Des de la Urbanització de can Corbera de Viladecavalls, cal seguir la pista asfaltada que va a l’entrada de can Buxeres,des d’allí tot deixant el vehicle anireu a peu per un camí a l’esquerra en pocs minuts a les ruïnes de Can Margarit,
ara us cal seguir per un camí que es desvia a l’esquerra,
a poca distancia un cartell ens indica que per l’esquerra ens portarà directament a la Font de can Margarit.
Font situada i envoltat de bosc, que antigament hauria estat ocupat pels horts de Can Margarit.
Està construïda sobre un mur que es recolza en un marge, sota el qual hi ha una pica quadrangular.
La part frontal de la pica incorpora dues pedres inclinades, que indiquen que també s’utilitzava com a safareig.
En un costat de la paret hi ha una aixeta de palanca moderna.
L’aigua que sobrava anava a parar a la bassa rodona que hi ha davant la font, actualment seca i en part de la paret enfonsada.
En la part superior esquerra del mur de la Font, hi ha una placa amb el seu nom, col·locada per l’associació CONVIVE.
Can Brustenga està a prop de la ctra. de Parets a Bigues, km 10, en el carrer de la Mare de Déu de Montserrat, en el 1er camí a la dreta; situat en el Barri del Rieral de Santa Eulàlia de Ronçana.
Al pati gran de la casa hi ha adossat el pou, una antiga cisterna i la capella privada.
El Pou conserva la corriola per posar la galleda i treure l’aigua.
Esta tapat per una reixa gruixuda, no es un pou de construcció rodona, es la seva construcció és com ovalat .
Al seu costat te una pica rectangular, molt desgastada. Te una aixeta a sobre, ara amb una manega.
Al seu front hi ha una bassa, ara seca, es gran amb una importat capacitat per tindre aigua.
Aquesta Bassa, te les llosses inclinades, que es van segurament servir de safareig intern de la casa,
curiosament, en la paret del fons i a dalt, hi ha una finestra petita amb reixa.
Us recordem, que es una casa i el seu interior, sense permís, no es pot accedir-hi.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero
Col-laborador: Pere Ciurans
Agraïm als propietaris per deixar-nos visitar l’interior del pati i capella. !!!
La Sínia de can Perich es situada als Plans del Perich al costat de la Riera de Rajadell.
Per anar-hi cal seguir la carretera de Rajadell a Calaf i prendre trencall a l’E. El camí porta a la Masia – Granja, per tant esteu en propietat privada. (Cal demanar permís per anar a la Sínia.)
Historia:
En documents del segle XIII es parla d’un moliner que tenia un molí al Carcoler (que aleshores és com s’anomenava el mas Peric).
Era un dels pocs habitants que no es definia com a pagès. Aquest conjunt -actualment una sínia- podria correspondre a l’emplaçament de l’antic molí del “Carcoler”, documentat al segle XIII, però no es pot demostrar.
De la sínia com a tal, se’n tenen notícies de que estava en funcionament a principis del segle XIX.
Podria datar-se al segle XVIII, si tenim en compte que l’actual casa del Perich es va començar a construir el 1755, i que el cos més antic de la masia i la sínia presenten característiques constructives similars.
En el segle XVIII, en el moment pre-industrial, va tenir lloc un important desenvolupament agrari que va comportar nous sistemes de rec per incrementar la productivitats dels conreus. La Sínia del Perich tenia la missió de regar els camps de la seva finca. Aquesta sínia va funcionar fins a principis del segle XX.
Inicialment funcionava amb tracció animal o de “sang”. Però a principis del segle XX s’hi instalà una bomba a motor.
A finals del segle XX el lloc era anomenat la “bomba vella”, i era utilitzat pels masovers de cal Peric per regar els horts.
Sínia, documentat per un barracó (petit edifici rectangular de pedra), avui dia totalment restaurat) i per la sínia pròpiament dita, amb la seva bassa.
També es visible un canal excavat a la roca i vestigis d’una resclosa.
L’edifici és de planta rectangular, és d’una sola planta, i presenta coberta a doble vessant. Les parets són de maçoneria. Té dues entrades, de llinda rectangular, una a la façana principal, i una altra, a la paret lateral. Presenta finestrons molt petits.
Era l’espai que allotjava la mula o cavall que feia girar el mecanisme de la sínia.
Al costat hi ha la sínia i una petita bassa rectangular adossada. L’aigua era obtinguda mitjançant la resclosa de la riera i era canalitzada cap a la sínia o acumulada en el dipòsit per tal d’aconseguir més pressió. El dipòsit també va ser utilitzat com a safareig.
La resclosa es troba a un nivell aproximadament d’un metre per sobre; és a dir, a una altura escassa. La cavitat, en forma de volta excavada a la roca, es troba sota mateix de la caseta. Aquesta mena de canal, que desguassava a la riera, era utilitzat per netejar la sínia.
Dintre de l’edifici, hi havia una roda horitzontal amb un pal vertical, que un animal lligat feia girar. El gir feia rotar al seu temps uns engranatges que feien girar una roda vertical que movía una cadena circular proveïda de catúfols.
La cadena i els catùfols es submergien a l’aigua de la riera; aquesta entrava per una galeria procedent de la resclosa. Un cop l’aigua era a dalt, es canalitzava per un tub que sortia de la caseta de la sínia cap el dipòsit.
Observacions:
En el PEP 1993 (J. Piñero) aquest bé estava catalogat com a possible molí fariner, amb el nom del Molí del Carcoler (cal Peric). Recentment (voltants de 2012) ha estat objecte de restauració integral per part de la propietat, convetint-lo en un element museitzat i visitable (està indicat a la carretera i forma part dels intineraris turístics del terme). L’element compta amb un plafó descriptiu.
A l’interior, la sínia, dotada de catúfols, està en funcionament, i els visitants el podien activar, en el marc de les visites concertades organitzades per l’ajuntament (oficina de turisme i la propietat). Posteriorment, les visites han estat cancel·lades per problemes d’accés (desavinences entre l’ajuntrtament i els propietaris). El camí quu duu a la sínia està actualment tancat (2018). Ubicat al costat mateix de la riera de Rajadell, en un meandre de la riera ocupat per horts. Per anar-hi cal sortir de la carretera a l’oratori del Peric i seguir el camí en direcció est fins els horts, prop de la riera. Allà cal seguir al costat de la riera uns 300 metres en direcció NO. Des d’aquí es distribuïa per regar els horts.
L’existència en el mateix lloc de l’antic molí no està confirmada, però la resclosa i la cavitat descrita podrien correspondre a estructures anteriors i concretament a l’antic molí medieval. Podria tractar -se d’un aprofitament del carcabà de l’antic molí.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.
Autoria de la fitxa: PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21
La Font del Safareig de la Pietat està situada en el carrer de la Pietat de Berga.
Aquesta Font esta al costat mateix del Safareig de la Pietat. Dins d’una arcada on un mural de rajoles ens explicant l’historia de l’existència dels safareigs del municipi de Berga.
En un costat hi ha una aixeta polsador, on l’aigua cau a una allargada pica i d’allí passa al Safareig.
Cal situar – se al carrer Josep Tarradellas al costat dret de l’escola,
on surt un camí de terra que baixa per unes escales de fusta,
cal seguir baixan
us portara a una gran esplanada on hi trobem la font.
De fet hi ha la mina, que dona aigua a la Font ,
l’aigua sobrant va a parar a un petit safareig
La Mina per protegir-la disposa d’un enreixat de ferro.
En relació a la Font, una canonada sota del terra que porta a sortir l’aigua, per un broc on cau a una pica malmesa.
El safareig, es com una bassa de pedra amb base quadrada, amb les parets no gaire altes per la part exterior, l’interior també no es gaire profunt.
En un dels costats disposa de lloses inclinades per facilitar el rentat de la roba.
Us passo la seva historia ( extreta del Blog d’Encos ) :
“ La font s’ubica en terrenys que havien estat propietat de Cal Jansana i on la família de Ca l’Hermano tenia un hort llogat.
En el segle XIX i començaments del XX havia estat utilitzada com a safareig per rentar la roba i freqüentada pels estiuejants. Era un indret per passejar o fer-hi àpats en dies festius, donat el seu fàcil accés, la proximitat al poble i el seu brollador.
El seu nom es deu a la família de Ca l’Hermano, mot atribuït a la família per un parent que va ingressar en un convent per fer-se frare, que tenia un hort arrendat en aquest indret.”
L’any 2014 l’Ajuntament i l’AMB van engegar un projecte de recuperació convertint-lo de nou en lloc d’estada.
Al voltant de la font dispossem de bancs per seure
i una llarga taula de fusta amb seients per fer-hi un àpat.