Pedrera de la Torre Negra de Sant Cugat del Vallès

Per anar a la Pedrera de Torre Negra, cal situar-se a la Rambla de can Bell,

allí agafar el camí de la Pedrera, esta indicat per cartells,

Aquest camí fa una àziga saga, i passa a ser un camí estret però suficient per un cotxe,

a poca distancia esta a l’esquerra la Pedrera de Torre Negre.

No es massa gran, va ser molt valorada en la seva època per la seva extracció.

Es actualment una zona de gran interès geològic i ambiental.

No es pot fer escalada, es prohibit. I pel perill de caiguda de rocs.

La zona esta molt plena de vegetació, hi ha algun petit lloc que també si va explotar com a pedrera.

Des d’aquest punt, podem seguir fins la Font de  l’Ermetà, o podem anar  fins la Font de Sant Vicenç i de les restes de l’ermita, o visitar el Pi del Xandri.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí de vent de la Rambla de can Bell de Sant Cugat del Vallès

El Molí de Vent està situat en la Rambla de Can Bell, cantonada amb la carretera de BP-1417 de l’Arrabassada  en Sant Cugat del Vallès.

Concretament, està dins d’una propietat privada, sols es pot veure des de la Rambla de Can Bell.

S’aprofitava la força del vent per tal de transformar-la en energia i, poder elevar l’aigua del pou, era per l’ús de la casa o menesters pel rec agrícola de la finca.

Recentment ha sigut pintat i restaurat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Caixes niu en el Parc de Can Vernet de Sant Cugat del Vallès

En la part més a prop del aqüeducte del Parc de can Vernet, on es troben molts arbres i vegetació diversa, trobem en alguns arbres que hi han caixes niu.

Aquestes caixes niu, van destinades als ratpenats.

Els ratpenats són animals amb una gran importància ecològica i per al control de plagues, ja que són depredadors d’insectes com el mosquit o la processionària.

Actualment la seva conservació es troba amenaçada pel canvi climàtic, l’ús indiscriminat de pesticides i la manca d’hàbitats on fer el niu.

Aquesta última és una de les raons més importants per les que cal fer caixes niu per a ratpenats, ja que són espècies que fan el niu en forats i escletxes, i en general els boscos de Catalunya estan formats per arbres prims i joves, per tant, manquen forats als arbres.

Per això, s’han col·locat diverses caixes niu en paratges dins de pobles i ciutats, com en cas del Parc de can Vernet de Sant Cugat del Vallès.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Pi d’en Xandri de Sant Cugat del Vallès

El pi d’en Xandri és un pi pinyoner (en llatí Pinus pinea) monumental situat en el territori del parc rural de Torre Negra a Sant Cugat del Vallès,  al costat del camí que porta a can Borrell.

Amb uns 250 anys (segons una anàlisi dendrològica va germinar l’any 1774).

L’arbre té una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres. La seva capçada té una amplada de 21 per 15 metres.

Es diu d’en Xandri perquè es troba en terres que antany van ser propietat d’un pagès anomenat Xandri.

Malgrat que sempre ha estat molt estimat per tots els sancugatencs, al 1997 hi va haver un intent de tallar l’arbre i de calar-hi foc – presumptament per part d’una colla de joves –, però aquest acte de vandalisme gratuït va fracassar i gràcies a extenses mesures de manteniment i de suport el pi es va recuperar i avui en dia torna a gaudir de bona salut.

L’atac al Pi d’en Xandri va revolucionar la defensa de la preservació fins al punt de provocar la manifestació més multitudinària que es recorda a Sant Cugat.

En l’actualitat segons estudis realitzats, aquest Pi com molts altres pateix “estrès hídric” , per una manca de pluges en varis anys…

A les rodalies hi ha varis seients per la gent que descansi i a la vegada pugui mirar aquest Pi.

El Pi d’en Xandri és un dels pins més vells de Catalunya i tot un símbol ecològic, cultural i històric de Sant Cugat del Vallès.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Pins de can Caldes de Sant Cugat del Vallès

Són varis grups de tres o mes Pins pinyers situats en el bosc front la Masia (restaurant i hípica) de can Caldes de Sant Cugat del Vallès.

S’arriba a la Masia des de l’ Avda. Corts Catalanes, s/n de Sant Cugat del Vallès.

Un primer grup de pins esta situat darrera de l’hípica a tocar mateix, son de troc gruixut i llarg, amb copes  arrodonides i amb moltes fulles,

des d’on fem l’observació ens pot semblar que es un sol pi majestuós i allargat pels costats, però no és així.

El segon grup de Pins, estan a prop dels anteriors, passada l’hípica, a prop de la franja del bosc,

del camí a can Calders, hi surt un altre camí que ens aproxima a ells. Està format per 4 gran Pins corpulents i en bon estat.

Per últim, hi ha El Gran Pi del Terme, que li dedicarem a ell un article.

Es un recorregut fàcil i planer, apte per a tothom, que es pot fer a peu en mitja hora.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí de Vent o Torre de l’aigua de can Vernet de Sant Cugat del Vallès

El pont de Can Vernet és una part d’un aqüeducte gòtic de tres quilòmetres a Sant Cugat del Vallès construït molt probablement al segle XIV amb pedra de Campanyà per portar aigua des de la «mina dels Monjos» a Can Vullpalleres al monestir de Sant Cugat i la part baixa de la vila.

En els antics terrenys podem veure amb la foto antiga dos molins de vent.

El que queda actualment es la torre rodona, al costat del carrer d’Alfons d’Aragó.

Tenia al seu costat una bassa, per regar els camps de les seves rodalies, actualment sols queda la torre del molí.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Pi d’entre Termes de Sant Cugat del Vallès

Pi d’entre Termes està situat a la carena que baixa del turó de la Torrefera, entre els termes municipals de Sant Cugat i Cerdanyola, fet que li dona el seu nom.

Esta en el bosc front a la Masia (restaurant i hípica) de can Caldes.

És un dels pins pinyers més singulars de la comarca i la seva silueta altiva i majestuosa, destaca entre tots els arbres de l’entorn.

A pesar de tot, és un Arbre poc conegut per la gent, donat que no hi ha un camí directa.

Recull de dades: Tot Sant Cugat i Propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Torre Negre de Sant Cugat del Vallès

En la rotonda de la confluència de l’Avinguda de les Corts Catalanes amb l’Avinguda del Pla del Vinyet, de Sant Cugat del Vallès, en un costat surt el camí que va a can Borrell i altres llocs del Parc de Collserola.

A pocs metres a la dreta surt el camí que a peu o bicicleta, porta a Torre Negre.

Tot passant per camps i bosc, no es fa massa llarga.

S’arriba els rodals de La Torra Negre, no s’hi por accedir a la Finca, disposa d’una tanca.

En l’explanada de sota de l’edifici, hi ha el Pou.

Esta fet de totxanes tot ell.

Es rodo amb coberta o cúpula rodona.

En un lateral te la portella de reixa de ferro.

Esta situat en un espai natural molt bonic.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Llibre recomanat : Arbres Singulars de Sant Cugat del Vallès

Fitxa tècnica:

Autor : CASTELLVÍ I COLOMÉ J., ROCA I SOBREGRAU J., TORRIJOS I MARTÍ J.

Editorial: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

ISBN: 9788492170173

Any de publicació: 2015

Pàgines: 441

Idioma: Català

Tipus d’enquadernació: Tapa tova o rústica

Mida: 240 x 170 mm

Pes: 1.104 g.

Preu: 15 euros

Descripció:

Ens presenten 155 indrets on poder trobar els arbres monumentals del municipi de Sant Cugat del Vallès.

Alguns d’ells són veritables fites, arbres ben grossos, exemplars altívols, d’àmplies i esteses capçades; d’altres no són tan grans, alguns fins i tot són joves, però quan ens acostem podreu descobrir que tots ells i el seu entorn tenen aspectes històrics, culturals, tradicionals i naturalístics per explicar-nos.

Recull del Llibre: Ramon Solé

Arbres – El Plataner de la Font de can Ganxet de Sant Cugat del Vallès

La Font de can Gatxet esta situada en el carrer de Pontevedra 19 de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès.

Entre la Font i la Bassa, hi ha el Plataner centenari.

Amb un gruixut tronc i branques allargades cap a munt.

A l’estiu fa una bona ombra, i dona frescor a l’estar-hi sota assentat en el banc de la font.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero