La Font i Monument a Josep Obradors esta situada en el nucli urbà d’Oló, concretament en la Plaça de Sant Antoni M. Claret de Santa Maria d’Oló.
Historia:
A principis del segle XX a Oló es va plantejar, com en la majoria de pobles, la necessitat de crear una xarxa d’abastament d’aigua potable, però la iniciativa no va sorgir de l’Ajuntament sinó d’un particular.
Era Josep Obradors Pascual, àlies Paperines, el qual després d’haver viscut a Barcelona i Sabadell va tornar al poble i va idear un projecte per captar l’aigua de dues fonts: la de la Deu i la font del Viver de Turigues o Roselles.
La captació era més alta que el turó on hi ha el poble, de manera que l’aigua havia d’arribar al seu destí sense necessitat de cap bomba.
Era l’any 1912 i Obradors va comprar el castell, va demanar un permís per travessar la riera amb un aqüeducte i, davant de la incredulitat dels veïns, va fer arribar l’aigua corrent a les cases aquell mateix any.
En el llibre “Oló, un poble, una història” es diu per error que l’any que arribà l’aigua va ser el 1913.
Com que l’aigua d’aquestes dues fonts no era suficient més tard es va comprar també la font de les Hortes, que és la que és més abundant.
El 1932 Obradors va deixar el negoci de l’aigua i se’l va vendre a Esteve Valls, un peixater de Manresa que tenia com a soci Vicenç Ciuró.
Posteriorment el servei d’aigües ha passat per diferents propietaris. Josep Obradors es traslladà a Manresa, on va regentar la Fonda Espanya, al carrer Guimerà. Quan ja era gran ell mateix va propiciar que se li aixequés un monument a Oló, aprofitant una visita de l’alcalde a la fonda.
El mateix Obradors va pagar el cost del monument, que fou construït el 1955, i pocs anys després va morir.
La primera ubicació on ara hi ha el campanar de l’església aproximadament.
Però poc després van començar les obres per construir l’església i el monument es traslladà més al centre de la plaça.
Finalment, el 1998 es va re-urbanitzar la plaça per fer-hi l’actual zona enjardinada, el carrer es va eixamplar i el monument fou desplaçat uns metres per deixar-lo en l’emplaçament actual. Llavors s’hi col·locà l’actual placa, en català, ja que la primera era en castellà.
Font monumental dedicada a la memòria de Josep Obradors, que fou el promotor del servei d’aigua corrent al poble d’Oló. Es troba emplaçada a la plaça de Sant Antoni M. Claret, i consisteix en una estructura de pedra de planta més o menys rectangular que està coronada amb una farola metàl·lica de dos braços.
El monument és simètric, i en les seves dues cares principals hi ha un brollador d’aigua, una pica i una placa de marbre amb la següent inscripció:
“En recordança d’en Josep Obradors i Pascual, el Paperines, per la gran tasca de la portada de l’aigua al poble l’any 1912. Santa Maria d’Oló, 1955-1998.”
Sobre la placa hi ha en relleu una rosa, que és l’emblema de la població.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana
Observacions: Informació facilitada per Josep Canamasas Güell
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies pel Blog : Mª Àngels Garcia – Carpintero
Per anar a el Pou de Sant Pere de Sacama d’Olesa de Montserrat, cal pujar fins l’ermita, podeu fer-ho a peu o amb vehicle, allí cal segui per un sender que baixa per la dreta mirant l’ermita, i al poc veureu a l’esquerra el pou.
Esta restaurat, i per evitar accidents tapat per una planxa metàl·lica.
Per anar a la Font de Sant Esteve del poble de Sant Esteve d’en Bas, es pot anar-hi fent tot un passeig.
Sortim del poble per la carretera c -63z en direcció a agafar la carretera c63 direcció a Sant Feliu de Pallerols. En las últimes casa passem un pont i un creuament en la via verda, seguim el camí ample a la dreta que agafem i deixem el vehicle a 50m, mes endavant esrà la Font del Gat. Just hem girat a la carretera veurem un camí amb senyals de la via verda a la dreta, l’agafem passarem al poc per un pont la riera de Ridaura que resseguirem entre un bosc de ribera.
Quant de la banda de la carretera a la nostra dreta veiem una fàbrica uns metres més enllà a l’esquerra es troba la Font de Sant Esteve..
Com que esta situada a un nivell mes baix que el camí hi ha que baixar unes escales.Es una font tipus cisterna, disposa d’una aixeta polsador que cal fer pressió amb la palanca en la conxa metàl·lica. L’aigua cau a una petita pica; en cada costat hi ha un seient de pedra.Sota l’aixeta, una llosa amb el nom de la font gravat i amb la data 1947.Tot es veu molt nou, no fera masses anys que la deurien refer
Ahir us vaig presentar, que és una Glorieta; en canvi avui us presento, que és una Pèrgola.Una Pèrgola és un element arquitectònic i estructural, conformat per un corredor flanquejat per columnes verticals o pilars, que suporten bigues longitudinals que uneixen les columnes de cada costat,i altres transversals recolzades en les anteriors a una alçada igual o superior unint ambdós costats i que conformen un enreixat obert,on usualment es desenvolupen plantes enfiladisses i ornamentals,pot ser amb la combinació de columnes d’obra i bigues de fusta,o també, tota l’estructura metàl·lica,i situades al pas d’una zona enjardinada dins d’un parc públic,proporcionen ombra i refugi al llarg d’un camí, gràcies a les plantes enfiladisses.
Però, poden trobar una Pèrgola, que formi part d’un edifici o una casa privada, com a zones de pas de vianants, formant així un element mes del jardí de la finca.En alguna piscina, també hi podem trobar alguna Pèrgola com a pas els banyistes.Les plantes trepadores en moltes ocasions tenen un troc principal molt gros i desenvolupat amb multitud de branques.Una Pèrgola, us proporciona un passeig fresc, ombrejat i moderadament sec, en algun lloc hi ha bancs per assentar-se.
Front mateix de l’entrada principal a l’església de Sant Julià de Lliça d’Amunt,hi trobareu un antic jardí, molt freqüentat per la gent Lliça.A pesar que és un reduït espai, te una diversitat d’arbres.Cal baixar unes escales, i és pot entrar a traves d’una antiga portalada.Hi ha diversos seients de pedra,i una no massa gran glorieta metàl·lica.És un lloc molt tranquil per passar-hi una estona i lloc idíl·lic per fer fotografies una vegada casats els nuvis…!
Us he escollit tres fonts d’aigua de xarxa pública del la ciutat de Molins de Rei, son fonts relativament antigues i situades en la seva part mes cèntrica.
La Font, en la plaça de la Creu de Terme, en un costat hi ha aquesta font, que és un noi amb gos, paraigua, esclops i barretina, totalment típic català. Sembla que posa la data : 22-IX-34.
La Font de la Vila, del carrer Ignasi Iglesias, al tocar de la Plaça de l’Església de Molins de Rei, esta composta de dues aixetes, deu de ser molt antiga.
La Font, situada en l’avinguda de Barcelona nº 4 ( carreta Nacional 340), és metàl·lica i recorda l’Església.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 