Es un parc molt bonic, està al nucli de Les Fonts que pertany a Sant Quirze però està entre Terrassa i Rubí i a prop de la Depuradora.
Disposa d’un arbrat divers amb molta ombra.
Consta de 9 taules de fusta i nombrosos bancs,
amb una font i papereres.
Destacant el jocs infantils diversos.
Tot el perímetre del Parc, esta ballat, així en certs dies o horari esta tancat al públic.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Es un conjunt de 32 plataners situats en el carrer de Molí de Valldoreix entre els carrers de S. Joanistes i Cirerer d`Arbòç, de Valldoreix en Sant Cugat del Vallès.
Característiques de l`arbre:
Nom: Plàtan
Família: Platanàcies
Gènere: Platanus
Espècie: x Hybrida
Alçada: 9,5 m.
Perímetre del tronca 1 m : 1,3 m
Perímetre soca : 1,6 m.
Amplada de capçada: 10 m.
Forma de capçada: irregular
Data prox.: 40 anys
Estat de conservació: bo
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Bona i Feliç nit de Nadal !
Als aiguamolls o estany de Cal Raba estan a tocar de la carretera GI-512, de Hostalric a Tossa de Mar.
S’hi pot accedir a peu, amb cotxe o amb RENFE., espai apte per tothom.
Està relativament a prop del nucli urbà, tot creuant els dos ponts que travessen la Tordera.
Els aiguamolls són la resta de la plana fluvial de la Tordera, de poca profunditat i formats al curs baix del riu en terrenys molt plans.
És una zona humida de 4,33 ha, formada per un estany d’aigües permanents.
Antigament, l’estany, d’origen natural, podia abastar una superfície màxima de 7 ha.
Actualment, la construcció de diverses infraestructures viàries a l’entorn de la zona humida, que arriben fins i tot a partir-la, ha modificat el funcionament hidrològic de la zona, reduint-ne molt la superfície.
La vegetació de l’estany és formada bàsicament per un extens canyissar i bogar, que ocupen bona part de la seva superfície.
El bosc de ribera es troba ben constituït i en general apareix en tot el perímetre de l’estany.
Està format per omedes amb mill gruà, vernedes i freixenedes.
També hi ha alguns sectors de roureda.
Pel que fa a la flora, hi apareixen espècies herbàcies força interessants, com el marcòlic (Lilium martagon), el buixol (Anemone nemorosa), la viola silvestre (Viola sylvestris), l’al·liària (Alliaria petiolata), l’espargani comú (Sparganium erectum), el lliri groc (Iris pseudacorus), o les poligonàcies Polygonum salicifolium i Polygonum amphibium.
Pel que fa a la fauna, a la zona hi nidifica el cabusset (Tachybaptus ruficollis), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), l’ànec collverd (Anas platyrhynchos) i la fotja (Fulica atra). En hivernada s’hi observen regularment el bernat pescaire (Ardea cinerea) i el martinet blanc (Egretta garzetta).
A l’estany es localitza una petita població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i del peix espinós (Gasterosteus aculeatus).
Actualment hi ha nombroses espècies de fauna exòtica i domèstica, que resten interès a l’espai.
En períodes de migració s’hi poden observar diferents espècies d’ànecs i passeriformes.
L’estany està senyalitzat amb diferents rètols informatius i hi ha una zona de lleure al sector est, amb bancs, papereres i un petit aguait.
Les actuacions s’han realitzat per part de l’Ajuntament de Tordera i l’entitat local CADMA (Consell assessor per a la defensa del medi ambient).
La proximitat al nucli urbà de Tordera i a diverses vies de comunicació (GI-512, BV-5121) origina impactes diversos: abocaments de deixalles, sobrefreqüentació, soroll, …
Recull de dades: Viquipèdia, Ajuntament de Tordera
Text: Ramon Solé
Fotografies: Ramon Solé
Podem recorre el perímetre del camp de golf per camins amb bosc de Can Bonvilar.
També, anar pel torrent de la Betzuca que en aquest indret esta en general sec.
La seva vegetació és una mostra de les adaptacions a les condicions climàtiques de la regió mediterrània, com fullatge perennifoli, arbres de mida discreta i abundància arbustiva.
És un bosc de tipus mixt de pins, roures i alzines que evolucionen cap a alzinar o alzinar amb roures.
Podem veure l’ambient de l’espai agrícola, en els que s’hi cultiven cereals de secà o farratges,
en alguns marges resten encara alguns fruiters de secà com ara ametllers o oliveres.
La comunitat de vegetació de ribera es limita als marges de la llera, amb alguns exemplars aïllats d’àlber i de pollancre i petits nuclis d’om.
Front l’entrada del Glof i de can Bonvilar, hi ha una zona de descans.
Allí han posat un cartell informatiu sobre els animals lliures existents de la zona,
amb normes de civisme i respecta a la natura.
Els dies festiu està obert el centre de informació de can Bonvilar.
Recull de dades: Varis
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Roure Masponç està situat en un costat del camí que porta a can Maspons de la Vall de Santa Eulalia de Ronçana.
El roure de Can Maspons forma un túnel de vegetació amb les seves branques sinuoses.
Es tracta d’un magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) d’una sola bessa que destaca per les seves dimensions notables.
El tronc té un perímetre d’uns tres metres i té una brancada molt voluminosa,
que assoleix uns 15 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 10 metres.
L’exemplar creix sobre el marge, pel que el tronc s’inclina cap al camí i part de les arrels estan descobertes.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn – Antequem S.L.
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 