La desapareguda Font i Safareig de Martorell estava a prop de la carretera C- 37 de Vic a Olot, probablement en fer la carretera va desaparèixer…
Actualment, sols trobem una torreta feta pel propietari al cost del torrent de Martorell, on es bombava l’aigua fins la casa durant els any 60 del segle passat.
Es creu que deuria ser la que veiem en les fotografies.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
El Safareig de can Xiol esta a prop del carrer industria, al sud del terme municipal, en el Barri Xiol, camí de can Coll de Lliçà de Vall.
Historia:
Rentador o safareig emplaçat al barri Xiol, pocs metres darrera la casa de can Ton i can Vitorino, que antigament havia estat un molí fariner. Es nodreix amb aigua que prové de la mina de can Coll, que discorre en paral·lel al camí que anava antigament cap a la masia de can Coll, que es troba uns 500 m al nord. El rentador es troba adossat a un marge del camí i té una planta rectangular força allargada (mesura 7 metres de llarg per 0,45 d’ample).
És obrat, o probablement refet, amb ciment i té una lleixa inclinada feta de maons. L’aigua entra directament de la mina pel costat nord i, pel costat oposat, segueix soterrada cap a can Ton i can Vitorino, mentre que un ramal és desviat lateralment cap a una petita bassa o estany on actualment hi ha oques. És l’antiga bassa del molí.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultaral – Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana
Adaptació del Text del Blog : Ramon Solé
Fotografies del Bloc: Dora Salvador
El Pou i el safareig petit es a tocar a la llera del torrent de l’Illa, enmig dels horts a sota del veïnat del Bruc de la Parròquia en El Bruc.
De fet esta format per el conjunt d’un safareig gran, una font ,un safareig de petit, un pou i una capelleta que acull la rèplica de la Mare de Déu de la Font.
Front del Safareig gran, en una cantonada hi ha el Pou i el petit safareig.
Es un Pou gran, en els anys a sofert moltes reparacions.
Esta tancat per una portella gran de fusta, i a sobre una finestreta de ventilació.
Adossada a la seva part de la dreta hi ha un petit i vell safareig, s‘alimentava per l’aigua del pou, sortia per un tub i queia directament al safareig.
Text del Blog : Ramon Solé
Fotografies del Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Safareig i la bassa de la zona de Sant Esteve, esta en el camí del Casot, venint de Marganell queda just després de Sant Esteve a l’esquerra.
Antic safareig comunitari situat a pocs metres de l’església de Sant Esteve. Consta d’una bassa de planta rectangular i de mitjanes dimensions, que està ensotada respecte el nivell natural del terreny. Aquesta té les parets recobertes de pedra, on hi queden les restes de l’arrebossat de guix original.
Alçada respecte aquesta bassa, n’hi ha una altra de menors dimensions i de planta quadrangular. En un lateral té una llosa plana inclinada que s’emprava per a rentar. La bassa més gran era la que recollia l’aigua sobrant.
Actualment es troba abandonat, pel que està parcialment cobert de vegetació.
Probablement l’aigua hi venia canalitzada des d’un rec o el pou que hi ha al costat de l’església de Sant Esteve.
Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: M.Lloret – Kuanum
Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font i Safareig de can Feliu esta al sud-oest de la casa de cal Feliu. Adossat al marge del camí que surt de la casa cap a la zona dels horts, a pocs metres de la casa dins del Municipi de Gironella.
Historia:
La font està situada en al peu del mur de contenció del marge del camí, formant un espai angular, a la base del qual hi ha els brolladors d’aigua. En l’angle format per els murs de contenció trobem, en un costat un petit dipòsit d’acumulació d’aigua, amb una portella que obra davant mateix de la font i a l’altra costat, la font pròpiament.
La font disposa de dos brolladors d’aigua encastats al mur que aboquen l’aigua a un petit cup delimitat per blocs de pedra desbastats. Al mur de la font hi ha una petita cartel·la feta de morter amb la inscripció “AÑ DE 1922”. Una curta escala amb graons de pedra de forma més o menys semicircular, faciliten baixar a la cota de la font.
Observacions:
El camí que surt del davant de la casa, a pocs metres hi ha la font i per sota, en la feixa de sota del camí, trobem el viver i el safareig.
Al seu voltant hi ha les hortes, que aprofiten l’aigua sobrant de la font, el viver i el safareig, aquest es molt deteriorat
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga
Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Bassa de la Font de l’ermita esta en l’explanada per sota de la font, i que no hi ha que confondre amb el safareig que es al costat d’aquesta font (Descrita ahir diumenge)
Es una bassa molt curiosa, em vist de rodones, quadrades o rectangulars, però amb l’estructura com aquesta, veritablement, no.
Per una part el mur es allargat, la resta esta format per tres parets semi circulars i pràcticament iguales i una de mes petita.
Disposa d’una entrada de l’aigua, hi ha una caixa reguladora, i en el seu extrem contrari, esta el desguàs.
En el terreny on esta ubicat, hi ha alguna taula i seients, així con algun joc per els infants, amb pocs arbres que donin ombra.
Text al Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font de l’ermita esta situada en la zona de l’Ermita, al sud-oest del casc antic, al vessant oest del turonet on hi ha una agrupament de cases.
Concretament, La font de l’Ermita està ubicada per sota del camí asfaltat de l’Ermita, pocs metres després del revolt de Ca l’Andal venint de les Eres.
Historia:
Les estructures que trobem al lloc són la font pròpiament i un safareig al costat. La font està bastida en el mateix marge a partir d’un senzill frontal, fet a partir d’un petit mur bastit de pedres i morter en el que hi ha el brollador de l’aigua, un simple tub metàl·lic; l’aigua vessa en una pica feta de maons damunt una base de pedres i morter.
Al costat de la font, hi ha l’estructura d’un petit safareig, és de planta més o menys quadrada, bastit arrambat al marge del terreny, tot aprofitant-lo per la part posterior, la de llevant; els murs del dipòsit del safareig són de pedra, damunt d’aquests en tres dels seus costats s’alça un tram de paret d’obra revestida en morter;
per el costat de ponent, el coronament del mur és inclinat amb la superfície de maó, a fi de facilitar el rentat de la roba.
Una tanca metàl·lica junt amb les parets d’obra delimiten el safareig.
A la base nord del safareig hi ha un brollador d’aigua a manera de sobreeixidor, segurament del mateix safareig, disposa d’un frontal fet a manera de mur de pedra.
Entre el safareig i la font passa el camí que creua per aquest indret, en aquest punt supera el desnivell amb alguns graons de pedra.
L’aigua sobrant per medi d’un canaló va a una bassa molt curiosa, que demà us faré el detall.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural
Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga
Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Safareig de les dones esta en un camí que arrenca del nucli antic de Salt cap al nord, a l’altra banda de la Gassol.
Dades històriques:
Safareig de planta rectangular envoltat completament d’una tanca, amb superfície per rentar a tot volt i amb un sifó de desguàs al centre.
Inicialment fet tot de pedra i morter, avui està en bona part restaurat i rehabilitat, especialment el mur de tanca, que s’ha recrescut amb rajol i s’hi han col·locat portes que hi impedeixen l’accés lliure i els actes de vandalisme.
Podeu per a més informació accedir a :
Hi ha un cartell sobre els amfibis de la zona, considerada con espai natural.
El Parc de les Deveses de Salt
És un mosaic natural modelat pel riu Ter, que forma una xarxa de boscos de ribera amb basses i aiguamolls intercalats, entre els quals creixen prats secs sobre antigues illes molt sorrenques. El contrast entre zones humides i altres molt eixutes té com a resultat una diversitat molt gran, amb més de 1.000 espècies d’éssers vius detectades.
S’ha convertit en un indret ideal per gaudir d’una passejada en plena naturalesa o fer un pícnic al conegut Pla dels Socs.
Recull de dades: Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Salt i Consorci del Ter i altres.
Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
La ciutat de Banyoles, fins fa poc, ha estat tradicionalment dividida entre la vila i el terme.
Al terme es vivia de manera diferent a com ho feien els habitants de la vila. Eren majoritàriament pagesos que residien en terres disperses o en masos.
Un mas era un territori que menava una família i comprenia la casa d’estatge, la cort, l’hort annex, les terres i les vinyes.
Conreaven vinyes, arbres fruiters, blat, ordi, civada, mill, cànem, lli i llegums. Criaven vaques, bous, porcs, muls, cavalls, xais i aviram. Pagaven, en festivitats assenyalades de l’any, unes prestacions senyorials a l’abat, o altres oficis dependents del monestir, per les seves terres i cases. Solien ser treball personal, gallines, ous o altres espècies.
El rec d’en Teixidor és, juntament amb el rec de ca n’Hort, són dels primers que es van construir per regular el cabal de l’estany,
permetent el desguàs i regulant la sortida d’aigua mitjançant bagants regulables.
Aquest recs, passant a tocar les cases de Banyoles.
En un tram, podrem conèixer una antiga Font.
També així com un vell safareig, que agafava l’aigua del rec,
on les dones de la Vila anàvem a rentar-hi la roba..
Per últim, cal destacar la Creu de Terme:
Us passo una curiositat:
En resum, podeu fer una visita per diferents punt de la Vila de Banyoles, amb recs, fonts i safareigs que us encantarà.
Recull de dades: Banyoles Cultura, Territori Rural i Ajuntament de Banyoles
Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
La masia cal Rei Vinyes, es una destacada masia del terme de Celrà. A prop seu i a l’entrada del bosc, esta el seu antic Pou.
Aquest pou es destacat per que adossat a ell hi ha el safareig.
L’estructura del Pou es casi circular i cobert per dalt, disposa d’una portella tancada per un enrajat de fusta.
L’aigua subministrava al safareig de dos compartiments.
Les dones de la masia feien la rentada de la roba utilitzant l’aigua freda del Pou.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
fonts naturals, aigua, muntanya i més 