La Torre d’aigua de can Xercavins està situada dins de la propietat d’aquesta molt antiga masia de Rubí.
La Torre es quadrada amb varies finestres que li donen llum natural.
Disposa d’una escala trepadora de ferro que puja exteriorment.
A dalt, un dipòsit de gran capacitat, recull l’aigua per ser distribuïda a la masia per les necessitats pròpies.
Al seu front, hi ha l’antiga era de la masia.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Aquest safareig esta situat front el castell i la casa que hi ha a Santiga, lloc conegut com Plaça de Santiga de Santa Perpetua de la Mogoda.
Es diu que l’aigua que omplia el safareig provenia de la mina del castell de Santiga, i va ser utilitzada fins a mitjan segle XX.a.
El safareig es composa d’un sol dipòsit, que conserva a la seva banda de llevant les antigues peces perimetrals de batre i ensabonar la roba, però la seva banda de ponent sembla de construcció més recent.
A l’extrem sud-est del safareig hi ha un muret de protecció construït al damunt de la repisa on les dones hi recolzaven la roba per rentar-la.
Aquest serveix de suport a una placa rectangular feta de rajoles quadrades de color beix, on s’hi llegeix amb lletres pintades de color verd el poema de J. Navarro que diu:
“El vell safareig que el vent pentina fa de mirall al verd Santiga”.
Actualment no manté les funcions originals, ja no s’hi renta roba.
El safareig actualment serveix de reserva d’aigua en cas d’incendi.
Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diputació de Catalunya.
Adaptació al Text i fotografies: Ramon Solé
El Dipòsit de l’Aigua, està situat en camí de can Ros,
al costat del mur que separa la finca del carrer, en la Colònia Güell del municipi de Santa Coloma de Cervelló.
Va ser fet completament en totxo
i durant l’any de 1895.
Va ser un dels molts dipòsits i pous que fornien d’aigua a tota la Colònia,
tant a la fàbrica com a les cases dels obrers i serveis.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
En la carretera GIV-5273, una vegada passat el petit poble de Joanetes, anant cap al coll de Bracons, on veiem al fons Puigsacalm, us desviareu a l’esquerra al poc de passar per el quilòmetre 3, on hi ha un pal indicador que posa direcció a la Riera de Joanetes i a les gorges.
Ens fitxem que hi ha com un monòlit, que és una bon referent.
Trobarem la cruïlla de la granja ramadera per on es passa,
deixeu el camí de marques grogues a l’esquerra
i seguiu recta passant per la passera de ciment sobre la Riera de Joanetes,
on des d’allí veureu el Gorg dels Escurçons.
Sempre seguint la pista principal a menys de un km del principi,
passareu per can Gelada, on ens crida l’atenció un petit safareig exterior amb una font d’aixeta,
passareu per una portella, i dirigir-vos cap al sud,
tot fent una lleugera pujada, en uns 50m. esta la font de can Gelada.
La font de construcció d’obra quadrada, de fet es un dipòsit on una aixeta regula la sortida de l’aigua
i cau a una pica rectangular.
L’ajuntament de la Vall d’en Bas va restaurar i adequar l’espai on hi ha aquesta font amb un banc, una paperera i un cartell de fusta i ho va fer el 22 de març de 2019, Dia Mundial de l’Aigua.
Del diari digitat “elgarrotxi”, un passo l’enllaç on parla de la recuperació d’aquesta font i així com d‘altres.
Esta en un lloc molt bonic a qualsevol època de l’any.
Des de la font es veu entre mig del bosc la masia de can Gelada.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Aquesta Torre o Dipòsit d’Aigua, esta situada dins d’una propietat privada en el carrer Transversal, 22 de Terrassa; el dipòsit és de 25.000 litres de capacitat i amb una alçada de 14 metres.
Es diu : Els Amics – cooperativa de consum d’aigua, esta gestionada pels mateixos veïns, creada en 1929, per subministrar aigua als habitatges de les rodalies.
Us passo un article aparegut en l’any 2015, on Malarrassa.cat, fa detall de la seva llarga historia :
https://malarrassa.cat/2015/09/09/els-amics-cooperativa-de-consum-daigua-gestionada-pels-veins/
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada divendres us passo dos articles
Aquesta important Torre – Dipòsit d’aigua, està situada dins d’una finca particular entre el carrer de Sant Miquel de la Guàrdia i Passatge Mas Prat de Manlleu.
Moltes he vist així de grans, que donen aigua sobre tot a una industria, però aquesta no se la finalitat que te o tenia… Si teniu informació al respecta, no dubteu d’enviar-la.
Fent un passeig per les rodalies de la vora del Ter ens impacta aquesta Torre amb dipòsit.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada diumenge us presento dos articles
La Font i La Font del Safareig de Mas Paré o el Parer d’Olot, no són visitables donat que estan dins de la finca rodejada per un mur, cal demanar permís.
Per anar-hi, cal deixar l’Avinguda Sant Jordi per agafar el camí rural de la Moixina,
a poc i a l’esquerra a peu de carretera hi ha la finca de Mas El Paré.
La Font, és situada en un costat interior del mur,
es d’estructura d’obra feta de totxanes amb una pica rectangular que arriba fins a terra,
en un costat i en la part superior hi ha una portella de ferro.
La Font del safareig, esta tocant la casa, en front la porta d’accés a la finca.
Un dipòsit rodó dona aigua directa al safareig,provinent de l’altre costat del vial de Sant Jordi, enfront de la Moixina.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
Avui us presento dos articles
El Cementeri nou va ser construït durant l’any 1928, segons el projecte de Melcior Viñals, en terres conegudes per Can Torrella de Mas.
Per aquest motiu ens caldria suposar que l’autoria d’aquesta singular Torre d’Aigua, també va ser obre de l’arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz.
La torre d’aigües, com podem veure, és de totxo vist amb alguns detalls ornamentals.
Està dins d’un bosquet de pins i disposa d’una porta d’accés que dona a una escala interior que a mesura que puja, te 3 finestres per obtenir llum solar, a dalt esta situat el dipòsit, amb una capacitat de 15m³ d’aigua,
i disposa tot ell com una balconada circular que dona la volta al dipòsit , una escala exterior de ferro en un dels costats, facilita pujar al nivell mes alt.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Ara cada divendres dos articles !
l Parc del Castell de l’Oreneta, situat en el carrer de Montevideo, 45 de Barcelona.
És un espai entre parc i bosc de 17 hectàrees, que antigament era de propietat particular fins que van ser adquirides per l’Ajuntament de Barcelona i obert més tard al públic en l’any 1978.
Per les rodalies d’on estava el castell, que ara en queda ven poc en peu, disposava de varies Fonts i basses per envellir diferents recons de la propietat, ara com ara, estan seques i en un estat deplorable.
La de nivell mes baix, estava dins d’una arcada semi-circular amb una bassa a sota mateix.
Una de les fonts data segons una inscripció de l’any 1863 i sols queda la pica.
Una altra, era una font i bassa, mes per decoració del parc que per beure, ara plena de terra i bardisses, 
es puja per uns esglaons i te uns seients allargats i adossat a la bassa de pedra,
en front en una petita elevació del terreny que es puja per unes escales, hi ha com un mirador i al centre una antiga taula rodona de pedra.
Dins del bosc, i en una raconada, trobarem una font que probablement sigui de les últimes construïdes, 
situada al centre d’una paret de maons, l’aigua queia a una pica que sembla molt mes antiga que no pas l’estructura.
En aquesta part del Parc que majoritàriament esta format per pins i alzines, hi trobem seients i taules de fusta per fer un àpat.
També, les restes de dos antigues basses a poca distancia una de l’altre,
I un espai on deuria haver uns seients ara tots és destrossat…
Un gran dipòsit completament sec.
En el camí principal que va al Castell hi ha un antic pou tapat per evitar accidents.
A un nivell mes a sobre i en el bosc l’única bassa amb aigua, cerclada per evitar possibles accidents.
Evidentment, en diferents punt del Parc del Castell de l’Oreneta, hi ha fonts d’aigua de xarxa pública per que el visitant pugui agafar-ne.
Com a punt final, es una verdadera llàstima que ara com ara, no s’hagin arranjat les fonts i estiguessin amb aigua, donaria una més agradable estada als visitants d’aquest Parc.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Torre d’Aigua de can Batlló està a tocar de la Gran Via de Les Corts Catalanes a Barcelona.
Dins del conjunt de les diferents naus que hi ha, cal destacar la gran Torre de l’Aigua, situada al costat de l’antiga porta principal al recinte.
És una Torre quadrangular d’obra vista amb les quatre cares decorades amb bandes cegues.
A la part superior hi ha uns fris de dentellons que separa l’últim tram on s’obren tres obertures rectangulars a cada cara que estan tapiades.
El coronament és una cornisa decorada amb doble filera de dentellons i per sobre el mur de tancament de terrassa amb obertures rectangulars.
Al ser tant alt, tenien assegurat que arribes per tots els punts d’aquesta important industria, a banda que tenis un altre dipòsit.
Actualment està en període de rehabilitació.
Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 