Les Fonts de La Pobla de Lillet (Berguedà)

Fonts dins de la población:

Font de Sant Roc: ubicada a la plaça de les Coromines (1885) 
Font Grossa: ubicada al carrer de la Font (1841) 
Font Xica: ubicada a la plaça del Capdavall (1841)
Font del del Pont Vell: ubicada al costat del pont Vell (1960) 
Font del Pairot: baixador que hi ha darrere l’edifici de l’Ajuntament per anar al riu Llobregat.
Font del Verger: ubicada al carrer del mateix nom (1885) 
Font del Güell: dedicada al Sr. Eusebi Güell i Bacigalupi.            Font Can Tico: ubicada al carrer de Berga (a Plana 1885).
Font de Sant Isidre: ubicada a la plaça de Sant Isidre (la Plana 1885).
Font de la plaça Ramon d’Urtx: ubicada a la plaça Ramon d’Urtx.
Font del Parc d’en Xesco Boix:
 situada al Parc d’esplai d’infants, al carrer Llobregat, prop de l’aiguabarreig dels rius Arija i Llobregat. Font Can Ton Gravat: ubicada al carrer Furrioles de Baix.

Fonts dels afores de la población:

Font de l’Esbarça: en el camí d’anar a Falgars per la Cova.
Font Freda: ubicada sobre la masia del Tinà. 
Font de Miranda: ubicada al camí de la baga. 
Font del Roure: ubicada al bosc de Ventaiola.
Font de la Salut: quasi tocant al riu Regatell.
Font del Prat: ubicada al costat del mas del Prat. 
Font del Tornai: ubicada al camí del bosc del Catllaràs. 
Font de la Tosca: ubicada en el vessant del bosc i bac d’Aigassai. 
Font del Pla: ubicada al camí del monestir.
Font del Bisbe: ubicada a la serra del Catllaràs, entre la ctra. de la apuntalar la gran volta rocosa.
Font de Panella: ubicada al camí ral de la Pobla de Lillet a Castellar de n’Hug. 
Font de Comafiguera: ubicada prop del polisportiu. 
Font Coll de Ferran: ubicada al camí ral de Berga a la Pobla, prop d’Aieits.
Font del Sofre: ubicada a la Solana, sota el pic de Puig Cal. 
Font del Roser: ubicada prop de Can Caseta, carretera de la Pobla a Guardiola. Lloc idoni per passar-hi les tardes d’estiu.
Font de l’Amistat: entrada a la Pobla venint per la carretera de Guardiola. 
Font Assedegosa: ubicada al bosc del Catllaràs. 
Font de Falgars: sota l’ermita de Falgars. 
Font Freda: ubicada al bosc del Catllaràs.
Font del Guarda Forestal: ubicada a la ctra. de la Pobla a Falgars.
Font de la Devesa Jussana: ubicada al Catllaràs.
Font del Joc de Pilota: ubicada a la serra del Catllaràs.

Recull de dades: Ajuntament

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Horts de Les Fonts de Sant Quirze del Vallès

Aquest horts estan per sota de can Corbera (Hípica), de fet, entre la carretera BP-1503 i la riera de Rubí en Les Fonts de Sant Quirze del Vallès.

S’accedeix per el carrer d’Almacelles de Rubí per sota de l’Autopista de Montserrat C-16, on hi ha un camí de terra que porta directament als horts.

Són Horts molt ben alineats i parcel·lats.

Cal destacar, que estan conreats amb molt bon gust i treball.

Bona part de l’any estan conreats

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de la Depuradora de Sant Quirze del Vallès

Es un parc molt bonic, està al nucli de Les Fonts que pertany a Sant Quirze però està entre Terrassa i Rubí i a prop de la Depuradora.

Disposa d’un arbrat divers amb molta ombra.

Consta de 9 taules de fusta i nombrosos bancs,

amb una font i papereres.

Destacant el jocs infantils diversos.

Tot el perímetre del Parc, esta ballat, així en certs dies o horari esta tancat al públic.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Fonts de la Plaça d’Olesa de Montserrat

Les Fonts estan en la Plaça de les Fonts d’Olesa de Montserrat.

Historia:

  • Olesa és un lloc amb abundància d’aigua. El mateix nom d’Olesa deriva probablement de l’arrel pre-romana ol o or, que significa aigua.
  • En el lloc on hi ha la font hi havia una sorgència natural d’aigua, que inicialment va ser aprofitada en forma de bassa, anomenada Bareia (una paraula que etimològicmant suggereix un lloc on brolla l’aigua). Aquesta bassa servia per regar l’horta que hi havia a la zona de l’actual Eixample i per al consum domèstic.
  • L’existència de fonts en aquest indret està documentada almenys des de 1693.
  • A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins el 1855 que permetia aprofitar els sobrants d’aigua d’algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts.
  • Concretament en aquesta plaça hi havia dues mines d’aigua i en aquest moment ja diversos brolladors o fonts. L’aigua potable del poble la subministraven aquestes fonts, si bé algunes cases particulars, sobretot les situades a la part alta, tenien pous als seus patis.
  • Era el Comú de la vila qui regulava l’ús de les aigües públiques de la Mina de les Fonts de la Plaça, de les fonts d’en Roure i de Vilapou.
  • Al segle XVIII la font encara era coneguda com la Bareia i tenia un safareig, el qual era utilitzat pels paraires per rentar les seves peces.
  • Cal dir que aquesta era la plaça on es feia el mercat.
  • L’any 1858, segons s’indicava en una làpida, durant el regnat d’Isabel II es va construir una nova font, situada en aquesta mateixa plaça, que en aquesta època es va dir de la Constitució, i el safareig es va traslladar a la ubicació actual. El motiu era que les instal·lacions situades al mig de la plaça eren antiestètiques.
  • En una mesura feta a les diferents fonts de la vila l’any 1879 la “font de la Vila” a la Plaça de la Constitució tenia 41 plomes i era, de llarg, la que té més cabal.
  • Al segle XX la plaça ha sofert diverses reformes: el 1919, quan es van enrunar unes cases que n’ocupaven la part central o el 1960, quan es va repavimentar la plaça.
  • Més recentment, l’any 1999 es va remodelar la plaça i s’habilità la font actual.
  • Al llarg dels anys aquesta plaça ha tingut diversos noms: plaça pública, plaça major, plaça de la Constitució, plaça de la República, plaça Nacional o plaça de la Verdura, ja que és el lloc on s’hi feia el mercat.

Font de construcció recent que ha substituït la que hi havia antigament i que,

des de temps immemorials, constituïa la principal font pública de la vila.

La font actual, de disseny modern i geomètic,

consisteix en un bloc rectangular, llis i revestit amb lloses,

amb una gran pica a la cara nord on cau l’aigua que raja de set brolladors.

Els brolladors, de bronze, adopten la forma de cares.

La font, que és encara molt utilitzada pels habitants de la vila, està situada a un extrem de la plaça anomenada de les Fonts,

que ha estat recentment reurbanitzada amb un paviment de llambordes.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació de Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ramon Solé

Pont del torrent del Vetllador o de l’Espluga i rec de Rellinars

El Pont del torrent del Vetllador o de l’Espluga  i el rec està en el camí antic de les Fonts,

travessa aquest torrent per donar continuïtat al camí antic que va a les Fonts de Rellinars, des de la Fàbrica,

passant pels Horts de l’Andaló

i seguint el curs de la sèquia que es nodreix d’aigua de les Fonts per regar els horts

i omplir la bassa que des de aquest punt baixa per una tuberia fins la Fabrica.

S’hi pot accedir per la pista que puja cap a el Molí i les Fonts, entre el cementiri i la Fàbrica, uns 250 mt a mà dreta hi ha l’accés al corriol i està degudament senyalitzat.

Es tracta d’un pont d’arc, que mesura 3,30 mt d’amplada a la seva base i 2,70 mt d’alçada màxima.

El gruix del pont mesura 110 cm.

S’ha construït amb blocs de travertí probablement extrets d’aquesta mateixa raconada on aflora aquest element geològic.

Per aquest camí hi ha lloc naturals molts bonics,

Actualment la manca d’aigua fa trist tot aquest entorn, aixi com molts arbres caiguts…

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès

Adaptació el Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : Les Fonts de Can Vendrell de Santa Eulalia de Ronçana

Setmana dedicada a les Fonts naturals de Santa Eulalia de Ronçana

Les Fonts de Can Vendrell estant situades en el Barri de la Vall en la urbanització de Mas Vendrell, al final del carrer del Masroig,

Unes escales d’obra baixen fins les Fonts.

L’espai del torrent de la Vall de llevant del Mas Vendrell va ser arranjat a mitjans del segle XX com un espai de lleure.

En el marge dret del torrent es van construir murs per contenir la terra, en un dels quals hi ha la font, en general amb un bon cabal d’aigua.

Front seu hi ha la segona font. amb poc cabal.

Des d’aquí pugen unes escales d’obra fins a la feixa superior, on hi ha una taula feta amb una gran mola i els bancs que hi havia han estat arrencats.

Durant el mes de Juliol de 2018 va ser novament arranjada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i Fitxes de les fonts de Pere Ciurans.

Autor de la fitxa de Diba : Marta Lloret Blackburn – Antequem S.L.

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : Les Fonts del Paratge de les Coves del Toll de Moià

De fet no hi ha en aquest paratge Fonts Naturals, a accepció de les surgències que sols hi ha en èpoques de grans pluges.

Donat aquesta manca de fonts, es van habilitar en punts concrets una fonts d’aigua potable de xarxa.

En una s’ha posat en un tronc on hi ha una aixeta de maneta, l’aigua cau a una pica no massa gran rodona.

Una segona font surt d’una roca i amb aixeta polsador.

Front seu hi ha un roc pla

que pot fer de taula i dos bancs fets d’un tronc d’arbre..

També, una font similar situada on esta l’aparcament de recepció al Parc.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Visitem : Les Fonts de Rellinars, actualment estan seques!!!

S’hi accedeix des d’un camí que surt a l’alçada de l’església parroquial de Rellinars. Es tracta del camí de les Cases. Ressegueix en bona part el torrent del Vetllador, que no s’ha de deixar fins que arribem a la balma de l’Andaló, amb senyalització de la Diputació de Barcelona.

Cal agafar el trencall a mà dreta, sempre de terra que passa per sobre mateix de la balma i no deixar-lo fins que arribem a les fonts.

Surgències naturals d’aigua que s’han habilitat per reconduir-la i s’ha adequat l’entorn com a zona de pícnic.  

L’espai està habilitat amb varies taules de fusta i arbres per fer ombra durant els mesos de calor.

Es tracta de surgències naturals que ragen de les escletxes de la roca.

Algunes d’elles ho fan a través de brolladors arranjats antròpicament.

Quan plou l’aigua baixa generosa i malgrat la temperatura exterior, té una temperatura molt agradable.

S’han pogut comptabilitzar una vintena de brolladors.

Com podem veure en l’actualitat no raja cap…

L’aigua que cau es perd canalitzada a través d’una sèquia que ressegueix el torrent en direcció a la Fàbrica.

A l’entorn de les fonts, la tosca calcària ha donat pas a un hàbitat on predominen algunes algues del tipus hepàtiques, les falgueres i molses característiques d’indrets humits.

A veure si les pluges de l’hivern i primavera tornen a fer-les rajar un altre cop…

Amb la seva abundància d’aigua habitual.

Diputació de Barcelona

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Dels Autors de la fitxa:Jordi Montlló i Laura Bosch

Adaptació al text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Presentació del llibre : El Llibre de les fonts. Aigua, clima i societat a la Barcelona del segle XVII.

Ens plau fer-vos saber que avui dimarts 24 de gener a les 18 hores a l’Arxiu Històric de la Ciutat (Casa de l’Ardiaca, carrer de Santa Llúcia 1, davant la Catedral) tindrà lloc la presentació pública del llibre El Llibre de les fonts. Aigua, clima i societat a la Barcelona del segle XVII, coordinat per Maria Antònia Martí Escayol, Santiago Gorostiza i Xavier Cazeneuve; coedició de l’Editorial Afers i Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona.

El Llibre de les fonts és un volum manuscrit de 1650 escrit pel mestre de les fonts Francesc Socies per encàrrec del Consell de Cent. En ell es descriu i s’explica tot el sistema d’abastiment d’aigua de boca a la Barcelona de l’època.

Francesc Socies, amb el seu manuscrit, ens dóna a conèixer les mines situades a Collserola des de les que Barcelona es proveïa d’aigua, i també totes i cadascuna de les fonts a les que, ja dins la ciutat, arribava aquesta aigua. No només explica quines són, sinó, fins i tot, els mecanismes interiors que les feien funcionar. Llegint les seves pàgines podem recórrer els camins que feia l’aigua pels carrers i places de Barcelona, i dins dels seus principals edificis públics i privats, en el que és, segurament, el primer gran itinerari escrit de la ciutat.

No només això, durant aquesta descripció del circuït de l’aigua per la Barcelona de mitjan segle XVII, Francesc Socies explica fets de la vida quotidiana relacionats amb l’aigua –com el cas de la font que s’assecava tres mesos l’any de manera inexplicable o els abusos i fraus sobre l’aigua comesos per alguns convents– i com eren els interiors d’alguns edificis avui desapareguts o molt transformats a la ciutat.

I sempre, amb un discurs on és constant la preocupació per l’aigua com a bé comú dels barcelonins i barcelonines, amb una gestió d’aquest recurs amb uns criteris que avui en diríem de sostenibilitat i consum responsable.

El Llibre de les fonts. Aigua, clima i societat a la Barcelona del segle XVII, ofereix la transcripció completa del manuscrit del Llibre de les fonts del mestre Francesc Socies, fins ara inèdit, junt amb set estudis sobre el context de l’època i l’obra, l’autor i diversos aspectes del que s’hi explica, des de la mirada de la història urbana, la història ambiental, cultural i tecnològica. Articles escrits per Maria Antònia Martí Escayol, Santiago Gorostiza, Xavier Cazeneuve, Manel Guàrdia i Oriol Hostench, Mariano Barriendos i Albert Cubeles. La publicació és una coedició de l’Editorial Afers i Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona,

Recull de dades: Amadeu Pons i Serra

Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals

Avui visitem : La Font del Canó de Les Fonts de Terrassa

Per anar a la Font del Canó de Les Fonts, cal anar per el carrer Rossinyol, al canviar per el nom de carrer del Camí de Can Corbera, en el número 35B,

us cal baixar per un camí de terra ample, al poc  arribareu a una esplanada, allí trobareu la Font del Canó,

sota d’una alzina i al costat del camí o carrer de la Bòbila.

Es una Font natural, però en temps de sequera, si aprateu un polsador, en surt aigua.

L’estructura es feta de maons, al centre esta el broc.

En cada costat un seients no massa grans.

En una explanada propera, teniu unes taules i bancs de fusta per fer un àpat.

Cal dir que del camí o carrer de la Bòbila, forma part del camí de Sant Jaume que passa per Terrassa.

Text i Fotografies: Ramon Solé