La Societat de Pesca Esportiva “La Gorga”, és una entitat de la població de Sant Hilari Sacalm, que té com a objectiu principal, millorar i mantenir els rius i el seu entorn. El seu lema és “La Gorga per un riu viu”. Són pescadors que volen i defensen que el riu tingui vida.
La creació d’aquesta societat va tenir dos objectius: la promoció turística de Sant Hilari i la regulació i promoció de la pesca esportiva.
Aquesta associació es va legalitzar l’any 1963, tot i que en anys anteriors, ja s’havien iniciat vàries activitats relacionades amb el món de la pesca esportiva.
En el camí de la Font de l’Arç, hi ha el lloc on es pràctica la pesca sense mort, l’escola de “La Gorga”.
És una retenció d’aigua feta gracies a una petita resclosa o mur.
Espai natural envoltat d’arbres i vegetació.
Des d’aquí us demanem màxim respecta amb el lloc i l’entorn natural !.
Cal situar – se al carrer Josep Tarradellas al costat dret de l’escola, on surt un camí de terra que baixa per unes escales de fusta, fins arribar a la Font de l’Hermano.
Aquest Roure, esta al costat de l’escales a poc d’arribar a la font,
aquest, roure quedaria uns metres per sobre.
Roure amb un bon tronc,
les seves branques son fortes i allargades cap a munt.
Gracies a aquest roure fa un punt destacable a les rodalies de la Font de l’Hermano.
Cal situar – se al carrer Josep Tarradellas al costat dret de l’escola,
on surt un camí de terra que baixa per unes escales de fusta,
cal seguir baixan
us portara a una gran esplanada on hi trobem la font.
De fet hi ha la mina, que dona aigua a la Font ,
l’aigua sobrant va a parar a un petit safareig
La Mina per protegir-la disposa d’un enreixat de ferro.
En relació a la Font, una canonada sota del terra que porta a sortir l’aigua, per un broc on cau a una pica malmesa.
El safareig, es com una bassa de pedra amb base quadrada, amb les parets no gaire altes per la part exterior, l’interior també no es gaire profunt.
En un dels costats disposa de lloses inclinades per facilitar el rentat de la roba.
Us passo la seva historia ( extreta del Blog d’Encos ) :
“ La font s’ubica en terrenys que havien estat propietat de Cal Jansana i on la família de Ca l’Hermano tenia un hort llogat.
En el segle XIX i començaments del XX havia estat utilitzada com a safareig per rentar la roba i freqüentada pels estiuejants. Era un indret per passejar o fer-hi àpats en dies festius, donat el seu fàcil accés, la proximitat al poble i el seu brollador.
El seu nom es deu a la família de Ca l’Hermano, mot atribuït a la família per un parent que va ingressar en un convent per fer-se frare, que tenia un hort arrendat en aquest indret.”
L’any 2014 l’Ajuntament i l’AMB van engegar un projecte de recuperació convertint-lo de nou en lloc d’estada.
Al voltant de la font dispossem de bancs per seure
i una llarga taula de fusta amb seients per fer-hi un àpat.
La Torre o Dipòsit d’Aigües de Sant Cosme esta a prop de l’escola Jaume Balmes i el parc en la Plaça de la Remodelació a la cruïlla del carrer Riu Xúquer i carrer del riu Guadalquivir del Prat de Llobregat.
Es coneix popularment a la Torre d’aigua com “La Copa”.
Va iniciar-se la seva construcció en 1966 i acabada el 1974, per això es van enderrocar les masies de ca l’Andreuet i cal Cisquet Natrus, en un terreny agrícola,
va ser una construcció de l’enginyer Luis Guárdia i de l’enginyer municipal Eladio de Ceano-Vivas.
Fa una alçada de 28 metres, les dues parts, el cilindre i el con, s’uneixen a través de formigó armat. La seva capacitat és de 1000m3.
Va ser reformada en el 2001, actualment no esta operativa.
Els Tres Pins de Moja esta al Sud del nucli de Moja, al costat del camp de futbol.
S’hi arriba des de l’interior de Moja o des del camí de Moja a Daltmar, municipi d’Olerdola.
Historia:
Els anys 1950, el replà del pins i del pati de l’escola actual havien estat les antigues eres per a batre el blat.
Avui però, els pins han esdevingut un referent local.
Es tracta de tres exemplars de pi pinyer (Pínus pínea) d’entre 15 i 20metres d’alçària; capçada densa d’uns 23 metres , eixamplada i aplatada en forma de para-sol.
Es troben isolats en el límit del nucli de Moja, en una zona de jardí amb bancs, proper al pati de l’escola.
Aquesta situació i el fet que siguin tres pins molt ben desenvolupats han estat motiu de referència simbòlica del poble.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la darrera revisió: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.
Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé
Fotografies del Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Joan i Marí, Josep. Véndes, pous i fonts de Sant Carles de Peralta. Fotografies, Ramon Mayol. Eivissa: Edicions Aïllades, 2015. 98 p. (Aigua viva; 1). ISBN 978-84-940550-8-9. 25 €.
Joan i Marí, Josep. Véndes, pous i fonts de Santa Eulària des Riu. Fotografies, Ramon Mayol.Eivissa: Edicions Aïllades, 2018. 125 p. (Aigua viva; 2). ISBN 978-84946214-5-1. 20 €.
Joan i Marí, Josep. Santa Gertrudis de Fruitera: vendes, pous i fonts. Fotografies, Ramon Mayol. Eivissa: Edicions Aïllades, 2020. 132 p. (Aigua viva; 3). ISBN 978-84-120033-9. 20 €.
En Josep Joan i Marí és un mestre d’escola d’Eivissa jubilat, poeta i enamorat de les fonts de la seva illa. És conegut pel sobrenom de «Pep Xomeu». En Pep ha compost una poesia per a moltes de les fonts d’Eivissa. No només per a les fonts, també per als pous i les vendes.
Una venda és com s’anomena a Eivissa un barri o entitat menor de població. De moment han aparegut tres volums, que recull cadascun d’ells les poesies dedicades a les fonts pròpies de tres pobles eivissencs: Sant Carles de Peralta (al nord de l’illa, lloc de naixement de l’autor), Santa Eulària des Riu (a l’est) i Santa Gertrudis de Fruitera (al centre).
A cada volum es parla al voltant de 30-40 fonts, pous i vendes; però, com diem, les descripcions no són en prosa, sinó en vers. Són poesies llargues, en quartetes, amb un contingut que combina la descripció de fonts i pous amb els sentiments que provoquen en l’autor el seu record i, molt sovint, la constatació que l’abundància de l’aigua va de capa caiguda. L’estil literari és molt popular, sense barroquismes ni figures molt elaborades. Són poesies fàcils de memoritzar i de recitar.
Vegem un parell d’exemples. Així comença la poesia sobre la Font d’En Lluna, de Santa Eulària des Riu:
Damunt es puig de sa Creu
de recules pujaria
si es nostre estimat riu
portàs aigua com solia.
Aquí, el començament del poema a la Font de sa Pedra, de Santa Gertrudis:
Carretera a Sant Miquel,
misteriosa i amagada,
trobam sa font de sa Pedra
i és joia ben destacada.
Cal dir que cada entrada va acompanyada d’una fotografia a color, a tota plana, de la font o pou a què fa referència, obra de Ramon Mayol.
L’edició és força reeixida, a cura d’Edicions Aïllades.
Els llibres són enquadernats en rústica, però amb un paper d’un gramatge alt, i les fotografies, molt ben reproduïdes.
Ens hagués agradat trobar un mapa, en cada llibre, amb la localització de cada sorgència estudiada, ja que de vegades el llenguatge poètic, si bé és ric en imatges, pot perdre en concreció geogràfica.
Sobre fonts d’Eivissa val la pena esmentar un altre llibre, publicat ja fa anys: Calendari de balls a pous i fonts d’ Eivissa i Formentera, de Joan Marí Tur (Palma de Mallorca: la Caixa, 1980).
També parla d’algunes fonts eivissenques un altre llibre: Els camins de l’aigua de les Illes Balears: aqüífers i fonts, de Rosa María Mateos Ruiz i Concepción González Casasnovas (Madrid: Instituto Geológico y Minero de España; Palma de Mallorca: Conselleria de Medi Ambient, 2009).
Els tres llibres sobre fonts que hem comentat avui són ben diferents del que estem acostumats a llegir. L’autor, poeta, utilitza el gènere líric per explicar-nos les fonts. Animem el seu autor a continuar la seva tasca, i que vagi composant nous poemes per a totes les fonts d’Eivissa.
Avui us presento un itinerari per poder fer fàcilment, i destinat per a qualsevol edat i persona, sigui a peu, bicicleta i és adaptat per gent amb cadira de rodes,és l’itinerari del Passeig marítim de Badalona i continuació de l’Itinerari d’ahir de Montgat.Cal sortir del punt on va finalitzar l’itinerari d’ahir de Montgat, en la platja coneguda com a la Barca Maria, tot entrant al municipi de Badalona.Trobareu en un costat del camí el record de la citada barca.En aquest punt, pots ser que hi hagi molta mes gent caminant.Aquest Passeig marítim incorpora elements nous al vostra pas, fonts d’aigua potable en freqüènciaMolts de seients, un al costat de l’altrePalmeres que ens proporcionant ombra.Allargades platges amb abundant sorra amb molts mes serveis de dutxa , accessos, vigilància…Esteu a La Platja del CristallA l’altra banda de vies una cases velles i totes igualesAra passareu per La Platja del Pont d’en ButifarretaUn mirador a la mar mediterrània us farà anar a mirar…Arribareu a la Platja dels Pescadorsi unes barques, tot esperant tornar a la Mar…Entrareu pròpiament a Badalona, podeu seguir caminan pel passeig MaritimPassareu per l’escola de VelaArribareu a la Platja de l’estació, on enfront està l’estació de tren.Passareu per la fabrica “Anis del Mono”.Al costat mateix hi ha la platge del Pont del Petrolí,on podeu endinsaurus mar a dins.Desde aquí, veureu ja el municipi de Sant Adría del Besos.En aquest punt podeu donar per finalitzat l’Itinerari pel Passeig Maritim de Badalona.
El Parc de la Linera, està situat en el carrer del Vapor s/n, carrer Mas can Vileta de Parets del Vallès.En l’espai que ocupa avui el Parc de la Linera, estava La Industria La Linera, que fou la primera fàbrica que es va instal·lar a Parets del Vallès, funcionava com una colònia tèxtil de l’època, però amb la diferència, que aquesta es va instal·lar en un poble ja existent.El setembre de 1880 va començar la producció a la indústria “Tejidos Mecánicos Antonio Feliu”.La fabrica va tancar les seves portes el 1971.Per a mes informació sobre La Fabrica La Linera, podeu consultar a : https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Linera
Anys mes tard, en els terrenys que ocupava la fàbrica es va crear un espai verd “El parc de la Linera”, on es va mantenir la xemeneia de 23 metres,La xemeneia és de planta circular de secció tronco cònica de peces ceràmiques recolzada en una base àmplia i coronada amb un treball coronament, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya,i es va restaurar la guarderia Casa Cuna, i la torre del director que va passar a ser l’Escola de Música.En el Parc podem veure una bassa d’aigua i una zona dedicada a jocs per infants.Grans plataners i altres arbres i planters de gespa ben cuidada.
Avui us presento una manera diferent de gestionar un hort, es situat concretament en el carrer de Lluís Llibre, 29 amb cantonada amb el carrer de Cervantes de Cardedeu.De fet es va crear com un restaurant eco-vegetaria, com que contava amb un terreny annex, es va pensar per part dels promotors, en dedicar-ho, per cultivar de forma ecològica productes agrícoles i alguna gallina.Per ho van anar molt mes lluny, van fer ho com si fora una escola per poder ensenyar correctament el seu cultiu i elaboració posterior en restauració.Molta gent, tant grans com a petits, han pogut participar en aquest projecte, amb il·lusió de veure creixa els productes agrícoles que havien plantat i així mateix, herbes medicinals diverses.Realment és un projecta emprenedor i des del blog volem animar que segueixin en aquesta línia i a ser possible l’ampliïn molt mes, ànims !!!.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 