En el centre de la Plaça de l’Església del poble de Vallromanes, hi ha una font d’estil modern, formada per una columna quadrada, amb aixeta polsador, l’aigua cau en una ampla i rectangular pica.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui us presento dos articles
El Parc de ca l’Anglada o L’Anglada Park, esta situat front l’Església parroquial de Sant Cristòfol del Barri de ca l’Anglada, entre el carrer de Sant Damià i carrer de Sant Cosme de Terrassa.
Es un espai rectangular amb poca vegetació.
De fet, hi ha algun pi pinyer i pi blanc, també, unes joves oliveres, entre altres arbres.
Disposa d’un espai per nens, amb jocs infantils i una font,
Curiosament, l’espai destinat al mes petits esta vallat, en canvi hi ha un espai amb la font, es obert.
Observem molta gent passejant amb el seu gos per tot el parc.
En aquest Barri de ca l’Anglada, creat desprès de la postguerra, hi trobem poc espais verds i aquest és un d’ells.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com a cada diumenge us passo varis articles
Siurana, o Siurana de Prades, és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat.
Està situat a 737 metres d’altitud, sobre una cinglera de roca calcària, a l’extrem de les Muntanyes de Prades i sobre el riu de Siurana.
La població era de 41 habitants al cens del 2005.
Cal destacar :
Per a mes dades sobre Siurana podeu consultar a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Siurana_(Priorat)
A la part més oest del poble, hi ha l’antic Safareig o rentador, situat en un lateral del carrer dels Rentadors a tocar al mur d’una casa, a prop de l’església de Santa Maria.
És un Safareig format per dos compartiments, no es de grans dimensions, quant es va construir i com el poble era de pocs habitants,anaven a fer la bogada les dones que hi habitaven, es va considerar que era suficient.
En general, s’ha conservat força be i podem veure en les seves aigües que hi ha peixos a colors…
Siurana, lloc estratègic amb vistes espectaculars, on els que ens agrada la fotografia no deixaríem de fer-ne.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Anna Maria Molinero i Arxiu Rasola
Com cada dissabte us presento dos articles
Avui ens fitxarem amb dos destacables Pins, un Pinyer i el segon, Blanc, situats dins del jardí del recinte de La Seu d’Egara de Terrassa.
El Pi Pinyer, el podem contemplar des de la Plaça del Rector Hom, darrera i a tocar a l’Església de Sant Miquel,
és corpulent amb un tronc recta i cúpula arrodonida fent com una semi circumferència.
Al seu darrera, està situat El Pi Blanc, molt allargassat i molt mes alt, en canvi desposa de poc brancatge,
podem contar les branques, són sols tres les resta les han tallat o se han caigut en el temps.
Dintre del jardí de La Seu d’Egara, podem veure altres arbres com alzines i pins, no obstant majestuosos com aquest, de moment, …no.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font de la Mare de Deu del Roser, esta en un petit jardí al costat de l’Església parroquial de Les Fonts, en el carrer de la Mare de Déu, 2.
Font molt senzilla, amb aixeta de polsador, feta bàsicament de totxos i una pica semi circular.
En un costa un mosaic de colors i en l’altre amb el nom. L’aigua es de xarxa municipal.
Placeta dedicada al mossen que va ser rector de la parroquia
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres
Aquest gran i destacat Roure, que ens referim , esta a prop de la carretera de Badalona a Mollet, B-500, al costat d’una petita i antiga masia, i que dona al carrer de Buxó Baliarda, a tocar d’un torrent i abans de l’Església de Sant Fost de Campsentelles.
Es caracteritza, que te unes branques gruixudes i quan esta ple de fulles forma una cúpula molt espessa,
curiosament unes branques estan recostades en un costat del carrer Buxó Baliarda que passa a un nivell mes alt.
Text i Fotografies : Ramon Solé
L’Església de Santa Agnès de Malanyanes , està situada en el carrer Jaume Cuyàs s/n a Santa Agnès de Malanyanes, dins del terme municipal de La Roca del Vallès. Santa Agnès de Malanyanes és una població formada principalment per masies i xalets.
Darrera de l’Església, hi ha un jardí – parc natural format principalment per alzines; en un costat on fa un mur format amb pedres, esta situada aquesta font d’aixeta, és d’aigua de xarxa,
hi ha una allargada pica de pedra que no està subjecta al terra. Sobre la Font, hi ha una capelleta per guardar la Santa.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada diumenge avui us presento dos articles
Per anar a la Font de la Clapera, cal que us situeu a l’església dels Hostalets d’en Bas,
des d’allí agafeu tot caminant la carretera de la Parcel·lària,
al poc cal deixar-la i seguir la pista que passa entre camps i porta al gran mas de La Torre de la Clapera.
Una vegada passada aquesta important casa, i al mateix peu del camí,
trobareu un cartell que us indica on esta la font,
cal seguir uns metres per un estret caminoi,
i arribareu a la Font de La Clapera.
L’estructura de la font és singular, en forma de caseta on hi ha la cisterna, te dues sortides, una que cau directament l’aigua a una pica semicircular,
I l’altre, és un gran broc de pedra que va l’aigua, a un antic abeurador.
En un costat lateral de la font disposa d’un seient de obra.
La Font de La Clapera és d’aigua molt abundant tot l’any i considerada de molt bona qualitat.
Text : Ramon Solé
Fotografies Dora Salvador
Si aneu per La Garrotxa, mireu de parar en un bonic poble situat entre muntanyes i camps vers, com és Els Hostalets d’En Bas.
Passeu per front de l’entrada principal de l’Església de Santa Maria, us cridarà l’atenció una figura d’un nen on raja l’aigua per una regadora,
una curiosa font d’aquest poble.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador, Araceli Peix i Ramon Badia
Avui com cada diumenge us presento dos articles
Que és digui “ Passeig de Vianants”, el recorregut que us presento avui, amb precaució pels que van a peu fent un passeig, les bicicletes també estan admeses passar-hi.
Aquest Passeig de Vianants, va entre Santa Eulalia de Ronçana fins a Lliça d’Amunt, o viceversa.
Per exemple i tal com us el presento podeu iniciar el recorregut en el carrer del Bosc de Santa Eulalia de Ronçana.
Esdevé ràpidament el camí paral·lel a la carretera BV-1435, coneguda com a carretera de Barcelona, i que no la deixareu en tot el traçat pel seu terme.
Prats i bosc, amb algunes cases o xalets anireu veient pel seu recorregut inicial.
Hi ha un cartell que us indica altres alternatives a poder fer amb tots els recorreguts recomanats a peu dins del seu terme.
Quan arribeu a una zona industrial, tindreu que passar a l’altre costat de la via, teniu un semàfor per creuar tranquil·lament.
Veureu en aquest punt uns grans pins pinyoners de molta alçada.
Seguiu caminant i trobareu prats conreats, 
un rec
una bassa…
Una gran masia a la vostra dreta
i a l’esquerra una granja.
Ara es perd el camí, que passa a ser l’acera del mateix carrer,
fins sortir del municipi, on la carretera canvia i es la BV-1602.
amb algunes zones enjardinades.
Altres de nou urbanes i de camps
Ara entreu al municipi de Lliça d’Amunt,
on trobareu un cartell indicant itineraris a poder fer.
El recorregut d’ara es de fa temps i utilitzat per molta gent veïns dels municipis i ciclistes.
Aquí passareu per algunes zones enjardinades i amb jocs infantils,
també amb diverses fonts d’aigua de xarxa i bancs de fusta per descansar.
En tot el recorregut passareu per diverses parades d’autobús de línia que us podent apropar a les poblacions de les rodalies.
Ja us queda poc per arribar al centre de Lliça d’Amunt,
veureu que esta el ferm de la via de vianants deformat, aneu amb cura de no caure.
Com a referencia podeu finalitzat aquest Passeig de Vianants a l’església d’aquesta població; 
on és un nou punt de partida per poder fer mes recorreguts, rutes o simplement passejades per les rodalies.
Text i Fotografies : Ramon Solé
