Itinerari pel torrent de Can Badal de Sant Cugat del Vallès

El Torrent de Can Badal esta en Valldoreix, entre la zona de Mas Fuster i les masies de Can Badal i de Can Cussó.

Historia:

  • L’any 2022, l’EMD Valldoreix va invertir prop de 40.000 euros en el projecte de renaturalització del torrent de Can Badal. Va rebre una subvenció de 28.300 euros procedents de la Generalitat de Catalunya, dels fons europeus FEADER.
  • Es van fer millores en la passera de fusta existent, es va instal·lar una vorada de fusta per contenir les terres, es feren aportacions de material amb una barreja de sauló, pedra i calç.
  • Es realitzà una repoblació vegetal amb helòfits, es consolidà la llera, es va construir una bassa de laminació al voltant del camí de la Salut, on es plantaren espècies vegetals autòctones helòfits, arbustives de ribera i roures.
  • També, es va retirar la canya americana, atès que es tracta d’una espècie invasora.
  • Entorn del torrent de Can Badal, hi trobem exemplars de pi pinyer, pi blanc i alzina: 
  • El Pinus pinea és de la família de la pinaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. Pinus és el nom llatí dels pins i pinea és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric.
  • L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre.
  • Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.
  • El Pinus halepensis Mill és de la família de la pinaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi blanc. Pinus és el nom llatí dels pins i halepensis és la procedència d’Alepo, al nord de Síria.
  • L’arbre pot créixer entre els 12 i els 25 metres d’alçada, amb la capçada poc densa, amb forma arrodonida o irregular, entre els 4 i els 10 metres, amb el tronc gruixut i, fins i tot, tortuós. L’escorça és llisa, de color gris clar i, amb el pas dels anys, esdevé de color marró vermellós i esquerdada. Les fulles, formades en grups de dos, són fines i flexibles, fan entre els 6 i els 9 centímetres.
  • El fruit són pinyes allargades, amb forma cònica, pedunculades, entre els 6 i els 12 centímetres de longitud i al voltant de 4 centímetres d’ample, de color marró.
  • El Quercus ilex L és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i ilex és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines.
  • L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, per l’interior són clares i pubescents.

El torrent de Can Badal està situat a Valldoreix, entre la zona de Mas Fuster i les masies de Can Badal i de Can Cussó.

Es tracta d’un corredor i connector biològic de l’eix Cerdanyola del Vallès – Sant Cugat – El Papiol, i forma part de la connexió entre els rius Besòs i Llobregat.

Entorn del torrent, hi trobem exemplars de pi pinyer, pi blanc i alzina.

Entre arbustos i matollar, hi creixen les següents espècies: pi pinyer, pi blanc i alzina i romaní.

Cal Cussó:

Masia tradicional de petites dimensions. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants, amb teula àrab. És formada per diferents cossos, el de l’esquerra probablement afegit posteriorment.

La façana principal presenta una distribució asimètrica. A la planta baixa hi ha el portal d’entrada, amb arc de mig punt construït amb maó col·locat a sardinell sobre carreus de pedra als brancals. A l’esquerra del portal hi ha una petita finestra, i a la dreta una altra finestra, amb reixa de graella. A sota hi ha un pedrís per seure. Al primer pis trobem tres finestres. Dues estan situades en el mateix eix vertical que el portal i la finestra de la dreta a la planta baixa, mentre que la tercera es troba a l’esquerra, prop de l’angle. La façana és arrebossada, amb una franja inferior que deixa vist el parament de maçoneria, amb pedra escairada als fonaments i als angles. El ràfec és senzill.

A la façana nord hi trobem petites finestres amb muntants d’una o dues peces, sense cap ordre o simetria, així com tres contraforts. A la façana posterior hi ha una porta amb arquitrau, uns graons i diversos cossos auxiliars.

A l’interior de la masia es conserva un forn de llenya de forma helicoidal situat en un mur de l’edifici.

Can Badal:

Masia possiblement d’origen medieval que ha conservat força bé la seva tipologia tradicional. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant. Queda envoltat de diverses construccions auxiliars.

A la façana principal hi ha el portal d’entrada i dues obertures. A la planta pis n’hi ha dues més, pràcticament al mateix eix vertical que les inferiors. En totes les façanes les obertures són força petites, excepte en la posterior, on les obertures han estat molt modificades amb motiu dels usos que la masia va tenir des de principis del segle XX. En un costat de l’edifici es conserva un portal amb brancals, impostes i arc rebaixat, fet amb maons motllurats i col·locats a sardinell. Els murs són de maçoneria i arrebossats. A la teulada, situat al mig del carener hi ha una xemeneia.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autoria de la fitxa per a MPC: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc del Torrents dels Ferrussons de Sant Cugat del Vallès

Parc del Torrent de Ferrussons esta entre el coll Favà i la masia de Can Magí,

ubicat en l’avinguda de Can Magí, el carrer de Clementina Arderiu i carrer de Torrent de Ferrussons de Sant Cugat del Vallès.

Antigament, formaven part dels terrenys de la masia de can Magi, estava envoltat pels conreus de vinyes i fruiters.

Actualment, hi ha pas des de la part alta per medi d’un camí arranjat fins la part baixa del parc.

En el torrent hi ha àlbers, amb sotabosc de vinca, heura i cua de cavall.

A la llera, hi trobem alguns exemplars de roures.

El pi blanc s’hi ha anat introduint també durant les darreres dècades.

Els accessos són alguns adaptats, altres…no

Amb seients a l’ombra,

disposa de lavabos, te alguna Font de xarxa pública,

jocs infantils destacables,

aparells per adults per fer gimnàs.

i taules amb seients de fusta per fer un àpat, papereres…

El Parc donat el seu ambient fresc de ribera, esta dins del llistat de refugis climàtics del municipi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Parc Central de Sant Cugat del Vallès

El Parc Central és un espai verd d’una superfície de 50.000 m² situat en els barris de Sant Domènec i El Colomer de Sant Cugat del Vallès.

Es va construir entre els anys 1996 i 1998 per encàrrec de l’ajuntament de Sant Cugat i el disseny va anar a càrrec del despatx d’arquitectes Batlle i Roig.

El parc s’assenta en una petita vall i aprofita una antiga riera. S’estén des del centre de la població, al costat de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, fins al Turó de Can Mates.

El Parc Central és recorregut longitudinalment per un torrent i un camí paral·lel a aquest que permet recórrer tot el parc d’inici a final.

Per altra banda, hi ha un seguit de camins transversals que permeten la connexió del parc amb els carrers adjacents.

La vegetació és pròpia dels ecosistemes de la zona. Trobem una alineació d’arbres i arbustos de fulla caduca sobre el torrent i el camí longitudinal, arbres de fulla perenne sobre en els camins transversals,

així com petits boscos de fulla perenne en la demarcació dels camps i diversos tipus de gramínies a les praderies.

Dintre de les especies d’arbres que hi ha al parc, sobresurten el plàtan, l’àlber blanc i el pollancre de fulla caduca i el pi blanc, l’alzina i el roure de fulla perenne.

Dintre del parc hi ha dues àrees de joc infantil, que es troben per sobre i per sota del carrer de Pere Serra.

També hi ha taules de pícnic, taules de ping-pong i un carril bici que connecta el centre de la ciutat amb el Parc Central i el Turó de Can Mates.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Ruta Verda de Sant Esteve Sesrovires

Aquesta Ruta Verda la podeu iniciar des del camí del motor, s/n, 8 (on podem deixar el vehicle).

Cal accedir pel Parc Canals i Nubiola de Sant Esteve Sesrovires.

És un recorregut de 5 km i 740 m que comunica el nucli urbà amb la Coma i els tres sectors de Vallserrat a través de l’entorn natural del municipi.

Com dic, el recorregut s’inicia al Parc Canals i Nubiola i es dirigeix cap el Torrent dels Canals, el Torrent de Can Sitges,

travessa la línia de ferrocarril FGC, tot seguint pel Torrent de l’Afilador, el Torrent dels Canals,

i finalitza al Parc Canals i Nubiola (al mateix punt del inici)

La Ruta Verda se situa gairebé en tot el seu recorregut als fondals i torrents.

El desnivell de la passejada va des dels 148 metres pujant suaument fins els 274 metres

i des d’aqui es torna al punt inicial amb una suau baixada.

La vegetació dominant a l’entorn dels torrents és una pineda de pi blanc (Pinus halepensis), amb un sotabosc arbustiu mediterrani dominat pel llentiscle (Pistacia lentiscus) i l’aladern (Rhamnus alaternus), entre d’altres.

Pel que fa als ocells s’hi poden observar merles, tudons, garses, garrafons, rossinyols bords, mallerengues, orenetes, falciots i pit roigs, entre altres.

Es un bon recorregut per grans i petits, que en menys de dues hores es pot fer-ho.

Guadir-ho en qualsevol època de l’any i contemplar la vegetació i escoltar els ocells.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost i propi.

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies pel Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Pins de can Feliu de Sant Quirze de Vallès

Avui dos articles relacionats amb Sant Quirze del Vallès

La masia de Can Feliu de Sant Quirze del Vallès es una edificació de Segle XVII. Fins no fa massa anys, aquesta masia estava envoltada de boscos, però en la construcció de Sant Quirze Jardí,  es va talar els seus boscos per donar pas a cases,,,

Ara sols queda una petita mostra dels pins que l’envoltava la masia. En general el que poc hi resta son de Pi blanc, axó si,  amb molta alçada i presencia.

Una verdadera pena el que es va fer…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc de ca l’Anglada de Terrassa

Avui us presento dos articles

El Parc de ca l’Anglada o L’Anglada Park, esta situat front l’Església parroquial de Sant Cristòfol del Barri de ca l’Anglada, entre el carrer de Sant Damià i carrer de Sant Cosme de Terrassa.Es un espai rectangular amb poca vegetació.De fet, hi ha algun pi pinyer  i pi blanc, també, unes joves oliveres, entre altres arbres.Disposa d’un espai per nens, amb jocs infantils i una font,Curiosament, l’espai destinat al mes petits esta vallat, en canvi hi ha un espai  amb la font, es obert.Observem molta gent passejant amb el seu gos per tot el parc.En aquest Barri de ca l’Anglada, creat desprès de la postguerra, hi trobem poc espais verds i aquest és un d’ells.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Pi blanc de la Torre Turull de Castellar del Vallès

Com cada dissabte us presento dos articles d’arbres

Situeu-vos en la carretera B -124 de Sabadell a Sant Llorens de Savall, abans d’arribar al polígon industrial de Castellar del Vallès,

a la dreta hi ha l’entrada a la finca de la Torre Turull, per una avinguda de plataners situats a dreta i a esquerra.

Teniu de seguir pel camí que rodeja la casa com si anéssiu a la Font i masia de Can Moragues, a l’arribar a la part de darrera del mur que embota Torre Turull, i a l’esquerra del camí, s’alça aquest Pi Blanc.

Situat entre els camps de les noves oliveres, el bosc i el camí amb una gran i notable presencia.

Te un tronc molt gruixut, alt i recta, cal destacar unes incisions el tronc, que podria haver sigut pel impacta d’un llamp,

per axó presentaria una degradació en la part mes baixa i seria molt vulnerable a paràsits…

Al costat mateix havia un segon pi destacable, que fa unes setmanes va ser tallat, donat la seva gran inclinació que presentava sobre el camí.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Amb la col-laboració de Josep Llínares

Arbres – Els Plataners del passeig d’entrada a Torrebonica de Terrassa

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

Avui destaquem el conjunt dels Plataners del passeig d’entrada a Torrebonica de Terrassa.Aquesta important Finca, esta darrera de l’Hospital de Terrassa, disposa de bosc, en general pi blanc i pi pinyer i camp.Com en moltes entrades a grans finques, disposa a les dues bandes i alineats uns destacables plataners,fins arribar al jardins de Torrebonica.Tot donant ombra i frescor a l’estiu i deixar passar el sol a l’hivern.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Pi Blanc del carrer de l’Arquitectura de Barcelona

Avui dissabte us presento dos articles relacionats en Arbres

Aquest curiós Pi Blanc que us presento avui, esta situat en el carrer de l’Arquitectura, a prop de l’entrada d’Urgències de l’Hospital Materno – Infantil de la Vall d’Hebron de Barcelona.Es un Pi entrat  en anys, per inclinar-se de jove, les seves dos branques principals han formar una “Y”.Per aquest motiu, donaria a peu a tenir dos cúpules amb fulles, casi a la mateixa altura.

L’altre article d’avui és : Els arbres a peu d’entrada, d’una masia o d’una casa rural

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Riera de Merles i els seus grogs, estiu 2019

L’agost de l’any 2016 us vaig presentar un article sobre la riera de Merles, avui us ofereixo imatges realitzades per el nostre col·laborador Fidel Rodríguez,  d’aquesta riera i els seus nombrosos gorgs.

La Riera de Merlès és un corrent fluvial que passa o voreja les comarques del Ripollès, Berguedà, Osona, i el Bages.Neix prop del Molí de Moreta a la confluència de la Riera del Molí i del Torrent de l’Estanys que davallen dels Rasos de Tubau, als termes municipals de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja.Fa que tingui un atractiu paisatgístic i natural força rellevant, ja que el paisatge s’ha modificat molt poc.Depenent de l’alçada del terreny, l’orientació i la proximitat amb el curs d’aigua, a la vall de Merlès trobem diferents tipologies de boscos i d’espècies d’arbres :

Al curs baix hi trobem el bosc mediterrani, amb predomini de pi blanc, roures i alzines.Al curs mitjà i superior hi trobem boscos eurosiberians, amb predomini de pi roig, avellanoses i alguna fageda.Un tercer tipus de bosc el trobem a la vora de la riera, l’anomenat bosc de ribera en el qual creixen diverses espècies d’arbres de grans dimensions : freixes, oms, gatells i salzes.Els municipis de la vall de Merlès són eminentment rurals, per la qual cosa no trobem nuclis de població al seu pas, només masies disperses, excepte el petit nucli de Santa Maria de Merlès, que consta de l’església, la rectoria, l’Ajuntament i l’hostal i cases algunes disseminades.Hi trobarem un càmping i varies masies que ara son restaurants.

A l’estiu, sobre tot els mesos de juliol i agost, la Vall de Merlès, està ple de gent, en general famílies, que passant el dia o els dies de vacances, per aquesta zona a prop de la riera de Merlès.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez