Arxiu d'etiquetes: nucli urbà

Avui destaquem: Font de Dalt de Palau – saverdera (Girona)

Publicat el per
Respon

La Font de Dalt és una font a l’extrem més oriental del nucli urbà de Palau-saverdera (Alt Empordà), situada al final del carrer de la Font de Dalt.

Està format per la font, un abeurador, el safareig i una bassa.

Aquest espai, que fa les funcions d’un parc ombrejat amb diversos plataners, està estructurat a diversos nivells, aprofitant el desnivell natural del terreny.

Historia:

  • La primera documentació que es té sobre la font és la llosa cisellada adossada al frontal d’aquesta, on hi ha inscrita la data 1771, que podria ser la data de la primera remodelació, encara que és fàcil pensar que el brollador és molt més antic.
  • Amb el pas dels anys queden testimoniats diferents litigis respecte al domini de la font, així com els terrenys que la limiten, com el succeït vers el 1832 entre el noble de Palau i el comte d’Empúries, o el 1840 entre el marqués palauenc i Nicolau Caussa.
  • També s’entrà en litigi amb Miquel Casañas que, l’any 1868 al bastir un pou al seu hort, interceptà l’aigua que proveïa la font deixant-la eixuta.
  • Anteriorment, l’any 1867 es va construir el safareig públic.
  • Any més tard tenim constància de la primera reparació de la font gràcies a un escrit de Manel Caussa Serra, col·lector del marquès de Sardanyola, demanant autorització a l’Ajuntament per reparar la canalització d’aigües de la font al seu castell de la plaça
  • La gran estima dels habitants de Palau-saverdera per la font de Dalt quedà palesa durant els anys 1977-79, quan sembla que hi hagué un seriós intent de privatitzar-la.
  • Per evitar-ho s’arribà a crear la “Comissió pro-font de Dalt” a la vila. L’afer fou molt comentat en els periòdics comarcals i, àdhuc, en mitjans de comunicació d’àmbit nacional català.

La font brolla des d’un alt marge, el qual fou assegurat amb un mur bastit amb pedra lligada amb morter. L’estructura presenta un coronament bastit amb maons, disposats a pla. Al centre d’aquest coronament, a l’alçada del brollador, destaca una cornisa de quart de cercle incurvat, a manera de detall ornamental. En el mateix mur hi ha una portella que dona a la cisterna o dipòsit, que té una petita llinda on hi ha incís “AN 1771”.

La deu raja i proveeix d’aigua a la bassa, probablement a través d’una canalització soterrada. Aquesta bassa, de forma irregular, es troba excavada a la roca i ha estat restaurada recentment. Des d’aquesta, l’aigua arriba fins a l’abeurador a través d’un tub descobert, subministrant alhora el safareig.

Ambdues estructures estan a escassos metres al sud-est de la font i són de planta rectangular, tot i que de diferents mides. De la mateixa manera que el mur delportella aquests elements estan bastits amb pedra sense treballar lligada amb morter.

A la banda sud-est de la font se situa una taula circular amb banc corregut al voltant, bastits amb els mateixos materials que la resta del conjunt.

El conjunt d’arquitectura popular, catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui visitem: La Font del Raval dels Prats de Rei

Publicat el per
Respon

La Font del Raval esta carreró dels Horts, s/n dels Prats de Rei.

Historia:

  • En el context d’una sèrie de reformes higièniques i sanitàries engegades arreu dels nuclis de població del país entre finals del segle XIX i inicis del XX, la major part dels municipis de Catalunya van emprendre infraestructures per canalitzar l’aigua i van promoure la construcció de fonts públiques com a complement als vells pous comunals.
  • D’aquesta manera, i davant l’augment demogràfic, es garantien l’abastiment i la salubritat.
  • A Els Prats de Rei, durant la segona meitat del segle XIX es van construir dues fonts monumentals: la font del Raval i la font de Cervera.
  • L’estructura d’aquesta font es manté íntegra des de la seva construcció l’any 1864, però el 2013 es van haver de realitzar obres de consolidació a la coberta de l’edifici.

A la zona sud del nucli urbà dels Prats de Rei, en un camí que mena a la zona d’horts, al costat d’uns grans plataners, s’emplaça una font monumental. Es tracta d’una petita edificació de planta rectangular, feta amb pedra i amb grans blocs escairats a la façana principal, la qual té forma d’arc apuntat.

Disposava de dos brolladors de sortida de l’aigua, avui inutilitzats, i encara conserva una gran roda per bombejar manualment l’aigua. A la part superior de la façana té una petita cartel·la de pedra amb l’any esculpit de la seva construcció: 1864, mentre que al coronament de la coberta hi ha l’escut de la vila, també esculpit, dins un tambor oval. La seva estructura és molt similar a la de la font de Cervera, ja que ambdues es van construir gairebé de manera simultània.

Observacions: El ‘carreró dels Horts’ és el nom que rep popularment el camí pel qual s’accedeix a la font, però als topogràfics i als parcelaris urbans (ICC, SITMUN) el camí no té cap denominació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem Safareig: Els Rentadors de Prats de Rei

Publicat el per
Respon

Els Rentadors estan situats en el carreró entre el carrer de la Font i els Horts, en el límit entre el nucli urbà i la zona dels Horts de Prats de Rei.

Horts

Historia:

  • Abans de l’arribada generalitzada d’aigua corrent a les cases i de la invenció de les rentadores mecàniques, la gent acostumava a rentar la roba bé directament al riu o, ja més avançadament, en rentadors públics ubicats a les afores de les poblacions, que a la vegada eren un punt de trobada social.
  • A Catalunya, l’època àlgida dels safareigs públics va de 1850 a 1960.
  • Almenys des del segle XVIII, una conducció que arrencava d’una petita resclosa portava aigua als horts de la vila de Prats.
  • Després ho feu als seus rentadors públics, construïts a mitjan segle XIX.
  • Van deixar de funcionar avançada la segona meitat del segle XX.
  • A inicis del segle XXI es va fer l’última reforma d’aquest espai ocupat pels antics rentadors, adquirint l’aspecte que tenen ara.

Al sud del nucli urbà de la vila, tocant ja a la zona dels horts, es localitzen d’unes estructures a cel obert que antigament havien sigut uns rentadors públics o safareigs.

Parcialment conservades, a l’actualitat les antigues estructures dels rentadors, alineades en bateria formant un espai quadrangular, estan molt modificades i l’espai i els seus voltants s’ha reconvertit en un punt d’esbarjo identificat amb el nom de Parc Melcior Prat.

Així, tot i perdre la seva funció original, el lloc segueix acomplint una funció d’espai públic.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui coneixerem : La Font del Pas de Vic

Publicat el per
Respon

La Font del Pas està situada fora del nucli urbà de Vic, a poca distancia del marge esquerre del riu Gurri.

Per arribar a la Font del Pas, cal seguir el recorregut ambiental del riu Gurri, que des del parc Xavier Roca i Viñas  va cap al pont del Bruguer,

a mà esquerra, ens queda la Font, senyalitzada per un cartell.

Quan es van prendre les fotografies, l’estructura de la Font estava totalment tapada per la vegetació,

sols es podia veure unes escales amb una barana de fusta que hi porta.

La descripció de la Font, l’hem tret del Bloc amic de “encos”, i que la descriu així :

“ La font està algú enclotada un parell de metres respecte del sòl, acollida per tres parets de pedra amorterada. El terra està empedrat, deixant tot al voltant un rec per on circula l’aigua que raja per la font. El broc, de ferro, està situat a la part inferior de la paret central. A la paret de la dreta hi ha una llosa amb un gravat en relleu on hi figura el nom de la font i l’escut de la ciutat de Vic.”…

L’Ajuntament de Vic la va recuperar l’any 2011 quan estava totalment perduda des de feia més de 40 anys, us passo informació extreta de naciodigital.cat  :

https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/24463/vic/recupera/font/pas/despres/40/anys

Fotografia de la Font del Pas una vegada recuperada en 2011

Al estar situada a prop del riu, es una zona molt humida, qual cosa ha fet que hi hagi molta vegetació, al no ser gaire visitada aquests últims temps, ara la tenim totalment tapada per una important vegetació.

En el recorregut ambiental del riu Gurri, podrem trobar seients i taules per fer un àpat o descansar.

Text : Ramon Solé – Descripció de la Font : encos

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – El Lledoner de can Sunyer de Martorelles

Publicat el per
Respon

El Lledoner de can Sunyer, esta situar front l’antiga Masia de can Sunyer, en el carrer de Girona i cantonada amb el carrer Timba de Martorelles, molt a prop del Parc de can Senyer.Es troba sempre rodejat per cotxes, que els seus propietaris deixen a les seves rodalies, com si fora un lloc d’aparcament.A l’estiu presenta aquest arbre una gran copa plena de fulles en totes les seves branques.És un dels Lledoners mes destacables per la seva corpulència dins del nucli urbà de Martorelles.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Tres Fonts en el nucli urbà de Mollet del Vallès

Publicat el per
Respon

Avui us presento tres fonts d’aigua de xarxa publica que es troben situades dins del nucli urbà de Mollet del Vallès :

  • Font en la cantonada del carrer del sol amb el carrer de  Portugal, adossada a la paret de la casa.
  • Font de l’antic Mercat o Mercat Vell, adossada a una paret front el mercat, en un carreró, s’accedeix per la Plaça de Prat de la Riba.
  • Font situada en el carrer de Berenguer III amb cantonada carrer de Jacint Verdaguer.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé