Al costat de l’antiga Bòbila i l’empresa de Cerámicas Calaf S.A. que estan situades en el carrer Torà amb la carretera C-1412a, dins d’aquesta finca esta la Bassa o Llac de Calaf.
De fet es va formar gracies a l’extracció de les terres tot arribant a la capa freàtica i aflorant així l’aigua a l’exterior.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar a la Pedrera de Torre Negra, cal situar-se a la Rambla de can Bell,
allí agafar el camí de la Pedrera, esta indicat per cartells,
Aquest camí fa una àziga saga, i passa a ser un camí estret però suficient per un cotxe,
a poca distancia esta a l’esquerra la Pedrera de Torre Negre.
No es massa gran, va ser molt valorada en la seva època per la seva extracció.
Es actualment una zona de gran interès geològic i ambiental.
No es pot fer escalada, es prohibit. I pel perill de caiguda de rocs.
La zona esta molt plena de vegetació, hi ha algun petit lloc que també si va explotar com a pedrera.
Des d’aquest punt, podem seguir fins la Font de l’Ermetà, o podem anar fins la Font de Sant Vicenç i de les restes de l’ermita, o visitar el Pi del Xandri.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
A 6 quilòmetres, aproximadament, de Tarragona, al costat de l’àrea de servei del mateix nom de l’autopista AP-7,
des d’on és fàcilment accessible per una pista fins la pedrera.
Actualment es coneixen una desena de pedreres explotades en època romana,
encara que la més espectacular, per les dimensions i el bon estat de conservació, és la del Mèdol,
La pedrera romana del Mèdol és una gran foia, o conca, coneguda com el Clot del Mèdol,
de més de 200 metres de llargada i una amplada d’entre 10 i 40 metres,
produïda per la constant extracció de pedra calcària es molt freqüent a la zona
en època romana per construir els edificis més importants de Tàrraco.
Al centre de la pedrera s’alça una agulla de pedra no excavada.
La seva gestió depèn del Museu d’Història de Tarragona.
El trasllat dels carreus a la ciutat es va realitzar a través de la Via Augusta, molt propera a la pedrera.
Hom calcula que de la pedrera es van extreure, aproximadament, uns 50 mil metres cúbics de pedra.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Bassa de Can Marturi esta situada al costat del carrer Aumet amb Travessera del Padró de Celrà.
Es tracta d’una bassa artificial formada per l’extracció d’argiles.
Al finalitzar l’extracció a meitat del segle passat, si va formar aquesta bassa.
S’omple amb l’aigua de pluja i escorrentia.
És una bassa permanent que no s’eixuga mai totalment.
Actualment , és un entorn natural per observar diferents espècies aquàtiques segons l’estació de l’any.
Llàstima que en ocasions podem veure runa, brossa i algues que trencant la bellesa d’aquest espai,
s’hi poden trobar tortugues i altres espècies invasores introduïdes per l’home.
Es va portar a terme una retirada de fauna invasora de la bassa de Can Marturi de Celrà a finals de l’any 2021.
Us passo informació al respecta:
Creiem que es un espai relativament nou en el temps que es deu de protegir i respectar.
Recull de dades: Ajuntament de Celrà.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Sobirana de Ferrans, està en la ctra. de Balsareny a Súria, km 46, cal anar pel camí a la dreta.
Us passo la seva historia :
Mas d’estructura molt irregular a causa de les diverses ampliacions que ha sofert i que li donen una forma molt complexa. La part principal, de tres plantes, es troba encarada a migdia. La façana té un portal de mig punt adovellat, les finestres de la primera planta són també adovellades i les obertures de la planta superior són balcons amb barana de fusta. Té l’església de Sant Ramon de Sobirana adossada a llevant.
Entre aquestes dues construccions hi ha una galeria estreta acabada amb un bonic pou de planta circular.
A dalt del pou hi ha una gran corriola per l’extracció de l’aigua.
Una lliça tanca el conjunt.
Sobirana és una masia del municipi de Balsareny (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
La Pedrera de can Campanyà estava situada al final de l’Avda. Gayarre, abans d’arribar al pont del torrent de Can Campanyà, el solar a la dreta.
Us passo la seva historia :
Antiga pedrera i lloc d’extracció de pedra. S’observa actualment el tall vertical en el terreny en forma ondulada, molt malmès i recobert de vegetació en alguns trams.
La part superior de la pedrera es troba actualment construïda impedint encara més l’apreciació del jaciment.
La seva extensió és variable, ja que la vegetació actual no permet delimitar el començament i el final del tram de paret explotat.
L’alçada del tall vertical també varia segons els trams, i va des de 1,5 a 6 metres, depenent de la zona.
El tipus de material extret es correspon a pedra calcària.
Presència de la vegetació desllueix la interpretació de l’espai.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique
Adaptació al Text Fotografies : Ramon Solé
Els Pous de Glaç es construïen amb el propòsit d’omplir-los de neu o gel després de les nevades per tal de disposar-ne durant la resta de l’any.
Generalment una nevera era un pou circular.
La part superior es tancava amb una coberta en forma de volta que tenia unes obertures per permetre la introducció i l’extracció de la neu o el glaç,
si bé de vegades disposaven d’una entrada inferior per a l’operació d’extracció.
Cal comentar que la planta fa entre 10 i 16 metres de llargada i entre 5 i 8 metres d’amplada, la profunditat sol ser d’entre 4 i 8 m.
La construcció sobresurt a la superfície un metre aproximadament i és tota de pedra en sec per conservar la neu el major temps possible i per evitar que la formació d’aigua per fusió afecti el gel, ja que amb la pedra seca, l’aigua podia sortir.
Aquestes cases de neu sempre estaven cobertes i incloïen un porxo o un habitatge per als nevaters, algunes parets i camins d’accés.
L’activitat de les geleres artificials es coneguda des de temps dels romans; el seu gran desenvolupament va tenir lloc entre els segles XVI i XIX,
i han estat utilitzades fins a mitjan segle XX, quan, amb l’aparició dels primers frigorífics, cauen en desús.
Abans que hi hagués fàbriques de gel, l’emmagatzemament i distribució de gel a les gran ciutats i poblacions en la seva època va arribar a ser un negoci important que involucrava una part significativa de la població rural.
Se’n troben exemples al llarg de tot el Mediterrani oriental.
Recull de dades Viquipèdia
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Aquest Molí de Vent esta situat en la plaça de Josep Maria Folch i Torres de Castellar del Vallès.
Antigament aquest vell Molí de Vent s’havia fet servir per a l‘extracció d’aigua per al rec dels horts que havia en aquesta zona rural de Castellar del Vallès.
A l’engrandir en les últimes dècades la població , es van fer non carrers i habitatges, amb els serveis necessaris, i els amos dels terrenys se lis va expropiar les finques per poder edificar.
A mitjans de setembre i fins a finals d’octubre de l’any 2018, l’Ajuntament de Castellar del Vallès va portar a terme els treballs de remodelació de la plaça de Josep Maria Folch i Torres que és coneguda popularment com la plaça del Molí, amb la incorporació de jocs infantils i d’esbarjo.
Us passo la informació sobre la reconstrucció de la plaça del Molí :
http://www.castellarvalles.cat/34154/noticia/8442/
Els treballs van incloure la preservació de l’antic Molí de Vent.
Recull de dades : Ajuntament de Castellar del Vallès
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 