Avui destaquem: La Font de les Oliveres de Fonollosa

Cal situar-nos en el veïnat del Raval de les Oliveres de Fals municipi de Fonollosa, És un conjunt arquitectònic format pel grup de cases i edificis que conformen el Raval de les Oliveres. Aquest Raval és el nucli concentrat més important del nucli de Fals. La seva estructura resulta de l’adaptació topogràfica de les cases al cim d’una petita elevació del terreny que conforma el puig al peu del torrent del Grau.

Per anar a la Font de les Oliveres cal agafar el camí de Torre Sagimona, que a uns 800 m mena a la font.

Historia:

  • El nom de Font de les Oliveres li ve sens dubte donat per la seva proximitat al Raval del mateix nom.

Està situada a prop del Torrent del Grau.

La Font s’ha adequat recentment en un espai cobert de vegetació al cantó de llevant del desnivell que ocasiona el torrent.

La font compta amb un gruixut tub de ferro, que sorgeix de la roca,

l’aigua cau a una pica de formigó que recull l’aigua sobrant de la Font.

S’accedeix mitjançant una petita passarel·la de terra amb baranes de fusta adequades per l’entorn.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del carrer del Carme de Manresa

La Font esta situada en el carrer del Carme. Una imatge de la Verge, amb ceràmica a color dins d’una fornícula en una casa,  presideix el carrer i la Font.

Es una font molt senzilla i antiga. Esta adherida a una placa de ferro. l’estructura es com una capelleta on hi ha l’aixeta polsador i l’aigua cau a una pica rodona.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font de l’Ateneu d’Olvan

La Font de l’Ataneu està al costat de l’edifici de l’Ateneu.

Historia:

  • La Font de l’Ateneu, la Font del Mig i la Font del carrer de l’Escola o de Cal Pubill van ser les tres primeres fonts que van abastir d’aigua al poble d’Olvan, la portada d’aigua provenia de la Font d’en Fèlix i data del 1914.
  • La instal·lació de tres fonts repartides en tres punts del nucli urbà va ser una gran millora per la població, en una època en que els habitatges encara no comptaven amb subministrament d’aigua corrent.

Font urbana de ferro de colat, amb petits motius decoratius a la seva estructura i coronada amb una jardinera del mateix material. A la font s’identifica la marca “Soujol y [ R o P]”, situada al costat de l’edifici de l’Ateneu, entre els barri de Cal Magí i el de Serra-seca.

Observacions:

La marca “Soujol y [ R o P]” pot correspondre a l’empresa barcelonina, Soujol i Companyia (tot i que amb diversos denominacions pels canvis de propietat), que des de des de mitjans de segle XIX fins mitjans del segle XX,  es dedicà sobretot a la construcció de canonades i conduccions d’aigua, gas i cablejat elèctric.

Recull de dades: Mapes del patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga

Adaptació de Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font del Mig d’Olvan

La Font del Mig està entre el carrer d’en Riba i el carrer de Berga, adossada a la façana de l’edifici del carrer d’en Riba núm. 7 d’Olvan.

Historia:

  • La Font del Mig, la Font de l’Ateneu i la Font del carrer de l’Escola o de Cal Pubill van ser les tres primeres fonts que van abastir d’aigua al poble d’Olvan, la portada d’aigua provenia de la Font d’en Fèlix i data del 1914.
  • La instal·lació de tres fonts repartides en tres punts del nucli urbà va ser una gran millora per la població, en una època en que els habitatges encara no comptaven amb subministrament d’aigua corrent.

Font urbana de ferro de colat, amb petits motius decoratius a la seva estructura i coronada amb una jardinera del mateix material. A la font s’identifica la marca “Soujol y [ R o P]”.

Observacions:

La ubicació actual no és exactament l’original, es va desplaçar uns metres; anteriorment era al mig del carrer i es va reubicar al mateix indret però adossada a la paret d’una de les cases.

La marca “Soujol y [ R o P]” pot correspondre a l’empresa barcelonina, Soujol i Companyia (tot i que amb diversos denominacions pels canvis de propietat), que des de mitjans de segle XIX fins mitjans del segle XX,  es dedicà sobretot a la construcció de canonades i conduccions d’aigua, gas i cablejat elèctric.

Recull de dades: Mapes del patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga

Adaptació de Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font del Bosquet de Matadepera

Aquesta font que us presento esta situada dins de la  Plaça del bosquet, Carretera de Terrassa, s/n de Matadepera.

Font d’aigua pública de tipologia austríaca, situada al Bosquet. Consisteix en un vell tronc d’arbre disposat verticalment, polit amb varies capes de vernissatge i buidat per l’interior, amb una portella a la part inferior per amagar les conduccions d’aigua. S’ha preservat el naixement de les branques que, a més a més d’element decoratiu fan funció d’agafador.

De la branca més imponent neix el broc per on surt l’aigua. L’extrem està subjectat per un cèrcol de ferro per evitar que s’esquerdi amb el pas dels anys. La part frontal queda decorada per un element decoratiu de forja amb el cap d’un drac per on sorgeix l’aigua.

El capçal del tronc està protegit amb una teuladeta de perfil hexagonal, amb teules de llesca tradicionals que culmina amb un caramull metàl·lic i un pollastre cantant a l’albada. Al dessota del broc, hi ha l’abeurador.

Consisteix en un tronc de dimensions considerables, buidat i protegit en els seus dos extrems per dos cèrcols de ferro collats. A la part frontal s’hi ha gravat amb foc, el nom dels dos pobles agermanats, amb els escuts municipals corresponents i una rosassa al dessota de cada municipi.

Observacions:

Obsequi del municipi agermanat Mariapfarr (Àustria) durant els actes d’agermanament.

Recull de dades: Diba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font dels Albes de Santa Eulàlia de Ronçana

La Font dels Albes està situada en el Barri de la Vall, cal seguir un camí del Bosc de cal Lluiset per arribar-hi, està en el municipi de Santa Eulàlia de Ronçana.

Font en forma de Mina, tancada per una porta de ferro amb candau.

Abans es feia servir l’aigua els llenyataires de la zona, ara es aprofitada per abastir la urbanització propera.

La font no tenia reig dins de la mina hi havia una paret on s’envasava l’aigua i,

Fotografia de Pere Ciurans

un cop sobrepassava, sortia per una teula que li feia de canaló.

Text: Pere Ciurans

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans

Avui destaquem: La Font de can Figueretes de Santa Eulàlia de Ronçana

La Font de can Figueretes situada en el Barri de la Vall, a uns dos-cents metres al nord de la casa que li dona nom.

La font es troba dins una petita construcció de maons, amb el sostre en forma d’arc.

Dins hi trobem a diferents alçades, tres brocs de ferro encastats a la paret del fons,

l’aigua quan raja , pel tub més inferior , cau a una cavitat ensotada mig metre on s’hi acumula.

Ara torna a lluir al seu antic nom de “Font de Maig”.

Text: Pere Ciurans

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans

Bassa de can Morros de Rajadell

Aquesta bassa de can Morros esta al costat del camí de Valldòria i a uns 170 m. al NO de Can Morros de Rajadell.

Historia:

  • Cal Morros és un mas del segle XVII o XVIII (tot i que té origen medieval) que als segles XIX i XX fou ampliat i convertit en una gran explotació agropecuària.
  • A la part posterior es va construir un gran edifici residencial, possiblement per a parcers, que recorda a petita escala la colònia de parcers construïda i no estrenada de can Dalmau.
  • Com a can Dalmau, s’hi construí, segurament a finals del segle XIX o a principis del XX, una gran bassa per a regar els camps.

Gran bassa circular que forma part d’un complex d’infraestructura hidràulica d’un gran interès.

La bassa recollia l’aigua pluvial provinent dels recs de les vinyes per dues entrades.

Una xarxa de rases recollia les aigües pluvials d’una extensa superfície per confluir a l’entrada de la bassa.

Poc abans d’entrar a la bassa l’aigua passava per dos dipòsits que filtraven el llot. Aquesta bassa té una sortida que portava l’aigua fins la casa de Can Dalmau per una canalització.

La bassa està feta amb grans carreus perfectament tallats a mida. Està encerclada per una barana de ferro.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La Font de Can Font de Gaià de Terrassa

Per anar a La Font de can Font de Gaià, cal anar per la carretera B-122 que de Terrassa va a Rellinars i deixar-la per una pista en el quilometre  2,500.  Cal seguir  fins a Can Font de Gaià. A partir d’aquí cal anar a peu, el camí fa una certa pujada, sempre per camí principal , al poc hi ha una tanca de la finca. Aquí tombem a la dreta per un ample camí que ens fa descriure un revolt de 180º i en baixada.

Encara no hem fet 60 metres quan ens desviem a l’esquerra per un sender , l’anem seguint  a prop del torrent de Can Font i uns 200 metres més avall ens duu a la font de Can Font de Gaià.

La font esta en una paret d’obra, l’aigua surt per un tub de ferro on cau a una pica quadrada,

d’aquí passa posteriorment a un llarg abeurador situat a l’esquerra,

Un cartell sobre la font, ens indica que també te el nom de la Font de Llaure…

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

 Avui destaquem : La Font de la Canaleta de Castellbell i el Vilar

Cal anar per la BV- 1123, i deixar-la a l’arribar al paratge del pla de les Botges, i seguir per una pista asfaltada desviant-vos per l’esquerra.

La Font de la Canaleta esta ubicada a mà dreta, en un revolt que fa el camí que porta al pla de les Botges en Marganell de Castellbell i el Vilar.

Per sobre mateix hi ha una caseta amb coberta de teula àrab a doble vessant.

Donat que esta a nivell mes baix del terra, cal baixar uns graons d’obra.

L’aigua raja per un broc de ferro i va a parar a una pica semi circular,

l’aigua sobrant va per sota el camí en direcció al torrent que baixa del Morral i que posteriorment desaigua a la riera de Marganell.

Text i Fotografies: Ramon Solé