L’Arbre de La Memòria esta situat en la Ronda de Tolosa en el Parc de Colobrers de Castellar del Vallès.
Es un record de els veïns que van morir a causa de la pandèmia del COVI -19.
Va ser inaugurat, l’alzina surera de tres branques, el 9 de juliol del 2020.
Per a mes dades podeu consultar a :
https://www.lactual.cat/opinio/arbre-memoria-espai-futur_44286_102.html
Text i Fotografies: Ramon Solé
La Pleta és situada en la carretera de Rat Penat a Plana Novella, km 3,5 de Sitges.
Potser el tret més característic d’aquesta edificació, sigui l’existència al seu costat d’una estilitzada construcció de forma cònica,
que sembla una xemeneia.
En realitat és una cisterna.
A poca distancia hi ha taules i bancs de fusta per poder fer un àpat.
Recull de dades : Diputació de Barcelona
Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé
Feliç entrada a l’any Nou !
Avui per acabar l’any, que millor fer una escapada matinal a can Robert, en el Parc de Sant Llorenç del Munt.
I poder admirar uns nombrosos arbres que per allí destacant,
Dirigir-vos per la pista forestal a can Robert , allí deixeu el vostre vehicle en l’aparcament, i podeu admirar :
el bosc, gran pins, alzines grans i petites, ametllers , algun que altre olivera… i molt mes…
Gaudiu el seu entorn, des d’aquest punt podeu fer diferents visites com la Necròpolis de Can Robert, el Forn de calç de Can Robert, el Trull, i fer alguna ruta.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Per anar a la Font de L’Aixeta, que de fet són dos sortides d’aigua, una en front de l’altre, us cal que aneu per la carretera de BP-1241,
abans de sortir de Sant Llorenç Savall direcció a Gallifa, a ma dreta hi ha l’Avinguda de Catalunya, i el Parc que porta el nom de la Font de l’Aixeta.
Aquesta font, cal baixar unes escales que porten al torrent Mico i a les dues fonts.
Per evitar que l’aigua que circula pel torrent inundi el petit paratge , aquest disposa d’un bassal o paret per frenar l’aigua i canalitzar-la.
La font de la dreta l’aigua raja per un broc de ferro i cau al terra formant un bassal i per una petita canal desaigua al rec del torrent.
La font de l’esquerra queda més elevada sobre que l’anterior, l’aigua raja broc de ferro dins un arc decorat amb pedres encastades, amb data de 1952, recull l’aigua una pica i d’allí va per una petita canal on desaigua al rec del torrent.
L’entorn ha estat arranjat en diverses ocasions, la darrera l’any 2007.
Sempre ha sigut un lloc on la gent ha anat a buscar aigua, de passeig o a fer un àpat.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Parc – Plaça de les Bruixes està comunicat amb l’Avinguda de Catalunya a través d’una escalinata central de Sant Esteve Sesrovires.
El parc conegut com a Parc de les Bruixes és un antic parc públic -també construït en un terreny de la família Canals-, situat actualment dins els terrenys del Parc Canals i Nubiola.
El Parc de les Bruixes està situat a la riba esquerra del torrent de Canals sota el barri de la Coma.
L’antic parc està envoltat per uns murs de contenció que el separen dels jardins veïns situats a una cota superior .
La plaça o antic parc disposa d’un arbrat i bancs de pedra i també conserva el basament d’una antiga font, la qual va ser enretirada.
Actualment hi ha una Font d’aigua de xarxa pública amb aixeta polsador, al centre de dels dos grups d’escales que baixant al parc.
L’any 2006, aquest antic parc va ser integrat al parc Canals i Nubiola i actualment s’hi pot accedir directament des dels seus terrenys.
Aquest indret però, conserva un ambient i identitat que li confereix un caràcter singular dins la resta de terrenys que configuren la totalitat del parc Canals i Nubiola.
Lloc molt ombrívol tot l’any, sobre tot a l’estiu que fa de bon estar.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Per accedir al Parc de Canals i Nubiola cal fer-ho per l’entrada principal, que hi porta el camí del Motor,
cal deixa el vehicle en la zona d’aparcament de l’entrada, no es pot entrat al parc sino és a peu.
Dins del Parc de Canals i Nubiola, front a la zona de pícnic es troba el Pou i la canonada d’aigua que a traves d’un motor pujava l’aigua al dipòsit situat a la Plaça de la Coma.
En aquest punt hi ha una paret d’obra on hi ha la Font d’aquest sector del parc.
L’aigua surt per una aixeta polsador situada al centre d’una placa metàl·lica.
L’aigua sobrant cau a una reixa a nivell del terra.
En un costat hi ha un seient, també de farro i una paperera.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Antigament en l’entrada d’una ciutat o d’un poble per una carretera, es plantaven plataners a cada costat.
Encara avui podem trobar carreteres antigàs i que no han sofert ampliacions o que han realitzat una variant de la carretera, axó ha fet que podem contemplar les rengleres de plataners de dimensions destacades.
Un d’aquests casos són els Plataners de la carretera nacional IIz al pas per la urbanització de Montserrat Parc de El Bruc.
Formen una filera d’algo més d’una dotzena de plataners en cada costat, a l’haver-se plantat a la vegada tots els arbres tenen la mateixa mida i gruix.
En uns metres aquest tros de la carretera a l’estiu dona una bona ombra i frescor…
Text i Fotografies: Ramon Solé
El Torrent Gran està bàsicament situat entre el carrer del Camí dels Sagraments i el carrer Barcelona d’Abrera, aquest es la part mes natural amb mes abundant en vegetació; al pas per el costat del nucli, és amb menys vegetació.
Es tracta d’un torrent que travessa d’oest a est el terme municipal fins a desembocar al riu Llobregat.
…/… Hi ha dos camins per passejar i gaudir de la natura a prop del Torrent Gran. El punt de sortida d’aquests camins és al parc de Sant Ermengol, just al costat de l’autovia A-2: Camí del Parc de Sant Ermengol (marcat en color vermell): passa per la part superior del Torrent Gran i voreja el Polígon Industrial de Sant Ermengol fins a arribar a una zona de pícnic amb lavabos i contenidors d’escombraries; al llarg d’aquest camí s’han habilitat zones de descans amb bancs, papereres i fonts d’aigua potable.
El Camí del Torrent Gran d’Abrera (marcat en color verd) és un camí rústic que passa pel fons del torrent. Cada entrada i sortida d’aquest camí està marcada amb una pedra vertical.
Aquestes rutes es poden fer caminant o en bicicleta. Està prohibit circular-hi amb vehicles motoritzats.
També hi passa el Camí Històric d’Abrera (PR-C 169)…/…
…/… La vegetació i la flora són molt variables; al fons del torrent hi creixen diferents espècies de pollancres (Populus alba, P. nigra) i salzes (Salix spp.), mentre que als marges superiors es troben pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), intercalats amb alzines (Quercus ilex) i roures joves (Quercus cerrioides)…/…
Pel que fa a algunes de les espècies de vertebrats detectades (per observació directa o mitjançant l’anàlisi de vestigis) al Torrent Gran són amfibis (gripau comú, gripau corredor i granota), rèptils (vidriol, serp blanca, serp verda, dragó comú, sargantana ibèrica), aus (esparver, aligot comú, àguila marcenca, polla pintada, puput, picot, rossinyol, merla, tord, tec.), mamífers (guineu, fagina, toixó, senglar, ratolí, esquirol, ratpenat, etc.).
Ruta fluvial per conèixer el Torrent Gran d’Abrera, fruït del projecte d’apoció fluvial que Associació Hàbitats – Projecte Rius desenvolupa en aquesta població gràcies a la participació dels voluntàries i voluntàries locals, l’associació ANDA i l’Ajuntament d’Abrera.
El Torrent Gran, permet realitzar un bon recorregut d’anada i tornada a Abrera
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. / Altres
Autor de la fitxa : ArqueoCat SL – Natàlia Salazar
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Parc del Laberint d’Horta està en el Passeig dels Castanyers, 1 de Barcelona.
Us passo la seva historia :
El parc ocupa els terrenys d’una finca del marquès de Llupià, de Poal i d’Alfarràs, un home molt il·lustrat que va encarregar l’obra a l’italià Domenico Bagutti, qui va treballar-hi fins al 1808.
El jardiner francès Delvalet va ser el responsable de les plantacions i un mestre d’obres català, Jaume Valls, en va supervisar els treballs.
La família Desvalls va mantenir la propietat de la finca fins als anys 70, quan va passar a mans de l’Ajuntament.
Es va inaugurar com a parc públic el 1971.
El 1994 se’n va fer una restauració en profunditat, que en va transformar la concepció a la categoria de jardí museu.
Per a més informació podeu accedir a l’enllaç que us adjunto :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_del_Laberint_d%27Horta
Us passo diferents imatges del Parc, on a l’estiu podreu gaudir de la frescor que hi dona en molts dels seus racons:
Recull de dades : Parcs i Jardins de Barcelona, Viquipèdia.
Fotografies : Fidel Rodríguez
En el Parc de can Solei i de ca l’Arnús de Badalona, podem veure nombrós arbres, però un en especial se’n destaca, és un vell i centenari Eucaliptus, situat en un costat d’un dels camins pel parc.
Altres arbres destacats, podríem dir que seria la Pineda d’alts exemplars i també molt antics, en una explanada lateral de can Solei.
Es d’agrair haver conservat uns arbres que han tingut el seu lloc en les finques, ara unides con a Parc municipal en Badalona.
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 