Els safaretjos estan en el carrer del Roser amb el torrent de la Guàrdia de Sant Martí Sesgueioles.
Historia
L’obra fou construïda pels voltants de l’any 1950 quan el poble estava mancat de rentadors.
Tradicionalment es rentava al torrent de la Guàrdia quan hi baixava aigua.
Si no, no quedava més remei que anar a rentar a la pica de l’hort, i qui no en tenia, caminar un parell de quilòmetres i arribar al Molí de la Roda.
L’aigua canalitzada a les cases no arribaria fins els anys 60 del segle XX.
Des d’un punt de vista tècnic, va ésser una obra d’enginy molt simple. Es va fer un mur soterrat de contenció, a la zona dels horts d’en Gumà (al límit municipal), al torrent de La Guàrdia. L’embassament d’aigua interior que es va acumulant, en arribar a un determinat nivell, es recull a una simple canonada que porta l’aigua d’una manera natural fins als safaretjos.
Se’n diuen “Els safaretjos”, en plural, perquè n’hi ha dos: el de rentar la roba més bruta i el d’esbandir-la.
Llavors les dones tenien l’obligació de netejar-los, aproximadament una vegada per setmana, de la qual cosa en deien escurar-los.
Ubicat al costat del torrent de la Guàrdia, es format per dues basses de planta rectangular col·locades en forma de ”L”, exemptes.
Alçats amb totxo i revestiment senzill, el paviment de l’interior és de panot amb la vora de rentar inclinada cap a l’interior.
Actualment els safareigs continuen rebem l’aigua canalitzada, que entren per una de les basses,
l’aigua de sortida surt per un broc a l’altre.
L’any 2019 es van les obres de restauració dels safaretjos amb un espai enjardinat.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)
El Parc de “El Bosquet” esta situat al costat de l’Avinguda de Jaume I de Sant Fruitós de Bages.
Historia:
Aquest espai verd fou fins a principis del segle XX un espai ubicat a les afores del poble, on es barrejaven conreus diversos: vinya, cereal, etc.; amb zones boscoses.
A principis de dit segle, Joan Sanmartí Roca, fill del poble emigrant a Amèrica, va fer fortuna creant una empresa de begudes gasoses, tornant al poble amb molts diners i prestigi , i en agraïment al seu poble natal va decidir comprar els terrenys i regalar-los al poble a condició de que es convertís en un espai lúdic.
A canvi, l’any 1903 l’Ajuntament li va dedicar una avinguda al mig del poble.
Durant la dècada dels anys 1940 al 1980, va ser l’espai tradicional on tenia lloc la celebració de l’àpat de la Festa de l’Arròs.
Amb les últimes actuacions urbanístiques, l’espai ha quedat enjardinat convertint-se en parc i jardí.
Zona boscosa ubicada a migdia del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, entre els últims carrers de la vila i la muntanya del Montpeità.
Aquest espai, antigament a les afores del poble, ha estat engolit recentment pel creixement urbanístic de la vila, passant a convertir-se en un espai enjardinat de lleure, amb alguna font.
La seva presència ha servit per donar nom al proper sector urbanitzat del poble anomenat també “El Bosquet”.
El seu interès radica en haver-se convertit en la principal zona verda de lleure del poble de Sant Fruitós.
La seva composició vegetal es troba formada per nogueres, pins, roures martinencs i alzines. És el cas d’algunes catalpes, un cedre del Líban.
La instal·lació d’un parc infantil dins de l’àrea ha fet que es plantessin alguns arbres foranis com a elements decoratius.
Observacions:
Existeixen diverses fotografies publicades del dia de la inauguració de l’avinguda de Joan Santmartí l’any 1903, i d’aquest personatge i el seu fill a Amèrica. GRANDIA, RIUZ (2001: 58-59)
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
L’antiga masia de cal Terra va ser construït el 1633, segons la data gravada a la finestra central, aquest casal de planta rectangular, consta de planta, un pis i golfes, amb teulada a dues vessant. Cal remarcar, i després d’unes desafortunades modificacions, el portal dovellat d’accés, l’entrada i la gran sala superior
Desposa d’un preciós pou al pati enjardinat.
El Pou esta tancat per dalt i per darrera, conserva la corriola on hi ha la corda i la galleda per recollir l’aigua. En cada costat hi ha una llossa plana que fa se seient.
Con es veu, aquesta font és situada en un costat enjardinat del carrer nou de La Granada del Penedès, on esta la creu de terme, es coneix com La Plaça de La Carrerada.
Va ser construïda en l’any 1959, i restaurada durant l’any 2003.
Esta tota la font decorada amb rajoles a dos colors, groc i verd.
Una aixeta de polsador fa que l’aigua surti i vagi a parar a una pica semi-circular.
En cada costat hi han uns bancs seguin l’estil de tot el conjunt.
Per visitar la Font de Sant Josep Oriol, cal que us desplaceu al veïnat de Ca n’Oriol, si no sou de Rubí, millor anar al carrer de Mallorca amb el carrer d’Àvila,
mireu a l’altre costa on esta enjardinat, passeu per una petita passera, des d’allí ja veureu al fons aquesta Font, que tot seguin un camí en terreny planer i en un centenar de metres hi arribareu.
L’aigua es d’una antiga mina de la que era la finca de can n’Oriol, va ser arranjada en l’any 2018, la seva estructura es feta de pedres grans, cal baixar tres esglaons per accedir-hi, en cada costat disposa de dos bancs.
L’aigua surt per dues aixetes de polsador i cau a una pica rectangular a nivell molt baix.
Al costar esquerrer hi ha un antic broc de pedra que fa de sobreeixidor.
En la part superior del mur o paret de la Font hi ha un rètol de ferro amb el seu nom, i a un costat un cartell que indica aigua sense garanties sanitàries.
La font queda dins una zona enjardinada disposa de bancs urbans i taules i bancs de fusta per fer un àpat,
Tot aquest parc municipal, és molt freqüentat donat la proximitat de les cases del barri.
Com cada dissabte, us presento dos articles sobre arbres
Aquest conjunt de Pins Pinyers, estan a l’inici del Passeig de la Riera, el punt on s’inicia el camí no asfaltat, cantonada amb el carrer Lluís Llibre de Cardedeu.Dic conjunt, perquè està format per 9 Pins Pinyers,8 d’ells, agrupats en un espai no massa gran i enjardinat i 1 separat per el camí i front de la resta.Són Pins de destacades dimensions i de trons gruixuts i presentant un bon estat.