Arxiu d'etiquetes: Pineda

Parc de la Serra de Galliners de Terrassa

Publicat el per
Respon

La serra de Galliners, de 300 m d’altitud, es troba entre els municipis de Terrassa, Sant Quirze del Vallès i Sant Cugat del Vallès. Forma part de la serralada Transversal Vallesana, juntament amb les serres de les Aimerigues, Can Costa i les Martines, totes dins el municipi de Terrassa.

L’itinerari transita pel Camí de Pallàs-Llobater i el Camí dels Monjos per enfilar-se pel sector terrassenc de la serra de Galliners i travessar els camps i boscos de Can Sabater del Torrent.

Una petita part de la Serra, l’Ajuntament de Terrassa la va destinar a Parc amb el nom de “ Parc de la Serra de Galliners”

Esta situat, entre l’avinguda del Vallès, el carrer d’Holanda, carrer d’Europa i connectant amb els boscos que formant part de la Serra de Galliners.

En aquest parc-bosc, trobarem espais amb seients, àrea de pícnic,

Jocs infantils

Alguna font d’aigua de xarxa.

Disposa de camins per poder passejar sota de la pineda i d’alzines que forma el Parc.

Es un espai natural que tant hi poden gaudir gent gran com a joves o infants.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres: Pineda del Passeig del Bosc de Valldoreix

Publicat el per
Respon

Molts són el grans arbres en diferents espais de Valldoreix.

Avui ens situarem en el Passeig del Bosc de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès.

Es un bosc, ara com ara, lliure de xalets, amb pins que tenen un tronc molt allargat i gros.

Caldria preservar-los i protegir-los mantenint com una zona verda en aquest sector de Valldoreix.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pantà “Gran” de l’Espunyola de Capolat

Publicat el per
Respon

Des de la carretera C-26, i front de la masia de cal Gotlla, hi surt una carretera de terra que s’agafa i porta directament fins el pantà.

Situat al sud del municipi de Capolat, prop de la frontera amb l’Espunyola.

El pantà de l’Espunyola “Gran” és un petit embassament de 0,8 hectàrees del municipi de Capolat.

Es troba inserit en un ambient totalment forestal, enmig d’una pineda de pi roig amb boix i roures.

Està format de fet per dos embassaments situats just un a continuació de l’altre, separats per una petita presa.

Recullen les aigües d’un petit torrent afluent de la riera de Navel.

No s’hi ha desenvolupat vegetació de ribera ni vegetació helofítica, tret d’algun clap de boga molt puntual.

El fons del pantà, però, ha estat colonitzat per herbassars de Myriophyllum (hàbitat d’interès comunitari 3150).

La transparència i l’excel·lent qualitat de l’aigua fan que aquest espai destaqui especialment per ser un punt important de reproducció d’amfibis, especialment diverses espècies de tritons.

Es tracta, doncs, d’un espai de gran interès per a la fauna amfíbia.

El seu aïllament fa que no presenti cap impacte que el pugui posar en perill.

En general, cal vetllar només perquè l’espai mantingui les característiques actuals.

 Recull de dades: Viquipèdia i Diputacio de Barcelona.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La Font de Portelles de Sobremunt

Publicat el per
Respon

Per anar a La Font de Portelles, cal agafar una pista que surt de la carretera BV. 4607, punt quilomètric 0’700 i seguir uns 800 metres.

La font de Portelles està situada uns 400 metres a l’oest de la masia de Portelles, al peu d’un dels recs que formen la capçalera del barranc de Guspineda.

S’accedeix a la font a través d’un camí que s’inicia prop de la masia de Portelles vorejant un camp i passant per una petita pineda.

fins arribar a la font, ubicada prop del rec i en un espai envoltat de plataners.

La font està formada per un mur de maçoneria de pedra d’aproximadament un metre d’alçada del que en sobresurt, al centre, un tub metàl·lic.

Sota el brollador hi ha una pica de pedra treballada on falta la part de davant.

Actualment la Font està seca.

Recull de dades: Viquipèdia, Diba. i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies  i Col-laborador: Albert Blanch

Avui destaquem : La Font de ca n’Argeleguet de Sabadell

Publicat el per
Respon

La Font de ca n’Argeleguet està a l’oest de la masia de Ca n’Argelaguet.

Per anar a la Font, us caldrà agafar la carretera BV-1248 de Sabadell a Matadepera  i en el punt quilomètric 4,100,

Deixareu la citada carretera per prendre el segon camí a l’esquerra, que anireu entre una pineda i entre uns camps. Al fer un revolt caldrà deixar el vehicle i seguir a peu per un camí que esta a l’esquerra,

fins arribar a un altre a la dret barrat amb uns pilons de fusta que ens porta directament a una esplanada amb bancs.

A sota a l’esquerra trobem la font que cal accedir baixant per uns esglaons.

L’aigua que surt per un broc cau a una pica a nivell molt baix, segueix per una canonada fins una bassa,

que deuria servir per regar els camps propers.

Es un espai natural, tan pròxim de Sabadell com de Terrassa i així d’altres poblacions,

molt de pas de gent , que va a peu, amb gos, a cavall, amb bicicleta…

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – L’Eucaliptus i la Pineda del parc de can Solei i de ca l’Arnús de Badalona

Publicat el per
Respon

En el Parc de can Solei i de ca l’Arnús de Badalona, podem veure nombrós arbres, però un en especial se’n destaca, és un vell i centenari Eucaliptus, situat en un costat d’un dels camins pel parc.

Eucaliptus

Altres arbres destacats,  podríem dir que seria la Pineda d’alts exemplars i també molt antics, en una explanada lateral de can Solei.

Es d’agrair haver conservat uns arbres que han tingut el seu lloc en les finques, ara unides con a Parc municipal en Badalona.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – La Pineda de l’Àrea d’estada del Pi Gros de Terrassa

Publicat el per
Respon

Avui com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

L’Àrea d’estada del Pi Gros, està a tocar de l’Anella verda i en l’antic camí ral de Terrassa a Sabadell,

situada al costat del Torrent de la Betzuca, entre Torrebonica i el camp de Golf de ElPrat.

El Pi Gros, es veu que ja no existeix, però ha donat nom a aquest lloc d’especial interès natural de Terrassa,

perquè es un petit bosc que destacant bàsicament els seus Pins Pinyers, allargats i grans,

amb una bona explanada per fer-hi un descans si esteu fent un itinerari o excursió,

trobareu en un costat, tres rocs rectangulars per descansar o fer un àpat.

Hi faltaria una font, llàstima que la Font dels Avis que havia a tocar del torrent proper a aquest lloc… ja no si troba.

Aquesta Pineda és un espai molt ombrívol, que a l’estiu fa molt d’agrair estar-hi,

sigui sol o en família, sigui amb bicicleta o passejant el gos…

Des d’aquí podeu fer diversos itineraris per les rodalies de Terrassa.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres- Pineda de la Rectoria de Cànoves i Samalús

Publicat el per
Respon

Avui us porto tot un conjunt de pins, que formen la Pineda que hi ha en la Rectoria de Cànoves, municipi de Cànoves i Samalús.Aquest conjunt de pins, son del gènere de Pi Blanc, amb un total de 12 pins, que estant agrupats en un espai relativament de poca extensió.Destaca de tots un Pi de notables dimensions, tant  pel seu tronc com per les tres gran branques, es el mes prop per a l’edifici de la vella Rectoria.Aquests pins, estant alineats un al costat de l’altre en el camí que porta a la Rectoria i fins aquest edifici.Us passo les característiques del Pi Blanc :

“El Pi blanc, també es diu, pi garriguenc o pina (Pinus halepensis), anomenat pi bord a Eivissa i Formentera, i sovint pi Carrasco [cal citació] al País Valencià és un arbre del gènere Pinus originari de la regió mediterrània, tant del nord com del sud. El nom científic de l’espècie prové del nom la ciutat siriana d’Alep.”Jo crec que la Pineda de la Rectoria de Cànoves i Samalús, á nivell local és tindria de catalogar com a Arbres d’Interès Local, tal com fan altres municipis.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Característiques del Pi Blanc : Viquipèdia