Arxiu d'etiquetes: oliveres

Aljub del Pont de Vilomara i Rocafort

Publicat el per
Respon

L’Aljub esta situat a costat del camí conegut com el Pi rodó del Pont de Vilomara i Rocafort.

Historia:

  • Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l’entorn físic de la gent que les van construir.
  • El seu emplaçament està pensat per a la captació d’aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades al terra, a la roca o bé obrades amb maó.

Dipòsit pel magatzematge d’aigua retallat parcialment a la roca, i encabit en un marge de pedra seca, a peu de camí, per sota del Pi rodó, que du directament al mig d’unes feixes plantades d’ametllers i oliveres. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb una gran llosa de tancament al damunt.

Per sota de la coberta i collat en els dos brancals d’obertura, hi ha una barra de ferro per lligar la corda amb la galleda. Al davant com a tancament i a l’alçada d’un pedrís, hi ha una llosa de pedra segellada i col·locada en sentit vertical.

A l’esquerra hi ha un banc de pedra on posteriorment s’hi va posar un petit dipòsit modern on es devia fer la barreja bordelesa, ja que conté restes de sulfat de coure. L’interior és de planta rectangular, i mesura un metre d’amplada per un metre i mig de llargària i 0,60 metres de fondària.

Observacions:

Seguint el mateix marge, a una vintena de metres al sud hi ha una barraca de pedra seca de vinya.

Tot i que la façana és força rectilínia, la seva planta és circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. El gruix dels murs és de 0,55 metres. L’entrada és de llinda plana i mesura 1,20 metres d’alçada per 0,80 metres d’amplada. Disposa de marxapeus.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Plaça de Lluis Companys de Terrassa

Publicat el per
Respon

La Plaça de Lluis Companys esta al costat de l’avinguda de Josep Tarradellas, antigament de Gibraltar, en el barri de can Boada de Terrassa.

És una plaça amb un divers jardí d’arbres com palmeres, pins, oliveres, entre altres.

Un espai amb molts bancs per prendrà el sol o estar l’ombra.

Amb jocs infantils o poder portar el jocs propis dels nens i gaudir grans i petits…

Sota hi ha un Pàrquing, molt necessari en aquesta zona.

En un costat de la plaça, hi ha una Bassa Naturalitzada, on poden viure insectes i animals petits.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Els boscos de Can Bonvilar de Terrassa

Publicat el per
Respon

Podem recorre el perímetre del camp de golf  per camins amb bosc de Can Bonvilar.

També, anar pel torrent de la Betzuca que en aquest indret esta en general sec.

La seva vegetació és una mostra de les adaptacions a les condicions climàtiques de la regió mediterrània, com fullatge perennifoli, arbres de mida discreta i abundància arbustiva.

És un bosc de tipus mixt de pins, roures i alzines que evolucionen cap a alzinar o alzinar amb roures.

Podem veure l’ambient de l’espai agrícola, en els que s’hi cultiven cereals de secà o farratges,

en alguns marges resten encara alguns fruiters de secà com ara ametllers o oliveres.

La comunitat de vegetació de ribera es limita als marges de la llera, amb alguns exemplars aïllats d’àlber i de pollancre i petits nuclis d’om.

Front l’entrada del Glof i de can Bonvilar, hi ha una zona de descans.

Allí han posat un cartell informatiu sobre els animals lliures existents de la zona,

amb normes de civisme i respecta a la natura.

Els dies festiu està obert el centre de informació de can Bonvilar.

Recull de dades: Varis

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Un hort diferent : L’Hort del Barri de can Tusell de Terrassa

Publicat el per
Respon

El mas Tusell tenia una extensió de terres considerable que anava del carrer Bartrina fins on ara hi ha el barri de Can Tusell, i des de la carretera de Matadepera fins a llevant, a tocar amb el torrent Monner (avinguda de Jaume I), La major part eren vinyes i oliveres tot i que també hi cultivaven blat i hortalisses, que anaven a vendre al mercat de Sant Pere.

Eren molt populars el rentador de Can Tusell, era privat i s’havia de pagar un tant segons la quantitat de roba que es duia a rentar. La masia va estar habitada fins a finals dels anys 50.

Per a més informació podeu consultar a Verdaguer, Joaquim, 2014, “masies desaparegudes de Terrassa” a: https://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/03/les-masies-desaparegudes-del-terme-de.html

A les seves amplies terres van començar a construir-se habitatges i per tant creant-se un nou Barri a Terrassa.

Avui visitarem els actuals horts, estan limitats al nord per l’avinguda de Lacetània, al sud pel carrer de Roig Ventura, a l’oest per la carretera de Matadepera i a l’est pels carrers de la Tramuntana.

Can Tusell té en el seu barri un dels horts urbans del programa municipal Conreant Terrassa,

El programa Conreant Terrassa va néixer en el 2013 “per impulsar la creació d’una xarxa ciutadana d’espais verds, que són sostenibles des d’un punt de vista social i agronòmic, i que han servit per crear horts urbans d’autoconsum”.

L’Ajuntament ha facilitat la cessió dels terrenys a les entitats o col·lectius que desenvolupin allà els seus projectes “durant un temps determinat”.

El Consistori va cedir el terreny a l’associació de veïns de Can Tusell al maig del 2014 i els gestors el van dividir en quinze parcel•les.

En els anys, l’hort va créixer en uns 2.000 metres i va guanyar 29 parcel•les, ara té uns 3.000 metres quadrats.

Els cultius, segons el Consistori, “ajuden a millorar la qualitat ambiental”, absorbeixen el soroll de la ciutat “i disminueixen l’efecte ‘illa de calor’”, i fomenten la biodiversitat.

Milloren les relacions socials “i ajuden a prendre consciència sobre el que posem en la taula”.

A més, constitueixen una necessitat per a moltes famílies amb pocs recursos.

El programa Conreant Terrassa inclou una quinzena d’horts urbans, tant en terrenys públics com privats. Tots els espais de conreu són gestionats, de manera gratuïta, per entitats sense ànim de lucre que han hagut d’establir amb l’administració municipal un conveni de col·laboració.

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fotografies antigues: De l’arxiu Tobella,

Mirador de l’Alzina de cal Torres de Sant Llorenç d’Hortons

Publicat el per
Respon

El Mirador de l’Alzina de cal Torres, es troba situada en el pla on antigament havia existit la masia.

Per anar-hi cal seguir el camí rural que surt de la carretera BV-2249, en algo més de cinc minuts arribareu al turonet que hi ha l’alzina de cal Torres.

Des d’aquest punt, es domina una amplia vista casi a 180 grau a la rodona.

Un paisatge en les que podem veure verdes muntanyes al fons.

Per les rodalies, magnifiques vinyes i ven cuidades.

A prop de l‘Alzina centenària, hi han varis xiprers.

També, varies oliveres a un nivell més baix.

Petits grups de pinedes aquí i allí…

I de lluny la muntanya de Montserrat

Per últim, en la part principal, on estaria la propiamen la masia, hi ha varis arbres molt vells.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Les Alzines de la Font del Molí de can Sanahuja de Viladecavalls

Publicat el per
Respon

Per anar a les Alzines de La Font del Molí, cal sortir de Viladecavalls direcció a can Sanahuja, des de aquest punt cal dirigir-se a la Font del Molí, al costat de la Bassa i a l’altre costat del camí estan les Alzines.

A peu del camí que ve de Can Sanahuja s’hi poden contemplar quatre exemplars de roure martinenc (Quercus humilis),

dos dels quals són de notables dimensions.

Es tracta d’arbres de tipus caducifoli, de tronc irregular i de branques molt ramificades, que s’estenen cobrint bona part del camí.

Les fulles són ovalades amb lòbuls als marges.

El seu fruit és el gla.

Si segui recta pel costat d’unes oliveres arribareu a la Font dels Rosers.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. 

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pla de Sant Joan de La Palma de Cervelló

Publicat el per
Respon

El Pla de Sant Joan de La Palma de Cervelló, es un indret natural que forma part com a Parc Metropolità.

Cal destacar l’ermita de Sant Joan i el seu bosc, on trobareu bancs per seure,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 20210716_095706.jpg

espai de jocs infantils

i un espai dedicat a plantes aromàtiques i medicinals, de les que ja us vaig fer un article fa unes setmanes.

Així també, hi trobareu arbres de l’antiga horta, com les oliveres centenàries.

Podeu fer una ruta per la Riera de Rafamans i rodalies de l’ermita de Sant Joan.

Us recomano conèixer aquest espai natural.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintaro

Arbres – La diversitat d’arbres del Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona

Publicat el per
Respon

El Parc del Castell de l’Oreneta es troba a Sarrià, es va obrir al públic l’any 1978; es un gran espai forestal que connecta Barcelona amb la serra de Collserola. Les seves 17 hectàrees són el resultat de la suma de dues finques rurals i de les restes d’un castell, el de l’Oreneta, que dóna el seu nom al parc.

Compta amb arbres destacats de la mediterrània, com :

Pins blancs

Pins pinyers

Alzines i roures

Alguns Xiprers

Oliveres

Trobarem exemplars centenaris, i arbres catalogats d’interès local a Barcelona, com és el cas, d’un Eucaliptus,

que ja vàrem fer menció a part en un article.

Es un bon espai par passar entre arbres i fer altres activitats en un dia festiu.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc del Roc Blanc de Terrassa

Publicat el per
Respon

El Parc del Roc Blanc, es un parc que te forma allargada i rectangular, esta situat entre el carrer ďIcària i paral·lel amb el carrer de Sicília, i a cada costat, amb el carrer de Dom Bosco i el carrer Bailèn de Terrassa.

Agafa una extensió molt ample enjardinada, sobre tot destaca la gespa cuidada.

Esta dividida per 2 carrers que hi creuant, cosa que a pesar de disposar de pas zebra, cal tenir cura.

En tot el recorregut d’un extrem a l’altre hi ha un camí central, amb arbres canto a canto,

majoritàriament , són pins, oliveres i plataners, tots ells joves.

En el Parc trobarem, jocs infantils, fonts, seients,

dues  zones per a fer un pin nic,

i taules per jugar a pin pon.

Al seu punt mig, hi ha el Roc Blanc, on una placa commemora l’acte de construcció del Barri Roc Blanc el 7 de maig de 1991,

data que es van construir nous blocs de pisos, fent una ordenació de les antigues cases allí ubicades.

També, cal destacar en un costat del parc, la modesta escultura al Pare Romulo Piñol i Areste, que va fer molt per el Barri de Roc Blanc.

Es un Parc, molt apreciat, per tothom, hi ha gent gran prenen el sol, passejant els nens i /o el gos, fent un petit àpat en la zona de taules.

Un Parc jove, situat estratègicament dins del barri.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc del Castell de l’Oreneta

Publicat el per
Respon

Una de les diverses entrades a aquest Parc del Castell de l’Oreneta, es en el carrer de Montevideo, 45 de Barcelona.

El Parc del Castell de l’Oreneta es troba el districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

Va ser inaugurat el 1978, i el 1993 va ser restaurat per Patrizia Falcone.

És un gran espai forestal que connecta Barcelona amb la serra de Collserola.

Disposa de 17 hectàrees, bàsicament forestals, són el resultat de la suma de dues finques rurals i de les restes d’un castell, el de l’Oreneta, que dóna el seu nom al parc.

El Parc abunden els pins, les alzines i els garrofers, a més de zones de sotabosc, també arbustos com la ginesta, el boix, o l’arboç amb alguns exemplars que son centenaris.

També abunden les plantes aromàtiques com la farigola, el llorer i l’espígol.

Amb la presència de tarongers, nesprers, ametllers, oliveres…

Alguns dels seus arbres són centenaris, com un eucaliptus que hi ha poc després d’entrar pel carrer Gaspar Cassadó, que forma part del Catàleg d’arbres d’interès local de Barcelona.

Antigament hi havia en aquest enclavament un castell, el Castell de l’Oreneta que dóna nom al parc, originari de la dècada de 1880 i destruït durant la Guerra Civil espanyola, i del que queden algunes restes.

En el terreny hi havia també una masia, Can Bonavista. Ambdues finques van ser adquirides per la Creu Roja, que planejava construir un hospital, però finalment no es va dur a terme i els terrenys van ser comprats per l’Ajuntament.

Ascendint pels camins hi ha diverses terrasses i miradors, fins a arribar a la zona alta, on hi ha zones de jocs infantils, una pista per ponis

i un circuit de trens en miniatura, inaugurat el 1981, que circulen al voltant de l’Estació de l’Oreneta.

El recorregut amb tren és de 636 metres, i travessa tres túnels, dos ponts i un viaducte metàl·lic.

Encara que els trens només funcionen els diumenges, atreuen una gran quantitat de públic, per la qual cosa es pot dir que és l’element més característic del parc.

També hi ha àrees de pícnic i taules de pin – pon

i molts espais per poder fer un descans, llegir un llibre o fer-hi un àpat.

Un matí molt complert per passar ho amb família…

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Wiquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé