A l’església de Sant Pere i la Santa Creu, s’arriba des d’un camí de terra que surt del Cementeri de Masquefa,
és situada la font a un costat de l’església.
L’estructura de la font, es l’aprofitament d’una construcció antiga.
Hi ha una aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica rectangular blanca col·locada a mitja alçada.
L’església de Sant Pere i la Santa Creu, formava part de l’antic castell, avui en dia inexistent.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Sortint de Sant Pere de Ribes per la carretera BV-2112, en la petita barriada del Castell,
hi ha a un costat del carrer aquest Pou i el Safareig, a pocs metres de l’antiga casa del Terme.
Es un pou típic quadrat, no hi ha la corriola, ni cubell, esta protegit amb una tapa metàl·lica per evitar algun ensurt.
Adossat està el petit safareig, que era per poder rentar-hi una sola dona,
Com podeu veure, l’aigua sortia per un broc gruixut de pedra situal dins d’una fornícula quadrada,
on l’aigua anava a parar en primer lloc a una pica no massa gran, i després al safareig.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Una vegada arribats al Castell de Castellar d’Aguilar de Segarra, veureu al costat esquerd, el Bassal a peu del Castell,
actualment no si pot entrar a aquesta Bassal, està barrat el pas per una tanca metàl·lica.
En temps de pluges generoses esta pla d’aigua.
Hi ha una vegetació pròpia de zona humida, així com animalons propis d’aquest ambient.
Aquest any, amb una sequera molt important, casi no disposa d’aigua.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Aguilar de Segarra, o Aguilar de Boixadors segons l’IEC, és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat al límit occidental de la comarca del Bages, a l’alta conca de la riera de Rajadell.
Des d’Aguilar de Segarra us cal anar al Castell de Castellar, indicat per cartells el recorregut.
A l’arribar, veureu el Castell i l’església de Sant Miquel de Castellar, a la vostra dreta hi ha la font.
L’estructura principal es metàl·lica amb aixeta polsador , situada dins d’una estructura d’obra de pedra, forma un seient en cada costat.
Text i Fotografies: Ramon Solé
L’Aqüeducte de Sala – d’Heures és situat en el paratge de Sala –d’Heures.
Concretament entre el Castell o Casal de Sala-d’Heures i la Font del Paradís, del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona).
Els elements visibles d’aquestes obres d’infraestructura hidràulica del casal de Sala-d’Heures daten d’inici del segle XX.
Salva el torrent de Sala-d’Heures o torrent de Vilalleons mitjançant la construcció d’un pont-aqüeducte.
El pont disposa de 9 arcades de punt rodó, amb una amplada exterior de 1’30 m, i interior de 90 cm, i una llargada de 48 m.
Per l’interior del pont passa la canalització que porta aigua de la Font del Paradís als dos dipòsits d’aigua que hi aigües avall, l’aigua es per les necessitats pròpies de la finca privada.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador / Ramon Badia i Celia Peix
La Canal de Sala-d’Heures recorre el paratge de Sala – d’Heures, des del Pantà fins els dipòsits de la Mansió o Castell del mateix nom.
El canal s’inicia als peus del pantà i finalitza el seu recorregut al casal de Sala-d’Heures, aquest discorre sempre per la banda dreta del torrent amb una extensió d’aproximadament un quilòmetre, donat que no es recte.
Té una amplada interior de 20 cm i exterior de 28 cm, té una alçada interior de 9 cm i exterior de 13 cm. Per sota hi ha una biga que forma una única peça. Durant el seu trajecte passa per la muntanya, amb predomini de roures, arços i per la vorera de camps, actualment en desús. En alguns trams, més enlairats el canal descansa sobre uns pilars fets amb pedra o formigó. En estar en desús en un futur acabarà desapareixent enmig de la vegetació.
Actualment ho té cap utilitat però havia servit per portar aigua fins a la finca on es feia servir per regar els jardins i consum del bestiar.
El seu recorregut es pot seguir per un camí que marxa paral·lel entre els dipòsits que hi ha sota el Casal i el pantà. Element de poc interès arquitectònic, donada la seva senzillesa, però imprescindible per conèixer la distribució de l’aigua a la finca de Sala-d’Heures.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Anna M. Gómez Bach
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Araceli Peix i Ramon Badia
Per anar al Bassal Roig, us caldrà que sortiu de Moià per la Carretera N- 141c direcció Manresa, la deixareu aviat tot anant per la dreta per una bona pista que porta a la masia “caseta d’en Fermí”, on en el turó hi ha el Castell i l’ermita de Sant Andreu de Clarà,
seguiu per la pista on un cartell ens indica “Via Verda”, sempre pel camí principal, passarem per “Circuit de Motocross MX Verd Moià”.
Cal seguir i passar pel costat de la bassa per incendis forestals que ens queda a la dreta; seguiu l’últim tram, esteu en el Camí del Rourell, veureu abans d’arribar a mà i a tocar de la pista el Bassal Roig.
Aquest reducte d’aigua, és de construcció artificial, li arriba per una conducció l’aigua que prové des de la Font de l’Horta del Rourell,
i surt com si fos una Font i que cau directament al bassal.
Es un lloc on la vegetació vinculada als espais lacustres o pròpia d’aigua retinguda en part però es neta,
es conserva sense cap problema sempre.
A la part dreta hi ha un desguàs que surt l’aigua i es perd pel bosc.
Aquí tenen un punt la fauna de la zona, on poden beure perquè hi ha durant tot l’any.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Aquest bonic Pou, esta situat en l’explanada que hi ha entre el Castell
i l’Església de Santa Maria en Sant Martí Sarroca.
Pou ben conservat, tal com el seu conjunt monumental de les rodalies.
Destaca la seva corriola i a sobre un cavaller , “ens recordaria a Sant Jordi”…
Rodejat d’un paisatge verd i de bon estar.
Text i Fotografies: Ramon Solé
La Font del carrer Major, esta en aquest carrer i a sota de l’església de Santa Magdalena i el Castell de Canyelles.
Es una Font feta de rocs petits en tota la seva infrastructura, l’aigua va a parar a una pica de totxanes molt petita.
En cada costat hi ha un banc de pedra adossat a l’estructura.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia i Carpintero
Aquest Pi gran està entre l’Església de Santa María i el Castell de Sant Martín Sarroca.
Es un pi de tronc gruixut i no massa alt, però si que disposa de grans branques en tot el Pi,
sobre tot la més baixa es de dimensions molt destacades,
que fa que sigui en tot el seu conjunt un gran pi.
Per la seva protecció, per evitar que els cotxes el puguin danyar, se ha posat al seu voltant un petit mur circular.
No tenim constància de la seva edat, però sí que està en bones condicions de conservació.
Text i Fotografies: Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 