Setmana dedicada als Arbres
S’arriba des de l’entrant de la BV-1229 que va al raval de Boades de Castellgalí. . A l’entrada a la pista asfaltada i a l’esquerra veureu una Alzina que destaca de la resta de la vegetació allí existent.
Te un bon troc, no massa alt, però si amb moles branques que li donen que sigui més gran. A prop esta la masia de Mas Rubió.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Els Plataners estan situats al llarg del primer km de la carretera BV-520, a la sortida de Sant Julià de Vilatorta.
Conjunt format per més d’un centenar d’exemplars de plataners (Platanusxhispanica),
situats a diversos trams de la carretera BV-5201, paral·lels a cada costat de la carretera.
a l’anomenada carretera de Vic i a l’avinguda de Nostra Senyora de Montserrat.
Tots els exemplars tenen unes característiques similars, amb una alçada aproximada d’uns 10 m i uns 2 m de volta de canó.
Amb unes branques gruixudes i allargades cap a munt.
Presentant un bon estat la gran majoria d’ells.
Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba
Autoria de la fitxa: Virgínia Cepero González
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Pi gran esta en el carrer Bardissa amb el Passeig Tossal de Valldoreix.
Concretament en l’explanada de la zona forestal, es l’únic pi que hi ha en aquest espai.
Te un tronc llarg, gruixut i branques fortes amb una bona copa.
Recull de dades: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar al destacat Pi de Can Montllor, cal entrar per l’antic camí que portava a la Masia i restaurant (avui abandonat) des del carrer de Tàrrega ( barrat per una cadena) de Terrassa.
Cal seguir fins la masia, estem en l’Anella Verda, allí trobarem cartells per els camins que podem anar, (no esta indicat el Pi.)
Cal seguir el camí ample que us portaria per aquest indret fins l’edifici de “Mossèn Homs”,
al poc cal deixar-ho per un altra camí que trobarem a la dreta,
anem entre antics camps abandonats i petits boscos,
veurem a peu del camí el Pi de can Montllor, destaca de la resta de pins, per la seva corpulència,
a la mitat del seu tronc surten tres branques gruixudes i allargades que d’aquestes es multipliquen en moltes mes,
formant una copa gran i espessa de fulles.
Si baixeu per anar pel costat del torrent, podreu accedir a la font de Sant Josep i la font de la Grípia.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Mirador del Pla del Campaner està situat a un costat del Passeig del 14 d’Abril de Sant Hilari Sacalm.
Molt a prop del centre històric, es com una balconada a la ciutat de Sant Hilari.
Des d’allí, te bones vistes com el campanar de l’església y de les cases del centre, forma com un petit enjardinament,
del que destaca el vell Xiprer, amb un troc espectacular,
actualment, la gran majoria de les seves branques estan seques o mortes…,
per tal d’evitar la seva mort, es van tallar algunes de les seves gruixudes branques.
Front seu disposa de dos bancs d’obra.
El 7 d’abril de 2011, l’Ajuntament va classificar-lo com Arbre d’interès Local,
coincidint amb l’Any Internacional dels Boscos.
Recull de dades: Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i propi
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Cal situar-se en la carretera B-231 entre els quilometres 11 i 12, allí surt el camí que porta al dipòsit d’aigua d’Hostalets de Pierola.
Cal seguir la pista que una vegada passat uns camps, s’endinsa per un bosc de Pins pinyers,
podeu anar amb vehicle, aviat fa una certa pujada que es va guanyant altura.
En cada costat del camí, veureu uns Pins pinyers, destacats per la seva corpulència i,
amb una escorça molt gruixuda,
fen-los així uns pins més destacables.
La majoria tenen branques grans i allargades cap a munt.
També aquests pins, disposen d’una pinassa allargada i grossa.
Estan en un bosc relativament net i amb vegetació diversa.
Si seguiu aquesta pista, trobareu una segona a la dreta que us portarà a les runes de l’ermita de Sant Cristòfol.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquest passeig de Pau Casals va paral·lel a les vies del tren a prop de l’estació de Sant Vicenç de Castellet.
Hi ha els plàtans en cada costat del passeig.
Molts d’ells son amb un tronc gruixut i sans.
Las seves branques principals són també gruixudes, es tallant sols la part més alta.
Sobre tot, pot ser un bon refugi del sol a l’estiu, tot fent un tom per la seva ombra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Des de Roda de Ter tenim d’anar al carrer de Molins, es un camí que va paral·lel a riu Ter, direcció a Tavèrnoles.
A l’altura de la resclosa, comença una renglera de plataners en cada costat de carrer.
Són tots amb tronc gruixut, i amb unes branques molt llargues,
donat que no són tallades; amb fulles que donant molta ombra.
És un lloc molt agradable de fer un passeig, sobre tot durant l’estiu i dies calorosos.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
A l’entrada a Monistrol de Calders, concretament en l’avinguda del Dr. Pere Tarrés, hi ha a l’esquerra una filera de Plataners,
Tots són arbres centenaris, amb un tronc gruixut, i amb branques grosses i allargades.
Al ser tant vells, s’han creat uns forats en la part on surten les branques,
que en dies de fortes pluges s’emmagatzema l’aigua creant -se un dipòsit de forma natural,
són uns punts per beure l’aigua per part d’ocells i petits insectes.
Si es a l’estiu o en època de sequera, durarà poc temps donat a l’evaporació…
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Aquest Pi pinyer que us presento esta situat al costat dret on fa una corba en la carretera B-124 de Calders a Monistrol de Calders a poc abans d’arribar a aquest poble.
Destaca per estar al costat de la carretera i es molt més alt i gran dels altres arbres de la zona.
Tronc gruixut i alt, així com totes les seves branques, a excepció d’una que s’allarga per un costat. Es veu amb un bon estat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 