Avui destaquem: La Font Nova de Navarcles

La Font Nova esta al costat del camí del Solervicens, uns 150 m a la sortida del polígon industrial de Navarcles.

Historia:

  • El 1897 l’Ajuntament es plantejava l’abastament d’aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts.
  • Un estudi del mestre d’obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada.
  • L’any 1897 s’hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l’any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou.
  • Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l’Ajuntament.
  • El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts.
  • Més tard es van construir més fonts a la part alta del poble.
  • I el 1929 es poble comptava ja amb aigua corrent.
  • La Font Nova es nodreix de l’aigua dels pous que hi ha en aquest sector.
  • La font actual data dels anys seixanta i l’aigua que hi raja actualment és una barreja de la font Calda i aigua dels antics pous tractada.

Font situada en una petita esplanada al costat del camí del Solervicens, junt a una alzina.

La font està protegida per un petit cobert de pedra amb una teuladeta.

Dues aixetes fan rajar l’aigua cap a una pica amb dos bancs laterals.

A l’entorn hi ha diverses taules i bancs de pedra. A prop de la font hi ha la caseta del pou que servia per captar l’aigua cap a la xarxa de fonts públiques de Navarcles, i encara avui s’aprofita per abastar els dipòsits de la població.

Observacions:

A l’entorn s’hi estan fent obres per ampliar el polígon industrial.

Un senyal de les “Valls del Montcau” indica que forma part de la Ruta de les Fonts.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de l’Hermano de Sant Andreu de la Barca

Cal situar – se al carrer Josep Tarradellas  al costat dret de l’escola,

on surt un camí  de terra que baixa per unes escales de fusta,

cal seguir baixan

us portara a una gran esplanada on hi trobem la font.

De fet hi ha la mina, que dona aigua a la Font ,

l’aigua sobrant va a parar a un petit safareig

La Mina per protegir-la disposa d’un enreixat de ferro.

En relació a la Font, una canonada sota del  terra que porta a sortir l’aigua, per un broc on cau a una pica malmesa.

El safareig, es com una bassa de pedra amb base quadrada, amb les parets no gaire altes per la part exterior, l’interior també no es gaire profunt.

En un dels costats disposa de lloses inclinades per facilitar el rentat de la roba.

Us passo la seva historia ( extreta del Blog d’Encos ) :

La font s’ubica en terrenys que havien estat propietat de Cal Jansana i on la família de Ca l’Hermano tenia un hort llogat.

En el segle XIX i començaments del XX havia estat utilitzada com a safareig per rentar la roba i freqüentada pels estiuejants. Era un indret per passejar o fer-hi àpats en dies festius, donat el seu fàcil accés, la proximitat al poble i el seu brollador.

El seu nom es deu a la família de Ca l’Hermano, mot atribuït a la família per un parent que va ingressar en un convent per fer-se frare, que tenia un hort arrendat en aquest indret.”

L’any 2014 l’Ajuntament i l’AMB van engegar un projecte de recuperació convertint-lo de nou en lloc d’estada.

Al voltant de la font dispossem de bancs per seure

i una llarga taula de fusta amb seients per fer-hi un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Els plataners de la Font de l’Esteve de Pla del Penedès

La Font de l’Esteve amb els seus Plataners, està en un lateral de la carretera BV-2153 punt quilomètric 1.500 del Pla del Penedès.

En l’explanada de davant la font hi ha tres plàtans de grans dimensions,

que generen una capçada conjunta de 20 metres de diàmetre i troncs amb voltes de canó de 3,84; 2,48 i 3,81 metres a una alçada d’1,3.

Segons s’explica, aquesta font va inspirar el compositor Anselm Clavé per compondre la cançó Les flors de maig, i, fins i tot, es diu que el plataner que hi ha al costat esquerre de l’escenari del Palau de la Música està inspirat en un dels arbres que encara avui hi ha a la font”.

Recull de dades: Diputació de Barcelona

Adaptació al text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Dipòsit de la plaça de la Coma de Sant Esteve Sesrovires

El Dipòsit de la plaça de la Coma esta dins d’aquest espai públic de Sant Esteve Sesrovires. A la Plaça de la Coma, situada en el barri de la Coma de Sant Esteve Sesrovires hi és construït un antic dipòsit d’aigua potable, el qual va subministrar aigua a la població fins a mitjans del segle XX. La plaça de la Coma està situada a la cota topogràfica de 193.5 m, éssent el punt més alt del barri de la Coma i també de tot el nucli urbà històric de Sant Esteve Sesrovires en el moment de la seva construcció.

Aquest dipòsit rebia l’aigua del pou principal existent en el Parc Canals i Nubiola, el qual va ser construït a principis del segle XX , bàsicament per proporcionar aigua potable a Can Canals. Els veïns de Sant Esteve Sesrovires podien fer ús de l’aigua pagant un determinat import, però aquest pagament no assegurava el subministrament d’aigua en època estival o quan l’aigua escassejava. La construcció d’aquest dipòsit es conserva al bell mig de l’esplanada o plaça de la Coma.

Es tracta d’una construcció de planta quadrada (aproximadament de 6×6 m.) d’uns quatre metres d’altura. A la banda de ponent del dipòsit s’hi ha urbanitzat una plaça que rep el nom de Plaça de la Coma pròpiament dit. A la banda de llevant del dipòsit, en un nivell més baix, s’hi troba situada una petita placeta entorn una font. El desnivell del terreny entre la zona del dipòsit i aquesta placeta és aproximadament de dos metres. El mur de contenció que estabilitza aquest desnivell disposa per la banda de la placeta d’una font, que s’ha identificat com la Font de la Plaça de la Coma. El mateix mur de contenció de les terres s’utilitza per construir una composició arquitectònica entorn de la font, la qual rebia l’aigua del dipòsit veí. Al costat del dipòsit, per la banda de ponent, dins la plaça, s’hi localitza el basament d’una antiga font, la qual també rebia l’aigua de l’antic dipòsit.

Aquest dipòsit, junt amb el pou situat en el Parc de Canals i Nubiola d’on s’extreia l’aigua, la canonada que uneix el dipòsit amb el pou i les dues fonts públiques (l’antic basament i la font de la plaça) conservades a redós del dipòsit, configuren un conjunt arquitèctonic singular vinculat al patrimoni de l’aigua, a la història del subministrament d’aigua potable a la població de Sant Esteve Sesrovires, en tant que conserva tots els elements que feien possible el seu correcte establiment.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Resclosa de la Font de la Riera de Castellar del Vallès

Per anar-hi, cal sortir de Sant Feliu del Racó per la carretera B-124, al poc trobareu un banc per seure a mà dreta, en una petita esplanada per poder deixar el vehicle.

Des d’aquest punt un ampli camí baixa fins la mateixa font de la Riera que es troba a peu del riu ripoll, on hi ha la Resclosa.

La Resclosa consta d’un gruixut mur que fa de fre al riu, i deriva part de l’aigua al rec,

podem veure una gran comporta a l’altre extrem, en la part esquerra, que donarà l’aigua per regar els conreus i hortes properes.

El conjunt te un gran valor paisatgístic, amb una vegetació verda i frondosa,

La Font i la urbanització de l’espai s’ha portat a terme recentment.

Sols cal vigilar als petits que no caiguessin al riu.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Parc del Congost de Granollers

El Parc del Congost es un dels més grans parcs centrals de la ciutat de Granollers, amb una extensió de 33.600 m2.,

situat al marge esquerre del riu Congost i que uneix els barris dels Instituts i Sota el Camí Ral,

a l’allarg de bona part del Passeig Fluvial.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_0082_01.jpg

La seva característica és que es un parc allargat que va des de el carrar d’Enric Prat de la Riba fins el carrer Joan de Camps I Giró.

Les seves principals característiques són una jove pineda que de mica en mica es va consolidant

disposada d’altres tipus d’arbres, com a plataners joves,

una esplanada pavimentada amb escenari que permet acollir gran quantitat d’activitats ciutadanes

amb diverses àrees de joc infantil,

així com al “Skatepark” La Riera,

cal dir que disposa d’una destacada i important il·luminació de nit.

Està adaptat  l’accés en la major part del Parc per a usuaris amb  cadira de rodes.

Disposa de papereres, bancs i fonts públiques.

Un parc a prop del nucli antic de Granollers que ofereix un espai ample, solejat i tranquil.

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Mascarosa de Mura

Per anar a La Font de la Mascarosa podem fer-ho des de l’àrea d’esbarjo de la riera de Nespres, cal creuar la riera per una passera i seguir per un camí que al poc caldrà deixar-lo per un altre a l’esquerra que fa una certa pujada fins arribar a l’esplanada on està la Font protegida per una balma.

La Font esta a un costat, es un petit mur de pedra, l’aigua raja per un broc de ferro i cau a una pica rectangular de pedres que queda per sota del nivell del terra.

De la paret  de la font i en la part alta surt un antic canaló gruixut de pedra, que podria ser de l’antiga Font,

en front seu disposa d’una taula i banc rodo.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

Avui destaquem : La Font Vella de Sant Hilari de Sacalm

Com cada diumenge us presento dos articles

La popular i coneguda Font Vella de Sant Hilari de Sacalm, i que el passat divendres us vaig fer un article de com era fa 100 anys en rere,

està situada a tocar de la planta embotelladora de l’empresa Font Vella, S.A., per tant esta dins de la seva propietat la font, es permet l’accés per recollir-hi aigua.

Des de Sant Hilari cal seguir el passeig de la Font Vella fins el seu final, un recorregut  d’algo mes de 500 metres.

La font es troba a l’extrem esquerre de l’esplanada, cal  baixar  uns esglaons que te a banda i banda, donat que esta a un nivell inferior del terra.

D’un broc d’acer inoxidable es per on surt l’aigua que cau a un enreixat de ferro per desguassar.

Cal dir, que al costat de la font hi ha una porta d’accés al manantial.

Es pot veure que es formen cues per recollir l’aigua a qualsevol hora del dia, amb garrafes i carros,  esta imitada omplir més de 15 litres per persona…

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Arbres – El Plàtan de la Font de Can Barba de Valldoreix

Avui dissabte us presento dos articles 

El Plàtan de la Font de Can Barba esta situat a un costat de l’esplanada de la Font de can  Barba, en l’antiga finca del mateix nom a Valldoreix.

Plàtan d’uns 90 anys aproximadament, d’un gruix de tronc notable, i del que surten 6 branques principals i d’aquestes moltes altres branques rectes cap a munt.

Us passo les seves mides :

  • Alçària: 30 m
  • Perímetre tronc a 1 m: 3,10 m
  • Perímetre soca: 4 m
  • Amplada capçada: 23 m

Es digne de ser admirat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Eucaliptus de L’Ametlla del Vallès

Com cada dissabte us presento dos articles

Aquest preciós Eucaliptus que ens referim, podeu anar-hi pel camí ral i en cavat, agafar a la dreta el carrer de Pou de Glaç i girar pel carrer Mir, al tocar de la Barriada o Urbanització de can Reixac a l’Ametlla del Vallès,En una gran esplanada a la dreta, i junt amb altres arbres és on s’aixeca aquest important Eucaliptus.És gros i alt, però no la forma que ha agafat la seva copa no és la tradicional allargada, mes aviat te forma arrodonida.Es una zona com si fora un parc al costat del petit torrent i el carrer Fortuny.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé