Sínia de can Perich de Rajadell

La Sínia de can Perich es situada als Plans del Perich al costat de la Riera de Rajadell.

Per anar-hi cal seguir la carretera de Rajadell a Calaf i prendre trencall a l’E. El camí porta a la Masia – Granja, per tant esteu en propietat privada. (Cal demanar permís per anar a la Sínia.)

Historia:

  • En documents del segle XIII es parla d’un moliner que tenia un molí al Carcoler (que aleshores és com s’anomenava el mas Peric).
  • Era un dels pocs habitants que no es definia com a pagès. Aquest conjunt -actualment una sínia- podria correspondre a l’emplaçament de l’antic molí del “Carcoler”, documentat al segle XIII, però no es pot demostrar.
  • De la sínia com a tal, se’n tenen notícies de que estava en funcionament a principis del segle XIX.
  • Podria datar-se al segle XVIII, si tenim en compte que l’actual casa del Perich es va començar a construir el 1755, i que el cos més antic de la masia i la sínia presenten característiques constructives similars.
  • En el segle XVIII, en el moment pre-industrial, va tenir lloc un important desenvolupament agrari que va comportar nous sistemes de rec per incrementar la productivitats dels conreus. La Sínia del Perich tenia la missió de regar els camps de la seva finca. Aquesta sínia va funcionar fins a principis del segle XX.
  • Inicialment funcionava amb tracció animal o de “sang”. Però a principis del segle XX s’hi instalà una bomba a motor.
  • A finals del segle XX el lloc era anomenat la “bomba vella”, i era utilitzat pels masovers de cal Peric per regar els horts.

Sínia, documentat per un barracó (petit edifici rectangular de pedra), avui dia totalment restaurat) i per la sínia pròpiament dita, amb la seva bassa.

També es visible un canal excavat a la roca i vestigis d’una resclosa.

L’edifici és de planta rectangular, és d’una sola planta, i presenta coberta a doble vessant. Les parets són de maçoneria. Té dues entrades, de llinda rectangular, una a la façana principal, i una altra, a la paret lateral. Presenta finestrons molt petits.

Era l’espai que allotjava la mula o cavall que feia girar el mecanisme de la sínia.

Al costat hi ha la sínia i una petita bassa rectangular adossada. L’aigua era obtinguda mitjançant la resclosa de la riera i era canalitzada cap a la sínia o acumulada en el dipòsit per tal d’aconseguir més pressió. El dipòsit també va ser utilitzat com a safareig.

La resclosa es troba a un nivell aproximadament d’un metre per sobre; és a dir, a una altura escassa. La cavitat, en forma de volta excavada a la roca, es troba sota mateix de la caseta. Aquesta mena de canal, que desguassava a la riera, era utilitzat per netejar la sínia.

Dintre de l’edifici, hi havia una roda horitzontal amb un pal vertical, que un animal lligat feia girar. El gir feia rotar al seu temps uns engranatges que feien girar una roda vertical que movía una cadena circular proveïda de catúfols.

La cadena i els catùfols es submergien a l’aigua de la riera; aquesta entrava per una galeria procedent de la resclosa. Un cop l’aigua era a dalt, es canalitzava per un tub que sortia de la caseta de la sínia cap el dipòsit.

Observacions:

En el PEP 1993 (J. Piñero) aquest bé estava catalogat com a possible molí fariner, amb el nom del Molí del Carcoler (cal Peric). Recentment (voltants de 2012) ha estat objecte de restauració integral per part de la propietat, convetint-lo en un element museitzat i visitable (està indicat a la carretera i forma part dels intineraris turístics del terme). L’element compta amb un plafó descriptiu.

A l’interior, la sínia, dotada de catúfols, està en funcionament, i els visitants el podien activar, en el marc de les visites concertades organitzades per l’ajuntament (oficina de turisme i la propietat). Posteriorment, les visites han estat cancel·lades per problemes d’accés (desavinences entre l’ajuntrtament i els propietaris). El camí quu duu a la sínia està actualment tancat (2018). Ubicat al costat mateix de la riera de Rajadell, en un meandre de la riera ocupat per horts. Per anar-hi cal sortir de la carretera a l’oratori del Peric i seguir el camí en direcció est fins els horts, prop de la riera. Allà cal seguir al costat de la riera uns 300 metres en direcció NO. Des d’aquí es distribuïa per regar els horts.

L’existència en el mateix lloc de l’antic molí no està confirmada, però la resclosa i la cavitat descrita podrien correspondre a estructures anteriors i concretament a l’antic molí medieval. Podria tractar -se d’un aprofitament del carcabà de l’antic molí.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.

Autoria de la fitxa: PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Safareig de can Corder i Safareig de ca La Pujala de Santa Eulalia de Ronçana

En el transcurs del rec del Molí d’en Vendrell hi ha diferents rentadors, com el de can Noguera, el de can Pou…

Però el safareig de can Corder es dels més grans i ben conservat.

Unes escales permetent baixar a un nivell inferior on esta el safareig.

Aquí hi venien les dones de masies i cases del barri del Rieral de Santa Eulalia de Ronçana, a fer la bugada i a parlar de les seves coses.

La seva ocupació devia ser tant gran que a uns metres més enllà s’hi pot veure mig soterrat i més petit un segon rentador, el de ca la Pujala.

Text: Pere Ciurans i Ramon Solé

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Col-laborador: Pere Ciurans

Avui coneixerem : El Safareig de la Pietat de Berga

El Safareig de la Pietat està situada en el carrer de la Pietat de Berga.

Aquest Safareig esta al costat mateix de la Font de la Pietat.

Dins d’una arcada on un mural de rajoles

ens explicant l’historia de l’existència dels safareigs del municipi de Berga.

En un costat hi ha una aixeta polsador, on l’aigua cau a una allargada pica i d’allí passa al Safareig.

En l’actualment esta sec el seu conjunt .

Aquest Safareig de la Pietat, es un dels varis safaretjos medievals de la part vella de Berga.

Queden sols dos mes safaretjos a Berga , el de La Gratella i del Lledó.

Us invito a fer la ruta de les fonts i safaretjos a peu per la vila de Berga…

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font del Safareig de la Pietat de Berga

La Font del Safareig de la Pietat està situada en el carrer de la Pietat de Berga.

Aquesta Font esta al costat mateix del Safareig de la Pietat. Dins d’una arcada on un mural de rajoles ens explicant l’historia de l’existència dels safareigs del municipi de Berga.

En un costat hi ha una aixeta polsador, on l’aigua cau a una allargada pica i d’allí passa al Safareig.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de l’Hermano de Sant Andreu de la Barca

Cal situar – se al carrer Josep Tarradellas  al costat dret de l’escola,

on surt un camí  de terra que baixa per unes escales de fusta,

cal seguir baixan

us portara a una gran esplanada on hi trobem la font.

De fet hi ha la mina, que dona aigua a la Font ,

l’aigua sobrant va a parar a un petit safareig

La Mina per protegir-la disposa d’un enreixat de ferro.

En relació a la Font, una canonada sota del  terra que porta a sortir l’aigua, per un broc on cau a una pica malmesa.

El safareig, es com una bassa de pedra amb base quadrada, amb les parets no gaire altes per la part exterior, l’interior també no es gaire profunt.

En un dels costats disposa de lloses inclinades per facilitar el rentat de la roba.

Us passo la seva historia ( extreta del Blog d’Encos ) :

La font s’ubica en terrenys que havien estat propietat de Cal Jansana i on la família de Ca l’Hermano tenia un hort llogat.

En el segle XIX i començaments del XX havia estat utilitzada com a safareig per rentar la roba i freqüentada pels estiuejants. Era un indret per passejar o fer-hi àpats en dies festius, donat el seu fàcil accés, la proximitat al poble i el seu brollador.

El seu nom es deu a la família de Ca l’Hermano, mot atribuït a la família per un parent que va ingressar en un convent per fer-se frare, que tenia un hort arrendat en aquest indret.”

L’any 2014 l’Ajuntament i l’AMB van engegar un projecte de recuperació convertint-lo de nou en lloc d’estada.

Al voltant de la font dispossem de bancs per seure

i una llarga taula de fusta amb seients per fer-hi un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem Safareig: El Safareig del Molí de Baix de Les Escaules

A prop del Molí de Baix de les Escaules, esta sobre una canal paral-lel a la Muga, un antic Safareig ven conservat.

Va estar utilitzat per rentar la roba fins a la segona meitat del segle XX.

Esta protegit per una teulada a dues vessants i va ser restaurada modernament.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Desapareguda Font i Safareig de Martorell de Torelló

La desapareguda Font i Safareig de Martorell estava a prop de la carretera C- 37 de Vic a Olot, probablement en fer la carretera va desaparèixer…

Actualment, sols trobem una torreta feta pel propietari al cost del torrent de Martorell, on es bombava l’aigua fins la casa durant els any 60 del segle passat.

Es creu que deuria ser la que veiem en les fotografies.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Fem Safareig : Safareig de can Xiol de Lliçà de Vall

El Safareig de can Xiol esta a prop del carrer industria, al sud del terme municipal, en el Barri Xiol, camí de can Coll de Lliçà de Vall.

Historia:

  • En un principi en aquest indret hi havia el mas o la casa Xiol. Ja apareix documentada en el fogatge de 1553 com a casa de Jaume Colomer, àlies Xiol.
  • Al segle XIX la casa pertanyia a can Coll i hi habitava un masover.
  • Per aquest sector hi passa la mina de can Coll, que té un origen com a mínim a l’època medieval. La primera referència documental que se’n coneix és un establiment fet pel Reial Patrimoni l’any 1398. Al seu inici tenia com a finalitat principal proporcionar la força motriu per fer anar els diversos molins que es trobaven al llarg del seu curs i, secundàriament, crear algun petit regadiu. Amb els anys l’aigua de la mina es va utilitzar per a d’altres funcions: el regadiu es va ampliar amb una horta d’extensió considerable a la part final del canal.
  • La mina també proveïa les diverses basses d’amarar cànem, un conreu que va ser molt important a la zona fins a principis del segle XX, un pou de glaç a can Coll i diversos safarejos o rentadors. 
  • En aquest sector la mina nodria un molí fariner (el molí de can Xiol, situat a l’actual casa de cal Vitorino) i el rentador.
  • El molí ja està documentat a la segona meitat del segle XVIII. Del rentador no en coneixem notícies antigues. Sabem que el rentador de les Casetes, de característiques similars, fou construït pels volts de 1910. Probablement el rentador de can Xiol es va construir també en aquesta època, encara que no es pot descartar que fos una mica anterior.
  • A redós de can Xiol s’hi va anar construint la resta del barri, probablement a finals de segle XVIII o principis del XIX, ja que moltes de les cases ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818.
  • En aquest rentador hi anaven a feinejar les dones del barri Xiol i de més enllà.

Rentador o safareig emplaçat al barri Xiol, pocs metres darrera la casa de can Ton i can Vitorino, que antigament havia estat un molí fariner. Es nodreix amb aigua que prové de la mina de can Coll, que discorre en paral·lel al camí que anava antigament cap a la masia de can Coll, que es troba uns 500 m al nord. El rentador es troba adossat a un marge del camí i té una planta rectangular força allargada (mesura 7 metres de llarg per 0,45 d’ample).

És obrat, o probablement refet, amb ciment i té una lleixa inclinada feta de maons. L’aigua entra directament de la mina pel costat nord i, pel costat oposat, segueix soterrada cap a can Ton i can Vitorino, mentre que un ramal és desviat lateralment cap a una petita bassa o estany on actualment hi ha oques. És l’antiga bassa del molí.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultaral – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text del Blog : Ramon Solé

Fotografies del Bloc: Dora Salvador

Pou i safareig petit de la Mare de Déu en El Bruc

El Pou i el safareig petit es a tocar a la llera del torrent de l’Illa, enmig dels horts a sota del veïnat del Bruc de la Parròquia en El Bruc.

De fet esta format per el conjunt d’un safareig gran, una font ,un safareig de petit, un pou i una capelleta que acull la rèplica de la Mare de Déu de la Font.

Front del Safareig gran, en una cantonada hi ha el Pou i el petit safareig.

Es un Pou gran, en els anys a sofert moltes reparacions.

Esta tancat per una portella gran de fusta, i a sobre una finestreta de ventilació.

Adossada a la seva part de la dreta hi ha un petit i vell safareig, s‘alimentava per l’aigua del pou, sortia per un tub i queia directament al safareig.

Text del Blog : Ramon Solé

Fotografies del Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Safareig i bassa de la zona de Sant Esteve de Marganell

El Safareig i la bassa de la zona de Sant Esteve, esta en el camí del Casot,  venint de Marganell queda just després de Sant Esteve a l’esquerra.

Antic safareig comunitari situat a pocs metres de l’església de Sant Esteve. Consta d’una bassa de planta rectangular i de mitjanes dimensions, que està ensotada respecte el nivell natural del terreny. Aquesta té les parets recobertes de pedra, on hi queden les restes de l’arrebossat de guix original.

Alçada respecte aquesta bassa, n’hi ha una altra de menors dimensions i de planta quadrangular. En un lateral té una llosa plana inclinada que s’emprava per a rentar. La bassa més gran era la que recollia l’aigua sobrant.

Actualment es troba abandonat, pel que està parcialment cobert de vegetació.

Probablement l’aigua hi venia canalitzada des d’un rec o el pou que hi ha al costat de l’església de Sant Esteve.

Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: M.Lloret – Kuanum

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero