interiors de suport a la volta. Es conserva la caseta annexa, per on entrava i sortia el gel de la poua, mitjançant politges, torns, cordes o llibants d’espart.

Observacions:

Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.

El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya. L’inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l’anomena “Pou de glaç 2”.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Virgínia Cepero González

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Poua de Glaç de La Ginebreda nº: 1 de Castellterçol

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada a Poues o Pous de Glaç

La Poua de Glaç de La Ginebreda nº: 1 està a uns 200 m al nord-oest de Sant Gaietà, a l’altre costat de la carretera.

Història:

  • Les poues de la Ginebreda, formen un conjunt únic i singular en tota l’àrea mediterrània, pel fet d’estar formades per quatre grans poues annexes sense estar connectades interiorment entre si.
  • Sembla ser que la primera poua es va construir a mitjans del segle XVII.
  • Estaven dins dels límits de l’antiga pairalia de la Ginebreda, però s’arrendaven a diferents famílies entre les que destaca, pel gran rendiment i ús continu que en va fer, la família Planella de Castellnou de la Plana (Moià).
  • Per tal de proveir les poues de gel, es van construir unes grans basses a tocar de la riera de Fontscalents. Actualment, les restes de les basses es troben colgades sota dels camps de conreu, però es conserva el topònim dels “Estanys de la Ginebreda”.
  • A la tardor es netejaven les basses i s’omplien amb l’aigua de la riera. Un cop congelada, era tallada en blocs, que s’emmagatzemaven a les poues.

Es tracta d’una de les poues de gel que formen part del conjunt de la Ginebreda.

És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica colgada de terra.

No se’n poden determinar les seves dimensions exactes ja que presenta les obertures tapiades. La part soterrada fa aproximadament uns 6-7 m de diàmetre, i la seva profunditat segurament oscil·la entre els 7 i 9 m.

Observacions:

Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.

El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Virgínia Cepero González

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Basses de can Llogari de Sant Llorenç Savall

Publicat el per
Respon

Ahir us vaig presentar la font del Llogari de Sant Llorenç Savall,

molt a prop hi han les dues Basses de can Llogari, per arribar cal seguir el mateix recorregut que us vaig indicar.

Font de can Llogari

Una d’elles, es la que esta al costat mateix de la font i que rep la seva aigua.

La segona, la veureu  des del mateixa explanada on esta el cartell indicador, es rectangular i més gran.

Aquestes basses servien per regar el camps de l’antiga propietat de can llogari, ara plens de matolls i vegetació.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : L’aigua sempre ha sigut important per la vall d’en Bas

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us presento dos articles

La Vall d’en Bas és un terme municipal de la comarca de la Garrotxa.

És a la capçalera del riu Fluvià  i una munió de rieres i rierols, voltat per les serres del Corb, de Sant Miquel, de Llancers i pel Puigsacalm.

El municipi de La Vall d’en Bas, és el resultat de la unió dels antics de Sant Esteve d’en Bas, Sant Privat d’en Bas, Joanetes i la Pinya al 1968,

conservant el caire rural però afavorit per la proximitat de la ciutat d’Olot.

Actualment, més enllà de Sant Esteve d’en Bas, el principal nucli per extensió i demografia del municipi, hi trobem també els antics pobles i veïnats dels Hostalets i Falgars d’en Bas, Can Trona, Joanetes, Sant Privat d’en Bas, Pocafarina, Puigpardines, el Mallol, veïnat Cirera i la Pinya,

a més d’una gran multitud de masies disseminades que n’esquitxen tot el terme, agrupant entre tots uns pocs més de 3.000 habitants.

Destaca per tindre castanyers, roures, alzines i fagedes són els principals arbres que es troben en el seu territori, així com llargues franges de bosc de ribera al costat del riu Fluvià.

L’economia de la Vall d’en Bas és l’agricultura majorment de secà i especialment de blat de moro, el regadiu consta de fruites i hortalisses, amb ramaderia bovina, ovina i porcina amb indústria relacionada d’embotits.

El riu Fluvià es l’eix vertebral d’aigua de la Vall d’en Bas…

Per tant l’aigua és una pesa fonamental i bàsica des de fa segles en el sostén de l’economia rural d’abans i d’ara.

Abans, molts eren el molins on l’aigua era el seu recurs necessari de subsistència, sigui que era per draper, fariner…

Actualment  encara avui en dia l’aigua és important, per regar  els terrenys agrícoles per medi de canals i recs.

Les masies disposen de remenen d’aigua en basses per tal de les seves necessitats i com a reserva d’aigua.

En molts dels terrenys on el ramat esta lliure, podem veure nombrosos abeuradors,

on el bestia poc acudir a beure aigua neta i fresca.Molts son els conreus de cereals, blat de moro i farratges.

Us passo un interessant article sobre la ramaderia a la Vall d’en Bas  de l’any 2018  que va publicar garrotxadigital.cat :

https://www.garrotxadigital.cat/2018/01/19/pagesos-consideren-que-vall-den-bas-agricultura-totalment-ecologica-no-viable/

Cal destacar el nucli d’Hostalets d’en Bas, que conserva bells exemplars d’arquitectura rural popular.

 

 

Text : Viquipèdia, altres i propi

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies ; Dolors Salvador i Ramon Solé

El Pantà de l’Estany de Vila-sana

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

El més conegut de tots els estanys és el d’Estany d’Ivars i Vila-sana, que té una superfície d’aigua de 126 ha, es tracta de l’estany interior de Catalunya més gran quant a dimensions.

Però a la zona hi ha molts estanys, basses i petits pantans, que bàsicament la seva aigua és per regar els conreus i  camps,

aquesta Comarca disposa d’una gran xarxa de recs i canals.

El Pantà de l’Estany, esta situat al Pla del Mestre, a mitat de la carretera L-334 i a l’esquerra, que porta des del nucli de Vila-sana a ca l’Aragonés, finca important de la zona.

La seva estructura es relativament estreta i allargada.

Podem veure que sobre volent algunes aus i petits animals, també una gran varietat a la primavera – estiu de insectes.

També, a l’estiu pot quedar a molt baix nivell d’aigua, fins la temporada següent.

Text i Fotografies : Ramon Solé  – Vistes aèries : Google Maps

Carrers relacionats amb l’aigua a Barcelona

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

A moltes ciutats o pobles, se li donen a un o varis carrers noms relacionats amb l’aigua, com una font o pou important que va tenir o encara te, riera, torrent, pantà … entre molts d’altres, us passo una petita mostra de la ciutat de Barcelona :

 Carrer del Pou de la Figuera

Carrer de la Sèquia

Carrer de les Basses de Sant Pere

Carrer del Rec

Rambla de Canaletes

Riera d’Escuder

Avinguda de la Riera de Cassoles

Torrent de can Mantega

 

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : Les Fonts i Basses del Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona

Publicat el per
2

Ara cada divendres dos articles !

l Parc del Castell de l’Oreneta, situat en el carrer de Montevideo, 45 de Barcelona.És un espai entre parc i bosc de 17 hectàrees, que antigament era de propietat particular fins que van ser adquirides per l’Ajuntament de Barcelona i obert  més tard al públic en l’any 1978.Per les rodalies d’on estava el castell, que ara en queda ven poc en peu, disposava de varies Fonts i basses per envellir diferents recons de la propietat, ara com ara, estan seques i en un estat deplorable.La de nivell mes baix, estava dins d’una arcada semi-circular amb una bassa a sota mateix.Una de les fonts data segons una inscripció de l’any 1863 i sols queda la pica.Una altra, era una font i bassa, mes per decoració del parc que per beure, ara plena de terra i bardisses, es puja per uns esglaons  i te uns seients allargats i adossat a la bassa de pedra,en front en una petita elevació del terreny que es puja per unes escales, hi ha com un mirador i al centre una antiga taula rodona de pedra.Dins del bosc, i en una raconada, trobarem una font que probablement sigui de les últimes construïdes, situada al centre d’una paret de maons, l’aigua queia a una pica que sembla molt mes antiga que no pas l’estructura.En aquesta part del Parc que majoritàriament esta format per pins i alzines, hi trobem seients i taules de fusta per fer un àpat.També, les restes de dos antigues basses a poca distancia una de l’altre,I un espai on deuria haver uns seients ara tots és destrossat…Un gran dipòsit completament sec.En el camí principal que va al Castell hi ha un antic pou tapat per evitar accidents.A un nivell mes a sobre i en el bosc l’única bassa amb aigua, cerclada per evitar possibles accidents.Evidentment, en diferents punt del Parc del Castell de l’Oreneta, hi ha fonts d’aigua de xarxa pública per que el visitant pugui agafar-ne.Com a punt final, es una verdadera llàstima que ara com ara, no s’hagin arranjat les fonts i estiguessin amb aigua, donaria una més agradable estada als visitants d’aquest Parc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé